Download to read offline
![estudis
FESTES MAJORS I PATRONALS
53CARCAIXENT2014
Relación histórica del diluvio parcial
que sufrió la villa de Carcagente y su término
día cuatro de noviembre de 1864
“Admírense las generaciones futuras, y contemplando llenas de pavor los días de
aflicción que sufrieron sus antecesores en esta hermosa villa de Carcagente los días tres,
cuatro, y cinco del año 1864, confiesen humildes y llenos de un verdadero arrepenti-
miento; que el brazo del Omnipotente castigó todavía con misericordia los pecados
de sus padres que irritaban su divina justicia, y escarmienten en el triste desengaño de
estos.
Día tres de noviembre de dicho año por la noche abrieronse las cataratas del cielo,
y empezó á diluviar de tal suerte que parecía manifestar lo funesto y horrible de sus
consecuencias. Los acueductos que desaguan los corrales descubiertos, no eran bastan-
tes a dar salida á las corrientes de agua que descargaban las nubes: por cuyo motivo
hallaronse inundadas al otro día por la mañana. Este día 4 de noviembre, día en que
se celebra la festividad de San Carlos en toda la Yglesia universal, siguieron las lluvias
acompañadas de furiosos uracanes que ponían en alarma toda la población y al mo-
mento la fama asegura el haber salido el Júcar de madre; cuando otros ingenios más
prácticos pronostican la venida del río de Albayda, de Sellen y otras mil avenidas que
penden de las montañas por la tarde del mismo día. En efecto, seria como las once de
la mañana cuando las aguas del Júcar entraban con rapidez por el portal de las Monjas
Dominicas. Su entrada parecía causar alegría á los habitantes de esta Villa fiados en las
experiencias de que otras veces solo había entrado en los puestos más bajos; y que por
consiguiente no perjudicaría sus intereses. Más [no] tardaron muchos momentos en
convertirse en llanto sus alegrías. A los tres cuartos para las doce del día (sin duda para
que todo el pueblo fuera espectador de tan trágica excena, con la que Dios nuestro Se-
ñor quería corregir nuestras prevaricaciones, como se refiere en la historia sagrada del
dilubio universal), hallabanse las casas de la parte derecha entrando en la Villa, desde
las Monjas hasta la Abadía con una vara de agua. En vano los puntos más elevados se
defendían con estiércol, tierra, y otros materiales para impedir que las aguas entrarán
en sus abitaciones; porque Dios nuestro Señor tenía destinado sorprender, y castigar
con la pérdida de sus intereses, quien en parte, quien / en todo, según decretará en
sus consistorios eternos, al necio que vive abismado en una bana confianza. De esta
manera fueron corriendo las aguas de momento por todo el camino real, ó dígase de](https://image.slidesharecdn.com/llibretdefestescarcaixent2014-141009083659-conversion-gate02/85/Llibret-de-festes-Carcaixent-2014-53-320.jpg)
![estudis
FESTES MAJORS I PATRONALS
54 CARCAIXENT2014
portal al portal de santa Ana inundando á derecha é izquierda hasta las tres y media de
la tarde en que botando por [en]cima del tramvia las aguas, luchando estas con aque-
llas, después de haber arrojado por tierra la grande obra depósito de naranjas del señor
de Gastaldi5
hicieronlas retroceder con tal velocidad, que subiendo por varios puntos
de la población quedó toda inundada. A las cuatro y cuarto de la tarde, ya se contaban
siete palmos de agua en la Abadía, cinco en la Yglesia, y á proporción en los puestos
más bajos. Así fueron subiendo las aguas paulatinamente hasta las nueve de la noche,
como nueve palmos en la Abadía y respectivamente en los demás puntos, en cuya hora
estubieron suspensas por espacio de cuarto y medio; y recibiendo nuevos aumentos
crecieron de suerte que ascendiendo tres cuartos de palmo por cuarto de horas, llega-
ron á la altura de doce palmos tocando la viga cargadora de la Abadía; nueve palmos y
medio en la Yglesia, ó bien sea hasta la mesa del altar Mayor faltando sólo cuatro dedos
para cubrirla: 15 en las Monjas: 17 en las casas de la calle de San Bonifacio; y 5 en los
puestos más elevados; sólo se salvaron las casas (de la Plaza del Marqués), don Salvador
Chisvert, don Pascual Bernic [sic], la de Armengol, y dos calle del Torner, que se hallan
contiguas y al nivel de estas.
¿Qué pluma podrá manifestar con los más vivos colores la palidez de los semblantes,
la aflicción de los corazones, las angustias de mi espíritu pensador viéndose amenazado
por la cólera divina que se entretenía, como por juego con todos nuestros intereses, y
fustigando nuestra imaginación con un sinnúmero de ideas tristes y melancólicas? Ah!
La lobreguez de la noche, las nubes que arrojaban á torrentes el agua, los vientos recios
y uracanados, los truenos que con su fuerte estampido hacían temblar los edificios más
fuertes; la repetición de los relámpagos que deslumbraba la vista de nuestros ojos, la
multitud de las aguas que inundaban los edificios y corrían por nuestras calles, la im-
posibilidad de ausiliarnos, la actitud de ver sucumbir bajo las ondas los animales y otros
efectos domésticos, todo conspiraba á doblar nuestras angustias; y creer llegada la hora
de morir entre agua, y ruinas. Alaridos los más lastimeros de personas que buscaban
au-/silio para refugiarse en los puestos más elevados, fuertes, y seguros; otras sufrien-
do la crudeza del agua, vientos y horrores de una noche obscura y tempestuosa para
salvarse encima de los tejados, nos representaba al vivo el cuadro del diluvio universal
que sufrieron nuestros padres para salvarse de la ira de Dios, y que íbamos á perecer
con la muerte más desastrosa. Las angustias de muerte nos cercaban por todas partes,
sin saber que medio elegir y sólo pensábamos recurrir á Dios para que nos mirara con
ojos de compasión por la intervención de su santísima Madre, y sus santos. No había](https://image.slidesharecdn.com/llibretdefestescarcaixent2014-141009083659-conversion-gate02/85/Llibret-de-festes-Carcaixent-2014-54-320.jpg)
![estudis
FESTES MAJORS I PATRONALS
56 CARCAIXENT2014
1
Respecte d’això podeu veure: BOIX RICARTE, V., “Carcagente”, dins Memoria histórica de la inundación de la Ribera de Valencia, en los días 4 y 5
de noviembre de 1864, Graficuatre, s.l., Alzira, 1986, pàg. 115-143. BOSCH JULIÁ, M., Memoria sobre la inundación del Júcar de 1864, presentada al
Ministerio de Fomento, Imp. Nacional, Madrid, 1866. FOGUÉS JUAN, F., “La inundaciones de la Ribera”, dins Anales del Centro de Cultura Valenciana,
vol. IV, núm. 10, 1931, pàg. 232-250 - “Inundaciones”, dins Historia de Carcagente, 1934, pàg. 149-156.
2
BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA, d’ací en avant BOAV, any 1870, núm. 473, pàg. 323: “El día 20 id [novembre] en Valencia, el
padre Carlos Estela y Juste, monge bernardo exclaustrado, á la edad de 60 años”.
3
“Nos don Pablo García Abella, por la gracia de Dios y de la santa Sede Apostólica, arzobispo de Valencia, del consejo de Su Magestad, caballero gran
cruz de la Orden Americana de Ysabel la Católica, senador del Reyno, etc. etc.
Por cuanto por traslación al curato de la Parroquial de San Valero de Rusafa del presbítero don José Vidal, cura que era de la de Carcajente, ha quedado
vacante insinuado curato; y sea por lo mismo preciso nombrar sacerdote idóneo que durante dicha vacante egerza y desempeñe la cura de almas, dando
á sus feligreses el debido pasto espiritual, por tanto, informamos de la virtud, suficien-cias y demás buenas prendas que concurren en don Carlos Estela,
presbítero esclaustrado, monje cisterciense, por las presentes, y su tenor le nombramos por cura ecónomo de la citada Yglesia Parroquial de Carcagente
y le damos licencia, poder y facultad, para que durante la vacante de dicho curato, menos lo que fuere de nuestra voluntad, y teniendo corrientes en
todo tiempo las licencias de celebrar, predicar y confesar pueda ejercer la cura de almas en la Parroquia de Carcajente, administrando á sus feligreses los
santos sacramentos de bautismo, matrimonio, penitencia, comunión y extrema-unción, visitando á los enfermos, asistiendo a los moribundos, especial-
mente en la última hora de que depende la salvación eterna, esplicando el santo evangelio y la doctrina cristiana en todos los domingos y días festivos,
sobre lo cual le hacemos particular y estrecho encargo; y últimamente, cumpliendo las demás cargas y obligaciones del curato; y en remuneración de
su trabajo le asignamos todos los frutos, rentas y emolumentos correspondientes al referido curato. Y mandamos que se la haya y tenga por tal cura
ecónomo, y que se le guarden todos los honores y prerrogativas que le deben ser guardadas como anejas y consiguientes á este nuestro nombramiento.
Dado en nuestro Palacio Arzobispal de Valencia, firmado de Nos, sellado con el de nuestras armas, y refrendado por nuestro infraescrito secretario de
cámara y gobierno á los veinte días del mes de febrero del año mil ochocientos sesenta. Valeat etiam per idum tempus adppicandam indulgentiam Ple-
nariam pro articulo mortis sub formula prescripta a Benedicto XIV. Pablo, arzobispo de Valencia.- Por mandato de su excelencia yllustrisima el Arzobispo
mi señor: Félix Gómez, canónigo secretario. Registrado en el libro 4, folio 9”. (Al marge esquerre:) “Despacho de Ecónomo”. ARXIU HISTÒRIC DE LA
PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en avant AHPAC, Llibre d’Actes Capitulars 1831-1904, vol. III, sig. 13.3.0, fol. 105 r.
4
“(...) A las once de la mañana [dia 9] salió S. E. para Carcagente, á cuya entrada esperaban el Ayuntamiento presidido por su laborioso Alcalde [Vicent
Hernández i Giner], Cura y Clero parroquial y una inmensidad de gentes que habían salido á recibirle.
Allí repitió el Prelado sus religiosos y caritativos oficios, socorriendo y animando á todos, y adoptando, de acuerdo con las otras autoridades las disposi-
ciones mas urgentes y apremiadoras. S. E. que no pudo alojarse, según acostumbra, en la casa-abadía, abandonada por el Ecónomo en los angustiosos
momentos de la inundación, se hospedó en la de la señora marquesa viuda de Montortal [Maria del Carme Talens i de Ulloa], que le obsequió con
esquisita finura, y las consideraciones de que S. E. I. es merecedor. Consolados con sus consejos y donativos sus habitantes, pasó la misma tarde al
convento de religiosas [Dominicas], menos abatidas que las de Alcira, pero aterradas todavía por lo mucho que habían sufrido. Después de consolarlas
exhortándoles á la conformidad absoluta con los inescrutables designios de la Divina Providencia, entregó 500 rs. á la prelada, que dió gracias á S.
E. en nombre de aquella comunidad de vírgenes, ya regocijada con la presencia del Pastor. A la mañana siguiente dijo Misa en el referido convento,
distribuyendo la Sagrada Comunión á todas las religiosas, de quienes se dispidió enternecido para volver á esta ciudad [València] á donde llegó muy
cerca de las dos de la tarde.
No cerraremos estas desaliñadas líneas sin tributar nuestro humilde voto de gracias á... [...]. Nada diremos del Clero de Carcagente que no esté ya en
el ánimo de todos sus vecinos. El Ecónomo D. Carlos Estella (sic), D. Pedro Talens, D. José Perpiñá, D. Francisco Amador y D. Francisco Casanoves se han
conquistado en aquellos instantes el unánime aprecio de toda la población [...]. En el caritativo viaje del Sr. Arzobispo le han acompañado constante-
mente los Sres. Vice-Secretario de Cámara [Francesc de Paula Tarín i Garcés], Crucero de S. E. I. [Ildefons de Montesinos], D. Ramón Ferrer, representante
de la empresa del ferro-carril, D. José Plá y D. Tomás Pérez, Diputados provinciales por aquellos distritos...”. “Inundaciones”, dins BOAV, any III, dijous
10 de novembre de 1864, núm. 163, pàgs. 710-715.
5
Es tracta del comerciant Alexandre Gastaldi i Navarro oriünd d’Orà, ciutat d’Algèria. Morí a Carcaixent el 5 d’abril de 1896, als seixanta-set anys
(AHPAC, Llibre de Soterrars 1892-1897, sig. 7.8.0, fol. 209, part. 83).
6
Fadrina de 70 anys. Fou trobada morta “... en las ruínas de una casa que se aplomó en la inundación del 4 de los corrientes ...”. AHPAC, Llibre de
Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206, part. 86.
7
AHPAC, Llibre de Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206 v., part. 88.
8
Natural d’Albaida (València). 25 anys. Marit de Josepa Maria Molina. Morí ofegat “... en el término de ésta en la inundación del 4 de los corrientes
...”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206, part. 87.
9
AHPAC, Llibre de Comptes del Síndic 1847-1892, sig. 26.14.1.](https://image.slidesharecdn.com/llibretdefestescarcaixent2014-141009083659-conversion-gate02/85/Llibret-de-festes-Carcaixent-2014-56-320.jpg)
Uploaded byTurisme Carcaixent
Llibret de festes Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014. Libro de fiestas Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014
- 1. salutacions FESTES MAJORS IPATRONALS 1CARCAIXENT2014
- 2. 2 CARCAIXENT2014 03 Saludadel President de la Generalitat 04 Saluda del President de la Diputació 05 Saluda de l’Alcaldessa 06 Saluda del Regidor de Festes 07 Saluda del Rector de la Parròquia de l’Assumpció 08 Saluda del President de la Confraria de la Mare de Déu 09 Saluda del President de la Confraria de Sant Bonifaci Màrtir 11 Programa d’Actes 23 30 Mostra de Teatre 27 Col·laboracions 28 AECC Junta Local de Carcaixent 29 Records de joventut 30 A Salvador Bono Gomis, des de l’estima 31 Confraria del Sant Sepulcre i Resurrecció del Senyor 32 Et conte com va açò 34 Associació Municipal d’Agermanament de Carcaixent 36 Carta abierta a mi amigo Pepito 37 Llarga vida als Roders 38 Trenta anys d’escola dedicats al CEIP José Mª Boquera pel seu quaranta aniversari 40 Lira i Casino Carcaixentí S.M.R. 42 Comparsa Mossàrab Els Llops 43 Abanderades 44 Para esa juventud 45 Carcaixent m’agrada 46 150 anys del primer viatge del ferrocarril Carcaixent-Dènia 51 estudis 52 La riuada de Sant Carles de l’any 1864 57 Trenet Carcaixent-Gandia-Dènia 62 Agrupació Coral de Carcaixent 69 Guia comercial 96 Directori de la guia comercial Edita: M.I. Ajuntament de Carcaixent. Regidoria de Festes Coordinació: Gabinet de Comunicació Municipal i Arxiu Municipal Assessorament lingüístic: Oficina d’ús i promoció del valencià Disseny i maquetació: Graficar Publicitat: L’Escaire Impressió: 96 258 08 27 Dipòsit legal: V-3805-2007 Tirada: 7.000 exemplars El M.I. Ajuntament de Carcaixent no es fa responsable de les opinions expressades en les col·laboracions d’aquest llibre. Igualment, el consistori no és responsable de la imprudència dels assistents als actes pirotècnics. sumari
- 3. 3CARCAIXENT2014 President de laGeneralitat Valenciana Alberto Fabra Part arcaixent es disposa a viure uns dies entranyables, els de les seues festes majors i patronals, una ocasió molt espe- cial en què tots, veïns i visitants, gaudixen d’eixe ambient cordial i d’alegria que les caracteritza. Molts han sigut els que han treballat amb entusiasme al llarg de mesos per- què tot estiga a punt i perquè els diversos actes progra- mats complisquen les millors expectatives. La religiositat pròpia d’estes jornades va de la mà de tra- dicions transmeses de generació en generació i que ara es reviuen, de costums tan arrelats entre nosaltres com els re- lacionats amb la bona gastronomia, la música i la pólvora, i d’un gran nombre d’actes lúdics i culturals que oferixen bons motius per eixir de casa. La festa ens agermana i ens invita a compartir valors de generositat i solidaritat que durant estos dies cobren especial importància. Des d’estes pàgines del llibre de festes vull fer-vos arribar, a tots els amics de Carcaixent i als qui se vos uniran en estes jornades, el meu afecte i una cordial salutació, junt amb els millors desitjos per a les festes majors i patronals de 2014. C saluda
- 4. 4 CARCAIXENT2014 saluda President dela Diputació de València Alfonso Rus Terol es tradicions i el folklore de la nostra terra es veuen re- flectits en les festes patronals que tenen lloc en la nostra província. Unes festes en què Carcaixent demostra un fort arrelament a esta part de la nostra història amb les seues celebracions en honor a la Mare de Déu d’Aigües Vives i a Sant Bonifaci. Unes jornades en què els actes religiosos s’entrellacen amb el lúdics i els festius i que convertixen el vostre municipi en un exemple de com viu el poble valen- cià les seues festes. La Descoberta de la Verge, la solemne missa i processó en honor als vostres patrons o la festa del pasdoble són exemples de com manteniu unes tradicions que vos iden- tifiquen i que marquen els dies grans del vostre municipi. La incorporació, en els últims anys, dels Moros i Cristians, amb l’espectacular acte de l’Entrada, demostra l’interés que teniu en la història de la nostra província. Són dies de retrobaments de familiars i amics, que s’acosten fins al vostre municipi per a disfrutar d’estes fes- tes en companyia dels seus sers volguts, en unes dates molt importants per als carcaixentins. Des d’estes línies voldria felicitar les festes patronals a tots els veïns perquè disfruteu d’uns dies inoblidables. Al ma- teix temps que reconéixer l’esforç que l’Ajuntament ha dut a terme perquè les vostres festes mantinguen tota la vistositat i solemnitat que es mereixen. L
- 5. 5CARCAIXENT2014 saluda Alcaldessa de Carcaixent LolaBotella Arbona n any més tinc l’honor de poder dirigir-me a tots vosaltres amb motiu de les nostres Festes Patronals. Durant els úl- tims 15 anys vos he animat a gaudir d’esta celebració en honor als nostres patrons que, com per art de màgia, ens unix a tots i ompli d’alegria cada racó d’esta meravellosa ciutat. Quinze anys en què he pogut observar des d’una finestra privilegiada com la meua estimada Carcaixent ha crescut, ha canviat fins a esdevenir un lloc meravellós amb una xar- xa de centres escolars de primera línia, amb parcs i zones per als més menuts, amb unes instal·lacions espectaculars per a totes les edats com són el Centre de Majors o la Piscina Coberta. He pogut presenciar en primera persona este canvi gràcies al vostre suport i estic molt orgullosa d’haver contribuït al fet que el nostre estimat Carcaixent siga hui un lloc espe- cial per a viure. En esta ocasió voldria, una vegada més, animar-vos que, als carrers, formeu part de les nostres festes amb els jo- ves seguint el Ral·li Humorístic, en les paelles, al Camp de l’Olivera, amb la Romeria, el dia 14 honrant el nostre patró, Sant Bonifaci, animant els participants en la Cursa de Cambrers i, com no, en la Descoberta i els actes del dia 16 en honor a la Mare de Déu d’Aigües Vives. Com a alcaldessa de Carcaixent, però sobretot com una ciutadana més, que se sent orgullosa de viure en esta me- ravellosa terra, vos convide a celebrar amb els vostres es- tos dies; espere de tot cor que ompliu de vida els nostres carrers i gaudiu de la festa. U
- 6. 6 CARCAIXENT2014 saluda Regidor deFestes Fernando Cortell Pérez e de donar les gràcies a tota la gent que, al llarg d’estos setze anys que he tingut la fortuna de poder estar gestionant les festes de la nostra estimada ciu- tat, m’han ajudat perquè tots puguem gaudir d’estes. Al llarg de tot este temps, tant les persones que estan en Protecció Civil, Brigada d’Obres i Serveis, Policia Local i tècnics de l’Ajuntament, han tingut tots un comportament perfecte amb la meua persona; sense ajuda no hauria pogut dur a terme tot este treball. El meu agraïment a tots ells. He de felicitar totes les associacions que han contri- buït amb el seu treball desinteressat al desenvolupa- ment de les festes a la nostra ciutat any rere any, tot i les dificultats que estos últims temps estem patint per esta crisi tan forta que tots estem vivint. Els demane que intenten gaudir en tots els esdeveni- ments que es desenvolupen estos dies, vostés i tots els forasters que tinguen a bé acompanyar-nos. En nom dels meus companys de l’equip de govern i el meu propi. Moltes gràcies. H
- 7. 7CARCAIXENT2014 saluda Rector de laParròquia de l’Assumpció Vicent Richart Hostench n any més ens preparem per a celebrar les festes en honor de Sant Bonifaci Màrtir i la Mare de Déu d’Aigües Vives. Són dies de celebracions, oració davant del Santíssim Sacrament, predicació de la Paraula de Déu, misses solemnes i processons generals. Hem d’aprofitar estos dies per a actualitzar la nostra fe, gaudir de les celebracions i comu- nicar als altres l’alegria de ser cristians que celebrem com a germans les nostres tradicions. Que la Mare de Déu d’Aigües Vives i Sant Bonifaci Màrtir ens ajuden a viure intensament estos dies. Bones festes! U Carmelo Fayos Borrás
- 8. 8 CARCAIXENT2014 saluda President dela Confraria de la Mare de Déu Julio Carbonell Sotorres a estamos en octubre y me resulta muy grato, desde es- tas páginas, poder saludar a todos los ciudadanos de Car- caixent que, con devoción a la Mare de Déu d’Aigües Vi- ves, viven con gran alegría nuestras fiestas. Agradezco el trabajo realizado por los integrantes de la Junta de Caballeros, que se esfuerzan en tener todo a punto para que salga lo mejor posible, el Hallazgo, el traslado, la Descoberta, la procesión… También mi agra- decimiento a la Colla de Portadors de la Mare de Déu, que está abierta a todos los ciudadanos de Carcaixent que quieran ayudar a llevar la imagen de la Virgen en estos días tan señalados, y a todas las asociaciones culturales, comisiones falleras, cofradías de Semana Santa, compar- sas de Moros y Cristianos y todos aquellos que participan en nuestras fiestas También quiero dar las gracias nuestro Prior, Don Vicente Richart Hostench, por el apoyo recibido, así como a todos los clérigos de Carcaixent. No quiero dejar pasar la ocasión de reconocer la colabo- ración que nos ofrece el M.I. Ajuntament de Carcaixent; sin ella nos resultaría muy difícil preparar todos los actos que realizamos. Y ya por último solo me queda invitar a todos los ciuda- danos de Carcaixent a que participen y disfruten de todos los actos de las fiestas Patronales de Carcaixent en honor a la Mare de Déu d’Aigües Vives. Y
- 9. 9CARCAIXENT2014 saluda President de laConfraria de Sant Bonifaci Màrtir Pascual Eduardo Martínez Taléns e nou un any més tinc el plaer de poder dirigir a tots els carcaixentins i carcaixentines una cordial salutació. Any rere any celebrem la festa al nostre Patró amb gran entusiasme i una àmplia participació en els diversos esde- veniments religiosos. Enguany gaudirem, per primera vegada, de l’Ofrena de Flors a Sant Bonifaci Màrtir, el proper 18 d’octubre, per part de la Junta Local Fallera, Comissions Falleres i associa- cions cíviques i religioses de la nostra ciutat, als qui agraïm la seua iniciativa en llaors del nostre Sant Patró. Agrair al Molt Il·lustre Ajuntament, pel seu recolzament de la festa en aquestos moments tan difícils. Gràcies al clergat carcaixentí; a les entitats col·laboradores i a tots els membres de la Junta Directiva, per ajudar a dur endavant aquesta Confraria. Per finalitzar, des d’ací, en nom propi i de tots els membres de la Confraria, vull manifestar-li al nostre secretari, Ber- nat Daràs i Mahiques, la nostra més cordial enhorabona pel nomenament de Cronista Oficial de la Ciutat, que el passat mes de març li atorgà el Molt Il·lustre Ajuntament de Carcaixent, i donar-li les gràcies per tot el treball ben fet en favor de la nostra Confraria i de Carcaixent. Desitge de tot cor que passeu unes molt bones Festes Ma- jors i Patronals. D
- 10. salutacions FESTES MAJORS IPATRONALS 10 CARCAIXENT2014
- 11. 11CARCAIXENT2014 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111CCCCCCCCCCCAAAACCCCACCCCCAACCCCCCCCCCCCACCCCCCAACCCAAACCACCACCACCACCCCCCARCRCRCRCRCRRCRCRRRRRCAIAIAIAIAAIAIAIAIAIAAIIA XXXXXXXXEEXXEEEEXXXEXXXXXXXXXXXNTNTNNT202020201411414 Programa d'actes
- 12. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 12 CARCAIXENT2014 Programa oficial d'actes DIVENDRES 3 D’OCTUBRE A les 18:30h. Concentració a la Plaça del Mercat dels cotxes participants en el 48 RAL·LI HUMORÍSTIC. A les 19:30h. EIXIDA DE LA CAVALCADA DEL 48 RAL·LI HUMORÍSTIC. Declarada FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL. El recorregut es farà pels carrers: Plaça del Mer- cat, Ramón y Cajal, Gandia, José Vidal Canet, Martí Talens i Sant Francesc d’Assís. A les 22:30h. Sopar d’entrepà al pati de l’escola Navarro Daràs. Al finalitzar començaran les proves de la primera nit. Durant tota la nit hi haurà proves per tot el po- ble amb la seu al parc Navarro Daràs. DISSABTE 27 DE SETEMBRE A la vesprada, al Parc Navarro Daràs, activitats moteres amb actuacions en directe. DIUMENGE 28 DE SETEMBRE A partir de les 09:00h. Al Parc Navarro Daràs, MATINAL MOTERA A les 19:30h. En la plaça del Convent, FESTIVAL DE BANDES JUVENILS 1a. Part: BANDA JUVENIL DEL CÍRCULO CATÓLICO DE TORRENT Director: Víctor M. Araque Sánchez 2a. Part: BANDA JUVENIL DE LA SOCIETAT MUSICAL LIRA I CASINO CARCAIXENTÍ Director: Agustí Martínez Caballero
- 13. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 13CARCAIXENT2014 Programa oficial d'actes DIUMENGE 5 D’OCTUBRE A partir de les 10:00h. TROFEU FESTES MAJORS DE TIR AL PLAT, al camp de tir de la Casella d’Alzira. Organitza: Nou Club de Tir i Caça Carcaixent. A partir de les 10:30h. TROFEU FESTES MA- JORS CONCURS DE PISTOLA DE FOC CEN- TRAL a la Galeria de Tir “Les Coves”. Organitza: Club de Tir Olímpic Carcaixent. A les 11:00h. XXXVI VOLTA A PEU a Car- caixent. Eixida i meta en l’avinguda Apotecari Bodí (al costat del Centre Comercial Ribera del Xúquer). Recorregut per zona urbana i perifèri- ca amb una distància de 10.000m. Inscripcions fins al dilluns 29 de setembre, via telemàtica a l’adreça http://tueventodeportivo.com Inscripció gratuïta, aportant almenys 1kg d’aliments no peribles que seran donats al Banc d’Aliments. Organitza: Club d’Atletisme Carcaixent. A les 12:00h. Concentració al Passeig per a gaudir de la cercavila que anirà pels carrers Sant Francesc d’Assís, Martí Talens, Alacant, Ramón y Cajal, Bonaire, Murillo, Sant Antoni, Passeig, i finalitzarà al Parc Navarro Daràs. Simultàniament a les 12:00h. Dos represen- tants de cada cotxe aniran al punt de control (pati de l’escola Navarro Daràs) per arreplegar el menjar per a fer les paelles. A les 22:00h. Al Parc Navarro Daràs, GRAN PROVA FINAL del 48 Ral·li Humorístic. A conti- nuació lliurament de premis. DISSABTE 4 D’OCTUBRE A les 08:00h. Durant tot el matí hi haurà proves del Ral·li a la Plaça del Mercat, al Passeig, a la piscina muni- cipal i a l’avinguda Apotecari Bodí, on la gent podrà gaudir de la festa. A partir de les 09:00h. TIRASET, al carrer Lira Carcaixentina - Sector Parc. Organitza: Associació Eqüestre Amics del Cavall de Carcaixent A les 14:00h. Al parc Navarro Daràs tindrà lloc la prova final del matí del Ral·li. A partir de les 15:30h. TROFEU FESTES MAJORS DE TIR DE COLOM A BRAÇ al camp de tir de la Garrofera de Gua- dassuar. Organitza: Nou Club de Tir i Caça Carcaixent. A les 20:15h. AGRUPACIÓ CORAL DE CARCAIXENT. XV FESTIVAL FESTES MAJORS a l’Església de Sant Francesc d’Assís. Participaran: Cor Renaixença de Vilallonga Cor Veus de la Pobla (La Pobla Llarga) Agrupació Coral de Carcaixent A les 22:00h. Al pati de l’escola Navarro Daràs, sopar d’entrepà per als participants del Ral·li. A continuació unes pro- ves i després discomòbil.
- 14. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 14 Programa oficial d'actes DIMECRES 8 D’OCTUBRE A les 18:30h. El Grup de teatre Verge d’Aigües Vives al CIM presentarà les obres següents: - Tot allò que relluix no és or. - Dos pardalets, una aguileta. A les 20:00h INAUGURACIÓ OFICIAL DE LA FIRA, amb la desfilada de la BANDA JUVENIL DE LA LIRA CARCAIXENTINA I DISPARADA DE FOCS ARTIFI- CIALS, a càrrec de la PIROTÈCNIA ARNAL. A les 22:30h. Al Parc Navarro Darás, GALA LÍRICA, a càrrec de Vicent de Campos (Trompetista internacio- nal), acompanyat d’un grup de Dansa Espanyola i de la Banda Simfònica de La Lira i Casino Car- caixentí. Director: José Onofre Díez A les 23:00h. Al passeig, recuperació de La Nits dels Cudo- lets, nit d’albades. Organitza: Grup de Ball Les Folies A les 24:00h. A l’Espai Jove, DISCOMÒBIL. DIMARTS 7 D’OCTUBRE A partir de les 08:00h. A Fortaleny, concurs Festes Majors de Pesca Sector B-1, B-2, C-1. Organitza: Club de Pesca Carcaixent. A les 17:00h. En les pistes de la FEVE SORTEIG DE LES PAE- LLES. A partir de les 19:00h Al pavelló municipal d’esports, presentació i partit TROFEU FESTES DE FUTBOL SALA de l’equip senior masculí. Organitza: Club de fubol sala Futsacar Car- caixent. CARCAIXENT2014
- 15. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 15 Programa oficial d'actes Dia de la Comunitat Valenciana DIJOUS 9 D’OCTUBRE A partir de les 08:00h. A Fortaleny, concurs Festes Majors de Pesca Sector E-1, E-2 i E-3. Organitza: Club de Pesca Carcaixent. A partir de les 09:00h. Al Camp de tir de la Bossarta, concurs de Tir al Plat. Organitza: Societat de Caçadors Carcaixentina. A les 09:30h. Des del Parc Navarro Daràs, XX DIA DE LA BI- CICLETA. Pujada a l’Hort de Soriano. Esmorzar almenys per a 800 participants. A l’Hort de So- riano es realitzaran diferents exhibicions i con- cursos. Entrega de dorsals de 08:00h a 09:30h. en el passeig, junt al Parc Navarro Daràs. Inscrip- ció gratuïta. Organitza: Club BTT Roders de Carcaixent. A les 10:00h Al Sector Parc, FESTA DEL CAVALL: Concentra- ció i cercavila pels carrers del poble. Tot seguit, a partir de les 11:00h, i al mateix Parc, demostra- ció d’exhibició i doma del cavall. Organitza: Associació Eqüestre Amics del Cavall de Carcaixent. A partir de les 10:00h Al Parc Navarro Daràs, Concurs de Canut Fes- tes Majors. Organitza: Club de Canut Carcaixent. A les 10:30h. Des de l’Ajuntament, la Corporació Municipal, acompanyada de la Banda Juvenil Lira Car- caixentina, el Grup de Balls Les Folies i la Colla de Dolçainers i Tabaleters La Murga de les Barraques de Carcaixent, es dirigirà en PROCESSÓ CÍVICA fins a la Plaça d’Espanya, on es farà l’Ofrena al Rei Jaume I el Conqueridor, amb parlament de la Senyora Alcaldessa i disparada de 21 salves. Tot seguit, visita de les següents EXPOSICIONS: - ASSOCIACIÓ AMICS DEL TRENET de la Vie- ta. Amb motiu del CL aniversari del Ferrocarril Carcaixent-Dènia. Durant la inauguració, la Ban- da Juvenil de la Lira i Casino Carcaixentí, dirigida per Agustí Martínez Caballero, estrenará l’obra musical adaptada per a banda per Frank J. Co- gollos “El trenet Carcaixent-Dénia” original de Paco Muñoz. Lloc: Penya Esportiva. - VISTIENDO EL RITO. Organitzada pel Grup de dansesLesFolies.Seràvivitabledel9al16d’octubre. Lloc: planta baixa del Palau de la Marquesa. - #MESESPASMES, de Lluís Navarro Mosquera. #MésEspasmes és una exposició multidisciplinar en què hom contemplarà pintures, escultures i fins a curtmetratges, amb la base dels poemes de l’autor carcaixentí publicats el passat mes de juny en el poemari Espasmes. Ni poesia ni il·lustració (El petit Editor, 2014). En #MesEspasmes participen artistes d’arreu del món que ens mostren la seua visió de les lletres de Lluís. Estarà oberta al públic del 9 al 16 d’octubre i es podrà visitar en horari de 19 a 21 hores els dies laborables, i de 12 a 14 i de 19 a 21, els festius. Lloc: Biblioteca Municipal de Carcaixent. CARCAIXENT2014
- 16. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 16 Programa oficial d'actes A les 17:00h. Al Passeig, XVI CAMPIONAT D’ESCACS CIUTAT DE CARCAIXENT. En cas de pluja se celebrarà als locals de la Penya Esportiva. Organitza: Club d’Escacs Carcaixent. Des de les 17:30h fins a les 20:30h. A la Plaça d’Espanya, FIRETA DE JOCS POPULARS INFANTILS (per a xiquets a partir de 4 anys): pe- tanca, carrera de sacs, carrera d’ous, tres en ratlla, sambori, mocadoret, diàbolo... A les 19:00h. Al Passeig, desfilada de moda i show floral, amb models d’alta costura de la boutique AMPARO FE- RRANDO I REME COMPLEMENTS. Les models duran rams i tocats florals de la FLORISTERIA ANDREA rea- litzats per JUAN LLUESMA. Pentinats i maquillatge a càrrec de l’acadèmia NUEVAS LÍNEAS. Les Falleres Majors de 2014 de les comissions fa- lleres desfilaran per a tots nosaltres junt amb altres models de Carcaixent. COCKTAIL & CLAM I CAFÉ DEL TEMPS muntaran un fotocool per a realitzar fotos del públic amb les models. Es donaran premis i se sortejaran regals als assistents per les firmes col·laboradores. Patrocina l’Ajuntament de Carcaixent i orga- nitza la Falla Plaça Major. A les 19:00h. En la Parròquia de l’Assumpció, primer dia del SO- LEMNE TRIDU en honor a Sant Bonifaci Màrtir en sufragi de Monsenyor Miquel Roca Cabanellas, qui va ser arquebisbe de València, i del Rvd. D. Francis- co Escrivá Peiró, rector que va ser d’esta Parròquia i prior de la confraria. Al llarg del dia, cercaviles de les filades Contraban- distes, Alzayans i la comparsa Mossàrabs. A les 19:30h. En el Parc Navarro Daràs, Trobada de balls i dan- ces tradicionals amb la participació Grup Popular Les Folies de Carcaixent (guanyadors del con- curs “Sona la Dipu 2014”. - RETROSPECTIVA, de Domènec Canet. El pin- tor, amant de l’art, poeta i, sobretot, humanista, presenta la reunió de diferents parts de la seua obra en un mateix espai, que coincideixen amb les èpoques de la seua pintura, amb el fil conductor del nou poemari presentat tot just abans de fes- tes. Blanca doble i d’altres cançons (El petit Editor, 2014) és el poemari inèdit de Domènec Canet, que ha estat publicat i dóna tret d’eixida a la comunió dels poemes amb la pintura. Es podrà visitar del 9 al 16 d’octubre al llarg del dia, fins a les 20 hores. Lloc: Centre Integral de Majors (CIM). - AQUAREL·LES de Marià Mosquera. Del 8 fins el 16 d’octubre. Lloc: Sala Rius - EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA: APRENENT A VEURE-PERSONES I OFICIS, del 9 al 16 d’octubre al PASSEIG. Com els anys anteriors, aprofitant l’èxit del tallers amb els mateixos noms que es dugueren a terme a l’Estiu Jove i les ganes de tots els participants per continuar aprenent, naix esta exposició atrevida i fresca, on es podrà observar els treballs de joves de Carcaixent i altres localitats colindants respecte als termes proposats pel mestre de cerimònies Ricardo Carrillo. - EXPOSICIÓ COL·LECTIVA de pintura de l’ASSOCIACIÓ PICTÒRICA I CULTURAL. Del 9 fins el 16 d’octubre. Lloc: Sala Sant Llorenç. CARCAIXENT2014 DIJOUS 9 D’OCTUBRE Dia de la Comunitat Valenciana
- 17. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS Programa oficial d'actes CARCAIXENT2014 DIVENDRES 10 D’OCTUBRE A les 19:00h. En la Parròquia de l’Assumpció, segon dia del SOLEMNE TRIDU en honor a Sant Bonifaci Màrtir en sufragi dels confrares difunts de la Confraria de Sant Bonifaci Màrtir. A les 20:00h. Al Passeig, Entrada falsa a càrrec dels Moros i Cristians de Carcaixent. A les 23:15h. Al Parc Navarro Daràs actuació estel·lar de l’ORQUESTA MONTECARLO. En finalitzar, a l’espai jove, DISCOMÒBIL. A les 16:00h. Al C/ Baronesa de Santa Bàrbara, Partides de Promoció i Exhibició de Pilota Valenciana. Organitza: Club de Pilota Valenciana i Raspall de Carcaixent. A les 18:30h. Entrada de bandes des del carrer Sant Antoni fins al carrer José Vidal Canet. A les 19:00h. En la Parròquia de l’Assumpció, tercer dia del SOLEMNE TRIDU en honor a Sant Bonifaci Màrtir en sufragi de les Religioses Dominiques difuntes del Monestir de Corpus Christi. Finalit- zada la missa, es donarà a besar les relíquies del Sant Màrtir. A les 19:30h. Entrada triomfal de Moros i Cristians. ITINERARI: Carrers José Vidal Canet, Alacant, Martí Talens, Sant Francesc d’Assís, Sant Antoni i Rosendo Pastor. Organitzat per les filades Contrabandistes, Alza- yans i la comparsa Mossàrabs. POBLES COL·LABORADORS Alzira, Benigànim, Catarroja, Llutxent i l’Olleria Actuació estel·lar dels ballets d’Alcoi i Ontinyent. A les 23:00h. Actuació per determinar. En finalitzar, a l’espai jove, DISCOMÒBIL. A les 08:00h. Despertada pel centre urbà de Carcaixent dels Moros i Cristians. A les 10:00h. Al Parc Navarro Daràs Concurs de Petanca Festes Majors. Organitza: Club de Petanca Jubilats. 17 DISSABTE 11 D’OCTUBRE
- 18. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 18 Programa oficial d'actes DIUMENGE 12 D’OCTUBRE Des de les 08:00h. i fins a les 12:00h. Al Vedat «Don Bernardo» de Carcaixent Trofeu Festes Majors de «Caça Menor». Organitza: Nou Club de Tir i Caça Carcaixent. A les 08:00h. Concentració de Romeus al final del carrer Gandia, per a l’eixida en romeria fins el Camp de l’Olivera de la Mare de Déu. A partir de les 10:00h. Al sector parc, LIV CONCURS DE PAELLES, (en cas de pluja se suspendrà). A les 11:30h. En el Camp de l’Olivera de la Barraca d’Aigües Vives, TROBALLA DE LA MARE DE DÉU. Tot seguit, MISSA DE CAMPANYA concelebrada. A les 17:00h. A la Penya Esportiva de Carcaixent, XLVII TOR- NEIG EDUARDO RUBIO d’escacs. Organitza: Club d’Escacs Carcaixent. A les 17:30h. Iniciarà la TORNADA LA CARAVANA RO- MEUA, portadora de la imatge de la patrona, que es dirigirà a la Parròquia de Sant Francesc (Muntanyeta), i en processó serà traslladada a la Parròquia de l’Assumpció, acompanyada pel Grup de Balls Les Folies. A les 19:00h. Al Magatzem de Ribera, FESTIVAL DE BANDES 1a. Part: Banda de La Societat Musical del Port de València Director: Isidro Coll Ballesteros 2a. part: Societat Musical Lira i Casino Carcaixentí Director: José Onofre Díez DILLUNS 13 D’OCTUBRE A les 18:00h. Al Camp de futbol de “Quatre Camins”, partit de futbol: UD Carcaixent - CEF Rafelcofer. Organitza: UD Carcaixent. A les 19:30h. A la Parròquia de l’Assumpció, SOLEMNE EU- CARISTIA en honor a Sant Francesc de Paula. A les 23:00h. A la Plaça Miguel Hernández, NIT DE SWING, amb EMSEMBLA Q.S. de Carcaixent, dirigida per Leopoldo Ortiz “Polo” i ENCLAU DE JAZZ BIG BAG de Benimodo, dirigida per Ricardo Bel- da (en cas de pluja es farà al Magatzem). PATRÓ CANÒNIC DE CARCAIXENT A les 08:00h. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES, i dispara- da de 21 salves en honor a Sant Bonifaci Màrtir. A les 12:00h. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES, i disparada de 21 salves. A les 19:30h. En la Parròquia de l’Assumpció, SOLEMNE EU- CARISTIA CONCELEBRADA. Al finalitzar: Ra- mell de focs artificials A les 23:00h. Correfocs al Parc Navarro Daràs pels Dimonis de Massalfassar. (es prega al públic assistent a l’acte que porten roba adequada per a protegir-se). CARCAIXENT2014 Dia de Sant Bonifaci DIMARTS 14 D’OCTUBRE
- 19. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 19 Programa oficial d'actes DIMECRES 15 D’OCTUBRE A les 17:45h. Al Passeig, espectacle infantil de titelles amb l’obra Detectives de medio ambiente. A les 19:00h. SOLEMNES VESPRES amb la celebració de I’EUCARISTIA i TRASLLAT de la Nostra Patrona. La part musical anirà a càrrec del COR PARRO- QUIAL VERGE D’AIGÜES VIVES, dirigit per Mari- bel Escuriet Grau. A les 21:00h. Ronda a la Mare de Déu d’AIGÜES VIVES, pel Grup Popular de Ball Les Folies. A les 22:00h. A la Plaça Major, volteig de campanes i tradicio- nal acte de la DESCOBERTA. A continuació OFRENA FLORAL Al finalitzar NIT D’EFECTES DE FOC A les 23:15h. Al Parc Navarro Daràs, l’actuació estel·lar de LIZ PARDO i IL BELLO CANTO. Al finalitzar, a l’espai jove hi haurà DISCOMÒBIL. DIJOUS 16 D’OCTUBRE A les 08:00h. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES i disparada de 21 salves en honor a la Verge d’Aigües Vives. A les 09:00h. A la Parròquia de l’Assumpció, Santa Missa resada. A les 11:00h. A la Parròquia de l’Assumpció, SOLEMNE CONCE- LEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA, en honor de la San- tíssima Verge, presidida pel Rvd. Sr. Vicent Richart Hostench, prior de la Confraria i Gran Associació de la Nostra Senyora d’Aigües Vives; homilia a càrrec del Rvd. Sr. Antonio Corbí Copovi, rector de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Bisbe de València, i fill de la població, i amb l’assistència de les primeres autoritats. La part musical serà interpretada per la Coral de Carcaixent, dirigida per Josep Antoni Mar- tínez Lerma. A les 13:30h. FESTA DEL PASDOBLE al Passeig. Hi intervindran: BANDA DE CORNETES, TAMBORS I GAITES DEL CRIST DE LA BONA MORT BANDA INFANTIL DE LA LIRA I CASINO CARCAIXENTÍ BANDA JUVENIL DE LA LIRA I CASINO CARCAIXENTÍ BANDA SIMFÒNICA DE LA LIRA I CASINO CARCAIXENTÍ A les 14:15h. Al Parc Navarro Daràs, Gran Mascletada a càrrec de la Pirotècnia Arnal S.A. A les 17:00h. CONCERT DE LA MARE DE DÉU al Magatzem de Ribera, A CÀRREC DE LA BANDA SIMFÒNICA DE LA LIRA I CASINO CARCAIXENTÍ. Director: José Onofre Díez A les 18:30h. A la Parròquia de l’Assumpció, Santa Missa. A les 19:00h. A la Parròquia de l’Assumpció, SOLEMNE PROCES- SÓ GENERAL, en honor dels nostres Sants Patrons, Sant Bonifaci Màrtir i Mare de Déu d’Aigües Vives, amb l’assistència de les nostres primeres autoritats. Participaran en tan solemne acte les tradicionals dan- ses, “Els Cirialots de Sant Francesc de Paula” i la Lira Carcaixentina-Casino CarcaixentÍ. A les 24:00h. Zona Gaianes, Castell de Focs Artificials, per Arnal S.A. Dia de la Mare de Déu
- 20. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 20 Programa oficial d'actes DIVENDRES 17 D’OCTUBRE DEL 17 AL 25 D’OCTUBRE, A LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ, SOLEMNE NOVENARI EN HONOR A LA MARE DE DÉU D’AIGÜES VI- VES. L’ÚLTIM DIA DE LA NOVENA, EUCARISTIA CONCELEBRADA, I AL FINALITZAR ES DIS- PARARÀ UN RAMELL DE FOCS ARTIFICIALS. A les 17:30h. A la Plaça del Mercat, inauguració del MERCAT MEDIEVAL (tot el dia). A les 00:00h. Discomòbil, a l’Espai Jove. MIG ANY FALLER A les 19:30h. Arreplegada de trastos vells i plantada de L’Estoreta Velleta al Parc Navarro Daràs, per part de les comissions falleres de Carcaixent. A les 20:30h. Actuació 1r. Concurs Infantil de PlayBlack lliure per a totes les comissions infantils de les falles de Carcaixent, al Parc Navarro Daràs. A les 22:30h. Sopar popular, al Parc Navarro Daràs. A les 00:00h. Discomòbil, al Parc Navarro Daràs. CARCAIXENT2014
- 21. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 21CARCAIXENT2014CARCAIXENT2014 Programa oficial d'actes DISSABTE 18 D’OCTUBRE A les 11:30h. A la Plaça del Mercat, MERCAT MEDIEVAL (tot el dia). A les 17:00h. Al poliesportiu municipal, final de dobles del Trofeu de Festes Majors de Tenis. Organitza: Club de Tenis “El Cordell”. A les 18:00h. Cercavila de la CAP de la DANSA, des del carrer Padre Marchena fins la Plaça Major, amb la participació de diferents grups de ball de la Comunitat. Organitza: Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent. A les 19:30h. A la Plaça major, Ballada de les Danses Tradicionals i Populars de Carcaixent. Organitza: Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent. A les 20:00h. Al Magatzem de Ribera, Desfilada de perruqueria i estètica a càrrec de l’Acadèmia NUEVAS LINEAS de Carcaixent. MIG ANY FALLER A les 08:00h. Despertada per part de totes les comissions a les Falleres Majors de Carcaixent. A les 09:00h. 1r. Concurs de truites espanyoles Mig Any Faller per part de les comissions falleres, patrocinat per Lavanderia Alzira S.L., al Parc Navarro Daràs. Activitats diverses: zumba, unflables a càrrec de l’Ajuntament de Carcaixent, globotada amb animacions oferida per McDonald’s i concursos de jocs tradicionals de taula (truc, parxís, dominó i pòquer) al Parc Navarro Daràs. A les 13:30h. Inici del 1r. Concurs de Paelles «Mig any faller» patrocinat per «Congelats Pascual» i 1r. Concurs de postres casolans que almenys duguen carabassa, al Parc Navarro Daràs. A les 18:00h. Cercavila pel poble per a arreplegar les Falleres Majors de Carcaixent, amb banda de música, i tot seguit concentració al Mercat Municipal per a començar l’ofrena floral al patró de Carcaixent, Sant Bonifaci, amb la col·laboració de la respectiva confraria; itinerari: Mestre Giner, Pare Marchena, Sant Francesc d’Assís, Passeig i Jaume I el Conqueridor. A les 19:30h. Mascletada patrocinada pel Molt il·lustre Ajuntament de Carcaixent i, tot seguit, crema de L’Estoreta Velleta. A les 22:30h. Sopar popular, al Parc Navarro Daràs. A les 23:30h. Entrega de premis corresponents i clausura del “Mig any faller 2014”. Tot seguit amenitzarà la vetlada l’orquestra Óxido, patrocinada per la Regidoria de Festes del Molt il·lustre Ajuntament de Car- caixent, tot al Parc Navarro Daràs.
- 22. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS 22 CARCAIXENT2014 Programa oficial d'actes DIUMENGE 19 D’OCTUBRE A les 11:00h. Al poliesportiu municipal, Final Individual de Festes Majors de Tenis. Organitza: Club de Tenis “El Cordell”. A les 11:30h. MERCAT MEDIEVAL (tot el dia) A les 18:00h. Cercavila de la CAP de la DANSA, des del ca- rrer Padre Marchena fins la Plaça Major, amb la participació de diferents grups de ball de la Comunitat. Organitza: Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent. A les 19:30h. A la Plaça major, Ballada de les Danses Tradi- cionals i Populars de Carcaixent. Organitza: Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent. DISSABTE 25 D’OCTUBRE A partir de les 11:00h. A les pistes esportives de FEVE (al costat del pavelló cobert municipal), Taller pràctic de patinatge en línia per a tots els nivells, des de no iniciats fins a avançats, que finalitzarà amb una exhibició a càrrec del Grup Patins Carcaixent. Per a realitzar el taller, cal portar patins i proteccions; en el cas dels menuts, també casc. Organitza: Grup de Recreació Esportiva Pa- tins Carcaixent i Trainingsportslive.
- 23. programació d’actes FESTES MAJORSI PATRONALS prprprrogogogogggggggoggggggrarrarararaararararaararamamammamamamamamamm cicicicicic óóóóó d’d’’d’’d’’d’ddddd acacacacaaacaacacacacacaaaa teeteteteteteetettteeeetteetesssssssssss FEFEFFEFF STSTESES MMAJAJAJAJAJJJAJAJAJAJAAAJJA OROOOOOOOOO 23CARCAIXENT2014 Carcaixent - Del 17 al 27 d’octubre de 2014 RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS IIIIIIIIIIIIII PAPAPAPAPPPAPPPAPPAPAAPAPAPPAPAPAPAAPAPAPAAPAPPAPAPPPAAPAAPAPPPAPAPPPAPPPPPPAPAAPPPPPPPPPPAPAAPPPPPPPPPPPPP TRTRRTRRRRRRRTRRRRTRRRTRTRRTTRRRTRRTTRRTTRTTTRRTTTTTRRRRRRROOOOOOOOONONONONOOOOOOONOOOONONONOONOONOOONONOOOONONNALALAALALALAALALALALALALAAAAAAALSSSSSSSSSSSSS 30 mostra de teatre
- 24. M’ESPERARÀS ALBENA TEATRE (València) Divendres17 d’octubre A les 22:30 h Al Teatre D. Enrique Dramatúrgia: Carles Alberola Direcció: Carles Alberola i Carles Sanjaime Intèrprets: Carles Alberola / Rebeca Valls / Alfred Picó / Cristina Garcia Dos amics queden per sopar. D’una banda hi ha Rubén, l’amfitrió, professor universitari i, d’alguna manera, un fracassat. De l’altra, Jaume, ric, triomfador i un seductor empe- dreït, a qui acompanyen la dona i la germana d’aquesta. Entre plat i plat, se succeeixen els girs i els embolics entre tots quatre: amors creuats, infidelitats no confessades ANDRÉ Y DORINE KULUNKA TEATRO (Euskadi) Dissabte 18 d’octubre A les 20:00 h Al Teatre D. Enrique Dramatúrgia: José Dault, Garbiñe Insausti, Iñaki Rikarte, Edu Cárcamo, Rolando San Martín Direcció: Iñaki Rikarte Intèrprets: José Dault / Garbiñe Insausti / Edu Cárcamo Música original: Yayo Cáceres Màscares: GARBIÑE INSAUSTI PREMI DEL PÚBLIC I PREMI A LA MILLOR DRA- MATÚRGIA en el Festival de Birmingham. PREMI AL MILLOR ESPECTACLE ESTRANGER VI- LLANUEVA en el Festival Internacional de Teatre de l’Havana 2011. André y Dorine explica la història de dos ancians que, per circumstàncies de la vida, es veuran obli- gats a lluitar contra l’oblit. Amb el llenguatge de la màscara i sense una sola paraula, la jove companyia d’Euskadi Kulunka Tea- tre i el seu André y Dorine han recorregut 20 paï- sos en 3 continents. Han sorprés per mig món amb un gran èxit de crítica i públic, confirmant, així, que el llen- guatge de l’emoció és universal, i André y Do- rine no té fronteres.
- 25. …SIENTE! reloaded TONI PONS(València) Diumenge 19 d’octubre A les 19:00 h - Al Teatre D. Enrique L’espectacle d’hipnosi autèntica …Siente!, una atrevida barreja de màgia, mentalisme i hipnosi Toni Pons farà sentir al públic experiències mentals increï- bles (sempre des del més absolut respecte) en una atmosfera d’impossibilitat absoluta. Il·lusió i màgia seran les dos constants de la vesprada. Una fabulosa fusió d’arts i ciències formen el xou, i, per descomp- tat, tècniques d’il·lusionisme. Una actuació, sense dubte, original i única. DESPERTARÀS AHIR ORNITORINCS (València) Divendres 24 d’octubre A les 22:30 h - Al Teatre D. Enrique Autor: Jaidy Kanesh. Versió valenciana: Diego Braguinsky Direcció: Jaime Pujol Coproducció en CULTURARTS Intèrprets: Josep Manel Casany / Noèlia Pérez / Pau Blanco / Diego Braguinsky Finalista al PREMI MAX 2014, MILLOR ESPECTACLE DE TEATRE MUSICAL DESPERTARÀS AHIR. Nova York, any 1947. La coneguda actriu Margot Grey està representant l’última funció del seu reeixit espectacle de varie- tats, la vespra d’iniciar una important gira nacional. A l’acabar la funció rep la visita d’un misteriós desconegut, algú del seu passat que li reclama part de la seua vida i que Margot no recorda, ja que un accident li va causar una amnèsia retrògrada, que li va ocasionar la pèrdua total de memòria. VALENCIA COMEDY FRESCULTURA (València) Dissabte 25 d’octubre A les 20:00 h - Al Teatre D. Enrique 8 cómicos, 8 monólogos. Único espectáculo Valencia Comedy naix amb l’objectiu de reunir els millors monologuistes de la Comunitat Valenciana. L’equip està format per huit cracs de la comèdia: Pablo de los Reyes, Jesús F. Manzano, Óscar Tramoyeres, Álex Martínez, Pablo Carrascosa, Rafa Alarcón, Darío Piera i, com a artista convidat per a l’espectacle de Car- caixent, Pedro Reyes. La majoria d’ells porten uns anys fent riure el públic valencià amb els seus monòlegs, acudits i ocurrències. Alguns dels membres formen part de prestigiosos espais televisius d’humor com ara Paramount Comedy, Aida, Escenas de matrimonio o El Hormiguero d’Antena 3. Tots ells han treballat tant en ràdio com en televisió i compten amb centenars d’actuacions a l’esquena.
- 26. PEUS ENGRATA companyia deteatre Diumenge 26 d’octubre A les 18:00 h - AL TEATRE D. ENRIQUE Direcció: José Carlos Soto / Text i dramatúrgia: Rosana Mira / José Carlos Soto / Idea original: Engrata Companyia de Teatre / Intèrprets: Rosana Mira és Pupetes (clown) i Patri Aranda és Cora (actriu-música) / Direcció coreogràfica: Ana Belén Ramírez / Alquimista musical: Daniel Miquel PEUS és un espectacle bàsicament en clau de clown, amb un llenguatge gestual i musical. Pupetes, la pallassa, encarna una xiqueta que no vol desprendre’s de les seues sabates velles però que ja li vénen xicotetes i li fan mal. Són les sabates que ha usat fins ara la xiqueta, tan còmodes, però el peu li creix i ha arribat l’hora de buscar-ne unes noves, més apropiades per a ella. Espectacle teatral per a xiquets de 3 a 5 anys i públic familiar. CONSONANT MADUIXA TEATRE Dilluns 20 d’octubre HORARI ESCOLAR - AL TEATRE D. ENRIQUE Intèrprets: Aina Gimeno i Paula García Sabio / Dramatúrgia i di- recció: Juan Pablo Mendiola / Coreografia: Mamen García DANSA, TEATRE I POESIA VISUAL El Sr. Lletraferida 2.0 LA DEPENDENT companyia de teatre Dilluns 27 d’octubre HORARI ESCOLAR - AL TEATRE D. ENRIQUE Textos: de Jordi Peidro / Intèrprets: Jonatan García i Rubén Mira / Direcció: Pepa Miralles UNA PROPOSTA LECTORA / TEATRAL TEATRE PER A XIQUETS TEATRE PER A PÚBLIC FAMILIAR TEATRE PER A PÚBLIC ESCOLAR VENDA de localitats: .- A partir del dilluns 13 d’octubre: en l’Àrea de Cultura i en Instant Ticket + INFO: Àrea de Cultura (96 245 76 25 / 24)
- 27.
- 28. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 28 CARCAIXENT2014 C AECC Junta Local de Carcaixent Presidenta Junta Local AECC Conxa Lorente Carañana om tots els anys, i per mitjà del Pro- grama de Festes de la nostra ciutat per a 2014, ens dirigim a tots vosaltres, estimats amics i col·laboradors, per tal de saludar-vos i agrair la vostra desin- teressada ajuda en esta causa solidària que afecta tantes famílies, i que se su- pera cada dia que passa més, gràcies a l’avanç de la ciència. En este sentit, volem manifestar el nos- tre agraïment a l’Ajuntament de Car- caixent, per la col·laboració en tots els actes organitzats per esta Junta. També, la nostra gratitud a les nom- broses firmes comercials de Carcaixent i d’Alzira que, amb la seua aportació, han contribuït al Macrosorteig que se celebra entre els assistents del tradi- cional Sopar Benèfic. Igualment, a tots els particulars i entitats que no han pogut assistir a l’acte però que hi han contribuït amb els seus donatius des de la fila zero; i al Grup Musical local FICA’M UN QUINTET que, de forma desinteressada, ens va amenitzar la vetlada, i a l’empresa Audionet. Igualment, agraïm a la Junta Local Fa- llera i comissions falleres de Carcaixent, a l’Associació d’Ames de Casa Tyrius, a les ONG Mans Unides–Hesed Perú, a l’Associació contra l’Alzheimer i a la resta d’associacions, la seua participa- ció en la jornada de la Col·lecta. De la mateixa manera, el nostre agraïment al Grup de Teatre “La Tardor” per delectar-nos, amb el seu esforç i bon fer, amb dos funcions molt gracioses. Així mateix, hem d’anunciar-vos que, degut al gran èxit de la I VOLTA A PEU SOLIDÀRIA que es va celebrar l’any passat, també enguany l’Ajuntament de Carcaixent ha organitzat, a petició de la Junta, dins del Programa de Festes i amb la col·laboració del Club d’Atletisme Carcaixent, “LA II VOLTA A PEU SOLIDÀRIA” per al dia 18 d’octubre per diversos ca- rrers de Carcaixent. Comptem amb tots vosaltres! En relació amb tot això, tenim el gust d’ informar-vos que el poble de Carcaixent ha rebut menció especial en l’Assemblea anual per a l’aprovació dels comptes que se celebra en el Col·legi de Metges de València, com a conseqüència de l’increment de la recaptació en 2013, fet que evidencia que som un poble solidari tant amb esta causa benèfica com amb la resta. I no tingueu dubte que, quan ajudeu materialment en esta causa, l’ingrés econòmic arriba íntegrament allà on és neces- sari, a través de la Junta Provincial de l’AECC. Tota la recapta- ció està destinada a la investigació, al hospital IVO (gestat des d’esta associació) i Centre de l’Estrella, a residències i campa- ments infantils, a unitats mòbils, a campanyes de prevenció en les universitats, a atenció psicològica, etc., tot per a millo- rar la qualitat de vida de les persones malaltes i de les seues famílies. Ja per acabar, i com deveu saber, molt gustosament atendrem qualsevol persona que vullga informació sobre les activitats i sobre els comptes de la Junta Local o Provincial. Moltíssimes gràcies a tots, i salutacions des de l’esperança.
- 29. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 29CARCAIXENT2014 Records de Joventut Agustí Talens i Cogollos R ecords, recordar....... Fa uns anys vaig sentir dir a algú que una persona es fa gran ( vell no, perquè vells només es fan els trastos i les coses...) quan té mes re- cords que plans de futur… Gran veritat. La natura posa caducitat als homes com a tots els animals i coses, i a tots, tard o d’hora, ens arribarà el final. Però perquè anem a posar-nos melancòlics. Bé, prou de pròlegs, passem als records… Aquest carcaixentí que es dirigeix a vosal- tres va néixer l’any 49 del segle passat i, a l’any i mig del seu naixement, amb la família se’n va anar a viure a Lleida. En sa casa només es parlava una llengua… el valencià (i el castellà al carrer, si feia falta). Després, quan va començar a anar al Col·legi Sagrat Cor, dels Germans Ma- ristes, es va trobar que els seus companys entre ells parlaven quasi igual que ell, era català, però alerta, català de Lleida. Sí que s’assemblava a la seva parla, era molt familiar, però no era igual del tot. En essència era la mateixa estructura amb un accent diferent. Amb els “Hermanos”: castellà rabiós, era l’època del “Genera- lísimo” i no es podia parlar en llengua “vernácula” en públic. La meva família no va tenir cap problema de comprensió ni d’adaptació a Catalunya… jo, xiquet, encara menys. Els meus pares conservaren tota la seva arrel carcaixentina i van saber traslladar- me-la a mi… ajudats per un parell de ve- gades a l’any en que baixàvem al poble. Sí.... baixàvem perquè, si mireu el mapa, Lleida està més amunt. El viatge, al principi en tren, fins als anys 60, era tota una aventura. Compteu que sortíem de Lleida a les 5h del matí, direc- ció Tarragona, en un tren amb màquina de carbó, que recordava el de “Los her- manos Marx en el Oeste”. Sabeu a quina hora arribava a Tarragona? (90 Km)… a les 10h (més o menys). Mon pare, al pas- sar per Vimbodí, Vinaixa i Montblanc, sempre deia el mateix: Qualsevol dia baixaré a collir un parell de carrolls de raïm i encara tindré prou temps per tor- nar a pujar… A Tarragona havíem d’esperar que pas- sara l’exprés Barcelona-Sevilla, que aga- rràvem per baixar a València, on arri- bàvem al voltant de les 7h o les 8h de la vesprada, si no portava retard. I perquè baixàveu a València i no a Carcaixent, us podreu preguntar… DONCS PERQUÈ NO PARAVA A CARCAIXENT. Total, a agarrar el primer que eixira en direcció a Xàtiva, de vegades a les 10h de la nit i arribar tres quarts o una hora després. I tota la nit el tren al cap (tram-tram, tram-tram,tram- tram…). Quan vaig fer la 1a. Comunió (al Cam- bril de la Mare de Déu d’Aigües Vives, (jo solet, quin privilegi ) va ser just l’any de la gran inundació de València de 1957. Al voltant de les 10h de la nit passàrem el pont del barranc d’Algemesí, amb ai- gua fins al primer estrep dels vagons… A l’endemà vam saber que mitja hora més tard l’aigua se l’havia endut. Quina alegria trobar-me les meves tietes, les de Sant Cristòfol, la de Santa Bàrba- ra, les del Carrer Sant Antoni i la del Pas- seig, la meua “ueleta Teresa” de l’hort de “Rata” i totes les meues cosines i els fills i filles de les meues cosines, més igualades amb mi per l’edat. L’olor del poble, que reconfortant. Sa- bies que estaves en un indret en què tots els que veuries eren persones que t’estimaven tant i que t’estaven espe- rant. El perfum de la flor de taronger, de gessamí, l’oloreta d’algun foc de llenya, potser per fer alguna paelleta… quins re- cords. Sense oblidar el caliu que es nota per la Setmana Santa, el recolliment, l’ambient sencer d’austeritat que es res- pirava… les meves tietes, molt piadoses elles, i les processons. Amb quin orgull, em contava la meua tia Amelia, del carrer Sant Cristòfol, la pri- mera vegada que em vaig posar la vesta, que la confraria de la Mare de Déu de la Pietat era de les més antigues, sinó la més antiga i que, a més, era “LA DELS TAL- ENSOS”. Quin orgull… quin senyoriu. La vesta negra, seriosa, amb la M de Maria brodada en or i l’escut sobre la capa de seda negra. Algun any, fins i tot va vindre amb mi algun amic de Lleida, que tam- bé es va vestir i com vàrem fruir de tota aquesta experiència! Però no sols de Setmana Santa viu l’home. Què em dieu de les coquetes d’abadejo en suquet, o només fregides, el formatge fet a casa de la meva tieta, amb llet de la vaqueria del davant, el pa pastat a casa i portat al forn en aquella post, tapat amb una manteta a ratlles de diferents colors. I l’arnadí?, i anar a “regolar” la mona a l’hort amb la colleta d’amics i amiguetes… D’altra banda, l’emoció que sentia, quan esperàvem l’eixida de la Mare de Déu d’Aigües Vives de la Parròquia Major, el soroll i l’olor de les traques, les flors, l’encens, la cera, les senyores amb la “teja” alta i mantellina llarga, deixant un reguitzell d’aromes, els perfums antics de les senyores grans i alguna que altra amb un buquet de gessamí a l’escot… Totes eixes vivències, que les porte dins gravades a foc, són raons per recordar la meva joventut, les persones que he esti- mat i ja no estan i donar gràcies a Déu, per poder-ho recordar i per haver-me fet néixer al Paradís.... CARCAIXENT..... ( i molt, molt dolces)
- 30. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 30 CARCAIXENT2014 A Salvador Bono Gomis, des de l'estima Pasqual Boqueta, pintor i professor A ra fa un grapat d’anys vaig conèixer Salvador Bono, que fa uns mesos ens va deixar. Era una persona direc- ta, i molt insistentment no deixava de demanar-me, cada vegada que ens veiem, que anara a sa casa per a ensenyar-me la seua col·lecció d’art, admirable per cert. La pre- paració d’una gran exposició sobre la figura de Julià Ribera que estava preparant jo, com a vicedirector de l’Institut Arabista Ribera al 2007, va acostar les nostres relacions culturals i d’amistat. Ell tenia, a la seua galeria d’art, un bust del famós arabista car- caixentí, obra de Gerardo Morante i que ell generosament ens va deixar per a l’exposició. En cada reunió, Salvador em conta- va les seues inquietuds culturals que tant de jove com de major sempre havia tingut. De vegades em deixava caure la gran decepció que l’envaïa per la falta de resposta local que fera possible portar endavant els nom- brosos projectes culturals que tenia al cap. No es tallava un pèl, era sin- cer, deia el que pensava t’agradara o no, i això és d’agrair. Ell el que vo- lia simplement era ser escoltat, i en moltes opinions no li faltava raó. Però voldria centrar-me en la ne- cessitat que m’ha portat a escriure aquest article per al llibre de festes, i és que de Salvador Bono calia es- criure, des de l’estima, unes paraules d’acomiadament. Salvador Bono ha estat un personatge social, un ciutadà preocupat per la cultura, la pintura, per tot el que pas- sava a les entreteles de la ciutat de Carcaixent, persona de prestigi en el seu terreny de sastre, en majúscules, havia mamat des de jove eixe amor per l’art i el bon saber fer. Membre de l’Associació Pictòrica i Cultural de Carcaixent des de la seua fundació. Amic dels seus amics i respectuós amb les persones amb les quals conversava, fugint sem- pre de les adulacions, i que tenia una visió especial de les persones que tenien una vàlua acadèmica o cultural molt extraordinària. Cada any publicava una història sobre una persona lligada amb la Carcaixent que destacava o havia destacat al llarg de la seua vida. Figures com ara José Vidal Beneyto “Pe- pín”, José María Boquera, José i Vicente Donat, i sobre la figura del pintor Paulino Peris Guerola, amb qui compartia amistat i a qui considerava excel·lent pintor i, a més a mé, una immillorable persona. Recordar aquell contundent article a l’any 2003, anomenat Los Olvidados, que feia referència a la figura de l’escultor Gerardo Morante, autor de l’estàtua de Julià Ribera i Tarragó al Passeig. Ell feia bona la frase de Soler i Estruch “Honrar la memòria dels vius i dels morts que se la mereixen és cosa de la gent ben nascuda”, que va escriure el gran mestre en un article dedicat a Antonio Lacasa, un altre personatge carcaixentí quasi oblidat. Salvador Bono no feia distincions de les persones per quines eren o havien sigut les seues creences religioses o polítiques, sinó que valorava totes les persones amb in- quietuds socials, culturals, etc., i encara que passava tem- porades amb la seua família a la Canyada, per qüestions de clima i de salut, quan tornava a Carcaixent es posava al dia de seguida. Un record, Salvador, des de l’estima. Tu també et mereixes unes línies al nostre llibre de Festes.
- 31. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 31CARCAIXENT2014CARCAIXENT2014 M.I. Confraria del Sant Sepulcre i de la Resurrecció del Senyor Francisco José Morant Ribes E n primer lloc, des de la nostra Confraria volem desitjar-vos a tots que passeu unes bones Festes Majors i Patronals amb tota l’alegria possible. Agraint l’oportunitat que se’ns brinda d’oferir unes paraules a tots els veïns de Carcaixent, voldria que estes serviren a manera de reflexió sobre la realitat de la nostra Confraria, de les confraries, espe- cialment les relacionades amb la Setmana Santa, i de la setmana Santa en general. La M.I. Confraria del Sant Sepulcre i de la Resurrecció del Senyor és una de les més antigues de la nostra ciutat, amb una tradició molt arrelada i densa al llarg de la història de Carcaixent. La seua ofer- ta, tant en el volum d’actes que celebra al llarg de l’exercici, com en el ventall de possibilitats de creixement que oferix als seus confrares –i a tot aquell a qui agrade disfrutar de la Setmana Santa-, és, al meu entendre, prou generosa. Però, dades al marge, també és de justícia i de sentit comú no oblidar mai els nos- tres orígens, la nostra història, les nostres arrels. En valorar la nostra trajectòria, hem de ser conscients que som una associació de tipus religiós, està clar si veiem quin és l’objecte de la nostra activitat ordinària. Per això, no podem ni hem de separar mai la vida de la confraria de l’autèntica vida cristiana, no podem separar-la de Crist i, per tant, no podem separar-la de l’Església. Les confraries i la vida cristia- na, la vida de l’Església van íntimament unides. La raó de ser de les confraries es troba en el fet de reflectir la manifestació externa de tot allò que vivim i celebrem en el si de l’Església. No podem ser pollastres sense cap. No podem traure en processó les nostres imatges i emocionar-nos amb elles en va. De què ens servix, per tant, esta emoció?, què canvia o transforma en nosaltres?, com es nota això en la nostra alegria i amor als nostres germans? Partint d’estos motius, la nostra Confra- ria, conscient d’esta realitat i servint de via d’evangelització per a arribar als nostres germans més allunyats, vol seguir esta línia, coordinant la seua activitat amb la celebració i la vida de l’Església, unint esforços per a créixer equi- libradament. El papa Francisco diu alguna cosa així com que “podem construir grans coses, però si no comptem per a això amb Crist ... la cosa no va!”. La Setmana Santa de Carcaixent ha experimentat en esta última època una transformació notable, omplint-se d’activitats molt diver- ses, concentrades en els dies im- mediatament anteriors i en la ma- teixa Setmana Santa. Actes com ara el Pregó, la Tamborada, es- cenificacions, processons de tota classe. La nostra Confraria no ha sigut aliena a cap d’ells i hi ha estat present, participant en tots i cada un d’ells. Mostra d’això són els vint anys consecutius de participació de la nostra Banda de Tambors i Tabals, present des de la seua crea- ció. També el dosser que tots els anys preparem amb tant d’esforç i dedicació per a oferir el millor de la nostra Confraria a tota la ciutat, les nostres desfilades processio- nals, les nostres col·laboracions i invitacions a confraries germa- nes, ... a més del solemne acte de l’Encontre de Resurrecció en què, a pesar de ser l’acte més festiu, alegre i central de la Pasqua, quasi ninguna de les nostres confraries locals pren part activa. Ens cal a tots prendre conscièn- cia de què és el que estem fent, perquè fer per fer, sense saber per què i per a què, no servix de res, és com garbellar l’aigua, tot esforç acaba per ser inútil. És molt important treballar tots junts i donar-nos suport per a enriquir esta festa tan entranya- ble, però entre tots, sense recels ni enveges, sinó tots a una, do- nant suport a les iniciatives d’uns i d’altres. Hem pogut vore enguany tots els actes de la VII Trobada de l’Agrupació de Germandats i Con- fraries del Sant Sepulcre de la Co- munitat Valenciana, per als quals la nostra ciutat ha sigut la seu en 2014. Jornades de convivència in- augural, cicle de conferències, ex- posició i processó. Ha sigut una ce- lebració única a Carcaixent, que ha mostrat la riquesa que ens aporta l’obertura cap a fora, cap a altres confraries i localitats, dels seus cos- tums, de les seues formes de cele- brar, de les quals anem prenent el que ens és útil per a enriquir la nos- tra setmana Santa carcaixentina. No és tot això bo?, no és bo per a Carcaixent? ... Hem participat, convidats per la Junta Diocesana de la Setmana Santa de la Diòcesi de València, este any a Dénia. Amb això vull dir que el contacte, la col·laboració i la unió d’esforços entre tots, és sem- pre positiu i enriquidor per a tots. I com no, amb la nostra Església lo- cal, especialment amb la Parròquia de l’Assumpció, amb la qual hem coordinat les activitats perquè la Setmana Santa tinga consistència, que siga manifestació externa de la celebració de la Comunitat Cristia- na. Des de la nostra Confraria do- nem les gràcies a tots per la vostra col·laboració i participació. Ani- mem perquè, tant institucions civils com religioses, -Ajuntament, Jun- ta Local, associacions i la mateixa comunitat cristiana- treballem per a enriquir el nostre patrimoni ar- tístic i cultural, afermant i arrelant la nostra activitat en l’essencial i irrenunciable fons religiós del qual partim. Si no partim d’ell, és com si renegàrem de la nostra pròpia mare. Diu el cantautor “qui perd els orígens, perd la identitat”. Per tant, no oblidem mai els nostres. Moltes gràcies a tots i bones festes. President
- 32. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 32 CARCAIXENT2014 Et conte com va açò Carta a José Noguera i Donet Carles Mayordomo T u saps millor que ningú que sempre aprofitava l’avinentesa de la “consulta fiscal” per raonar amb tu sobre la situació que tenim en la nostra societat. És tan difícil hui en dia trobar vida intel·ligent per enlloc, que u aprofita qualsevol lloc per pegar l’hebra sobre tot el que sovint ens preocupa, i més amb gent que coneixes de temps i et mereix tota credibilitat i confiança. La veritat és que, dissortada- ment els valencians, i nosaltres ací, estem on estem,... i com estem! Sembla que una “marabunta” d’ irresponsables polítics s’hagen posat d’acord de dur-nos a esta situació, on els que manen quasi ens arruïnen la vida, i créiem (ingenus) que estàvem en el millor dels mons, fins i tot ells deien que érem l’enveja de l’univers; en fi... amb la crisi de la rajola, i l’altra, la dels principis, tot s’ha enfonsat. El món de color i fantasia on deien que estàvem, i que s’ha ensorrat com un castell de cartes. S’han fet amb les entitats de crèdit valen- cianes (les caixes s’han esfumat), fins i tot ha desaparegut Canal 9. Tot aquest desgavell conseqüència d’uns polítics, corruptes i bala- fiadors, ha dut com a resultat un descrèdit de la política, de la cosa pública, del noble ofici de servir el ciutadà, però tu d’açò ja estaves assabentat, no et dic res de nou. És com si el nostre país, que créiem un verger d’iniciatives, pro- grés i desenvolupament, haguera patit un estrany virus, una es- tranya mutació, i haguera esdevingut una terra erma, desèrtica (ja és sabut que ací plou poc!), on la vida, com la coneixíem abans, no fóra possible, un desert sobretot moral, un desert d’il·lusions i d’esperances. El temps tot ho cura, i els ciutadans sembla que anem despertant- nos del “somni dels justos” i tornem a alenar, i som cada cop més conscients que “aquellos polvos trajeron estos lodos”. Quina de- cepció, veritat Pepe? Quina diferència quan tu tenies responsabili- tats de govern ací, a Carcaixent. Què ens ha passat als valencians? Com hem mutat de ciutadans orgullosos i devanits de la nostra essència valenciana, a una mena de “zombis” sense esma, des- orientats, com uns cossos sense ànima, com si fórem “replicants” del que havíem sigut, com els habitants d’aquell poble del film de Don Siegel “La invasión de los ladrones de cuerpos”, on la seua naturalesa humana era substituïda per unes beines, d’on sorgia un ser aparentment igual, però mancat d’humanitat, una mena de “muerto viviente”, o en el nostre cas un monstruós“ninot” de fa- lla. És cert que nosaltres, com els protagonistes de la pel·lícula, no poguérem més i també ens adormírem, amb el resultat ja conegut que els dirigents que ens (mal)governaven se n’aprofitaren. Pel que sembla, ja res tornarà a ser igual. Però d’això hem parlat mol- tes vegades i ara, malgrat que no estàs present, i sé que t’agradaria viure-ho, hem de mantindre, més si cal, la nostra esperança en el redreçament de la situació, en el reeixir com a poble fet en mil batalles; i ara que estem en estiu, on tothom viu, i tu no vas a ser-ne una excepció, és el moment on ho podem vore més clar, més fàcil assolir les metes que com a ciu- tadans conscients del nostre se- gle volem per al nostre país i el nostre poble. No podem restar bressolant-nos en el rum-rum de la maleïda música dels que ens han maltractat; la impunitat se’ls ha acabat. La justícia a poc a poc els arribarà, i nosaltres ací podrem bastir un futur que pague la pena per a les noves generacions, per a les nostres filles, per als nostres néts. Què millor que ser homes i dones corrents d’un país normal, d’un poble del qual tots els d’ací i els forasters puguem sentir-nos ben orgullosos de pertànyer a eixa comunitat d’il·lusions i es- perances que és diu Carcaixent. Ja saps que les coses, encara que no a la velocitat que voldríem, canvien. I si bé és cert que per a tu a partir del 23 d’abril tot és més relatiu, malgrat eixa dissortada circumstància, per molt rellevant que siga, no po- dem aturar-nos en la lluita per aconseguir els nostres objec- tius de prosperitat, d’il·lusions, de futur. Tots, tu, jo, els teus i els meus també, formem una mena de “continuus” indivisi-
- 33. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 33CARCAIXENT2014 ble, més enllà de la dimensió temporal, més enllà de les con- tingències de la vida. “morir, vi- vir, tal vez soñar!”... Jo he vist mons ignots que s’obrin en la nostra galàxia, i tu que et mous entre els estels ens ho pots con- firmar. Ací ens arriben senyals d’eixe canvi que commourà el nostre discórrer quotidià. Hui potser encara semblen anèc- dotes, però jo crec que estem entrant en un altre temps que va a ser distint, millor. Però no vull aclaparar-te, per a ser la primera carta que t’escric; ja t’aniré contant el que suc- ceeix pel nostre poble. D’ací a no res Octubre, les festes (Ma- jors i Patronals), que de forma immutable i per voluntat popu- lar (recordes quin Referèndum més innecessari, i fallat!) apa- reixen en la tardor més o menys quan el dia de la Comunitat gira el cantó, i la taronja (abans, signe d’identitat del nostre po- ble) és a punt de la collita, quan l’aire s’ensuma de músiques, colors i optimismes propis de la festa, encara que reconec que tu no eres molt fester: massa adustesa per a morir-se u. No està mal tenir un poc de fan- tasia i més per festes, un temps també per a somiar, com els protagonistes de les comèdies de Frank Capra; o és que ara algú t’ha prohibit somniar? La veritat, Pepe, el teu traspàs ha estat un colp dolorós, per tot, inesperat, manca d’explicació plausible. I tots ens pregun- tem amb tu, ¿quin Déu, quina raó desconeguda pot haver-hi darrere del fet d’anar-te’n, i deixar-nos més sols, tristos, es- maperduts, espantats?... Fran- cament, i perdona que et siga franc, has tingut molt poc tre- llat deixant-nos, però malgrat el que ens has fet, jo, com que et considere amic i eres el meu gestor de la declaració de la Renda, t’ho haig de perdonar. Això sí, vaig a estranyar les nostres converses, aprofitant que, any rere any, havia de pagar a Hisenda. I això malgrat que, com saps bé, jo no sé com t’ho feies que cada any em tocava pagar, i cada cop més (clar que segurament tots et direm la mateixa “cançó”, que estaràs fart de sentir!). No tindré, doncs, el plaer de raonar amb tu, de la teua fina ironia, o d’escoltar eixa rialla franca que en comptagotes et surava per baix del bigot. Ja sé que estàs lluny, més enllà dels límits de la realitat, però això no és pas cap obstacle per sentir la teua presència; ací també es- tem perduts, lluny del que havíem somniat, de la vertadera vida (que no siga sols vegetativa), a una gran distància dels somnis de joventut, de les il·lusions infantils. Diuen que a la nostra edat comencem a semblar xiquets, tal vegada perquè som conscients que, si no és així, no assolirem el paradís; eixe indret on tu ara tranquil·lament, sense presses, podràs gaudir de les teues mú- siques favorites, embolicar-te en les teues aficions més nobles, i no hauràs de suportar la llanda que et donem molts com jo. Per ací crec que podem ser raonablement optimistes; la classe políti- ca va a canviar, cal que canvie, i no sols de signe o “marca”, sinó fonamentalment d’actitud; ja res serà igual en el futur. El poble sembla haver despertat per fi d’un malson. I nosaltres, els car- caixentins, respecte a “la cosa” pública que ens afecta, estem a l’aguait, són mesos de transició; no podem albirar si esclataran noves flors en el jardí de la política local o es reiniciaran nous projectes per a Carcaixent en 2015; ja t’aniré contant... Bo, s’ha acabat l’Alícia al País de les Meravelles de l’il·lús “zapaterisme”i estos estaquirots que ens governen a la Genera- litat ja han deixat de tirar amb pólvora de rei, i és que han gastat tant que ara no hi ha ni per a una mala mascletà. Aleshores tot torna al seu lloc “natural”, després de la tempesta, la calma: El valor dels principis, la transparència, l’honradesa, la generositat, la vocació de servici, el sentit de la responsabilitat, el rigor...”Vale quien sirve, servir es un honor,...”, recordes? Respecte al teu darrer dia per ací, aquell infaust 23 d’abril, vull recordar-te l’ambient acollidor al Palau de la Marquesa, amb la teua família i dels teus amics que ens hi apropàrem a dir-te adéu, la música serena i les paraules sentides de tots, i sobretot la melodiosa veu, tendra i emotiva de la teua filla mirant-te als ulls, recordant-nos el que havies sigut, les teues petjades en el seu cor jove; cors plens de malenconia, acaronats per intenses paraules, íntimes, commovedores; carn de la teua carn. Pots sentir-te orgullós. Quina enveja. Per un moment em sentí trasbalsat, somniava que hi era mort, passava boirosa la pel·lícula de la meua vida... però, no passes ànsia, tot arribarà, tard o d’hora, “qui lo sa!”. Au! Pepe, descansa tu que pots, ja ens veiem. Isabel i Quetu ahí estan, com sempre, aplicades. Mentre, cada any , recorda ... ”Sempre ens quedarà La Renda!”. Bon vent i barca nova.
- 34. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 34 CARCAIXENT2014 Associació Municipal d'Agermanament de Carcaixent C om cada any, amb l’ocasió de les fes- tes majors ens adrecem a vosaltres amb molta il·lusió per a informar-vos de les nostres activitats. Ja vos hem comentat en altres oca- sions que Carcaixent forma part d’una xarxa de ciutats europees constituïda per Bagnols-sûr-Céze (França), Fel- tre (Itàlia), Eeklo (Bèlgica), Braunfels (Alemanya), Newbury (Anglaterra), KIskunfelegyhaza (Hongria) i la recent incorporada Kikinda de Sèrbia. Amb aquestes ciutats treballem per a fomentar el respecte als valors demo- cràtics, per la pau i la convivència dels ciutadans i per la coneixença i l’estima de les diferents llengües i cultures de la UE. Però no solament ens mouen aquests valors fonamentals que propicien una convivència en pau i harmonia sinó que, d’acord amb els temps que co- rren, i amb una societat complexa en la qual ens ha tocat viure, amb molts problemes i desajustos laborals i socials, també ens plantegem la ma- nera en què podem col·laborar per a buscar solucions o almenys pal·liar aquests problemes. Per a aconseguir-ho posem en marxa projectes amb programes que trac- ten diferents problemàtiques actuals com l’atur de joves i de no tan joves, els problemes de la vivenda, la im- migració…, i mitjançant ponències, taules redones, debats, etc., inten- tem apropar-nos als ciutadans perquè s’informen i busquen solucions pràcti- ques o almenys que no se senten tan sols. Amb aquesta intenció, en la celebra- p ggAAAAAAAsssssssssoooooooocccccciiaacciiióóóóóóó MMMMMMMuuuuuuuuunnnnnnnnniiiiicccccciiiiiiipppppppppaaaaaaaaaalll ddd'AAAAAgggggggeeeeeeeerrrrrrrrrmmmmmmmmaaaaaaaaaannnnnnnnnnaaaaaaaaammmmmmmmmmeeeeeeeeennnnnnnttt dddddddeeeee CCCCCaaaaaaaaarrrrrrrccccccaaaaaaaaaiiiiiiiiiiixxxxxxxxxxeeeeeeeeeennnnnnnnnnnttttttttttt ció del 30 aniversari d’agermanament de Carcaixent amb Bagnols i la celebració de l’agermanament amb Feltre, en octubre del 2013, posàrem en marxa un projecte subven- cionat per la UE, la temàtica del qual era la situació dels joves i les seues expectatives de futur. S’organitzaren unes activitats al voltant del tema, entre les quals cal destacar els dos dies dedicats a conferències, taules redones i debats. Assistiren alumnes de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, alumnes de l’IES Pere Esplugues de la Pobla Llarga, alumnes de l’IES Rei en Jaume d’Alzira i també de l’IES de Tavernes de la Valldigna. A més de les117 persones vingudes de les altres ciutats ami- gues, cal destacar la presència de les famílies que acolliren i ajudaren a portar a terme aquestes activitats i també la dels veïns de Carcaixent que volgueren participar-hi. És un exemple més de les activitats que duem a terme des de la xarxa de ciutats agermanades. Tot açò ve a demostrar que l’Associació Municipal d’Agermanament de Carcaixent, així com les associacions de les altres ciutats europees, no som una rèmora del pas- sat, antiga i obsoleta, sorgida d’una situació històrica con- creta, sinó que, ben al contrari, ens podem convertir en una plataforma de relacions i d’intercanvis entre ciutadans de diferents països. Aquestes relacions i intercanvi, a més de culturals o lingüís- tics, també poden ser laborals o comercials, inclús vacacio- nals. Aquesta situació ve afavorida pels avanços de la tecnolo- gia i dels mitjans de transport, no cal dir que hui en dia és
- 35. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 35CARCAIXENT2014 més ràpid i barat viatjar gràcies als vols de low cost, així com també és molt més fàcil i pràctic mantindre relacions molt més duradores i amb més freqüència amb els amics de les ciutats agermanades gràcies a Facebook, Twitter, WhatsApp… Per aquest motiu, la nostra Associació està donada d’alta en una pàgina web per a possibilitar i facilitar els contactes entre els ciutadans pertanyents a la xar- xa de ciutats agermanades, de forma directa, sense intermediaris. La pàgina web és: www.swapasap.com. Tots els veïns de Carcaixent poden accedir a la pàgi- na i donar-se d’alta de forma totalment gratuïta. Cada any programem amb les altres ciutats de la xarxa unes activitats que són fixes i que organit- zem en trobades en les diferents ciutats, cada ciutat s’encarrega d’organitzar-les. Tenim les trobades: - Internacionals - De joves - De famílies - Celebracions aniversaris - Intercanvis lingüístics i culturals Les activitats programades i dutes a terme durant l’any 2013: - Trobada de joves a Eeklo (Bèlgica) en juliol. Partici- paren 6 joves de Carcaixent. - Trobada de famílies a Braunfels (Alemanya) en ju- liol. Participaren 3 persones, una família de Car- caixent. - Celebració del 30 aniversari d’agermanament entre Bagnols i Carcaixent a Bagnols en maig. Participa- ren 40 veïns de Carcaixent. - Celebració del 30 aniversari d’agermanament entre Carcaixent i Bagnols i agermanament entre Car- caixent i Feltre (Itàlia) a Carcaixent en octubre. Participaren 117 convidats de les ciutats amigues, a més dels veïns de Carcaixent. - Celebració 50 anys d’agermanament entre New- bury i Braunfels a Newbury en octubre. Participa- ren 4 veïns de Carcaixent. Les activitats programades per al 2014: - Trobada de famílies a Eeklo en abril. Han participat 4 persones, una família. - Trobada de joves a Feltre, en agost. Han participat 6 joves. - Celebració 50 anys d’agermanament entre Braun- fels i Newbury a Braunfels en juliol. Han participat 2 veïns de Carcaixent. - Visita cultural a Braunfels en octubre. Participaran 16 veïns de Carcaixent - Trobada Internacional a Bagnols en novembre. Par- ticiparan 20 veïns de Carcaixent. Les activitats programades per al 2015: - Celebració del dia mundial d’Europa a Bagnols en maig. Per determinar el nombre de participants. - Celebració de la trobada internacional a Carcaixent, del 14 al 18 d’octubre, amb la participació d’unes 60 famílies carcaixentines i de 110 ciutadans de la resta de ciutats de la xarxa. A falta de local, ens podeu trobar en la pàgina web municipal www.carcaixent.es a l’apartat Carcaixent cultural, en la nostra web carcaixent.7towns4europe.eu, i també podeu contactar amb nosaltres a través del correu: amacarcaixent@gmail.com. Només ens queda convidar-vos que participeu en les activitats que programem i desitjar-vos unes felices festes.
- 36. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 36 CARCAIXENT2014 Carta abierta a mi amigo Pepito Tu amigo Jorgito E l tiempo transcurre deprisa, aunque tu recuerdo permanece to- davía muy vivo en mi memoria. El hecho de haber estado última- mente junto a ti, intentando siempre y de la mejor de las maneras, que tu existencia en este mundo fuese lo más agradable posible, me hace recordar continuamente todas las cosas que hemos vi- vido juntos, los ratos que pasamos charlando de cualquier tema y, sobre todo, aquello que te comentaba tantas y tantas veces y tú no eras capaz de creer: esa paz y la tranquilidad que me tras- mitías cuando iba a visitarte. Admiro profundamente la entereza que siempre has mostrado contra esa cruel enfermedad que tanto daño causa, principalmente a los que la padecen, pero igualmente a los familiares y amigos que también la sufren de algún modo. Empezamos juntos, y por casualidad, nuestra andadura en ese bonito deporte que es el atletismo, siendo sólo unos adolescentes, y aunque no éramos rivales directos, algunas veces sí coincidíamos en determinadas pruebas y ese respeto mutuo que ambos tenía- mos cada vez que nos enfrentábamos, ha sido siempre lo que más he valorado, independientemente de los resultados que pudieran decantarse hacia uno u otro lado; esto creo que ha provocado que los dos hayamos sido amigos, de hecho, muy buenos amigos, pues una de las cosas más positivas del deporte es que uno tiene rivales en la pista o en el campo, para al final transformarse esa rivalidad en amistad. Es verdad que ha habido algunas etapas en nuestras vidas en las que apenas hemos tenido contacto. Nos veíamos por casualidad, nos saludábamos, o incluso cruzábamos algunas palabras y poco más, pero a raíz de tu enfermedad, es cuando volvimos a retomar nuestra vieja amistad. Ahora echo en falta aquellas carreritas que hacíamos al amane- cer, cuando subíamos al Realengo, aunque me dijeras “Jorgito, me sabe mal que te levantes tan pronto para correr conmigo”, pero sólo por ver esa expresión de felicidad reflejada en tu rostro, yo me daba más que satisfecho, y tampoco pienso que aquello fuera ningún sacrificio, ya que después nos íbamos a almorzar y aprovechábamos para charlar otro ratito. A pesar del durísimo tratamiento al que te veías sometido, en la medida en que te era posible, siempre salías de madrugada para andar o correr unos kilómetros, intentando de ese modo activar un poco el cuerpo, dado que sabias con toda seguridad que el cansancio del paso del día y el tratamiento harían mella en tu organismo, para tener que paliar los efectos descansando posteriormente. Pero lo más admirable en ti era esa constancia que tenías todos los días, jamás bajabas los brazos ni te dabas por vencido, se notaba ese espíri- tu deportista que poseías, pues hasta el final de tu vida has estado luchando por mantenerte en ella, dándonos a todos una verdadera lección de entereza. Guar- daré con cariño ese último mensaje SMS que me enviaste, en el cual me decías: “Hola Jorgito! No te llamo porque no estoy demasiado bien, pero me acuerdo mucho de ti. Un abrazo”. Para mí ha sido un verdadero placer y todo un honor el que me dejaras formar parte de tu vida estos últimos años, he- cho que, además, me ha permitido cono- cer a dos personas extraordinarias: tu hija Carla y tu mujer, Tere. Bien, Pepito, ahora quiero despedirme de ti, utilizando para ello unas frases de esta bendición Celta que tanto me gusta: “Hasta tanto volvamos a encontrar- nos, que Dios te lleve en la palma de su mano”.
- 37. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS CARCAIXENT2014 37 L Larga vida a los Roders. Larga vida a los aguerridos, valientes y nobles guerreros Roders. ¡Por Tutatis!, ¡Por JOroval!, ¡Por Thor!, ¡ Por todos los Dioses del Universo!, ¡Protégelos, reconfórtalos y guíalos en todas sus nuevas, bellas y duras aventuras, en todas sus rutas y batallas futuras a defender, guerrear y sufrir ¡Ellos lo merecen!. Son muchos lustros ya recorriendo y controlando leguas y leguas de bellos parajes, montañas, caminos y senderos olvidados y perdidos. No descansan. No se sacian. Su última gota de sangre siempre sembrara de nuevos caballeros Roders el entorno mas gratificante de nuestras tierras, bosques y poblados. Después de tantas lides y de ajusticiar tantos bellacos y resolver innumerables sinrazones, al paso de los Roders, ya los gentiles aldeanos y sus esmeradas damas, los contemplan con respeto y estimado or- gullo. Saben que siempre estarán ahí. Se saben protegidos. Cuando, y donde los necesiten. Recuerdo bestiales y crudas batallas, fuertes heridas, y agotamientos extremos, que no han podido, en ningún instante, doblegar al musculado caballero Roder más extasiado y agotado. Este, junto a su inseparable y fiel cabalgadura de acero, siempre ha obtenido la ayuda final y resolutoria de los más venenosos y brutales Dioses del Olimpo Terrenal y Celestial. ¡Larga vida a los Roders! Nuevas llegan. Buen futuro y esperanzador. Hoy gratamente se retiran los mas gentiles, los mas fuertes, los mas sabios, los mas arriesgados Roders, los mas antiguos componentes de la mas sagrada Mesa Redonda de Caballeros jamás conocida en Cielos, Tierra e Infiernos, los bestiales Don Fernando de Cortes y sus fieles guardaespaldas Vicente de Martí y Jose de Rubio, los insaciables nobles señores de Sempere i Pelufo y el guerrero Vicente de Andrés, y los mas cautos, prevenidos y letrados, los ultratrails gentil caballero Forquet y el ilustre Emilio de Pomares, en este año de nuestro Señor, hoy dan paso con su innegable y siempre perpetua ayuda a una nueva sangre que gobernara directamente los nuevos pasos futuros y siempre esperanzadores de estos caballeros Roders de Car- caixent. Estos nuevos, bravos e ilusionados dirigentes, estarán bajo la candente y forjada espada del rojizo de sangre vikinga señor Pasky de Vila, y también del viejo y sabio Forquet. A su lado, fuertes y leales caballeros como Don Emilio el Maño, el gentil Joan de Rubio, el aforado Raúl de la SantaCreu, el inagotable señor Esteban de Juan, el noble Juan Carlos y Pons, el distraído José de Vicente, y otros buenos Roders como los Cruzados señores de Cumplido, de Ferrandis, y de Arias, Antonio y Francisco de Cogollos, el artista Morant, el joven Marc y su tío Daniel, el bienvenido José Manuel, las bellas Lola y Sara, Alberto el Barbaro, Pepe de Martí, señor Bermell, el de Ivars, y el Talens, y quizás omito otros que ahora mi memoria no alcanza ya a recordar, a los cuales les solicito mil perdones y disculpas. ¡ Larga Vida a los Roders ¡ ¡A todos! ¡Larga vida a los caballeros Roders¡ ¡A los que fueron, a los que son y a los que serán¡ ¡A los que podemos ver, y a los que solo ellos nos pueden ver! Llarga vida als Roders Fernando Sempere. Socio Roder
- 38. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 38 CARCAIXENT2014 Trenta anys d'escola dedicat al CEIP José M. Boquera en el seu quaranta aniversari S embla que va ser ahir quan, per primera vegada, una nova escola obria les portes al món de l´ensenyament. Aquesta escola era projectada per a donar solució a un desdoblament de les escoles del Parc, és a dir, Navarro Daràs. Una nova escola, d´ensenyament públic, encara que en castellà, donava opció a l´escolarització de xiquetes i xiquets del barri Quatre Camins, i també a qualsevol alumne i alumna que vivira a Carcaixent. Com és quasi “normal“ quan una escola comença, allò que s’ha de tindre en compte és la matricu- lació, i ahí va començar el primer problema, les causes que suposaren el trasllat d´un lloc a un l´altre de l´alumnat... va ser un poc peculiar, per no entrar en més detalls. L´espai on es troba ubicada l´escola podria definir-lo com a privilegiat, ja que està envoltada de zones verdes, com molt bé co- neixem, i que a hores d´ara es conserven encara... Allò verdaderament positiu va ser la incorporació dels xiquets del barri de les Barraques, a qui es donava opció a ser traslladats en autobús gratuït. A poc a poc l´escola començà amb la incorporació de l´alumnat de tot el poble, i això va generar una diversitat cultural i econòmica molt enriquidora. No era el meu objectiu parlar d’història de l´escola, ja que que hi ha gent molt més preparada que jo per a tal menester. El meua objectiu és expressar, amb “paraules senzilles i tendres”, allò que és ser escola, els sons dels xiquets i xiquetes en les aules i, com no, allò que es fa créixer com a persones. Recorde el primer dia que vaig arribar a l´escola, encara que feia tres anys que estava fent-hi classes, en aquesta ocasió era diferent, estava al meu poble, podria participar en totes aquelles activitats que tant m´agradaven... Carnestoltes, Mostra de Teatre, etc. en fi, viure més l´escola arrelada al medi. Conxa Gomis
- 39. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 39CARCAIXENT2014 Començava una nova etapa de la meua vida, plena d’il·lusions i entusiasme, els darrers anys havia estat com a mestra de valencià, ara seria la mestra d´infantil de quatre anys. Una gran filera de cabets miraven per dalt, alguns donaven a conéixer unes llagrimetes que eixien pels seus ullets amb silenci, miraven d´un lloc a altre, no sabíem molt bé què feien en aquell lloc, encara que a casa no paraven de dir-los que en l´escola açò i allò, res més diferent de la pròpia realitat. Allí estava la mestra, aquella que faria que el seu nou món estiguera ple d´experiències boniques, records inoblidables, omplint de somriures el meravellós temps que passarien en l´escola. Al so de cançons, els xiquets i les xiquetes començaren a conéixer els espais d’aquell lloc en què viurien una etapa de la seua vida. En un espai que s´anomenava classe, ple de cosetes negres que la mestra deia que eren els seus noms i els dels seus companys i companyes, i que eixes taquetes a poc a poc es transformaven en la manera d´expressar-se tant a nivell oral com escrit. Una de les coses que mai pot oblidar un ensenyant és la primera vegada que comencen a identificar el seu nom com a propi, i quan agafen el llapis i es convertix en una representació gràfica del primer pas a l’escriptura, obrint els ulls com a rellotges i expressant un sentiment d´alegria que queda durant un temps penjant en el tauler de suro com una obra d´art que quedarà penjada per sempre en el seu cor. Escola i vida, amistat que surt de la seua primera relació amb el grup que els acom- panyarà durant un bon grapat d´anys en la seua etapa d´infantil i primària. Mai he pogut comprendre les qualificacions que es poden plantejar d´un futur que és incert, no podem dir què és o què será d’aquells xiquets que tenen tan curta edat. L´experiència de trenta anys em dóna per a poder as- segurar que la vida de les persones en un futur no es pot reflectir en anotacions de papers burocràtics, perquè en cada moment van canviant, i per això estem ahí, els Mestres, els que podrem fer que dia a dia es millore, i quan passen els anys t´adones de la teua llavor. De vegades et trobes amb una impotència enfront de la realitat però, de sobte i sense que te n´adones, naix de dins de tu una força interior que et fa lluitar per dur endavant aquells xiquets que et necessiten més que altres. I així va passant el temps, es fan grans i tu te’ls mires encara que no estiguen en la teua classe i veus el reflex en els seus ulls d´agraïment per tots els moments d´estima que els has donat, i això fa que et sentes orgullosa de la teua professió. Tan sols ells i elles saben què és el que els has donat, encara que, de vegades, la resta no entenga què estàs fent o la teua manera de veure l´ensenyament estiga en desacord. MESTRA... paraula màgica i plena de significat, poc valorada, tal vegada per aquells que no entenen realment el seu significat. He volgut que aquest any, en què la meua estimada escola, que un dia quasi desapareix i que gràcies a totes les persones que ens creiem allò que fem... i altres que ens varen ajudar perquè no es tancara, dedicar unes paraules envoltades d’allò que fem, d’allò en què creiem i d’allò per què lluitem. Podria parlar de persones que estan i han estat amb mi, però, i que em disculpen, encara que en recorde moltes d´elles com a grans companys i companyes, no és el meu objectiu en aquest escrit. Permeteu-me que les dedique als meus trenta anys de sentiments, d´estima, de records i d’il·lusions, lluitant cada dia perquè mai puga deixar apagar la flama que dins de mi està encesa per fer de tots ells i elles persones que podran recordar amb un somriure tot allò que els he ensenyat per a viure amb autoestima, respecte i dignitat. A tots i totes que entenguen el que he volgut expressar, no oblideu mai el significat de la paraula MESTRA/E, doncs amb ella podreu saber realment el que significa una vida dedicada a l´ensenyament.
- 40. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 40 CARCAIXENT2014 Lira i Casino Carcaixentí, S.M.R. E stimats lectors i seguidors de la música i de la Banda: En aquesta cita anual, tenim l’ocasió de recordar i repassar les últimes actuacions de les nostres Bandes. Així mateix, podrem anunciar-vos les pròxi- mes actuacions que ens esperen per a festes. Començant per Nadal, les Bandes Juvenil i Infantil van actuar de matí, diumenge 22 de desembre, amb la presentació dels seus nous components, així com l’entrega dels instruments als nous alumnes de l’Escola de Música. La Banda Infantil interpretà obres de Frank Erickson (Castells a Espanya), John Higgins (Foc Llatí), Víctor López (Pas Flamenc), H. Martin amb arranjaments de Frank Cogollos (Que passes un bon Nadal), Walter Kent, amb arranjaments de Frank Cogollos (Estaré a casa per Nadal) i Richard Berry (Louie, Louie). La Banda Juvenil, per la seua part, El Padrino, de Nino Rota, que comptà amb l’actuació del nostre Trom- peta Solista Adrián Prats Albert, Es Vedrà (obertura), de José Alberto Pina, Dun-cannon (obertura), de James D. Ployhar i Discursum, de Carlos Pellicer. El concert acabà amb la interpretació conjunta de les tradicionals Adeste Fideles i Santa Nit. A la vesprada, fou el torn de la Banda Simfònica. En una primera part, la Banda Simfònica i José Onofre Díez Monzó es van lluir interpretant el Cor dels Esclaus de l’Òpera Nabucco, en el bicen- tenari del naixement del seu compositor, Giuseppe Verdi; el Cor de Pelegrins de Tannhäuser, en el bicentenari del naixement de Richard Wagner; la marxa militar Bailén, i l’obra de Miguel Asins Arbó Diego de Acevedo, duta a la sèrie de televisió dels anys 60. Però, sense dubte, el protagonisme el tingué una actuació destacada de la nostra Banda Simfònica, fou la interpretació de l’obra La Marqueseta (1813). Aquesta obra, composta pel mestre Juan Bautista Meseguer Llopis, fou estrenada al Magatzem de Ribera el passat 22 de desembre i dirigida pel mateix compositor. Gràcies al patrocini del nostre Ajuntament i al detall del compositor, que ens regalà l’obra, poguérem tindre un merescut homenatge musical en el bicentenari d’un perso- natge fonamental en la nostra història, gràcies al qual potser Carcaixent encara existeix: Mª Antonia Talens Mezquita, La Marqueseta. A continuació, reproduïsc les mateixes paraules del compositor, que descriu la narració de la història que ha traduït a música: “L’obra es divideix en 8 moviments: El Primer moviment, Alba. Era l’alba d’un 13 de juny de 1813 en el qual la tranquil·litat del matí es veié interrompuda per uns llunyans i dissonants tocs de corneta. A las 7 del matí entren les tropes Espanyoles amb el Duque del Parque al comandament, i els Carcaixentins estan contents i celebren la seua entrada al poble fent repicar les campanes. Encara no saben el que ocorrerà al llarg del dia. El Segon moviment, Setge. S’escolten els canons de las tropes franceses que vénen a l’encontre de les Espanyoles i el caos i el pànic s’apoderen de la gent. En un primer avanç, les tropes franceses queden delmades però, a l’arribada del gruix del seu exèrcit i enfurismats per la valentia dels car- caixentins, les tropes franceses avancen a pas ferm per al setge final. El general francès arriba a la Plaça Major ple de set de venjança i dóna l’ordre de passar a ganivet i saquejar tots els habitants. El Tercer moviment, Llibertadora. És aleshores quan la Sra. Mª Antonia Talens Mesquita es presenta davant el general francès per demanar perdó per als carcaixentins. El Quart moviment, Marxa de la Commutació. Després de les súpliques, la pena capital és commutada per quatre hores de saqueig. El Cinquè moviment, Palau de la Marquesa. Agraïda, la Sra. Mª Antonia ofereix al General la seua senyorial mansió, el “Palau de la Marquesa”. El Sisè moviment, Dansa de la Marqueseta. El Setè moviment, Llibertadora. L’heroisme d’aquesta dona va fer que es convertira per als ciutadans de Carcaixent en la seua Llibertadora, per la qual cosa va ser coneguda com a “La Marque- seta”.
- 41. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 41CARCAIXENT2014 col·laboracions El Huitè moviment, Final.” L’obra es va tornar a interpretar a la Plaça Major el mes de juny de 2014, en el context de la II Recreació Històrica de la Batalla de Carcaixent, organitzada per l’Ajuntament. També al Port de València, al concert celebrat en juliol convidats per l’Ateneu Musical del Port. Per primavera, després de les audicions de l’Escola de Música al mes de febrer, i el IX Concurs de Música de Cambra, rebrota la música i la nostra Banda Simfònica realitza el Concert de Primavera. En aquesta ocasió, el dia triat fou el 13 d’abril. En la primera part, destacà el Concerto for Tuba, de Gregson, amb l’actuació magnífica del nostre Tuba Solista Javier Boluda Anadón. També fou molt des- tacable la interpretació Simfonia núm. 3, d’Alfred Reed. La segona part comptà amb l’estrena de la Marxa Mora Al-Zayans, composta pel nostre músic Raül Pons Albelda per a la Comparsa homònima de Carcaixent. Raül també fou l’encarregat de dirigir la peça. A continuació, prengué la direcció el nostre mestre Onofre per a dirigir una cimera en la història de la Música: el IV moviment de la Simfonia núm. 1 Titan, de Gustav Mahler. Per la seua part, la Banda Juvenil viatjà fins a Torrent el 6 d’abril, convidats pel Cercle Catòlic de Torrent, per a actuar en un Festival de Bandes Ju- venils al seu magnífic Auditori. Participàvem nosal- tres, la Banda Juvenil de Quart de Poblet i la Banda Juvenil del Cercle Catòlic. Amb gran èxit, la nostra Banda Juvenil interpretà el pasdoble Los Barbas, de Ferrer Ferran, l’obertura Dun-cannon, de J. Ployhar i Piratas del Caribe: En busca de la Perla Negra, de Klaus Badelt, banda sonora de la pel·lícula homò- nima. D’eixa forma, la Banda Juvenil es preparava per al proper Certamen de Bandes de Música de Cinema a Cullera. Amb aquest esperit d’entrenament, aquest programa es repetiria al XIII Encuentro de Bandas de Música de Parla (Madrid), on vam acudir el 31 de maig, actuant junt amb la Banda de l’Asociación Cultural Musical de Casarrubuelos (Madrid). La Banda Infantil, per la seua part, presentà el Concert en Família, el 10 de maig, un espectacle audiovisual titulat Els instruments i les seues famí- lies. Es tracta d’un concert didàctic, on es presenta als familiars dels xiquets les famílies d’instruments musicals, els seus timbres sonors, la seua ubicació en la banda i en l’orquestra simfònica. L’endemà, 11 de maig, celebràrem al Teatre Don Enrique el I Festival de Bandes Infantils, amb la Banda Infantil de l’Ateneu Musical de Cullera com a convidada i on els nostres xiquets pogueren compartir uns mo- ments de música amb els xiquets d’altra localitat i mostrar-los així la importància del que fan. El mes de juny compta amb les audicions de final de curs de l’Escola, les quals mostren els veritables progressos dels nostres alumnes i la crea- tivitat i gràcia dels mestres en l’exposició al públic, que només pot sorprendre’s i admirar-se davant de l’actuació dels joves (i no tan joves) músics. La Banda Infantil, després d’actuar al Festival de Bandes Infantils a Cullera el 29 de juny, celebra el IX Curset “Música i Natura” a l’alberg “Entre Na- ranjos” de l’Ènova (al costat de l’hort d’Yvancos). Allí, els xiquets s’ho passen bé amb piscina, esport multiaventura i aprenen també música, alhora que tenen dos dies (30 de juny i 1 de juliol) de convivèn- cia i per a fer amistat. En el moment de tancar aquestes parau- les, la Banda Simfònica està preparant el Festival de Bandes al Port de València, convidada per la Banda de l’Ateneu Musical de Cullera, previst per al 12 de juliol. El repertori és d’allò més interessant: el pasdo- ble torero Lagartijilla, de Martín Domingo, La Mar- queseta 1813, de Juan Bautista Meseguer Llopis, i l’obra magna La Consagració de la Primavera (1r moviment), d’Igor Stravinski. Per al Concert d’Estiu, a finals de juliol, comptarem amb una primera part dirigida pel nos- tre músic i compositor José Calatayud Castillo, on s’estrenaran 2 obres compostes per ell mateix: el pasdoble El Maco i el poema simfònic Memorias de Guerra. Burgos (1808-1813). Per altra part, la Banda Juvenil ja es troba as- sajant amb molta il·lusió per al Certamen de Bandes de Música de Cinema, que es celebrarà a finals de juliol, on competirem contra la Banda La Tafallesa (de Tafalla, Navarra) i contra la Banda La Familiar de Benissanó. Esperem tindre sort, fer una bona inter- pretació i gaudir de la música. I això és el que ha sigut el nostre passat re- cent. El futur pròxim el marquen les pròximes Festes de Carcaixent, on us esperem amb més Banda i més música a les següents actuacions: DIA DIA ACTUACIÓ BANDA LLOC HORA 8 dimecres Oberturafira Juvenil Carcaixent 20:00 8 dimecres Galalírica:AltresMúsiques Simfònica ParcNavarroDaràs 22:30 9 dijous Processócívica Juvenil Carcaixent 10:30 12 diumenge Festivaldebandes BandaSimfònicai MagatzemdeRibera 19:00 AteneuMusicaldelPortdeValència 16 dijous Festadelpasdoble Juvenil,InfantiliSimfònica Passeig 13:00 16 dijous Concertdefestes Simfònica MagatzemdeRibera 17:00
- 42. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 42 D esprés de 4 anys, Carcaixent gaudeix una vegada més d’aquesta festa tan especial com són els Moros i Cristians. Des d’un princi- pi les comparses del poble hem intentat millorar perquè tant els components d´aquestes com la gent que ens acompanya, amb eixa grata espectació, puguem disfrutar tots junts, de l´emoció que ens aporta aquesta festa. Volem agrair a l´Ajuntament i a les comparses convidades, la seua col·laboració a pesar del temps que ens corre. La Comparsa Mossàrab Els Llops vol fer saber al poble de Car- caixent que, com qualsevol festa, disfrutem de dinarets i soparets, reunions i celebracions. Però, realment el moment més esperat i emocionant el compartim amb tota il·lusió. En eixe moment ajun- tem l´esforç, el sentiment, l´emoció, els timbals i com èxtasi final... la gent, sí, la gent que ompli els carrers. En nom de La Comparsa Mossàrab Els Llops, donem les gràcies a tota eixa gent que ens brinda l’honor d´eixir al carrer i ho fa com ningun poble, omplint-nos de satifacció amb les seues palmades. Enguany ens toca a nosaltres tancar la desfilada de l’entrada dels Moros i Cristians, i esperem, com tots els anys, comptar amb vo- saltres. Carcaixentins, gràcies!!! Un any més, disfrutem d´aquesta festa tan especial com són els Moros i Cristians. Comparsa Mossàrab Els Llops 4422
- 43. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS CARCAIXENT2014 Abanderades A l novembre del 2010 es va celebrar a Carcaixent la primera reunió per tornar a reviure la festa de Moros i Cristians al nostre poble. Amb la creació oficial de l’Associació de Moros i Cristians i la com- parsa Mossàrabs, no vam tardar a acceptar aquest repte, i junt amb un grup d’amics amants de la festa, va ser a l’octubre de 2011 quan es va fer realitat el nostre somni tan desitjat. Hem intentat cada un d’aquestos anys anar un poc més endavant amb les nostres possibilitats i sempre des de la humilitat. Estem segurs que el nostre poble està cada vegada més orgullós del nostre treball. Després d’aquest últim any, amb la creació d’un boato oferit per la filada Alzayans, amb un gran èxit aconseguit i reconegut per tota la ciutadania d’aquest poble, volem comunicar-vos que la filada Con- trabandistes, aquest any 2014, gaudirà de la Capitania Cristiana al nostre poble. Amb l’esforç de tots nosaltres i la col·laboració de les famílies de les xiquetes i xiquets que tot seguit passaran a ser nome- nats ABANDERATS 2014. Estem segurs que podrem gaudir d’una Capitania de gran nivell. ABANDERADA Infantil 2014: OMAIRA LÓPEZ SIMA ABANDERAT Infantil 2014: EDGAR RICHART ROD ABANDERADA: ROSA COGOLLOS MONTALVÀ Esperem que siga un gran any per a tots i que seguim disfrutant de la nostra festa per molts anys. És per a mi una gran satisfacciò dirigir-me a vosaltres amb el motiu del nomenament de les nostres abanderades. Moros i Cristians fan que Carcaixent vibre d’una manera extraor- dinària durant eixos dies de l’octubre. Les comparses i les bandes de música creen un ambient molt especial que atrau gent dels voltants de la Ribera i que situen aquestes celebracions en un lloc destacat del calendari festiu del nostre poble. L’Entrada de Moros i Cristians és un dels actes més esperat per tots, són moments en els quals el color i la música omplin els principals carrers del nostre municipi i es crea un impressionant ambient fes- tiu. Amb estes paraules vull transmetre-vos tot el meu afecte i els millors desitjos per a les festes d’enguany. 43 Ivan Almiñana President Associació Moros i Cristians
- 44. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS CARCAIXENT201444 Para esta juventud Ángeles Ferre C reo que mi vida está dando ya los úl- timos coletazos en este largo camino, el cual me ha llevado a ser una perso- na octogenaria. Pero a pesar de este contratiempo tan natural para mi, me gusta poner fantasía y mucho valor en cada momento de mi vida. Hoy siento la necesidad de poder acer- carme a esa juventud que tenemos tan maravillosa, de la cual soy rendi- da admiradora, y poder transmitirles todo el aliento que necesitan en es- tos momentos tan difíciles que están viviendo. Aunque pienso que ellos, viendo nuestro aspecto físico, no pue- dan confiar mucho en nosotros, pero debo decirles que nuestra decadencia nada tiene que ver si nuestra mente está clara, para saber apreciar todo lo que está pasando a nuestro alrede- dor; nuestros achaques de hoy, son los trofeos que a través de los años, nos acreditan y avalan las luchas que hemos mantenido para que nuestras familias pudieran encontrar el hori- zonte más claro que el que nosotros tuvimos. ¡Mi querida juventud! Nuestros princi- pios de vida no fueron muy halagüe- ños, porque en realidad, cuando em- pezábamos a disfrutar de una infancia feliz, el rugido de una guerra civil que estalló en el año 1936 hizo que nues- tros débiles cuerpos se estremecieran, abrazados a nuestros juguetes preferi- dos. Pero ya entonces teníamos toda la protección de nuestros mayores, y ellos amortiguaban el miedo que aquella guerra nos hizo vivir. Hoy no tenemos que lamentar los es- tragos de una guerra, pero si que ve- mos el desencanto que están vivien- do los jóvenes por la falta de trabajo, esta situación les ha hecho dar un retroceso en sus proyectos de vida. Pero pienso que llegarán tiempos mejores, porque las personas de mi generación con todo lo que tuvimos que vivir, acabamos siendo discípulos de varias circunstancias y no buenas, en las cuales el aprendizaje fue uno de los elementos que nos ayudó a vivir cada día, sobre las realidades so- ciales de distintas épocas. Tuvimos que vivir el horror de una guerra entre hermanos. Al acabar ésta conocimos a fondo una larga dictadura que duró cuarenta años, y al finalizar to- dos estos avatares tan adversos, España resurgía de nuevo con bastante ilusión y esperanza: al conseguir poder dar nuestro voto libremente a favor de una joven «Democracia». Con todos estos proyectos al- canzados, empezamos a en- cauzar nuestras vidas, y dar un porvenir junto con un progreso a nuestros hijos. La cultura culminó en muchos beneficios; las Universidades dieron cabida a gente humilde pero muy inteligente, y nues- tras fronteras se abrieron para que cada persona pudiese en- contrar libremente su propio porvenir. Pudimos llegar a vivir criando a nuestros hijos, bajo unas es- tructuras de libertad bien con- solidadas, valores morales y sobre todo progreso. Ellos con todo esto conseguido, em- pezaron a labrarse su propio porvenir, crearon sus propias familias con la seguridad de que todo iría bien amparado por las leyes de nuestra «Cons- titución». Nuestras vidas en común, tan- to mayores como jóvenes, iba desarrollándose relativamente bien. Las personas de mi ge- neración observábamos con satisfacción como nuestros hijos y nietos, iban adquirien- do nuevas formas de vida, gracias a que podían disfrutar de trabajo bien remunerado, y conseguir comodidades que nosotros en aquella época tan adversa no pudimos disfrutar. Mientras esto sucedía, hemos ido acumulando años, y obser- vando que nuestros hijos han crecido, que nuestros nietos es- tán creciendo, incluso algunos ya nos han podido dar biznie- tos como a mi me ha sucedido, y que en general pensábamos que todo nos iba a ir bien, pero no ha sido así, más bien parece que nos hemos dormido en los laureles. Nadie pensaba lo que nos está pasando… A nuestro encuentro ha llegado el siglo XXI, y parece que de- bido a unas políticas sociales y económicas poco acertadas, la situación en general, pero so- bre todo la de los jóvenes, está adquiriendo tintes muy dramá- ticos. Sus proyectos de vida que tanta ilusión se habían forjado, se están quedando estancados. Las personas mayores estamos sufriendo mucho por todo lo que están viviendo, ya que ellos no estaban preparados para to- dos estos contratiempos, pero la evolución del mundo, nos trae buenas y malas épocas, y a ellas nos debemos enfrentar. Mi generación ha conocido de todo, y de todo hemos salido adelante, unas veces mejor que otras, pero hay que tener valen- tía y coraje. Yo por mi experiencia quiero aconsejar a toda la juventud, que ante la magnitud de esta crisis que estamos atravesando, que sean capaces de conservar un poquito de ilusión, y pen- sar que llegará un futuro me- jor, que luchen por sus ideales sin descanso, para que con los conocimientos que cada per- sona lleva consigo, se pueda construir un mundo mejor para poderlo repartir equitativamen- te entre todos, como lo conse- guimos nosotros en aquellos años del nacimiento de nuestra joven «Democracia». No deje- mos de soñar, ni los mayores ni los jóvenes, después de las ad- versidades llega la calma, y no perdemos la esperanza de que España pueda llegar a ser uno de los países que todavía exis- ten en Europa que hoy por hoy, y gracias a sus estructuras so- cioeconómicas bien argumen- tadas, viven bien y se sienten felices. En ello pongo toda mi ilusión: no quiero dejar de soñar por muy mayor que sea, quisiera ver de nuevo a nuestra juventud cumplir sus aspiraciones y que puedan contemplar con ilusión y esperanza el amanecer de un nuevo día. Pero el tiempo tiene la palabra, y el presente todavía no nos puede dar la solución.
- 45. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 45CARCAIXENT2014 E Carcaixent m'Agrada nguany commemorem una efemèride important per a Car- caixent, tant des del punt de vista històric com sentimental. El 8 de febrer de 1864, enguany fa 150 anys, va fer el seu viatge inaugural el tren Carcaixent- Gandia, que anys després allar- garia el seu recorregut fins a Dénia. Esta infraestructura va condicionar la vida dels nostres veïns. Per això, el seu record està ben viu i té una càrrega emotiva important. I per això, des de Carcaixent M’agrada estem dedicant les nostres ac- tivitats d’enguany a recordar i difondre la història del trenet, en col·laboració amb diferents persones i associacions. Així, el dissabte 8 de febrer tingué lloc una xarrada, en un auditori de les Dominiques que es va quedar menut davant l’afluència de públic, sobre la història de la línia, a càrrec dels historiadors José Manuel Fer- nández, Fernando Rodríguez i Josep Vicent Bataller. L’endemà férem una visita guiada pel traçat urbà del ferrocarril amb la col·laboració, entre d’altres, de Paco Agulló i Vicent Cerdà, que ens contaren moltes anèc- dotes, tocants a la part més humana de la seua història. El 13 d’abril, i en col·laboració amb l’Associació Cultural del Ferrocarril Valencià, férem la segona ruta pel traçat del tre- net, entre les antigues esta- cions de la Barraca d’Aigües Vi- ves i Benifairó de la Valldigna. Les activitats commemoratives del trenet no s’acaben. I tin- dran la seua culminació amb la reedició del llibre Una aproxi- mació al ferrocarril de via estre- ta Carcaixent-Dénia, dels pro- fessors Josep Vicent Bataller, Fernando Rodríguez i José Ma- nuel Fernández, publicat l’any 2003 gràcies a Paco Agulló. Per això, vos demanem la vos- tra col·laboració. Ens agradaria que ens féreu arribar les vos- tres anècdotes, fotografies o qualsevol altre material relacio- nat amb el trenet i les perso- nes que hi treballaven. Podeu posar-vos en contacte amb no- saltres al correu electrònic: car- caixentmagrada@gmail.com. Però no sols ens hem dedicat al trenet, a banda de les acti- vitats relacionades amb la línia de ferrocarril de via estreta, en el curs 2013-2014 hem orga- nitzat altres esdeveniments in- teressants. El 13 de setembre amb l’actuació de Xavi Castillo i The A-Phonics. L’humorista alcoià ens va fer riure amb l’espectacle El Mono, un pro- jecte d’apocalipsi i que va om- plir de públic les instal·lacions de la FEVE. El 19 d’octubre celebràrem la III Festa Estellés a Carcaixent, on vam retre homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. Esta edició va estar dividida en dues parts: d’una banda, la presentació de l’obra inèdita L’inventari clement de Gandia i la lectura de poemes i d’altra, el sopar popular. El 17 de novembre visitàrem Manuel, l’Ènova i els pobles amagats: Faldeta, Sanç, Torreta i l’Abad, amb el guia Pau Mar- tínez. En la ruta vam veure la casa del pintor Estruch, la sé- quia de l’Ènova, la vil·la roma- na Cornèlius. Estrenàrem any amb la pre- sentació del llibre Tierra de Saqueo, del periodista Sergi Castillo, una crònica de la ves- sant valenciana de la trama de corrupció Gürtel. L’acte se cele- brà el 16 de gener a la Bibliote- ca municipal. Esperem que continueu gau- dint de les nostres activitats, així com de totes les propostes culturals i d’oci que les associa- cions i col·lectius de Carcaixent ens ofereixen desinteressada- ment.
- 46. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 46 CARCAIXENT2014 150 Anys del primer viatge del ferrocarril Carcaixent-Dénia Associació “Amics del Trenet” 1864-2014 Xiquets dels ferroviaris, Xiquets de Carcaixent, aneu a quedar-vos sense reis i no podem fer res. Diuen que el ferrocarril voler tancar, malgrat les autoritats s’ha demanat. S’acaba el repartiment de cent quilos de caramels i centenars de joguets. Ja no arribarà eixe trenet que el sis de gener rea- litzava el trajecte més sincer. La banda de música a Gandia, no cal que surti ni tampoc a Dénia les cornetes i tambors. Xiquets dels ferroviaris, xiquets de Carcaixent, aneu a quedar-vos sense reis i no podem fer res… TALLER DE REPARACIÓ DE LES LOCOMOTORES VIA ESTRETA CARCAIXENT 1969 -Conforme està posant-se la vida no sé on anirem a parar. Tot puja: l’arròs, l’oli, la llet… Açò no pot ser. -Tens raó. Nosaltres, no ens podem queixar. Treballem per a l’Estat i si plou o neva jornalet segur. -Sí segur… Què em dius del tancament del ferrocarril per al mes de juliol? -No crec que passe això, home! -Les remors ja no són sols remors, la cosa va de veritat. -No sigues malastruc que a mi em pillen enfangat. -Enfangat? En què? -En què? Ara que m’havia fet l’ànim de comprar-me un piset i eixir de la capsa de sabates del pis dels fe- rroviaris, veurem com tornaré el préstec de la Caixa D’Estalvis. -No et preocupes, que igual ens avancen la jubilació o ens traslladen a Dénia o Alacant. En un principi sols tancaran Carcaixent - Gandia. -En els moments tan bons que hem passat… -Sens dubte. Ara que l’automotor i tramvia ja no des- carrilaven a la corbeta de la guarderia. Tots els quilò- metres de via fora. -Hores i hores de suor. Lluites per a fer-la i, segur, plets per a tancar-la. En les lluites que varen tindre per l’any 1881 la família Trénor i Morand per a ser propietaris del ferrocarril a vapor… -Els interessos n’eren molt forts. D’una part els interes- sos de la burgesia agrària de la comarca. Tenien molt d’interès entre d’altres, Augusto Belda, el Comte de Ròtova, la família Trénor i Morand. Per altra banda, la burgesia radicada a València, com ara Llano i els ma- teixos Trénor i Morand. -I qui va ser finalment el que es va endur el gat a l’aigua? -Finalment va passar a mans de José Campo Pérez , marqués de Campo, propietari de la línia d’Almansa - València- Tarragona. -Si els vells alçaren el cap! Ai senyor quanta aigua ha caigut des que el trenet anava arrossegat pels rossins riberencs! -No n’estic segur del tancament, doncs m’he assaben- tat que una comissió de l’Ajuntament s’han posat en contacte amb el ministre Oriol i Urquijo i li duran una carta al general Franco i al príncep Juan Carlos el mes de juliol. -Això també ho sé jo, però els ha avançat que la cosa està molt difícil i sols ho podran retardar un mes. -Tant que va costar de fer. Es va inaugurar un 8 de febrer de 1864, arrossegant els vagons els cavalls. La velocitat era d’escàndol . Quasi res, a 12 quilòmetres l’hora! Estació Valldigna 6 de gener de 1961. Foto arxiu Torró
- 47. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 47CARCAIXENT2014 -En aquells temps deien: De Carcaixent a Gandia han fet un ferrocarril, que li diuen el tren- via I l’arrosseguen tres rossins. -En els bons moments que havem passat treballant al taller. També bevent i xerrant a la cantina, no tot ha de ser treballar. - L’anècdota dels titots va ser molt bona. -Com va ser? ELS TITOTS BORRATXOS -Traslladaren del nord un asturià. Eixe se les sabia to- tes! Segons comentaven l’havien enviat a Carcaixent com a càstig per les passadetes que va fer per Astúries. -Què va fer? -Va ser massa… Escolta i veuràs. El cap de l’estació te- nia darrere de la garita del recorregut un corralet amb tota classe d’animalets domèstics. Com que era prop de Nadal, va comprar dos titots. Quins titots! Pesarien deu o dotze quilos! Un dia l’asturià em diu: “Esos pavos nos los comere- mos nosotros”. Jo li vaig contestar que, si tocava els titots, vindria la brigadilla de la Guàrdia Civil i li faria el cul més roig que una tomaca. -I com s’ho va apanyar per menjar-se els titots? -Faltarien uns quinze dies per a Nadal, el “tio” aquell em va dir: Paco, vas ahí al bar la Cruz y traes dos litros de vino, que jo los pondré en el porrón. -Dos litres? Si nosaltres en mig litre ens apanyem. Total que me’n vaig a casa Cándido i compre els dos litres de vi de garrafa i cap al taller. L’asturià agafa el vi i ompli el porró i abans que la dona del Cap de Renfe D. Nicolás baixara a donar menjar als animalets, els fa beure un litre de vi a cada titot. Menuda la trompa que aquelles animetes de la deïtat agafaren. Hi anaven de costat a costat del corralet. Els altres animalets els miraven i s’apartaven perquè no els xafaren. -I la dona quan va baixar què va dir? -Ay, que desgracia señor. Ay que perdición. Con lo bien que estaban los animalitos ayer! -Va cap allí l’asturià: ¿Qué le pasa señora? -Estos animalitos que se han puesto enfermos, corren como borrachos de una parte a otra y haciendo cur- vas! -Què li va contestar l’asturià? -Señora, esa enfermedad es contagiosa. Si usted quie- re me los llevo i si se ponen mejor me los comeré. La dona era tota un manoll de nervis: “Yo no me hago responsable si pasa algo. Haga usted lo que quiera de los pavos, se han vuelto locos dando vueltas yendo d’una parte del corral a la otra”. -L’asturià els agafà i cap al taller. Als deu minuts morts I pelats! Així fou com es va fer amb els titots. No tenia cara ni res el ”tio”! -Acaba la il·lusió dels xiquets de vindre el dia de Reis, dia que sempre hem fet el repartiment dels caramels i joguets per totes les estacions de la línia. Però ja se sap, el que no deixa a rodar! -Clar que a rodar! Tantes vegades que ha rodat eixint- se’n de la via. Antonio, la cara groga com un ciri tenies quan arribares a Carcaixent després de l’accident que sofrires. -Com va ocórrer? Corral de la cantina. D’esquerra a dreta: Hernández, Maria, Cristóbal i Torró. F . Arxiu Torró
- 48. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 48 CARCAIXENT2014 ACCIDENT AL TERME D’OLIVA 23 DE MARÇ DE 1961 -Fou al terme d’Oliva. Anàvem en el correu Patrici de maquinista i jo de fogoner. Eixim de l’estació d’Oliva, després d’un pas – nivell sense guarda. M’ajupí a tirar- li foc a la caldera i en un tot i no res: Bum! Xocàrem amb un camió carregat de taronges, la locomotora de vapor el va partir pel mig. La màquina se’n va eixir de la via i es va quedar de costat. -Us donaren premi? -Sí. Al quedar-se la locomotora de costat, l’aigua de la caldera no la podíem veure. Agafàrem Patrici i jo tots els paquets del caixó de foc i tiràrem el foc a terra, sal- vant la caldera. Per haver aconseguit la salvació de la caldera ens donaren 700 pessetes de premi a cadascú. -I els malnoms que circulaven per la línia? Menuts noms! MALNOMS DELS FERROVIARIS -Calla home, calla… Batejats per tots els gustos: “ull de granota, garbancito, el comanso, el cellut, el gorri- no, el tio runa, el capellà, la mona, el goril·la, el xim- panzé, piporro, la xarla, el llanterner, el gitano, el mas- cle, la femella, Sarasate, el tio tartaneta, el pollastre,el hombre de la pausa, el sapo, el marqués, Cartagena, fameta”… AL ESTE DE JAVA -Gran és la història, la d’aquest trenet, fins i tot la loco- motora de vapor número 2 va participar en la pel·lícula “Al este de Java”. Portàvem la locomotora número 2, Higinio com a ma- quinista i jo de fogoner. Entrava la locomotora amb uns quants vagons al port de Dénia donant a entendre que era el port de Singapur. -Tan importants eren les locomotores de vapor? Utilitzaren estes màquines perquè eren del mateix any que va tindre lloc l’erupció del volcà Krakatoa en 1883. Contractaren molts extres de Dénia i, com que nosaltres estàvem allí, ens contractaren per a dur el trenet que entrava al port carregat de presoners que posteriorment passaven al vaixell Batavia Queen. -Quin va ser el pagament que vàreu rebre? -Quatre hores extres i al finalitzar el director ens va donar 300 pessetes a cadascú. -I pensar que desapareixerà tot... Efectivament tot va anar desapareixent a poc a poc. Aquell trenet que, per Reial Orde de 2 de gener de 1861 i amb 30 cavalls a 30 quinzets cadascun, va nàixer a Carcaixent, després d’haver passat pel Sr. Al- calá del Olmo, Societat Anònima Tram- Way de Car- caixent a Gandia, família Trénor, Francisco Carreres, José Campo, Compañía de los Caminos de Hierro del Norte” l’any 1891 i finalment FEVE l’onze de gener de 1942. 1968 Port de Dénia A. Vidal extra en la pel·lícula “Al este de Java” 25 de juny de 1969. Taller de reparació de locomotores. Foto Arxiu Torró
- 49. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 49CARCAIXENT2014 Va deixar de funcionar fins a Gandia l’onze de juliol de 1969. Han passat 150 anys del primer viatge el 8 de febrer de 1864. Els motius del tancament de la línia són diversos: man- ca de rendibilitat, no haver renovat el material de la companyia, doncs era molt vell, l’aparició del trans- port per carretera amb camions, interessos d’alguna empresa d’autobusos, i fins i tot l’any 1923 no es va atendre la principal revindicació de la comarca de fer la via ampla de Carcaixent- Dénia, donant a entendre i demostrant el fet de la identificació i dependència a què ja aleshores havien arribat la resta dels sectors respecte al comerç de la taronja. El document que havia redactat l’alcalde Juan Vernich perquè no dugueren a terme el tancament de la línia fou lliurat personalment al general Franco per Carlos Gimeno Albelda, el matí del 13 de febrer de 1969, i per la vesprada al príncep D. Juan Carlos. Els ajunta- ments de Gandia, Oliva, Xeresa i Dénia no signaren el document... Últim viatge 10 de febrer de 1974 Dénia. Interventor Armando Lemos, maquinista el carcaixentí Francisco Timor. El tram Gandia- Dénia fou suprimit el 10 de febrer de 1974, el maquinista de la locomotora fou el carcaixen- tí Francisco Timor i l’interventor, Armando Lemos, de Silla. Des de l’“Associació Amics del Trenet”, el nostre re- coneixement més sincer a totes les persones que for- maren part d’aquesta línia ferroviària, a les que ja no estan i especialment a les que resten entre nosaltres; havent passat d’una forma o d’altra a la història del nostre benvolgut Carcaixent. Nota.- Text extracte del guió de la Presentació FMM. Falla Jaume I de 1984, original de FCA, homenatge als ferroviaris de via estreta. Ferroviaris a l’estació de Carcaixent Foto Arxiu Torró Últim viatge 10 de febrer de 1974 Dénia. Interventor Armando Lemos, maquinista el carcaixentí Francisco Timor.
- 50. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 50 CARCAIXENT2014
- 51. col·laboracions FESTES MAJORS IPATRONALS 51CARCAIXENT2014 estudis
- 52. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 52 CARCAIXENT2014 Amb motiu dels 150 anys Taulell ceràmic existent a l’antiga seu de la Cooperativa Agrí- cola de Sant Josep, al carrer de Julià Ribera (antic de la Sang) ncara que l’esdeveniment fou prou divulgat pels cronistes i historiadors de l’època1 , en el present ar- ticle vull donar a conéixer el relat que ens va deixar escrit, de la tràgica inundació que va patir el nostre poble els dies 4 i 5 de novembre de 1864 i els seus efectes, en un dels llibres de la Parròquia, el frare cistercenc exclaustrat Carles Estela i Juste (?ca. 1810-València, 1870)2 , aleshores rector ecònom3 de la nostra Parròquia, el qual va tindre un comportament heroic i va ser felicitat per Marià Barrio i Fernández, arquebisbe de València (1861-1876), amb motiu de la visita que aquest va fer a la nostra població4 . Sense més preàmbuls, degut a les característiques d’aquesta publicació, vegem el que ens diu: La riuada de Sant Carles de l'any 1864 Bernat Daràs i Mahiques Cronista Oficial de la ciutat E
- 53. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 53CARCAIXENT2014 Relación histórica del diluvio parcial que sufrió la villa de Carcagente y su término día cuatro de noviembre de 1864 “Admírense las generaciones futuras, y contemplando llenas de pavor los días de aflicción que sufrieron sus antecesores en esta hermosa villa de Carcagente los días tres, cuatro, y cinco del año 1864, confiesen humildes y llenos de un verdadero arrepenti- miento; que el brazo del Omnipotente castigó todavía con misericordia los pecados de sus padres que irritaban su divina justicia, y escarmienten en el triste desengaño de estos. Día tres de noviembre de dicho año por la noche abrieronse las cataratas del cielo, y empezó á diluviar de tal suerte que parecía manifestar lo funesto y horrible de sus consecuencias. Los acueductos que desaguan los corrales descubiertos, no eran bastan- tes a dar salida á las corrientes de agua que descargaban las nubes: por cuyo motivo hallaronse inundadas al otro día por la mañana. Este día 4 de noviembre, día en que se celebra la festividad de San Carlos en toda la Yglesia universal, siguieron las lluvias acompañadas de furiosos uracanes que ponían en alarma toda la población y al mo- mento la fama asegura el haber salido el Júcar de madre; cuando otros ingenios más prácticos pronostican la venida del río de Albayda, de Sellen y otras mil avenidas que penden de las montañas por la tarde del mismo día. En efecto, seria como las once de la mañana cuando las aguas del Júcar entraban con rapidez por el portal de las Monjas Dominicas. Su entrada parecía causar alegría á los habitantes de esta Villa fiados en las experiencias de que otras veces solo había entrado en los puestos más bajos; y que por consiguiente no perjudicaría sus intereses. Más [no] tardaron muchos momentos en convertirse en llanto sus alegrías. A los tres cuartos para las doce del día (sin duda para que todo el pueblo fuera espectador de tan trágica excena, con la que Dios nuestro Se- ñor quería corregir nuestras prevaricaciones, como se refiere en la historia sagrada del dilubio universal), hallabanse las casas de la parte derecha entrando en la Villa, desde las Monjas hasta la Abadía con una vara de agua. En vano los puntos más elevados se defendían con estiércol, tierra, y otros materiales para impedir que las aguas entrarán en sus abitaciones; porque Dios nuestro Señor tenía destinado sorprender, y castigar con la pérdida de sus intereses, quien en parte, quien / en todo, según decretará en sus consistorios eternos, al necio que vive abismado en una bana confianza. De esta manera fueron corriendo las aguas de momento por todo el camino real, ó dígase de
- 54. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 54 CARCAIXENT2014 portal al portal de santa Ana inundando á derecha é izquierda hasta las tres y media de la tarde en que botando por [en]cima del tramvia las aguas, luchando estas con aque- llas, después de haber arrojado por tierra la grande obra depósito de naranjas del señor de Gastaldi5 hicieronlas retroceder con tal velocidad, que subiendo por varios puntos de la población quedó toda inundada. A las cuatro y cuarto de la tarde, ya se contaban siete palmos de agua en la Abadía, cinco en la Yglesia, y á proporción en los puestos más bajos. Así fueron subiendo las aguas paulatinamente hasta las nueve de la noche, como nueve palmos en la Abadía y respectivamente en los demás puntos, en cuya hora estubieron suspensas por espacio de cuarto y medio; y recibiendo nuevos aumentos crecieron de suerte que ascendiendo tres cuartos de palmo por cuarto de horas, llega- ron á la altura de doce palmos tocando la viga cargadora de la Abadía; nueve palmos y medio en la Yglesia, ó bien sea hasta la mesa del altar Mayor faltando sólo cuatro dedos para cubrirla: 15 en las Monjas: 17 en las casas de la calle de San Bonifacio; y 5 en los puestos más elevados; sólo se salvaron las casas (de la Plaza del Marqués), don Salvador Chisvert, don Pascual Bernic [sic], la de Armengol, y dos calle del Torner, que se hallan contiguas y al nivel de estas. ¿Qué pluma podrá manifestar con los más vivos colores la palidez de los semblantes, la aflicción de los corazones, las angustias de mi espíritu pensador viéndose amenazado por la cólera divina que se entretenía, como por juego con todos nuestros intereses, y fustigando nuestra imaginación con un sinnúmero de ideas tristes y melancólicas? Ah! La lobreguez de la noche, las nubes que arrojaban á torrentes el agua, los vientos recios y uracanados, los truenos que con su fuerte estampido hacían temblar los edificios más fuertes; la repetición de los relámpagos que deslumbraba la vista de nuestros ojos, la multitud de las aguas que inundaban los edificios y corrían por nuestras calles, la im- posibilidad de ausiliarnos, la actitud de ver sucumbir bajo las ondas los animales y otros efectos domésticos, todo conspiraba á doblar nuestras angustias; y creer llegada la hora de morir entre agua, y ruinas. Alaridos los más lastimeros de personas que buscaban au-/silio para refugiarse en los puestos más elevados, fuertes, y seguros; otras sufrien- do la crudeza del agua, vientos y horrores de una noche obscura y tempestuosa para salvarse encima de los tejados, nos representaba al vivo el cuadro del diluvio universal que sufrieron nuestros padres para salvarse de la ira de Dios, y que íbamos á perecer con la muerte más desastrosa. Las angustias de muerte nos cercaban por todas partes, sin saber que medio elegir y sólo pensábamos recurrir á Dios para que nos mirara con ojos de compasión por la intervención de su santísima Madre, y sus santos. No había
- 55. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 55CARCAIXENT2014 en esta noche corazón alguno por de bronce que fuera que no levantara sus manos al cielo pidiendo al Señor con San Pedro nos alargara su mano; porque íbamos a perecer. Tales fueron nuestros pensamientos hasta las once y tres cuartos de la noche, en que amaneció para nosotros el iris de paz que nos anunciaba la misericordia de Dios con el descenso de las aguas; pero no con tal seguridad que nos creyéramos libres de las consecuencias de la inundación; pues iba con tal lentitud, que las aguas que subieron palmo por cuarto, descendían palmo por hora. Así permanecimos hasta las nueve de la mañana del día cinco en que pudiéndose vadear algún tanto las calles, salieron monta- das las autoridades, junto con la guardia civil, y otros paisanos recorriendo la población para socorrer y averiguar, si durante la noche había sucedido alguna desgracia personal; y afortunadamente nada fué en comparación de lo que creíamos; porque el Señor cas- tiga siempre con misericordia. Pues solo perecieron, en la calle de los Santos una simple joven llamada Vicenta Tur y Magraner6 que pereció bajo las ruinas de una casa, María Pérez7 , viuda de N. Taléns, que murió de susto al caer un edificio sobre la casa cuartel donde se hallaba; y un pobrecito llamado Francisco Rubio8 , alias el Cedacero, que no pudiéndose evadirse del corriente de las aguas, murió abrazado á un palo del telégrafo frente á la calle de San Bonifacio. Con razón debemos entonar un himno de alabanza á Dios nuestro Señor por tantos beneficios; pues si bien perdimos los bienes terrenos, conservamos nuestras vidas. En efecto: aquellos fueron inmensos; porque además de la pérdida las casas, y tie- rras; no creyendo los naturales de esta Villa, que las aguas subieran tanto de punto; se perdieron los géneros que habían en los cuar-/tos bajos; se inutilizaron los muebles de toda la vecindad; se deterioraron todas las ropas, especialmente las de seda, y de color; se ahogaron, sobre 300 caballerías de diversas especies; muchos cerdos; gallinas sin- número, cayeron sobre ochenta casas, sobre 100 corrales; y se apuntalaron 326 casas. En la Yglesia se perdieron, ó se arruinaron las ymágenes de todos los nichos bajos de los altares; se hizo pedazos el santísimo Cristo del facistol, este lo dejaron las aguas en el presbiterio junto al altar de San Francisco de Paula, cuya mesa cubrieron; sacaron de su fundamento la sillería del coro, en una palabra; libros cantorales, misales, rituales, ropas cajonería de la Sacristía con toda la ropa del culto, bancos, mesas, confesonarios, etc., todo iba nadando sobre las aguas por la Yglesia. El término quedó todo secano por haberse llevado los azudes, de modo que ocasionó perdidas considerables que jamás conocieron los naturales otra mayor dejando á Carcagente en la mayor miseria”9 .
- 56. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 56 CARCAIXENT2014 1 Respecte d’això podeu veure: BOIX RICARTE, V., “Carcagente”, dins Memoria histórica de la inundación de la Ribera de Valencia, en los días 4 y 5 de noviembre de 1864, Graficuatre, s.l., Alzira, 1986, pàg. 115-143. BOSCH JULIÁ, M., Memoria sobre la inundación del Júcar de 1864, presentada al Ministerio de Fomento, Imp. Nacional, Madrid, 1866. FOGUÉS JUAN, F., “La inundaciones de la Ribera”, dins Anales del Centro de Cultura Valenciana, vol. IV, núm. 10, 1931, pàg. 232-250 - “Inundaciones”, dins Historia de Carcagente, 1934, pàg. 149-156. 2 BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA, d’ací en avant BOAV, any 1870, núm. 473, pàg. 323: “El día 20 id [novembre] en Valencia, el padre Carlos Estela y Juste, monge bernardo exclaustrado, á la edad de 60 años”. 3 “Nos don Pablo García Abella, por la gracia de Dios y de la santa Sede Apostólica, arzobispo de Valencia, del consejo de Su Magestad, caballero gran cruz de la Orden Americana de Ysabel la Católica, senador del Reyno, etc. etc. Por cuanto por traslación al curato de la Parroquial de San Valero de Rusafa del presbítero don José Vidal, cura que era de la de Carcajente, ha quedado vacante insinuado curato; y sea por lo mismo preciso nombrar sacerdote idóneo que durante dicha vacante egerza y desempeñe la cura de almas, dando á sus feligreses el debido pasto espiritual, por tanto, informamos de la virtud, suficien-cias y demás buenas prendas que concurren en don Carlos Estela, presbítero esclaustrado, monje cisterciense, por las presentes, y su tenor le nombramos por cura ecónomo de la citada Yglesia Parroquial de Carcagente y le damos licencia, poder y facultad, para que durante la vacante de dicho curato, menos lo que fuere de nuestra voluntad, y teniendo corrientes en todo tiempo las licencias de celebrar, predicar y confesar pueda ejercer la cura de almas en la Parroquia de Carcajente, administrando á sus feligreses los santos sacramentos de bautismo, matrimonio, penitencia, comunión y extrema-unción, visitando á los enfermos, asistiendo a los moribundos, especial- mente en la última hora de que depende la salvación eterna, esplicando el santo evangelio y la doctrina cristiana en todos los domingos y días festivos, sobre lo cual le hacemos particular y estrecho encargo; y últimamente, cumpliendo las demás cargas y obligaciones del curato; y en remuneración de su trabajo le asignamos todos los frutos, rentas y emolumentos correspondientes al referido curato. Y mandamos que se la haya y tenga por tal cura ecónomo, y que se le guarden todos los honores y prerrogativas que le deben ser guardadas como anejas y consiguientes á este nuestro nombramiento. Dado en nuestro Palacio Arzobispal de Valencia, firmado de Nos, sellado con el de nuestras armas, y refrendado por nuestro infraescrito secretario de cámara y gobierno á los veinte días del mes de febrero del año mil ochocientos sesenta. Valeat etiam per idum tempus adppicandam indulgentiam Ple- nariam pro articulo mortis sub formula prescripta a Benedicto XIV. Pablo, arzobispo de Valencia.- Por mandato de su excelencia yllustrisima el Arzobispo mi señor: Félix Gómez, canónigo secretario. Registrado en el libro 4, folio 9”. (Al marge esquerre:) “Despacho de Ecónomo”. ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en avant AHPAC, Llibre d’Actes Capitulars 1831-1904, vol. III, sig. 13.3.0, fol. 105 r. 4 “(...) A las once de la mañana [dia 9] salió S. E. para Carcagente, á cuya entrada esperaban el Ayuntamiento presidido por su laborioso Alcalde [Vicent Hernández i Giner], Cura y Clero parroquial y una inmensidad de gentes que habían salido á recibirle. Allí repitió el Prelado sus religiosos y caritativos oficios, socorriendo y animando á todos, y adoptando, de acuerdo con las otras autoridades las disposi- ciones mas urgentes y apremiadoras. S. E. que no pudo alojarse, según acostumbra, en la casa-abadía, abandonada por el Ecónomo en los angustiosos momentos de la inundación, se hospedó en la de la señora marquesa viuda de Montortal [Maria del Carme Talens i de Ulloa], que le obsequió con esquisita finura, y las consideraciones de que S. E. I. es merecedor. Consolados con sus consejos y donativos sus habitantes, pasó la misma tarde al convento de religiosas [Dominicas], menos abatidas que las de Alcira, pero aterradas todavía por lo mucho que habían sufrido. Después de consolarlas exhortándoles á la conformidad absoluta con los inescrutables designios de la Divina Providencia, entregó 500 rs. á la prelada, que dió gracias á S. E. en nombre de aquella comunidad de vírgenes, ya regocijada con la presencia del Pastor. A la mañana siguiente dijo Misa en el referido convento, distribuyendo la Sagrada Comunión á todas las religiosas, de quienes se dispidió enternecido para volver á esta ciudad [València] á donde llegó muy cerca de las dos de la tarde. No cerraremos estas desaliñadas líneas sin tributar nuestro humilde voto de gracias á... [...]. Nada diremos del Clero de Carcagente que no esté ya en el ánimo de todos sus vecinos. El Ecónomo D. Carlos Estella (sic), D. Pedro Talens, D. José Perpiñá, D. Francisco Amador y D. Francisco Casanoves se han conquistado en aquellos instantes el unánime aprecio de toda la población [...]. En el caritativo viaje del Sr. Arzobispo le han acompañado constante- mente los Sres. Vice-Secretario de Cámara [Francesc de Paula Tarín i Garcés], Crucero de S. E. I. [Ildefons de Montesinos], D. Ramón Ferrer, representante de la empresa del ferro-carril, D. José Plá y D. Tomás Pérez, Diputados provinciales por aquellos distritos...”. “Inundaciones”, dins BOAV, any III, dijous 10 de novembre de 1864, núm. 163, pàgs. 710-715. 5 Es tracta del comerciant Alexandre Gastaldi i Navarro oriünd d’Orà, ciutat d’Algèria. Morí a Carcaixent el 5 d’abril de 1896, als seixanta-set anys (AHPAC, Llibre de Soterrars 1892-1897, sig. 7.8.0, fol. 209, part. 83). 6 Fadrina de 70 anys. Fou trobada morta “... en las ruínas de una casa que se aplomó en la inundación del 4 de los corrientes ...”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206, part. 86. 7 AHPAC, Llibre de Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206 v., part. 88. 8 Natural d’Albaida (València). 25 anys. Marit de Josepa Maria Molina. Morí ofegat “... en el término de ésta en la inundación del 4 de los corrientes ...”. AHPAC, Llibre de Soterrars 1860-1865, sig. 7.2.0, fol. 206, part. 87. 9 AHPAC, Llibre de Comptes del Síndic 1847-1892, sig. 26.14.1.
- 57. Alcalá del Olmorefuerza su intervención con las cifras de la rentabilidad de la sociedad, 4.000.000 reales de coste to- tal, cantidad que finalmente paso a 4.116.000 reales, que pasando ya el valor de los por- tes actuales de 1.800.000 se desprende un rédito anual que no puede bajar del 10%. Hay que destacar la visión de este militar en varios aspectos, puesto que el conocía de la importancia del transporte de grano del centro de España, lo mismo que la salida de pro- ductos de nuestra huerta y la liberación de terrenos de aquí dedicados al grano, desaprove- chando clima y fertilidad, para obtener otros cultivos, además era importante para poder vender en el resto de España las bebidas espirituosas de la zona de Alcoy. Por otra parte la respuesta para no realizar la línea a Alcira, tie- ne como única explicación el cruce del rio Júcar para conec- tar con su estación, situada al otro lado, con el consiguiente gasto de construir otro puen- estudis FESTES MAJORS I PATRONALS 57CARCAIXENT2014 Trenet Carcaixent-Gandía-Denia Dedicado a Alfonso Magraner, gran amigo de Carcaixent, buen amigo del ferrocarril y amigo mío. B. Botella T odo empezó con una charla y reflexión celebrada en Gandía, el miércoles 29 de septiembre del año 1858, pronunciada por don Vicente Alcalá de OlmoI y publicada pocos días despuésII . El ya había solicitado la autori- zación el 8 de mayo de 1858. En esta reunión el militar ex- puso con contundencia que él ya apoyó la construcción de la carretera que desde Gandía, pasando por Tavernes conduje- se a Carcaixent para cubrir las necesidades de transporte de 67 pueblos. Ahora la llamaría- mos vertebración. Pero en po- cos años esta carretera quedó obsoleta dado el desarrollo de estas comarcas, así se triplicó el valor de los trasportes de todo tipo, pues en 1852 era de 800.000 reales, pasando a 2.000.000 de reales en 1858. Dada esta coyuntura afirma que para mantener este mo- vimiento económico las má- quinas de vapor son insufi- cientes y apuesta por lo que él denomina, “motor vivo”, es decir transporte movido por caballerías, llegando a poner como ejemplo el estado de New-York, donde existe 1.400 leguas de estas líneas, que sin ningún tipo de riesgo para los viajeros y transeúntes puede llevar un carruaje con 60 per- sonas con dos caballos puede llegar a los 15 k/h, pueden remontar cuestas de hasta un 5%, y girar en pequeño radio. te ya que el gasto de construir otro puente era posiblemente más caro en la época que toda la línea El único reproche es la utiliza- ción del “motor vivo”, pero como cualquier decisión his- tórica hay que situarla en su época y su contexto, no pode- mos nunca trasladarla a lo que pensamos ahora, sería ridículo, en su ambiente, época, posi- blemente fuera la mejor solu- ción, jamás la pondremos en cuestión. El proyecto fue aprobado el 8 de septiembre de 1860, y en enero de 1861, se realizó la su- basta que recayó al promotor, el cual cedió la concesión a la sociedad “TRAM-VIA DE CAR- CAGENTE A GANDÍA” creada el 12 de agosto de 1864. Esta primera línea de Tranvía en España fue inaugurada el 8 de febrero de 1864, con una longi- tud de 34,931 Km. un ancho de vía de 1.380 mm., disponiendo de 8 coches, 16 vagones y 46 caballerías de tiroIII . La Gaceta de Madrid, hoy se- ría el Boletín Oficial del Estado Primera emisión de acciones (Foto colección del autor)
- 58. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 58 CARCAIXENT2014 (B.O.E) del sábado 5 de enero de 1861 marca los precios máxi- mos a cobrar por pasajero y mercancía en reales de a vellón. La explotación de este tranvía fue desde el principio clara- mente deficitaria, y estos pro- blemas generaron su quiebra, pasando su propiedad a su ma- yor accionista, la familia Trénor, otorgada por Real Orden del 8 de octubre de 1878. Dos años después el 28 de sep- tiembre de 1880, fue autoriza- da la transferencia de la pro- piedad al Marqués del Campo, quien convirtió el tranvía de “motor vivo”, en ferrocarril servido a vapor. La primera lo- comotora, la Nº 1IV , circuló por la línea el 28 de noviembre de 1881, Fue la primera línea mé- trica de España. El 15 de agosto de 1883 la lí- nea fue transferida a la A.V.T.V , (Almansa-Valencia-Tarragona) y un año después se inaugura el nuevo tramo de Gandía a Denia, con una distancia de 65,4 Km. y un ancho de vía de 1.000 mm. Quedando las líneas definitivas unidas en una misma compañía, y con el si- guiente recorrido: Toda la instalación, ramal de vía ancha y vía estrecha, pasaran a manos del socio mayoritario de acciones de la A.V.T., la Com- pañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (CCHNE o conocida simplemente como NorteVI ), adquiridas el 19 de mayo de 1891, y autorizada la unión por Real Orden del 30 de junio de 1891. La compañía del Norte, contempló el proyecto de ampliación de la vía a ancho Ibérico, 1672 mm., puesto que el trafico lo requería, para lo cual destinaria 14.000.000 de pesetasVII . Dentro del ambicioso plan de obra pública realizado en tiem- pos de la dictadura de Primo de Ribera, se trato de impulsar la ampliación a vía ancha de esta línea, con la posibilidad de empalmar directamente con la de Valencia-Madrid, llegando a ofrecer los terrenos necesa- rios los pueblos interesadosVIII . Terminada la Guerra Civil, son nacionalizados todos los fe- rrocarriles españoles el 10 de enero de 1942, pasando esta línea a manos de la Empresa de Ferrocarriles Españoles (E.F.E.) y posteriormente a Ferrocarri- les Españoles de Vía Estrecha (F.E.V.E.). Finalmente el 11 de julio de 1969 fue clausurado el tramo Carcaixent-Gandía. Intento de mejoras. El dos de mayo de 1963, se ha- bilitó un tren con vagones de carretones, para poder trans- portar vagones de ancho Ibé- rico sobre carretones de vía es- trecha, resulto muy caro y fue rechazado.IX Gaceta de Madrid del sábado 5 de enero de 1861 Locomotora Nª 1 (Foto colección del autor) Auto raíl Billerd (colección del autor) La Nº 25 (colección del autor) Memoria E.V.E. 1942
- 59. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 59CARCAIXENT2014 Importancia de las estación de Carcaixent Tal como puede apreciase en la fotografía, se puede ver per- fectamente la importancia de este nudo ferroviario, se obser- va en la parte derecha la actual estación de R.E.F.E., detrás la estación de F.E.V.E., y el depó- sito de agua para alimentar las maquinas de vapor, a continua- ción el almacén aun existente de la brigada municipal, donde se trasvasaba la carga de una línea a otra, y enfrente el edi- ficio de control de la estación fitosanitaria para la inspección de la exportación de naranjas. El resto son las instalaciones, depósitos y talleres de la línea de vía estrecha, llamada con la socarronería propia de nuestro pueblo “El rancho grande”. Esta relevancia de nuestro pue- blo en la línea férrea, puede explicar dentro de lo inexplica- ble que es el ataque a pobla- ción civil, los importantes bom- bardeos que sufrimos durante la guerra civil, que tomando como referencia las palmeras del Asilo de los Desamparados, dejaban caer sus bombas, cau- sando tristemente la muerte de once civiles. Por un lado estaban las nacien- tes agencias de transporte por carretera, que presionaron mu- cho para el cierre, además de la comodidad de destinar la mer- cancía de puerta a puerta, y el pueblo estaba completamente rodeado de vías, y próximo al termino de Alcira por lo cual su expansión y desarrollo era muy difícil, el ferrocarril pasaba por dentro de la población, cosa impensable en esta época. Por otro la baja del rendimien- to económico, impacto en puestos de trabajo, y destinarlo los fines de semana como tren turístico, un se hubiera acaba- do la línea Silla-Gandía, y todos hubieran tenido que pasar por el pueblo, en definitivo juz- guen ustedes mismos. Reme Billerd (colección del autor) Horario de trenes de 1968 (colección del autor) Vagón D 12 (colección del autor) Vagón AAB 5 (colección del autor) Vista aérea de ambas estaciones (colección del autor)
- 60. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 60 CARCAIXENT2014 Imágenes del recuerdo Sucesos y anecdotario de la Vieta Cada vez que el río se desbor- daba, o los lluvias que frecuen- temente nos visitan, la línea se cortaba, o bien por inundaba del carril, o por caída de terra- plenes. También fue cortado por los sucesos revolucionarios de septiembre de 1911, los implicados cortaron la vía en varios sitios, que permaneció así hasta la entrada del ejerci- to, concretamente el Batallón de las Navas de Tolosa, que se acuarteló en nuestro pueblo, reparo las vías y restableció el servicio. Hay que nombrar también los casos de suicidios al arrojarse las personas al paso del tren. Después de la guerra civil fue una importante línea de entra- da y salida para el estraperlo, o ver familias enteras recogiendo el carbón que caía de las ma- quinas alrededor de las vías, sobre todo detrás del Parque Navarro Darás. Me contaba, un señor des- graciadamente muerto hace muchos años, que a él, que viajaba en la terraza trasera del furgón de pasajeros, a la altura del Portichol, se le cayó la car- tera, y pudo bajar en marcha, recogerla y volver a subir, lo cual da idea de la velocidad del convoy. Nosotros mismos de peque- ños, con la pandilla de amigos, poníamos clavos de la repara- ción de cajones naranjeros de madera, sobre el carril, y así hacíamos unas hermosas es- padas en miniatura con las que jugábamos divinamente. Cuando hice las fotos antes del derribo de la antigua estación, tengo que reconocer también que quería recoger la campana de la misma, comprenderán el enfado que tuve al comprobar que se me habían adelanta- do, tengo que reconocer, que afortunadamente se quien la tiene, y está en buenas manos. Lo que no me causa tanta sa- tisfacción es enterarme que las placas de bronce, que mostra- ban la numeración de las ma- quinas también, se dieron por desaparecidas, en treinta años de investigación no he podido averiguar quién las tiene. Y por ultimo reseñar un ex- traño suceso publicado por la prensa de Madrid: UN TREN DETENIDO Estación F.E.V.E. antes del derribo (colección autor) Antiguo tinglado de trasvase de carga, hoy propiedad de la Brigada (colección autor)
- 61. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 61CARCAIXENT2014 “No fue por tempora- les, inundación ni desprendi- miento de tierras, pues en es- tos casos figuraría la noticia en otra sección. El tren que nos referi- mos era mixto y marchaba el sábado último (21 de septiem- bre de 1895) de Carcagente a Denia, cuando fue sorprendido al entrar en el puente del ba- rranco de la Alberca por cua- tro o cinco hombres armados. Estos el ver acercarse al tren intimaros al maquinistas que lo detuviese, cuyas órdenes obe- deció aquel ante el temor sin duda de que hiciesen fuego. Los agresores subieron al tren, y luego de pasearlo todo, bajaros de él, dando or- den al maquinista que conti- nuase la marcha. Como es natural, entre los pasajeros el susto fue ma- yúsculo, al presentarse aque- llos hombres, quedando muy sorprendidos el verlos bajar al poco de subir y alejarse tran- quilamente. ¿Qué buscaban esos hombres en el tren? ¿Era al- guna partida de bandidos que merodeaban por aquellos luga- res? ¿Buscaban algún pasajero que no hallaron? – Pregunta un colega después de dar estas noticias. Lo más extraño del caso es que el telégrafo no haya dado cuenta anterior- mente de semejante atrope- llo, cuya gravedad no puede desconocerse,”X Como en el antiguo Oeste Americano. Para terminar, señalar que hace unos años, por un artículo de una revista, me entere que la locomotora Nº1 estaba en un desguace de Zaragoza, pues- to al habla, e informando del a la alcaldesa Lola Botella, nos pusimos en contacto con el propietario de la chatarrería, se negó a venderla, al poco tiempo volvimos a insistir, con la formula de que nosotros la restaurábamos, seria de su propiedad, pero estaría depo- sitada en la Glorieta de la Es- tación, que es el sitio que le corresponde como patrimonio de toda la población, también se negó. Y ya por último, desplazo un particular, gran amigo del fe- rrocarril, y amigo mío, y nos lo volvió a negar por tercera vez. Por lo visto, hay dos sueños que no podre tener en Carcaixent, el primero es poner la “Numero 1”, en la Glorieta de la Estación. Y el segundo es poner el meca- nismo de relojería del antiguo reloj del Campanar, que esta que está parado y sustituido por uno nuevo desde 1913, y también ponerlo en otra roton- da, también lo considero patri- monio de toda la población. I Don Vicente Alcalá del Olmo y Morales (1820-1902). Teniente Coronel de Ingenieros del cuerpo de Estado Mayor del Ejército, Caballero San Hermenegildo, cruces de San Fernando, Morella, Mérito Militar y Benemérito de la Patria, Medalla y Encomienda de Carlos III, Medalla de África. Tuvo un gran papel filantrópico y económico en Gandía (Valencia). II ”Memoria que trata del tram-way desde Gandía a Carcajente,” Imprenta José de Orga, Calle del Milagro, Valencia 1858. III Anuario de los Ferrocarriles Bailly-Bailliere (1874). IV Se trataba de una locomotora a vapor marca Blak Hawthorn, rodaje 2-2-0-T, fabricada en 1881 y número de serie 618. V Las condiciones de La transferencia a A.V.T. señalaban que los productos de exportación se contabilizaran por separado durante los cuatro primeros años, la A.V.T. en concepto de gastos de explotación se resarciría al mismo tanto por ciento que sus gastos en la línea general marcaran, capitalizando el 6% los beneficios de estos cuatro primeros años constituyendo la masa de la cesión. No obstante al estar en vigor estas concesiones se extendieron pagarés por 5.000.000 de pesetas al 6%, pagaderos en ocho plazos semestrales que empezaron a contar al 1 de julio de 1884 y finalizaron el 1 de enero de 1888. (Citado en Spanishrailway.cpm) VI La estación del Norte de Valencia, tiene el nombre por esta compañía, no porque este situada al norte de la ciudad. VII Gaceta de los caminos de Hierro del 1 de octubre de 1926. VIII Gaceta de los caminos de Hierro del 1 de febrero de 1927. IX Información debida a Vicente Ferrer Hermenegildo y Juan José Olaizola Elordi. X Periódico “El Dia de Madrid” fecha 25-09-1895
- 62. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 62 CARCAIXENT2014 Un any més acudim a la cita del llibre de festes i aprofitem l’ocasió per donar-vos notícies del que ha fet La Coral al llarg d’aquest últim curs.Com ja sabeu, el que fem és cantar. I per a cantar cal preparar les cançons, i això ho fem cada dilluns de 10 a 12 de la nit al local que tenim a la Penya Deportiva. Vos vaig a contar com és un dels nostres assaigs. Per començar diré que és el moment en què unes 45 persones ens retrobem a la Penya i intercan- viem salutacions, converses, i xarrem una estona esperant que el mestre diga: “anem a respirar”. I respirem com ell vol, guardant l’aire al ventre, retenint-lo i llençant-lo a poquet a poquet o com el mestre diga. És a dir, ens estem preparant per a cantar. És clar que el que intentem fer és cantar bé. Però això és un procés que recorrem a base de repe- ticions, correccions, i sobretot atenent totes les instruccions que ens dóna Toni: el nostre mestre. A les 12, quan tanquem carpetes, més xarradetes, algun cigarret (al carrer, és clar), acomiadaments i ... fins dilluns que ve; ens veiem. I aquesta cerimònia de l’assaig, repetida durant setmanes, és la que ens porta al moment en què ens presentem davant del nostre públic i vos oferim les cançons que dilluns a dilluns hem anat preparant. Com podeu imaginar, el moment de la interpreta- ció de les nostres cançons és molt especial. Tant el mestre com nosaltres volem que les cançons sonen impecables, agradables, melodio- ses... És almenys el que intentem fer. I quan ja el concert ha acabat, i l’adrenalina corre a rius per tots els racons del lloc on hem cantat, i esclata el retronador soroll dels aplaudiments del públic que ens ha escoltat, les tensions acumula- des en el nostre cos s’esvaeixen, la relaxació torna a les nostres cares, i es produeix eixe moment de comunicació, millor, de comunió entre nosaltres cantors i cantores i vosaltres, públic agraït. Durant uns breus minuts els coristes pensem: ha valgut la pena. I al mateix temps que vos he contat tota aquesta història de la preparació de les cançons, vull apro- fitar per insistir sobre un detall molt important: el públic, vosaltres homes i dones, xiquets (i els seus familiars) que ens veniu a escoltar també, formeu part d’aquest procés de les nostres cançons. Sense vosaltres, el treball que fem durant l’any no tindria massa sentit. Ens feu tota la falta del món perquè eixe moment del concert siga això: una comunió estreta entre els que cantem i els que escolteu. Gràcies per vindre a escoltar-nos i gràcies per for- mar part (molt important) de tot este procés que vos acabe de contar. De les actuacions que hem fet durant l’any, i – inssistisc- n’haveu format part, destacaria les se- güents: ANY 2013 • XIV Festival Coral de Festes Majors a Carcaixent amb la col·laboració del Cor Nabuco (Aldaia) i Coral L’Horta (València). • Missa Mare de Deu d’Aigües Vives. • V Encontre Coral a Aldaia, amb el Cor Nabuco (Aldaia) i Coro Helios (València). • XVIII Festival Coral de Nadales amb els cors in- fantils de Carcaixent: • Asil Mare de Déu dels Desemparats • CEIP Víctor Oroval • CEIP Josep Mª Boquera • CC María Inmaculada • CC Sant Antoni de Pàdua • CEIP Navarro Daràs • Grup Coral i Instrumental de l’EOM Lira i Casino Carcaixentí ANY 2014 • XIV Festival Coral de Primavera amb els cors in- fantils de Carcaixent: • CEIP Víctor Oroval • CC Sant Antoni de Pàdua • Grup Coral i Instrumental de l’EOM Lira i Casino Carcaixentí • Festival Coral a Sueca amb els cors. • Concert Itinerant a Carcaixent amb els cors Al- corcón i Sueca • XV Festival Festes Majors • Missa Mare de Déu d’Aigües Vives Agrupació Coral de Carcaixent U
- 63. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 63CARCAIXENT2014 Fent com qui no fa ja hem repassat l’activitat anual de La Coral, i hem parlat dels components importants que fan possible el procés: els can- tors, el director, els assajos, els con- certs, vosaltres –el públic indispen- sable-. Però queda encara per veure un element material (o no tant) im- portantísim, sense el qual res del que hem contat seria possible: les cançons. Sense ànim d’impressionar ningú, tot i que jo he sigut el primer im- pressionat quan he fet el recompte, vos diré que són 235 les cançons que hem preparat per oferir-les en els concerts. No, no en vaig a fer la llista, sim- plement diré que són d’allò més diverses per la temàtica, el ritme, l’època històrica de la composició i també per la llengua en què estan escrites. El nostre poliglotisme inclouria cançons en alemany, anglès, cas- tellà, euskera, francès, gallec, ita- lià, llatí (per a la música sacra), rus, zulú, i evidentment moltes cançons en la nostra llengua. Un bon mosaic, no? La veritat és que, arribats al mo- ment de decidir de quines cançons vos parle, em trobe en una situació força complicada per la dificultat en triar aquelles que puguen ser més importants, interessants, di- vertides o representatives. Començaré per contar-vos quines són les cançons que estem prepa- rant ara. Estem preparant cançons que parlen de la mar, de distàncies, d’ansietats, de desitjos, de boge- ries, ... és a dir d’AMOR. I quan parlem de la mar, no és molt difícil portar a la nostra memòria un gènere de cançons molt cone- gudes, i que possiblement hem escoltat en més d’una ocasió, les havaneres. El seu aire lent és un ritme de con- tinus balancejos, i les seues lletres exòtiques plenes d’encant i de nos- tàlgies ens conviden a transportar- nos a una llunyana travessia, cap a un port de mar on els records dels amors estimats, deixats a l’altre costat d’un immens oceà, són evo- cats amb la passió i dolçor dels ma- riners enamorats. Aquest ritme va nàixer a Cuba, en la segona meitat del segle XIX. Tot i que l’Havana es va convertir a finals del segle XIX en la ciutat del eros: els mariners espanyols i comerciants de trànsit entropessen amb amors, desamors, encontres, desenganys, passions passatgeres, acomiadaments tristos, reencon- tres gojosos, ... • Yo no puedo vivir sin ti • A La Habana he de volver • En busca de aquel amor. (paraules d’una havanera d’autor anònim), en aquella illa les hava- neres, enmig d’altres ritmes i mú- siques, no van acabar de destacar. Per contra, a les costes espanyoles, l’havanera va esdevenir un ritme cultivat i apreciat, i això explica els nombrosos festivals que es cele- bren al cap de l’any. Només volem recordar els de Torre- vella, Calella de Palafrugell, Beni- càssim, la Vila Joiosa, San Vicente de la Barquera, ... I ara ja ens posem a parlar-vos de les nostres havaneres, de les que estem preparant per oferir-vos-les. LA BELLA LOLA Aquesta cançó ens conta la història d’una dona –Lola- que, vigilant des de la platja, espera que el mar li torne el seu amor, que enyora per- què ja fa temps no el pot abraçar. I el mariner, quan és abraçat per la seua amada, entra en un estat de quasi èxtasi que li fa exclamar: • Me dió un abrazo • Y en aquel acto • Creí morir. A Torrevella, ciutat que porta el ritme de les havaneres en la seua ànima, hi ha una estàtua en bron- ze de Lola, asseguda en un banc de pedra, a vora mar, en l’anomenada Cala del Moro. Conta una història local que un dia aquesta Lola va anar al port, vesti- da tan sols amb un camisó de cotó blanc, i la seua melena replegada en un monyo, per a esperar el seu marit. Allí es va assabentar del tràgic fi- nal: el vaixell “La Gaviota” amb els seus 10 tripulants no tornaria mai més. El mar els havia arrossegat cap a les seues entranyes. Aquesta Lola, en bronze, espera des de fa anys el retorn del seu amor pel mar. El que està provat és que La Bella Lola és una de les havaneres més antigues que es coneixen. Va ser creada cap a la meitat del segle XIX, i alguns investigadors situen el seu naixement a Mèxic, d’altres a Cuba, a l’època terra espanyola. Però el que sí que podem dir és que la seua fama ha fet que siga més que un càntic mariner, condi- ció que tenen totes les havaneres. Per a molts és l’himne dels mariners.
- 64. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 64 CARCAIXENT2014 Cuando en la playa mi bella Lola, su lindo talle, luciendo está, los marineros se vuelven locos, y hasta el piloto pierde el compás. Ay que placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó pero después se acercó a mi me dio un abrazo y en aquel acto creí morir. Después de un año de no ver tierra porque la guerra me lo impidió me fui al puerto donde se hallaba la que adoraba mi corazón La cubanita lloraba triste al verse sola y en alta mar y el marinero la consolaba no llores Lola no te has de ahogar. A TU LADO Aquesta havanera va ser composta per Javier Busto i va ser presentada al Certamen d’Havaneres de Torre- vella on va guanyar el primer premi en 2004. Javier Busto va nàixer a Hondarri- bia (Guipúscoa) en 1949, i és un dels referents importants de la mú- sica coral a Espanya. D’ell s’ha dit sempre que és met- ge de professió i músic de vocació. És molt conegut per tot arreu pels seus coneixements musicals i so- bretot per les seues composicions. A tu lado, la va musicar Busto so- bre la lletra d’un poema de Matías Antón (de Torrevella) on el poeta evoca les vivències sentimentals d’un amor de joventut. El jove amant ens fa una descripció apassionada de les virtuts i bellesa de la seua enamorada. • Me sabe a sal tu pelo • Es verde tu mirar • Me sabe a miel tu boca • Si me hablas, si me tocas me em- beleso • Me miras y me muero Està bojament enamorat i davant la (potser remota) possibilitat de per- dre el seu amor, s’ofereix per a viure amb ella fins i tot en unes condicions de submissió sentimental, quasi de- gradants, però ... A TU LADO. Veritablement l’amor de joventut és així: entregat, absolut, total, i de vegades a canvi de poquet: Me sabe a sal tu pelo y es verde tu mirar, me miras y me muero por ser tu respirar, tu chispa es lo que quiero para ir contigo al mar. Me sabe a miel tu boca y para mí es poco un beso; si me hablas o me tocas me nublo, me embeleso, tu fortaleza de roca me retiene preso. No quiero escapar de ti no quiero vivir sin verte, porque sería un triste fin haber vivido y perderte. Déjame aquí como un perro, dame comida en tu mano, ponme ataduras de hierro y olvida que soy humano. Quiéreme como una sombra, óyeme como a un latido, pero deja que me esconda en tu pecho, y que me duerma contigo. ALFONSINA Y EL MAR És molt possible que hàgeu escol- tat i conegueu des de fa temps aquesta cançó. És molt popular, sobretot a l’Argentina. Allí la va cantar per primera volta Mercedes Sosa en 1969, sobre una composi- ció dels també argentins Ariel Ra- mírez (músic) i Félix Luna (lletrista). Després han sigut nombrosos els cantants que l’han popularitzada, so- bretot en països de parla hispànica. D’entre els cantants de renom que l’han interpretada podem ci- tar, com a més importants: Nana Mouskouri, Pasión Vega, Josep Ca- rreras, Paloma San Basilio, Miguel Bosé, Lucho Gatica, Shakira, An- drés Calamaro, Alfredo Kraus, ... La cançó és un homenatge a la poetessa argentina Alfonsina Storni. La història de la cançó i la d’Alfonsina Storni són les ma- teixes, i totes dues molt tristes. Alfonsina havia nascut a Suïssa, però la família va acabar per esta- blir-se a Rosario (Argentina) quan ella era encara un infant. Allí els seus pares van muntar diversos ne- gocis, entre ells un bar, on Alfonsina treballava servint i netejant taules.
- 65. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 65CARCAIXENT2014 El mal funcionament dels negocis i la condició d’alcohòlic de son pare, van fer que Alfonsina buscara en la literatura i la docència la vocació de la seua vida. I ho va aconseguir de debò, fins al punt de ser considerada “la gran poeta de América del siglo XX”. Però Alfonsina era una persona que tenia greus problemes de sa- lut. Li van diagnosticar un tumor al pit del qual va ser operada el 20 de maig de 1935. En l’operació van veure, malauradament, que el tumor tenia ramificacions molt esteses. Aquest fet li va deixar greus cica- trius físiques i emocionals. Sempre havia patit de depressió, paranoia i atacs de nervis, però amb el tumor els símptomes de la malaltia men- tal es van accentuar. Es va tornar esquerpa i evitava les seues amis- tats. Finalment el dolor de la malaltia se li feia insuportable fins al punt que, el dia 25 d’octubre de 1938, va deixar l’habitació de l’hotel que ocupava en la platja La Perla de Mar del Plata (Argentina) i es va di- rigir a l’escullera del “Club Argen- tino de Mujeres”. Allí es va tirar al mar per buscar la mort i acabar amb els sofriments que se li feien ja irresistibles. Hi ha versions més romàntiques d’aquest episodi que expliquen que Al- fonsina es va internar lentament en les aigües del mar fins a desaparèixer per complet. Ramírez i Luna van voler compondre una cançó –Alfonsina i el mar- que recordara la vida d’aquesta dona argentina, poetessa reconeguda per la seua creació literària, però a qui la vida no va concedir massa alegries. Por la blanda arena que lame el mar Su pequeña huella no vuelve más Un sendero solo de pena y silencio llegó Hasta el agua profunda Un sendero solo de penas mudas llegó Hasta la espuma Sabe Dios que angustia te acompañó Que dolores viejos calló tu voz Para recostarte arrullada en el canto de las Caracolas marinas La canción que canta en el fondo oscuro del mar La caracola Te vas Alfonsina con tu soledad ¿Qué poemas nuevos fuiste a buscar? Una voz antigua de viento y de sal Te requiebra el alma y la está llevando Y te vas hacia allá, como en sueños Dormida, Alfonsina, vestida de mar. LA REINA DEL PLACER Aquesta és una de les havaneres més interpretades als concerts en els quals hem participat. És a dir, és una cançó popular i molt coneguda. La seua història és ben curiosa i conèixer-la ens farà saber que un episodi de sort ha sigut determinant perquè la puguem cantar i escoltar actual- ment. Xavier Montsalvatge (1912-2002) és un músic català (Girona) de la sego- na meitat del segle XX. Va ser un autor musical brillant, prolífic, inquiet i molt preocupat per la música tradicional. Allà pel 1948, ell i dos amics seus van sentir la necessitat de preocupar-se per un gènere de cançó que
- 66. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 66 CARCAIXENT2014 en aquells moments semblava en perill d’extinció: l’havanera. Preocupats, doncs, per la preserva- ció d’aquest patrimoni musical, un dia es van reunir amb tres pesca- dors -ja majors- de Calella de Pa- lafrugell (Girona) per tal de reco- llir antigues havaneres, una de les quals va ser La Reina del Placer. L’harmonització de la cançó va ser un treball del músic francès Alain Langrée. Quan llegim la lletra d’aquesta ha- vanera, podem veure que reuneix quasi tots els ingredients que defi- neixen aquest gènere musical. • Un viatge a ultramar • Dones guapíssimes que maten d’amor • Ultramar, ací és Cuba, com no? • Amor, amor, amor, ... a nadie como a ti en el mundo amaré • L’amada de la cançó és una mu- latita • La mulata engendró mi pasion • Me late el corazón Com veiem, tot un seguit de vivèn- cies amoroses que comencen amb el desig d’anar a Cuba i conclouen amb l’adoració de l’amada mulata. A nosaltres ens encanta aquesta peça musical breu, senzilla, però plena de lirisme i sentiment. De fet, quan després dels concerts on participem diverses corals ens reunim per a prendre un refrigeri i recuperar forces, quasi sempre acabem cantant La Reina de Pla- cer. D’alguna manera podríem considerar-la com el nostre himne de guerra. Estrofa 1 Me voy a ultramar, que es punto mejor, allí nacen las niñas de medio que tienen unos ojos para enamorar, que con su mirada me matan de amor. Tornada 1 En Cuba está La Reina del Placer, la hermosura del bien, la rosa sin color, que con su mirar me late el corazón: “a nadie como a ti, ¡ay!. en el mundo amaré!” Estrofa 2 Cuando a puerto de mar, de Cuba pisé, vi a una mulatita que, con su mirar, en triste sonrisa me dio a comprender, que en ella existía el más rudo penar. Tornada 2 Ven hacia mí amada del corazón, tú eres la mujer, que engendró mi pasión que con tu mirar me late el corazón: “Virgen de la Merced, ¡ay!.. quien te adora soy yo!” CANTARES Aquesta cançó, també l’hem inter- pretada moltes voltes, i em vaig a permetre la llicència de parlar-vos- en, tot i que no és de les que es- tem preparant ara. I vaig a fer-ho així per un motiu que tot seguit vos explique. Cantares és una composició del cantautor Joan Manuel Serrat que utilitza versos d’un poema d’Antonio Machado, junt amb d’altres que el compositor intro- dueix en la cançó. Les estrofes de Machado pertan- yen a la secció “Proverbios y Can- tares”, de la seua obra Campos de Castilla (1912). És una cançó plena de metàfores, d’imatges sobre la vida, la del poe- ta i també la nostra. No estic segur si correspon ací parlar d’Antonio Machado. Però, aprofitant que enguany es celebra el 75 aniversari de la seua mort, in- tentaré des d’aquestes línies oferir un homenatge i un record a aques- ta figura tan important de la cultu- ra i les lletres espanyoles. Antonio Machado va nàixer a Sevi- lla en 1875. Com a prosista i poeta pertany al moviment literari conegut com a Generació del 98. De ben jove va deixar Sevilla i va anar a Madrid per estudiar. Molt prompte (1893) va començar a publicar els seus primers treballs literaris en prosa, mentre que els primers versos els va publicar en 1901. Va visitar París en 1899 i allí va fer l’amistat de Rubén Darío que se- ria el seu gran amic durant tota la vida. A Madrid les seues inquietuds, els seus coneixements, els seus tre- balls, li van permetre integrar-se en el cercle d’intel·lectuals que va dominar la cultura a Espanya du- rant dècades. Parlem d’Unamuno, Valle-Inclán, Juan R. Jiménez, Pío Baroja, Azorín, García Lorca, ... Professionalment va ser catedràtic de Francès i va impartir docència als instituts de Sòria (1907), Bae- za (1912), Segòvia (1919) i Madrid (1932). Sòria és una ciutat molt important en la vida de Machado. El professor va arribar-hi als 32 anys i prompte va fer amistat amb Leonor, la filla dels propietaris de la pensió on es- tava allotjat. Leonor havia nascut al 1894 en una caserna de la Guàrdia Civil on son pare –Ceferino Izquierdo- era sergent. Als 13 anys Leonor coneix Macha- do i en la pensió tindrà l’oportunitat de començar una amistat amb el poeta. Després d’un període de relacions, en 1909 Leonor Izquierdo i Anto- nio Machado es casen a l’església de Santa María la Mayor de Sòria El poeta té 34 anys, Leonor 15. El futur feliç i joiós que es dibuixa en la vida del matrimoni enamorat
- 67. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 67CARCAIXENT2014 no té, però, un camí gens llarg. Tot al contrari. En 1911 Leonor comença a estar malalta de tuberculosi, i malgrat totes les atencions que rebrà del seu marit, la malaltia apaga la vida de Leonor Izquierdo en 1912. Aquesta pèrdua inesperada mar- carà amargament la vida del poe- ta. Potser amb aquestos versos seus podrem valorar la intensitat de la seua tristesa. Señor, ya me arrancaste lo que yo más quería. Oye otra vez, Dios mío, mi corazón clama. Tu voluntad se hizo, Señor, contra la mía. Señor, ya estamos solos mi corazón y el mar. Antonio Machado no pot suportar a Sòria el dolor de la pèrdua de la seua amada i per allunyar-se dels records de la tragèdia, demana treballar a l’Institut de Baeza (Jaén, 1912). Després, va ensenyar fran- cès a Segòvia i, finalment, va ser a Madrid on va acabar la seua carre- ra docent. Machado era persona de fortes conviccions republicanes. La Gue- rra Civil el va sorprendre a Madrid. La capital va resistir un temps el setge dels exèrcits franquistes. Però la seua caiguda era immi- nent. Aquesta perspectiva va fer que el Govern de la República eva- cuara de la ciutat un bon nombre d’intel·lectuals. Machado s’instal·là a Valencia, concretament a Rocafort, però l’evolució de la guerra fa que ell i la seua mare es traslladen a Barce- lona en febrer de 1938. D’allí pas- saren a Girona, col·lapsada per les columnes de gent que fugen de la guerra. El temps és gelador, plujós. Final- ment creuen la frontera francesa i el 29 de gener s’instal·len en un petit hotel de la ciutat marinera de Cotlliure. La salut del poeta, as- màtic, empitjora dia a dia. Mor el 22 de febrer de 1938 als 65 anys d’edat. Sa mare sobreviu uns dies solament. Supose que haureu fet el càlcul: fa 75 anys que va morir un dels grans poetes de la literatura espanyola. Machado va ser soterrat en un nínxol que una amiga de la pro- pietària de l’hotel va cedir per a tal fi. El seu fèretre va ser portat al cementeri de Cotlliure a muscles de milicians republicans, envoltat en la bandera tricolor. Sa mare va ser soterrada en una fossa comuna destinada als pobres. No vos sembla un final molt trist per a un home bo? I ara la cançó. CANTARES Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar. Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción; yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles, como pompas de jabón. Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse. Nunca perseguí la gloria... Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar... Hace algún tiempo en ese lugar donde hoy los bosques se visten de espinos se oyó la voz de un poeta gritar: «Caminante no hay camino, se hace camino al andar...» golpe a golpe, verso a verso... Murió el poeta lejos del hogar. Le cubre el polvo de un país vecino. Al alejarse le vieron llorar. «Caminante no hay camino, se hace camino al andar...» golpe a golpe, verso a verso... Cuando el jilguero no puede cantar, cuando el poeta es un peregrino, cuando de nada nos sirve rezar. «Caminante no hay camino, se hace camino al andar...» golpe a golpe, verso a verso. Com que pense que aquestes es- trofes són molt conegudes, vos deixe a vosaltres, lectors i lectores, que feu les interpretacions d’allò que Machado i Serrat ens volen transmetre en la cançó. Tot i això, i per provar que la me- tàfora del camí està molt present en la poesia de Machado, vos sug- gerisc aquest poema preciós on el camí també inspira els pensaments
- 68. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 68 CARCAIXENT2014 i els sentiments del poeta sevillà. YO VOY SOÑANDO CAMINOS Yo voy soñando caminos de la tarde. ¡Las colinas doradas, los verdes pinos, las polvorientas encinas!… ¿Adónde el camino irá? Yo voy cantando, viajero a lo largo del sendero… -la tarde cayendo está-. “En el corazón tenía la espina de una pasión; logré arrancármela un día: “ya no siento el corazón”. Y todo el campo un momento se queda, mudo y sombrío, meditando. Suena el viento en los álamos del río. La tarde más se oscurece; y el camino que serpea y débilmente blanquea se enturbia y desaparece. Mi cantar vuelve a plañir: “Aguda espina dorada, quién te pudiera sentir en el corazón clavada”. Voldria contar-vos moltes de les al- tres cançons que hem interpretat en les nostres actuacions. Però, el temps i l’espai, crec que ja no ens ho permeten. En destacaré, però, algunes de les que crec ens han agradat sempre a la Coral. NADALES • Allà en un pessebre • A Betlem me’n vull anar • Adeste Fideles • Dolça cançó de la Nit de Nadal • Fum, fum, fum • Nadala del desert • Santa Nit • Sant Josep es fa vellet • Ya viene la vieja DIVERSES • Amor que tens ma vida • Allunyar-me de vós • Blue Moon • Contigo en la distancia • C’ant help falling in love • Coro de los Esclavos • Diera alma mía • El carrer de l’ermita • El lleó dormirà • Nocturnos en la ventana • No saps pas com em lliga • Que tinguem sort • Signore delle cime • Te quiero Completaríem la llista amb les pe- ces per a les cerimònies religioses: misses, psalms, pregàries. Només em queda donar-vos les gràcies per haver llegit aquest es- crit que espere no vos haja resultat massa pesat. Per a nosaltres, és una ocasió im- portant per contar-vos el que fem a La Coral. I les ocasions cal apro- fitar-les. Finalment, vos diré que les havane- res de les quals vos he parlat les podreu escoltar en el concert que vos oferirem el dia 4 d’octubre a l’església dels Pares Franciscans. També cantaran amb nosaltres les corals Renaixença de Vilallonga i Veus de la Pobla amb un repertori força interessant. Una vegada més, gràcies a tots: als que ens escolteu en els concerts i als que ens llegiu en el llibre de festes. Gràcies, també, al nostre mestre Josep Antoni Martínez i Lerma per la seua dedicació i paciència en ensenyar-nos a cantar. BONES FESTES
- 69. estudis FESTES MAJORS IPATRONALS 69CARCAIXENT2014 guia comercial
- 70. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 70 CARCAIXENT2014
- 71. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 71CARCAIXENT2014
- 72. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 72 CARCAIXENT2014
- 73. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 73CARCAIXENT2014 NAVARRO I MARCO ASSESSORS, S.L. ASSESSORAMENT D’EMPRESES ADMINISTRACIÓ de FINQUES ASSEGURANCES JOSÉ VIDAL CANET, 23, 2º 46740 - Carcaixent València navarroimarco@navarroimarco.com Telf./Fax 96 246 04 41 Móvil 600 300 678
- 74. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 74 CARCAIXENT2014 Estaciones de Servicio Garaje Vidal y La Redona Les desean buenas fiestas
- 75. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 75CARCAIXENT2014
- 76. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 76 CARCAIXENT2014 MERCARIBERA TODOS LOS DOMINGOS TU MERCADO DE CONFIANZA Gran variedad de productos Churrerías - Fruterías Pollos a l’Ast - Ropa - Artículos decoración, etc. LA POBLA LLARGA Gran Parking Fácil acceso Más de 150 puestos Servicio Cafetería Bar y WC Si eres tienda, fabricante, comercio, o particular, MERCARIBERA es tu sitio ¡contamos contigo!
- 77. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 77CARCAIXENT2014 ELABORACIÓ ARTESANAL
- 78. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 78 CARCAIXENT2014 AMPLIA VARIEDAD GASTRONÓMICA PARA LLEVAR: PIZZAS, BOCATAS, ENTRANTES, ASADOS Y COCINA TRADICIONAL: MARTES: Espaguetis Carbonara, Fideuà, Macarrones MIÉRCOLES:Lasaña,Arrozalhorno,Arroznegro JUEVES: Gazpacho, Espaguettis, Macarrones VIERNES: Paella,Arrozabanda,CanelonesoBerenjenasrellenas SÁBADO: Arroz al horno, Lasaña DOMINGO: Paella valenciana, Paella de alcachofas TAPAS PIZZAS BOCADILLOS DE TODO TIPO SERVICIO A DOMICILIO GRATUITO SE HACEN TODO TIPO DE ENCARGOS: BAUTIZOS, COMUNIONES, ETC SE HACEN TODO TIPO DE ASADOS POR ENCARGO HORARIO: DE MARTES A DOMINGO MAÑANAS de 10 a 14:30 h / TARDES de 18 a 22:30 h MENÚ MEDIODÍA 5€ RACIONES PARA LLEVAR 5€ TODOS LOS DOMINGOS ANGUILAS SE HACEN COMIDAS POR ENCARGO RESERVAS: 625 590 669 FOTODEPILACIÓN AL 50% DESCUENTO LASER LIPOLÍTICO CONSULTA LAS PROMOCIONES EN NUESTRO PRESOTERAPIA MICROPIGMENTACIÓN EXTENSIONES DE PESTAÑAS TRATAMIENTOS REDUCTORES ANTICELULÍTICOS LIMPIEZAS Y TRATAMIENTOS FACIALES MANICURA Y ESMALTADO FIJO BELLEZA DEL PIE MAQUILLAJE NOVIA, FIESTA
- 79. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 79CARCAIXENT2014 Herbes / Aliments ecològics Dietètica i nutrició / Cosmètica Natural i Tractaments Coporals Nutrició Esportiva / Flors de Bach C/ San Francisco de Asís, bajo - Tel. 962 433 340 46740 Carcaixent (València) C/ Lira Castellonense, 19 - Tel. 962 451 553 46270 Vlla. de Castellón (València) naturalment.carcaixent@yahoo.es
- 80. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 80 CARCAIXENT2014 Viernes 24 de 0Ctubre 2014 Gran Variedad de Montaditos a 1€ C/ Baixada dels Magraners, 23 bajo 46740 CARCAIXENT Tel. 96 243 07 78 - M. 609 625 623 pepepastor23@gmail.com ramosvila_cb@hotmail.com www.ramosjoiers.com /Ramosjoiers RAM S J O I E R S C/ MARTÍN TALENS Nº 48 CARCAIXENT Tel. 96 243 27 26
- 81. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 81CARCAIXENT2014 pepe pastor instal lacions· JOSÉ PASTOR MARTÍNEZ EMPRESA INSTALADORA DE FONTANERÍA GAS - CALEFACCIÓN C/ Baixada dels Magraners, 23 bajo 46740 CARCAIXENT Tel. 96 243 07 78 - M. 609 625 623 pepepastor23@gmail.com EL BARRILET VOS DESITJA BONES FESTES PATRONALS MENÚ ESPECIAL “DIA DE LA MARE DE DÉU” 16 d’Octubre de 2014 A TAULA PIRULETES DE FORMATGE - XIPS DE MONIATO ENTRANTS TAULA D’IBÈRICS i MANXECS - AMANIDA DEL XEF PERFAIT DE FOIE, FORMATGE DE CABRA I CODONY PLAT PRINCIPAL A ELEGIR CALDERETA DE PEIX CONFIT D’ÀNEC AMB SALSA DE TARONJA ENTRECOT AL PX POSTRE I CAFÉS MILFULLES DE TRUFA AMB GELAT DE LLET MERENGADA BEGUDA AIGUA, CERVESA, REFRESCS VI NEGRE “HOYA DE CADENAS” - VI BLANC VALENCIÀ - VI ROSAT “NODUS” PREU: 23’00 MENÚ INFANTIL: 8,50 PROMOCIÓ MENÚ INFANTIL: PER CADA 2 ADULTS UN XIQUET DINA AMB MENÚ INFANTIL DE FORMA GRATUÏTA CAL ESCOLLIR EL PLAT PRINCIPAL EN EL MOMENT DE LA RESERVA
- 82. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 82 CARCAIXENT2014 Ramón y Cajal, 61 46740 Carcaixent (Valencia) Telf. 96 243 09 08 C/ Ribera, s/n - Tel. y Fax 96 243 09 08 . M-ovil 615 23 85 74 46740 CARCAIXENT (Valencia) E-mail: xent@spansurf.com EBANISTERÍA GENERAL DE MADERA VICENTE VILA FAYOS
- 83. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 83CARCAIXENT2014 Julián Ribera, 38 Móvil: 617 05 17 59 - CARCAIXENT Abierto de Lunes a Sábado Almuerzos populares Desayunos Cenas Viernes y Sábados noche Fin de semana Tapas y Bocadillos para llevar Av. Vidal Canet, 56 Tel. 660 086 171 CARCAIXENT Bolsitas chuches por encargo Periódicos - Revistas - Libros de Texto por encargo Chucherías y Paquetitos - Hielo - Refresco y Agua Recargas de Móvil - Antigüedades - Detallets Pizzes • Tapes • Enrepans NOVA GERÈNCIA Marquesa de Montortal, 9 • Carcaixent Tel. 96 243 24 15
- 84. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 84 CARCAIXENT2014 AUTORÀPID Servici ràpid del automòbil Tel: 96 201 91 41 . Mòbil 605 217 600 Av. Joan XXIII, 70 - Carcaixent CABO LLORET, 3 TEL. 96 243 06 37 JULIÁN RIBERA, 2 TEL. 96 201 30 19 AVDA. GERMANIES, 7-A TEL. 96 201 40 55 MESTRE GINER 54 TEL. 96 243 05 29 AVDA. VIDAL CANET, 32 TEL. 96 201 72 74 C A R C A I X E N T MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN AZULEJOS Y PAVIMENTOS PAVIMENTO Y REVESTIMIENTO DESDE 6,90 € C/ 9 d‛Octubre, 72 46670 LA POBLA LLARGA Valencia 647 869 730 ferragutaid@hotmail.com C/ Alacant, 22 46740 CARCAIXENT Valencia 96 243 25 59 alfemat14.blogspot.com Tel. 96 243 36 75 Mòbil 685 01 21 80 - Teixits - Complements bebé- Teixits - Complements bebé - Teles de disfressa - Pijames- Teles de disfressa - Pijames - Moda de llar - Batins- Moda de llar - Batins - Pachwork- Pachwork Av. José Vidal Canet, 26 - Tel. 96 243 43 42 CARCAIXENT
- 85. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 85CARCAIXENT2014 C/. Juilià Ribera, 34 - Carcaixent - Mòb. 666 424 143 Tel. 96 110 40 41 Pl. Mayor, 11 - T/F 96 243 12 05 46740 CARCAIXENT (Vcia.) C/. Teular, 2 bajo - Tel. 96 242 40 10 - Fax 96 242 11 11 46680 ALGEMESÍ (Vcia.) Examen Visual - Gabinete Auditivo Lentes de Contacto - Entrenamiento Visual Te ofrece:Te ofrece: ESTUPENDA CERVEZA+TAPA - CAFÉ SELECTOESTUPENDA CERVEZA+TAPA - CAFÉ SELECTO DESAYUNOS - BUEN SURTIDO DE GRANIZADOSDESAYUNOS - BUEN SURTIDO DE GRANIZADOS C/ Ramón y Cajal, 8 (frente Mercadona)C/ Ramón y Cajal, 8 (frente Mercadona) VEN, TE ESPERAMOSVEN, TE ESPERAMOS C/ Martín Talens, 30 46749 Carcaixent Telf: 678 590 363 https://www.facebook.com/il.lusionsCarcaixent
- 86. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 86 CARCAIXENT2014 Fina DUPLICADO DE LLAVES • AFILADOS Y CUCHILLERIA CAMBIO DE TACONES Y CREMALLERAS, ALZAS, COSIDOS FORRADO DE ZAPATOS ( FALLERA, FIESTA,) PLANTILLAS Y PRODUCTOS PARA LA LIMPIEZA DE SU CALZADO. C/ VIDAL CANET, 33 CARCAIXENT - TELF. 636 914 044 REPARACIÓN DE CALZADO MODA TIANA TALLER PROPI EN JOIERIA I RELLOTGERIA Complementos Complementos • Ropa • Calzado Exclusividad en JeansExclusividad en Jeans Levanta Cola ColombianaLevanta Cola Colombiana C/ Ramón y Cajal, 23 - 46740 Carcaixent (Valencia) M. 605 073 965 - M. 633 328 817 moda–tiana@hotmail.com Avinguda Joan XXIII, 44 - Carcaixent - Tel. natiucarcaixent@gmail.com CERVECERÍA NATIUCERVECERÍA NATIU
- 87. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 87CARCAIXENT2014 C/ Norte, 22 - 46740 CARCAIXENT Tel. 605 670 615 Tel. 652 914 957 R EXCAVACIONES AFAEL LLINARES EUSEBIO CLAUSI Servicio concertado 24 h. eusebiet@gmail.com 651 45 76 73 HOSPITAL - BUS - RENFE -AVE AEROPUERTO - PUERTO - PLAYAS TAXI. CARCAIXENT.COM TAXI obert per a diner durant les festes
- 88. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 88 CARCAIXENT2014 CARCAIXENT IMPRESIÓN DIGITAL EN EL ACTO FOTOS DE MÓVIL A PAPEL, CD, DVD FOTOS CARNET ENMARCACIÓN A MEDIDA Calle José Vidal Canet, 33 - CARCAIXENT Tel. 962 46 10 35 julunadu@gmail.com
- 89. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 89CARCAIXENT2014 SANTA BÁRBARA, 1 CARCAIXENT TEL. 96 243 10 53 Benito Sanchis Picot Avgda. José Vidal Canet, 96 Tel. 607 720 663 - CARCAIXENT C/ José Vidal Canet, 40 baix 46740 Carcaixent Tel./Fax 96 243 14 80 Urgències 673 482 843
- 90. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 90 CARCAIXENT2014 JOIERIA - RELLOTGERIA SARAYSARAY C/ Lluís Vives, 20 (front Mercat) 96 119 26 25 - 46740 Carcaixent Tenim taller de reparació propi NUEVA GERENCIA MENÚS ESPECIALES PARA GRUPOS FIESTA INAUGURACIÓN DÍA 8 TAPAS A 0’50€ FIESTA BOTONICALS C/ General Prim, 6 Reservas: 96 243 00 09 - 638 09 81 64 46740 CARCAIXENT C/PadreMarchena,8baix 46740 Carcaixent València
- 91. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 91CARCAIXENT2014 C/ Sant Francesc d’Assís, 4 bajo 46740 Carcaixent - Valencia Telf. 96 243 40 24 menú migdia 7€ menú nocturn a partir de 10€ Tel. 666 76 36 19 AUTOESCOLA CARCAIXENT HORARIO: Lunes a vierne 10:30 h a 13:00 h 16:00 h a 21:00 h. Ensenyament teòric amb ordinadors tàctils com l’examen de tràfic C/ Martí Talens, 20 TEL. 92 201 91 78 MÓVIL 665 394 884 CARCAIXENT - VALENCIA Taberna El Cantó CERVECERÍA - CAFETERÍA TAPERÍA - CENAS - ALMUERZOS Alacant 10 (frenteColegio MaríaInmaculada) CARCAIXENT Reservas: 96 243 40 26 Quien bien come, bien duerme, quien bien duerme, bien piensa, quien bien piensa, bien trabaja. quien bien trabaja debe comer bien CCCCCCCCCCCCCC C/C/C/C/C/C/C//C/C/CC/ SSSSSSSSSanananananananantttttttt FFFFFFFrFFFFFFrFrrFFrFFFrFF aaanaanaaananaaa cecececececeeceeecesscscscscsscscsscsc dddddddddddddd’AA’AAAAAAAAAAAAAAAsssssssssssssssssssssssííísíísísííss,,,,, 444444444444444 bbababaaababbabaababababbbabajjojjjojoojjooojjooojojojoo 46467400 CCarc iaixent - VVallenciia JUANA Y BELA
- 92. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 92 CARCAIXENT2014 ALMUERZOS POPULARES MENU FIN DE SEMANA A 10 € MENUS ESPECIALES FIESTAS, NAVIDAD, ENAMORADOS, SAN JOSÉ TODO TIPO DE ARROCES, PAELLAS PARA LLEVAR POR ENCARGO COMIDAS, CENAS, POSTRES CASEROS GRATIS MOBILIARIO DE COCINA BAÑOS - VESTIDORES PUERTAS DE PASO PARQUETS FLOTANTES - TARIMAS ELECTRODOMÉSTICOS GRANITOS Y SILESTONE Marquesa de Montortal, 8 - 46740 CARCAIXENT (Valencia) Tel./Fax 96 243 47 79 - Móvil: 626 006 246 e-mail: deniso@teleline.es • interiors.carcaixent@gmail.es Ramón y Cajal, 22 · Carcaixent Tel. 96 243 00 50 C/ ECHEGARAY, 15 - TLF: 96 243 19 48 CARCAIXENT C/ SANTS DE LA PEDRA , 14 - TLF: 96 245 07 78 VILLANUEVA DE CASTELLÓN AVENIDA estanc EXPENDURÍA Nº 2 DE TABACOS C/ JOSÉ VIDAL CANET, 1 - TEL. 96 243 27 40 - CARCAIXENT
- 93. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 93CARCAIXENT2014 GRÚAS - VOLQUETES CONTENEDORES TEL. 96 243 48 86 Pol. Ind, C/ La Costera, 3 - 46740 CARCAIXENT e-mail: elretoret@hotmail.es Depilació - Fotodepilació - Raig U.V.A. Neteja facial - Maquillatge - Pedicura C/. Rosendo Pastor, 2 Tel. 96 246 04 24 Móvil 615 48 13 53 46740 CARCAIXENT Passeig, 20 - 46740 Carcaixent Tel. 96 243 26 12
- 94. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 94 CARCAIXENT2014 MENÚ DIARIO - TAPAS - BOCADILLOS - COMIDA PARA LLEVAR Ca Álex Bar PAPERERIA - LLIBRERIAAAAAAAAAAAAPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA ------------------- LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA C/ Gandia, 108 - CARCAIXENT Tel. i Fax 96 243 39 16 - Mòbil 637 82 86 61 - e-mail: ernsermar@hotmail.com Llibres de Text - Llibretes de lectura - Fotocòpies - Enquadernacions Plastificacions Disseny gràfic - Material escolar i d’oficina Fax - Estampació i Impressió de samarretes
- 95. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 95CARCAIXENT2014 guguiaia ccomomerercicialal FFEFEFEFEFEFEFFFFFFEFFFFFF STSTSTSTSTSTSSSTSTSTESESESSESSEESSEESESS MMMMMMMMMMMMAJAJAJJAJAJAAJJAJAJAJAJAJORORRORORORORRORORSSSSSSSSSS IIII PAPAPAPAPAAAPAPAAAPPATTTTTTTTRRRRRRRRRRRRTTTRRRRRRRRRRRRRRRRTTTRRTRTRRRRRRRRRTTRTTRRTTRRTRRRRRRRRRRRRTRRRRTRRRTROOOOONONOONONONOONONONNONOOOONNONONONNONONNNNNONONOONONNNNNNNNOONONNNNONNOOOONNNNNONNNNOONNNNNOONNONNNNONNNONOONNNOOOOOONNNNONNNNNNNNNONNNNNONNNAAAAAALALLALALLALAAAALALALALLLAAALAA SSSSSSSSSSSSSSSSSSSS 9595CACARCRCAIAIXEXENTNT20201414
- 96. guia comercial FESTES MAJORSI PATRONALS 96 CARCAIXENT2014 C.C. Ribera del Xúquer 1 Centro Médico La Paz 10 Insecticidas Albelda 50 Antonio Robles 70 Institut Arabista Ribera 70 Òptica Gis-Vert 71 Segurs Cabrera 71 Piscina Municipal 72 El Rebost 72 Navarro i Marco Assessors 73 Ricotec 73 Rest. El Bressol de la Taronja 74 Garaje Vidal 74 Suministros Hostelería ESC 75 Urbametall 75 Mercaribera 76 Pirotecnia Arnal 76 Eco Dos 77 Pinturas Natur 77 Forn i Pastisseria Vidal 77 Rustidora Germanies 78 Dental Germanies 78 Bar Cafeteria El Raconet 78 Clara Centro d’Estética 78 Alberto Moda 79 Viajes Islanturs 79 Bat JR 79 Naturalment Herbolari 79 Smile Clínica Dental 80 Pizzeria Popeye 80 Carnisseria Ca Quique 80 Ramos Joiers 80 Pepe Pastor Fontaneria 81 Ahullana Hogués 81 El Rastro Marco 81 El Barrilet 81 Remei Vargas 82 Xent - Art Decor 82 Personal Rotul 82 Tintoreria Arco Iris 82 Café Lyon 83 Les Clementines 83 Prensa Grau 83 Vanguardia Esport 83 Estanc Vilella 83 Joyería Antonio Cumplido 83 El Pitch 83 Mapfre 83 Pneumàtics Talens 84 Bar Restaurant La Creu 84 Auto Ràpid Carcaixent 84 Fruites i Verdures Monrós 84 Flors Andrea 84 Forn Senabre 84 Alfemat 84 Teixits Moda 84 Cafetería-Pastisseria Martí 85 Tisery 85 Bar Bogart 85 El Musical 85 Assessoria Botella 85 Centre Òptic Vistalia 85 Restaurant El Llorer 85 Il·lussions 85 Cristaleria Gregori 86 Lucía Moda Infantil 86 Joieria Candel 86 Moda Tiana 86 Reparación de Calzado Fina 86 Azimut Assessors 86 Sala San Francisco 86 Cervecería Natiu 86 La Bruixola 87 Denens 87 Pizzas y Pollos Ortiz 87 Excavaciones Rafael Llinares 87 Gil Floristes 87 Ribermoda 87 Polleria Maruja 87 Taxi Eusebio Clausi 87 Ferreteria Artés 88 Autoscola Trànsit 88 Pub La Martina 88 Bass 88 Fresas y Menta 88 Centro Fuji 88 Taverna Os 88 Tallers Quatre Camins 88 Autoservicio Claxon 89 Bar Rallye 89 Cuida’t 89 Mena Estilistes 89 Aullam 89 Eurofresc 89 Fincas López Peris 89 Tesme 89 Taperia Al Son 90 Immaespai 90 Joieria Saray 90 Viajes Ecuador 90 Cafetería Kymera 90 De Bona Mà 90 Viatges Agulló - Rivertur 90 L’Espardenyot 90 Bar Els Germans 91 Autoescola Carcaixent 91 José Luis Mompó 91 Juana y Bela Peluquería 91 Autoservicio María Rosa 91 Carnisseria Xaro 91 Amparo Rodríguez Estilista 91 Taberna El Cantó 91 Sylvie Calzados 92 Bar L’Amiguet 92 Interiors Mobles 92 Raul Talens 92 Autoescuela Insa 92 Graficar 92 El Retoret 93 Centre Oci Educatiu La Calçà 93 Bar d’Ells 93 Mármoles y Lápidas Almar 93 Centre d’Estètica Laura 93 Kiosko Jorge 93 Charcutería Lorena 93 Corporación Directa Seguros 93 Pizzeria Antonello 93 Vidres Chafes 93 Infosat 94 El Bombardí 94 Silvia Pous Estilista 94 Calzados Niza 94 Bar Ca Álex 94 Emilur 94 L’Escaire 94 Caixa Popular 95 Directori d'empreses col.laboradores