Twitter es una aplicación en la web que permite escribir pequeños textos (de hasta 140 caracteres) que pueden ser leídos por cualquiera que tenga acceso a su página.
Twitter es una aplicación en la web que permite escribir pequeños textos (de hasta 140 caracteres) que pueden ser leídos por cualquiera que tenga acceso a su página.
2. ÍNDEX
• 1. Introducció al audio
• 2. Naturalesa del So
• 3. Digitalització del So
• 4. Formats del So digital
3. 1. INTRODUCCIÓ AL SO
L’audio digital requereix una tecnologia molt
sofisticada. El seu desenvolupament està
lligat a l’avenç de les noves tecnologies en
diferents camps de l’enginyeria.
A mitjans dels 80, va aparèixer el CD. Molt
aviat es va convertir en el format estàndard, i
deixà pràcticament obsolet el famòs vinil.
La revolució digital en l’actualitat continua,
per exemple, amb descarregues MP3.
4. 2. NATURALESA DEL SO
El so es la variació periòdica de pressió que
genera un objecte vibrant i que es propaga
per un medi determinat.
Si les vibraciones es produeixen de forma
arbitrària, sense cap seqüenciació ritmica,
s’anomena soroll.
Les ones sonores són de naturalesa
mecànica, per exemple, de les ones
electromagnètiques, que es generen
mitjançant camps electrics.
5. CARACTERÍSTIQUES DE LES ONES:
• AMPLITUD (A): És la característica de les ones sonores que percebem
com a volum.
• FREQÜENCIA (f): És el nombre de cicles complets que es repeteixen en
un segon. La freqüència es mesura en hertzs (Hz) que equival a cicle per
segon.
• PERIÒDE (T): És el temps que tarda a produir-se un cicle. Ve donat per
l’expressióT= 1/f.
• LONGITUD D’ONA (λ): És la distancia que recorre el so en un cicle
complet. La longitud d’ona la expressem en: λ=v/f
• INTENSITAT: Energia que transporta l’ona sonora.Té relació directa amb
la aplitud. Com més gran sigui l’amplitud de l’ona,més gran serà el seu
volum. S’utilitza la unitat per mesurarla.
• ALTURA oTO: És la característica que permet percebre un so com a més
agut o més greu que un altre.
• TIMBRE: És la característica que ens ajuda a reconèixer les persones per
la veu o distingir diferents tipus d’instruments musicals.
6. 3. Digitalització del So
• El procés mitjançant el qual es transformen dades analògiques a un format digital
s’anomena digitalització. En el cas d’un ordinador, perdigitalitzar els so, tot i que es
poden utilitzar diversos dispositius,la solució més econòmica generalment consisteix a
fer servir una placa de so i, eventualment, un micròfon connectat a aquesta.
• MICRÒFON: Converteix la variació de pressió d’aire que s’exerceix sobre la membrana
en un senyal elèctric.Aquest senyal es introduït a l’ordinador mitjançant el cable que
connecta el micròfon a l’entrada corresponent de la placa de so.
• PLACA DE SO: Actua com element digitalizador, fa un mostratge del senyal analògic
que rep, el divideix en intervals iguals i cada un d’aquestsintervals el converteix en el seu
equivalent binari.
• FREQÜÈNCIA DE MOSTRATGE: És el nombre de mostres que es prenen en un interval
determinat de temps, normalment cada segon.
• RESOLUCIÓ: És el nombre de digits binaris (bits) que utilitzem per representar cada
mostra.
7. • Un dels avantages més
importants de
l’emmagatzematge digital del
so és que no es perd qualitat
en copiar-lo, reproduir-lo o
conservar-lo durant molt
temps. En canvi,quan la
gravació és analògica, com
per exemple en el cas de les
cintes magnètiques o els
discos de vinil, es perd
qualitat de so pel
deteriorament progressiu a
causa de l’us.
8. 4. Formats del So Digital
• Per emmagatzemar el so
digitalitzat hem de triar el format
d’arxiu que utilitzarem. En
general, els arxius d’àudio, els
acostumem a classificar en dues
gran categories:
FORMATS SENSECOMPRESSIÓ DE DADES:
El so es grava sense cap tipus de compressió;
per tant, l’espai que ocupa en el disc dur de
l’ordimador és molt considerable (un fitxer de
so estàndard, en qualitat CD, ocupa
aproximadament 10 MB per minut.
9. FORMATS AMB COMPRESSIÓ DE DADES: Normalment , els fitxers d’àudio que
s’utlititzen en dispositius mòbils i a Internet estàn comprimits. Aquests formats
aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no distingeix determinats sons, i a això
s’hi afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució de algorismes complexos
aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida del fitxer.