3. L’historia del registre del só es la crónica que narra la evolució dels procesos de
grabació y reproducció del só en forma artificial que ha creat l’ésser humá. S’ha
anat renovant al compás dels avenços tecnológics. En l’última década amb
respecte a factors com la calidad, vida útil del suport y durabilitat del só
enregistrat. En 1979 es va produir un dels invents més revolucionaris, es va crear
el disc compacte (CD). Va ser el primer format digital per audio, amb el pas del
temps va terminar desplaçant al disc vinil y al cassette. Avui día hi han formats
millors com el MP3.
.
4.
5.
6. El procés mitjançant el qual es transformen dades
analògiques a un format digital s’anomena digitalització.
Per a digitalitzar el so el micròfon converteix la variació de
pressió d’aire en un senyal elèctric, la senyal es pasa a
l’ordinador connectat i d’allí cap a la placa de so que
analitza i digitalitza el so en qüestió, ell mateix inerpreta el
volum del so, l’intensitat,etc.
Després esta la freqüència de mostratge que es el nombre
de mostres que es prenen en un interval de temps i la
resolució que es el nombre de dígits binaris que utilitzem per
representar cada mostra.
7. Per emmagatzemar el so digitalitzat hem de triar el format d’arxiu que
utilitzarem. En general, els arxius d’àudio els acostuemem a
classiificar en dues grans categoríes:
Formats sense compressió de dades, que es el so que es grava
sense cap tipus de compressió, es a dir que el so que es gravi tíndrá
un tamany considerable.
El so també pot tenir formats amb compressió de dades. El que es fa
es reduir-ne la mida del arxiu, per que això sigui posible es
suprimeixen diferents algorismes i ones sonores imperceptibles per a
l’oida humana.-
