Llibre de les Festes Patronals d'Antella 2013.

1. 1
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
FesTers2013
Antella

2. 2
Sumari
EDITA: Festers Antella 2013.
COL·LABORA: Ajuntament d´Antella i CILIM Associació Cultural d´Antella.
PORTADA: Anna Noguera Escalera.
FOTOGRAFIA: Jose Maria Merín Serrano i Yolanda Gorris Miquel.
MAQUETACIÓ i IMPRESSIÓ: Blauverd.
3 -
4 -
6 -
8 -
10 -
12 -
14 -
16 -
18 -
27 -
34 -
35 -
37
52 -
Portadella
Santíssim Crist de l´Agonia
Salutació Alcaldessa
Salutació Sr. Cura
Salutació Festers 2013
Agraïment als nostres pares
Quan érem menuts
Actes per al poble
Damets i Festers
Programa d´Actes
Festers de fa 50 anys
Festers de fa 25 anys
Col.laboracions
Guia Comercial

3. 3
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
FesTers2013
Antella

4. 4
SanTíssimCrisT
de l´Agonia

5. 5
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
AL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA
Antella a tu et venera
amb orgull i grandesa
per ser el fill de Déu
que ens empara i encoratja
Qui no haja mirat la teua cara
murmurant una oració.
Qui no contempla les teues ferides
i s’ompli d’emoció
Al saber que per nosaltres
sofrires una gran passió
per a protegir al món
de tanta injustícia i traïció
En la creu està el teu cos
mort i crucificat
i tots els antellans aclamem
al nostre Santíssim Crist de l’Agonia
VISCA EL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA!
ALSANTÍSSIMCRISTDEL´AGONIA

6. 6
Alcaldessa d´Antella
Amparo Estarlich Martorell

7. 7
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Benvolgudes veïnes i veïns d’Antella,
Com cada any per estes dates ens disposem a celebrar les nostres festes patronals. Com a alcaldessa em dirigisc per
primera vegada a vostés des d’este llibre de festes, i ho faig amb la satisfacció d’exercir l’Alcaldia en la mesura que este
càrrec és un servici al poble. I quin bon servici començar per les festes, perquè les festes patronals són uns actes del poble
i per a totes i tots, per a totes les edats, tant per a jóvens com per a majors. Però a banda d’eixa satisfacció, encare el meu
compromís des de la Casa del Poble amb la il·lusió de qui comença una responsabilitat com esta, però també, i sobretot,
amb la confiança que dóna l’experiència d’haver sigut ja, durant 6 anys, regidora en el nostre consistori.
Vull remarcar el que he dit anomenant la Casa del Poble, perquè l’Ajuntament és la casa i el lloc comú de tots els que
compartim la residència i les vivències en este municipi, xicotet però amb un encant que ja el voldrien moltes poblacions
més grans o amb més servicis. I d’eixe encant ens hem d’aprofitar per a viure a gust i en alegria i bona harmonia. Les
festes són uns dies per a disfrutar, per a gaudir en companyia dels amics, de la família i dels que ens visiten. Antella és un
espai ideal per a l’oci, el nostre Assut és un paratge com el millor que puga haver, sobretot en l’estiu, quan també celebrem
les festes patronals.
Les celebracions són actes en què es commemora alguna cosa que considerem d’importància, i n’hi ha de tota classe,
però les festes locals són el retrobament d’un poble amb ell mateix, de manera lúdica, desinteressada i còmplice en unes
manifestacions i en uns actes que són per a tots i totes, des dels espectacles que organitzen les festeres i els festers, fins
a les processons, passant pels actes culturals, esportius i d’oci en general i, per descomptat, pels focs d’artifici.
Enguany també tenim Comissió de Festes, un grup de xiques i xics que ens han preparat un variat i divertit programa fester,
del qual tot el poble disfrutarà. Espere que cundisca l’exemple i tots els anys tinguem el grup de jóvens disposat a divertir el
poble i divertir-se ells.Vull, des de la responsabilitat que em toca, i en nom de l’Ajuntament, felicitar les Festeres i Festers de
2013 d’Antella per la seua participació i pel treball que estan fent per tal que tinguem unes festes ben plaents. I vull, també,
felicitar les mares i pares d’estos jóvens pel suport que han donat i donen a les seues filles i fills per a organitzar les festes.
I acabe estes primeres paraules com a alcaldessa, des del llibre de festes, invitant el poble i visitants a participar dels actes
preparats, a divertir-se, i a trobar-se com a veïnes i veïns en uns dies tan singulars i tan identificadors com són les nostres
festes patronals del Crist de l’Agonia.
Amparo Estarlich Martorell
Alcaldessa d’Antella
L´Alcaldessa
Salutació de

8. 8
ESGLÈSIA
Puríssima Concepció

9. 9
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Cura Párroco
Pedro Antonio García García
Ya se acerca el calor, nuestro pueblo comienza a llenarse. Los barracones ya se ven repletos:
por las noches un bocadillo y a cenar. En la Azud de Antella ya hay bañistas. Se nota un am-
biente veraniego. Los festeros van repartiendo el sobre para recibir un donativo.
Todo esto quiere decir que ya se acercan las fiestas de Antella, en honor al “Santo Cristo
de la Agonía”, patrón de nuestro pueblo y por tanto modelo y guía espiritual del
mismo. Os deseo las disfrutéis en felicidad, compartiéndolas con vuestros familiares, amigos
y vecinos.
La vida de Jesucristo debe impulsarnos a fomentar la cultura del amor, como tantas veces,
insiste el Papa, en los distintos ambientes en los que nos desenvolvemos: familia, trabajo, vecindad, ocio, etc.
En este año que nos encontramos el Papa Benedicto XVI convocó el año de la fe. Porque no debemos olvidar que el día de
nuestro bautismo se nos regaló la Fé en Cristo y esta Fe nos lleva a la vida eterna. Siempre y cuando no apostatemos de
ella y sigamos creyendo en Jesucristo.
También en este año ha ocurrido algo sorprendente en la Iglesia que no ocurría desde hacía muchos siglos: que un “Papa” dimi-
tiera. En la Historia de la Iglesia han sido pocos los casos de dimisión del Pontífice. Uno de los más célebres fue el de Benedicto
IX, elegido en 1.032. En 1.294 Pietro del Morrone, un anciano de 80 años, eremita benedictino fue elegido Papa el 5 de julio
de 1.294, consagrado solemnemente el 29 de agosto del mismo año tomando el nombre de Celestino XII, el veneciano Angelo
Correr, quien se retiró en 1.415, dos años antes de morir. La renuncia del Papa Benedicto XVI al pontificado de la Iglesia
católica fue anunciada por él mismo el 11 de febrero de 2.013, y fue efectiva el 28 de febrero, a las 20:00 horas de Roma.
El 13 de marzo, el argentino Jorge Mario Bergoglio es electo Sumo Pontífice adoptando el nombre de Francisco, primer papa
latinoamericano de la historia.
Pero volvamos a nuestras fiestas. Os invito a todos a participar en ellas con espíritu alegre y solidario, acogiendo fraternalmente a
cuantos puedan acercarse en estas fechas a nuestro pueblo. Ánimo Festeros que ya os queda poco. Espero que no decaigáis y os
encontréis con la ayuda de todos, para poder llevarlas adelante; que vuestra fiesta sea la de todos y que cuando nos encontremos
diviertiéndonos (pero con trellat) recordemos que a Jesús le gusta vernos felices. Que nuestro encuentro sea con Cristo resucitado.
Pido al Santo Cristo que interceda por todas las familias y vecinos de Antella. Que el Señor derrame su gracia y bendición sobre
cada uno de nosotros en estas Fiestas Patronales y nos llene de su amor.
¡Felices Fiestas a todos!
Sr.Cura

10. 10
FesTers
2013

11. 11
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
SALUDA FESTERS
DEL2013
Benvolguts veïns i veïnes del poble d’Antella,
un any més han arribat les festes del nostre patró, el Santíssim Crist de l’Agonia, tan
esperades per a tots.
Aquest any nosaltres, un grup de joves, els quals molts ens consideren “xiquets”, ens
hem encarregat d’organitzar les festes amb tota la il.lusió, esforç i dedicació possible.
Ha sigut un any molt dur amb molts obstacles i inconvenients, però també amb mol-
tes alegries i satisfaccions.Tot per a aconseguir les festes que es mereix aquest poble.
Com no, ens han criticat molt, però com digueren uns festers anys enrere, “mai plou
al gust de tots”. Per això hem fet allò que ens ha paregut correcte.
No menys, hem d’agrair a tots els veïns i veïnes d’Antella, tota la col.laboració i ajuda
que ens han proporcionat durant aquest any per a fer possible aquestes festes.
Demanar per anticipat disculpes per les molèsties ocasiona-des a tots els veïns i
veïnes, que a causa de les festes els puga alterar la seua vida quotidiana, i agrair-los
la seua paciència i comprensió.
I per a concloure, desitjar a tot el poble que disfruten al màxim les festes i que parti-
cipen en totes les activitats que hem organitzat amb molta estima.
VISCA ANTELLA, LES FESTES I ELS FESTERS DEL 2013!!

12. 12
Els nostres
Pares

13. 13
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
AGRAïMENT
PER A ELLS
Fem aquest escrit per a donar les gràcies per el recolzament
dels pares, mares i familiars que sempre heu estat al nostre
costat quant vos hem necessitat.
Gràcies per la vostra col.laboració i presència en els esdeve-
niments que hem realitzat per al poble.
Per ser sincers amb nosaltres, en les vostres opinions tant si
foren bones com males.
Per transmetre’ns la vostra il.lusió i així ajudar-nos a seguir i
superar-nos en el treball que hem realitzat.
Per ser com sou, no canvieu la vostra forma de ser, ja que per
a nosaltres sou un exemple a seguir i estem molt orgullosos i
agraïts del pares i mares que tinguem.
AGRAÏM LA VOSTRA CONFIANÇA EN NOSALTRES.

14. 14
Quan érem
... menuts ...

15. 15
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
AntellaFesters i Festeres 2013

16. 16
Actes per
alPoble

17. 17
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella

18. 18
Zoe
Messeguer Talens
Ainoha
Fernandéz Giménez
D AMETS
AntellaFesTes2013
Cristina
García Martínez

19. 19
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Nerea Ortíz Noguera
Diego Navarro Giménez
Lara Pardo Mas
F
ESTERS
AntellaFesTes2013

20. 20
Aitana
Cardona Noguera
Arianna
Albelda Baldoví
D AMETS
AntellaFesTes2013
Carles
Mas Martorell

21. 21
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Miriam Noguera Peris
Javier Peris García
Carla Gaspar Mas
F
ESTERS
AntellaFesTes2013

22. 22
Lucía
Pardo Gallart
Maria
Català Noguera
D AMETS
AntellaFesTes2013
Hugo
Pastor Morrió

23. 23
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Laura Piqueres Pascual
Carlos Alfonso Noguera
Leticia Morrió Sanchis
F
ESTERS
AntellaFesTes2013

24. 24
Maria
Bojó Pascual
Marta
Bojó Ros
D AMETS
AntellaFesTes2013
Laura
Soriano García

25. 25
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Cristina Benet Máñez
Marcos Lozano Esplugues
Andrea Bueno Pardo
F
ESTERS
AntellaFesTes2013

26. 26

27. 27
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
PROGRAMA
2013d´ACTES

28. 28
Divendres 12 de Juliol
20:00 h. Per anar calfant de cara a les
festes començarem amb el Torneig de
Futsal 24h d’Antella que tindrà lloc al
Poliesportiu El Viver
Dissabte 13 de Juliol
20:00 h. Final del torneig de Futsal
24h al Poliesportiu El Viver
22:30 h. Ha arribat l’hora d’ajun-
tar-nos els nascuts el mateix any al
Sopar de Quintos en el Poliesportiu El
Viver
00:30 h. Què millor forma de rematar
la nit que amb una Disco-mòbil al Po-
liesportiu El Viver
Dissabte 20 de Juliol
18:00 h. Un any més, es realitza el
XXVI Triatló Antella organitzat pel
C.E.C. Antella
00:00 h. Festa al Pub la Hiedra amb
bons còctels i bona música
Diumenge 21 de Juliol
23:00 h. Els més artistes del poble ens
deleitaran amb un Playback a l’Audi-
tori Municipal
Dijous 25 de Juliol
22:00 h. Sopar de jubilats i pensionis-
tes al carrer 9 d’Octubre, amenitzat
pel Duo Melodie
Divendres 26 de Juliol
21:30 h. Recollida de Festers i Fes-
teres amb pasacarrer a càrrec de la
Societat Protectora Musical d´Antella
per a dur-nos fins la nostra presenta-
ció
22:30 h. Ha arribat l’hora de la Gran
Presentació dels Festers i Festeres
d’Antella 2013 a la Plaça del Rei
01:00 h. Al finalitzar-la, obrirem les
festes amb el vals inaugural en la Ma-
cro Disco-mòbil amb festa de neu i
gogos davant de les 3 fonts
Dissabte 27 de Juliol
18:00 h. XVII Volta a Peu Antella or-
ganitzada per l´Ajuntament d´Antella
amb la col.laboració del C.E.C. Antella
00:00 h. Baixada del Santíssim Crist
de l’Agonia amb torxes acompanyada
pel grup de tabal i dolçaina Dos Quin-
zets, subvencionat per la Diputació de
València a través del programa SARC i
l’Ajuntament d’Antella.
01:00 h. En acabar, Disco-mòbil al Po-
liesportiu El viver

29. 29
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Diumenge 28 de Juliol
18:00 h. Exhibició de raspall al carrer
9 d’Octubre per l’Escola Municipal
de Gavarda de Pilota Valenciana i pel
Club de Pilota Valenciana de Gavarda
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
22:30 h. I per a disfrutar de bona mú-
sica, el Concert oferit per la Socie-
tat Protectora Musical d’Antella a la
Plaça del Rei
00:30 h. Després continuarem amb la
Festa al Barracó L’Assut amb regals,
la millor música de mà de deejays va-
lencians, copes a preu immillorable i
alguna sorpresa més
Dilluns 29 de Juliol
10:30 h. Taller de Jocs tradicionals
per al divertiment dels xiquets del po-
ble, als jardins de l’Assut
18:00 h. Torneig de Truc al Barracó
L’Assut
18:30 h. Si vols escoltar un bon Conta
contes, no et pots perdre els Contes
màgics de l’orient llunyà, subvencio-
nat per la Diputació de València a tra-
vés del programa SARC i l’Ajuntament
d’Antella
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
22:00 h. Amb el teu entrepà, vine a dis-
frutar del Gran Sopar de Germanor a
la Plaça Major, amenitzat pel Duo Vér-
tice
Dimarts 30 de Juliol
09:00 h. Segona Baixada de troncs
pel riu Xúquer. No et pergues l’espec-
tacle i participa!
11:00 h. Es hora de ser enginyós!
Construeix la teua pròpia embarcació
i participa en la Baixada del riu amb
barques caseres des de l’Assut de Car-
caixent fins l’Assut d’Antella
18:00 h. Demostra que eres el millor,
Campionat de Playstation a l’Auditori
Municipal
19:00 h. Torneig de Poker al Barracó
al Fresc
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
00:00 h. Si al foc no li tens por, ja saps
que al Correfocs molt bé teu passaràs
recorrent tot el poble

30. 30
Dimecres 31 de Juliol
11:00 h. Per eixir a la processó al Ta-
ller de farolets de meló a la Plaça de
les Malves hauràs de vindre per a així
poder preparar-te’l
18:00 h. Competició de cotxes bojos.
Confecciona el teu monoplaça per a
que puga girar i frenar, i si eres valent,
un suculent premi podràs guanyar!!
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
22:30 h. Es hora d’ensenyar els faro-
lets que hem preparat aquest matí a
la Processó Cívica, amenitzada per
la Colla de dolçainers i tabaleters del
Camp de Túria, subvencionat per la
Diputació de València a través del pro-
grama SARC i l’Ajuntament d’Antella.
23:30 h. Disfruta en la Plaça Major de
les Titelles amb l’obreta de teatre Las
aventuras del pirata corazón de lata,
subvencionat per la Diputació de Va-
lència a través del programa SARC i
l’Ajuntament d’Antella.
00:30 h. I per a seguir la nit, Festa al
Barracó Al Fresc amb regals, Gintò-
nics Premium i molt bona música
Dijous 1 d’Agost
11:00h – 14:00 h. Aquest any es tor-
narà a fer el Parc Aquàtic però amb
una novetat, no serà sols per a menuts
sinó que tots podrem disfrutar-lo, així
que vine a refrescar-te i a passar-ho
bé, t’esperem davant de les 3 fonts
17:00 h – 19:00 h. Seguim amb el Parc
Aquàtic per a gaudir-lo fins l’últim
moment
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
22:30 h. Aquest any tindrà lloc el Pri-
mer Sopar de “Cuadrilles” al Polies-
portiu El Viver, dus-te el sopar que
nosaltres posarem la picaeta
01:00 h. També, hem organitzat el
primer Cara a Cara d’Orquestres en
Antella, composat per l’Orquestra
Freedom vs l’Orquestra Sioux al Po-
liesportiu El Viver, no t’ho penses i
vine!

31. 31
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Divendres 2 d’Agost
13:30 h. Demostra’ns les teues capa-
citats per a cuinar amb al Concurs de
cassoles d’arròs al forn i de coca de
pimentó i tomaca a la Plaça del Rei
18:00 h. Per a seguir la tradició, hem
preparat una nova edició d’Aquatina
així que prepareu-se per a acabar mu-
llats
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
00:00 h. Prepareu-se per a disfrutar
de la Gran Retreta de disfresses i del
Concurs de Carrosses que començarà
en la Plaça Major
01:00 h. I disfressats anirem a la Ma-
cro-Piràmide amb Festa de l’Espuma
que es realitzarà al Poliesportiu El Vi-
ver
Dissabte 3 d’Agost
10:30 h. Com que hem pensat en tots,
ara toca disfrutar als més majors amb
un Taller per a la tercera edat que tin-
drà lloc al carrer 9 d’Octubre
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
20:30 h. Un any més, no podia faltar
la tradició del Concurs de paelles al
Jardí de l’Assut
01:00 h. I continuem la festa amb la
Orquestra La Óxido i l´Entrega de
premis al carrer 8 d’Octubre
Diumenge 4 d’Agost
07:00 h. Per a que no falteu a l’esmor-
zar ,quin altre remei que fer la prime-
ra Despertà d’aquestes festes
09:30 h. Si vols agarrar el dia de cara,
vine a l´Esmorzar popular en el carrer
9 d’Octubre
18:30 h. Agafa bolses i prepara’t per
arreplegar tot tipus de joguets, llepo-
lies i moltes més coses en la Cavalca-
da i al finalitzar, per als que no han
tingut prou, la Carrera del pernil els
espera en la Plaça Major
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
23:00 h. Si vols gaudir d’un bon es-
pectacle, hauràs d’acudir als Varietets
al carrer 8 d’Octubre

32. 32
Dilluns 5 d’Agost
07:00 h. Per a no perdre la bona cos-
tum d’alçar-se matí, tornem amb la
Despertà per tot el poble
19:30h. Presentació del llibre de poe-
mes d´Abel Dávila Sabina “La Flor Ex-
traviada” Ed. Germania. Hi haura tast
de poesia, coques i vi a la Sala d´actes
de l´Ajuntament d´Antella
20:00 h. Novenari al Santíssim Crist
de l’Agonia
21:00 h. Ofrena Floral al Santíssim
Crist de l’Agonia amenitzada pel grup
de tabal i dolçaina Dos Quinzets, sub-
vencionat per la Diputació de València
a través del programa SARC i l’Ajunta-
ment d’Antella
00:00 h. Albaes protagonitzades per
Pep Gimeno “Botifarra”, Lola i Àngel
dedicades als Festers i Festeres d’An-
tella 2013, subvencionat per la Dipu-
tació de València a través del progra-
ma SARC i l’Ajuntament d’Antella
Dimarts 6 d’Agost
07:00 h. Hui més que mai toca obrir
els ulls matinet. Farem Despertà per
a que disfruteu al màxim l’últim dia
de les festes
11:00 h. Comencem els actes amb la
Recollida de les Festeres per part dels
xics fins l’església acompanyats per la
Societat Protectora Musical d´Antella
12:00 h. Missa Major al Santíssim
Crist de l’Agonia
14:00 h. Al finalitzar, hi haurà una
Mascletà a la baixada de l’Assut
20:00 h. La vesprada començarà amb
la Recollida dels Festers per part de
les xiques fins la Plaça Major acompa-
nyats per la Societat Protectora Musi-
cal d´Antella
20:30 h. Cercavila de Gegants i Ca-
buts subvencionada per la Diputació
de València a través del programa
SARC i l’Ajuntament d’Antella
21:00 h. Processó al Santíssim Crist
de l’Agonia i en finalitzar, Castell de
Focs d’Artifici oferit per la pirotècnia
Olegario Pardo, al Pàrking de l’entra-
da del poble
*Els Festers i Festeres de 2013 es reserven el dret de modificar o
anul·lar qualsevol activitat del programa d’actes. Moltes Gràcies!

33. 33
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella

34. 34
Mª Consuelo Sotos
Lolín Rovira
Carmen Cháfer
Mª Ángeles Pérez
Teresa Vidal
Mª Teresa Lozano
Adolfina Roca
Nieves Sarrión
Don Alfonso Pérez
Antonio Sotos
Antonio Vidal
Bernavé Noguera
Florencio Sarrión
Pepe Noguera
Eliseo Noguera
Antonio Bojó
Manuel Cháfer
deFa50anysFesTers

35. 35
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
Maite Mas Lozano
Maria del Mar Peris Roca
Ruth Alventosa Vila
Olivia Alventosa Vila
Mª Ángeles Pardo García
Mª Carmen Pardo García
Mª Teresa Barberá Giménez
Maite Estarlich Martínez
Pepe Martínez Mateu
Jose Sales Escribano
Victor Marín Retamino
Mariano Pascual Pardo
Olegario Pardo García
Bernardo Martínez Mateu
deFa25anysFesTers

36. 36

37. 37
Col.laboracions
2013

38. A la vora del riu, no faces niu, ni a l´hivern, ni a l´estiu
NOTES PER AL CONEIXEMENT DE LES RIUADES DEL XÚQUER AL SEGLE XIX
LA RIUADA DE 1897-1898
Als pobles riberencs del Xúquer, la documentació sobre les revingudes del riu, depenent de la major o menor
cura en la seua conservació, destruïda a vegades per les pròpies inundacions, hi ha una rica font d´informació
sobre el tema que tractem en este treball.
Mitjançant les paraules escrites en este article volem fer el recordatori de dues d´aquelles revingudes del segle
XIX: la riuada del mes de novembre de 1897, seguida molt de prop en el temps per la revinguda del mes de ge-
ner de 1898, on els ajuntaments, en aquells en que s´ha conservat, elaboraren una sèrie de documents (actes de
les reunions) per tal de donar a conèixer a les autoritats del moment les conseqüències, les demandes d´auxili
i les mesures adoptades per a la pal.liació dels danys provocats per aquelles dues revingudes finiseculars del
Xúquer.
ANTELLA 1860-1900. DEMOGRAFIA I ECONOMIA.
Del període comprés entre la riuada de Sant Carles (1864) i la de novembre de 1897 i gener de 1898, que com-
prén quasi tota la segona meitat del segle XIX tenim abundant informació sobre la demografia i l´economia
valenciana en general i d´Antella, en particular.
El 1859 es signà entre els emfiteutes i el comte de Ròtova, l´escriptura de redempció de la baronía/senyoriu
d´Antella, amb la qual cosa es va posar fi al procés de senyorialització iniciat al segle XIII, amb la constitució
del senyoriu (baronia a partir del segle XVI) d´Antella.
Respecte al nombre d´habitants d´Antella, tenim els censos oficials de població de 1860, amb una població de
1050 habitants; el de 1897 amb 1323 i el de 1900 amb 1421 habitants.
També el cens de 1860, ens diu que hi havia cent deu jornalers a Antella.
L´economia és de caràcter agrícola, l´arròs és la producció fonamental, tant del terme com de la comarca, con-
reu que substituí progressivament la morera. En estos moments el terme d´Antella té les produccions següents
per nombre de fanecades: 634,2 fanecades d´arròs; 412,5 d´horta; 648 de garroferes i 1.084,25 fanecades
dedicades al conreu de la vinya (estes dues últimes al secà). Les produccions d´horta són: el blat, la dacsa,
hortalisses, cacau, aquest últim s´estén des d´Antella fins a Cullera) i l´ alfals (per menjar el bestiar). Respecte
a la morera consta a la Memòria1
que “es una especie de rey destronado; es el verdadero árbol caído”.(...) “...
un grosero tejido formado por la paja de arroz le ha servido de mortaja”.2
1
Memoria sobre la inundación del Júcar en 1864...
2
Memoria sobre.....
38

39. El Xúquer, des de la Creueta d´Antella, iniciant el seu camí per la Ribera.
LA CRÒNICA DE LA RIUADA: LA JUNTA LOCAL DE SOCORS, 1897-1898
El Butlletí Oficial de la província de València3
publicava en el número 275 del dia 17 de novembre de 1897,
les mesures que havien de prendre els pobles afectats per les inundacions del Xúquer del 5 de novembre a fi de
fer front a una nova catàstrofe dels rius valencians, ja que el Túria també s´havia desbordat com recordava la
circular publicada al BOP del dia 17 de novembre. Inundacions degudes a un nou episodi de pluges torrencials
de la tardor, escampades per tot el litoral mediterràni que ara coneguem com a un episodi de “gota freda”.4
Davant d´esta catàstrofe les autoritats provincials adoptaren les següents mesures:
1. La constitució als pobles afectats per les inundacions de juntes locals de socors amb l´objectiu de recollir
recursos i atendre les primeres necessitats dels damnificats a les seues respectives localitats.
2. Que els alcaldes dels pobles s’interesaren a iniciar subscripcions en metàl.lic als seus pobles a fi de socórrer
el conjunt de les poblacions riberenques damnificades per la riuada del Xúquer.
3. Que les quantitats recaptades per les autoritats provincials, civils, eclesiàstiques i militars foren distribuïdes
entre els pobles afectats d´acord amb les seues necessitats, segons els danys ocasionats.
Les juntes locals estaven formades per l´alcalde, el rector de la parròquia, el Jutge municipal, el metge titular,
de representants dels majors contribuents de la localitat i aquelles persones que ateses les seues aptituds i sen-
timents caritatius, els alcaldes respectius consideraren convenients.
La junta local de socors havia d´iniciar de seguida (segons la circular guvernativa) una subscripció entre el
veïnat amb la finalitat de socorrer les primeres necessitats dels damnificats, la qual advertia seriosament als
alcaldes perqué iniciaren entre els seus administrats subscripcions de diners, havent de donar-li comptes de la
recaptació al governador civil de la província.
3
B.O. de la Província de València de 17-11-1897
4
Fenòmen meteorològic típic de la tardor en el context del clima mediterràni.
39

40. 40
La casa de les comportes de la SRX, construïda a principis del segle XIX i, destruïda
per la pantanada de 1982.
A Antella, la Junta fou creada per l´Alcalde, el dia 19 de novembre de 1897, amb citació verbal, tant als
components de l´ajuntament d´aquell moment (1897) com a aquelles persones que segons la circular del go-
vern civil havien d´estar presents en la Junta.
La Junta d´Antella estava composta per:
Vicente Frigols Crespi………. Alcalde.
VOCALS
Alejo Tamarit Puchades………. Rector de la parròquia
Francisco Sala Torres…………. Jutge municipal
Ricardo Mariana Albiol………… Metge titular
Modesto Bruguet Fayos………… Professor veterinari
Francisco Catalá Aparici………... Practicant de cirurgia
Antonio Inglés Vidal……………. Síndic de l´Ajuntament
Leopoldo Ortiz Sanchis………… Regidor
Francisco Ortiz …………………. Primer Contribuent
Antonio Vidal Fernández………. Regidor i major contribuent
Ignacio Inglés Vidal…………….. ExJutge municipal i propietari
Salvador Esparza Ferrant……….. Propietari i exalcalde.
SECRETARI
Miguel Cabello Pérez…………… Secretari de l´Ajuntament
En la primera acta de la Junta, els components convocats per l´Alcalde acceptaren el nomenament: “sin diver-
gencia alguna para el cargo de vocales de una Junta de tan altos fines”. La Junta la presidiria l´alcalde. A la
mateixa reunió de constitució de la Junta es va acordar també que els seus membres es dividiren en grups de
tres/quatre persones per tal de “ recorrer los campos inundados” i veure els efectes i danys de la inundació
del Xúquer, investigar la situació de “la clase proletaria “ i reunir dades sobre l´estat de la zona inundada.
Acordant reunir-se una vegada feta la inspecció dels danys, el día 20 de novembre, a les deu del matí, a la sala
capitular de l´Ajuntament.
El dia 20 de novembre, tal com s´acordà en la primera reunió, s´ajuntaren els membres de la Junta i “habién-
dose discutido amplia y satisfactoriamente el asunto, la exposición de los hechos en concreto fue la siguiente:

41. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
1.-Que han sido inundados por el rio Júcar del presente mes de noviembre los campos ribereños en las par-
tidas ISLETA, ORO, HABANA, AZUD, ISLAS DEL AZUD, ORTETA, ISLAS y otras de menor importancia.
2.-Que el río ha dejado cubiertos de arena, grava e inmundicias gran número de hanegadas que en el corto
espacio de tiempo en que se ha practicado el recorrido y visura no se puede apreciar las reales dimensiones
de la catástrofe.
3.- Que ha de costar gastos de consideración el volver los campos a su antiguo estado.
4.- Que a consecuencia de la pasada sequía y de los microorganismos que han atacado los frutos , se ha per-
dido en una mitad la cosecha del arroz, principal riqueza de esta comarca, pudrir por completo la del maíz, y
la de habichuela está perdiéndose y sólo queda en mal estado la de la naranja general de los árboles a causa
de los fuertes vientos que reinan.
5.- Que el estado de los pe-
queños propietarios es de-
plorable pues sin cosecha
no pueden pagar los abonos,
arrendamientos ni hacer
la monda y limpieza de sus
campos, repercutiendo este
malestar en el proletario
que muere de hambre por
falta de jornales
6.-Que no se pueden hacer
cuestaciones del bolsillo
particular de estos vecinos
por estar abocados a una
ruina. Y
que hay necesidad de alle-
gar recursos para mitigar
la crisis jornalera, ni que
sea posible formar lista de inscripción para socorrer a otros pueblos damnificados pues que hay que atender
una preferencia a la localidad .
Davant de l´exposició dels fets la Junta acordà d´enviar al governador civil una sèrie de propostes que podem
resumir així:
- Atendre amb fons destinats a les calamitats públiques els atorgats pel govern central per a estos casos,
davant la magnitud de la catàstrofe,” para remediar a este municipio en tan crítica situación en que se
encuentra”
- Que dels recursos municipals, poquets, s´atenga en primer lloc als jornalers més necessitats “para
conjurar el mal del hambre del jornalero”
- Que els particulars damnificats (o siga, els posseïdors de terra) puguen atendre els seus bracers “con
adelantos pecuniarios y en especie y darles trabajo” i la formació de llistes amb la relació dels danys
fets a les propietats. També s´aprovava reunir-se una altra vegada per al proper 27 de desembre de 1897
per tal de veure i aprovar les llistes de danys i greuges dels damnificats d´Antella. Reunida la junta,
s´aprovà la relació de danys i es convocà la següent reunió per al 15 de gener de 1898.
Dos dies abans de la reunió, el día 13 el Xúquer es desbordà novament i en eixa reunió l´Alcalde manifestà que
“…la terrible inundación de trece del presente mes en el que se ha desbordado de nuevo el río Júcar, desbas-
tando esta comarca, arrastrando en su corriente
41

42. hanegadas enteras de
huerta y naranjos que
han desaparecido, inun-
dando todo el azud, lle-
gando las aguas hasta las
casas, cual no se ha co-
nocido otra avenida igual
que la del año 18645
de
triste recordación, ha
venido a hundir en la
miseria familias enteras
de pequeños propietarios
que antes disfrutaban de
bienestar relativo, y de-
sarrollándose ya de un
modo inevitable y cruel el
hambre en la clase prole-
taria que está pereciendo
y dejando los pocos campos ribereños que han podido salvarse ni ser arrastrados, cubiertos de grava, made-
ras, troncos, inmundicia y efectos diversos, pero no teniendo que lamentar desgracia alguna personal, gracias
a que las autoridades, los individuos de la Junta y los vecinos han rivalizado en acudir a los puntos de más
peligro evitando una catástrofe”.
De la lectura de la quarta sessió es desprén de les paraules de l´Alcalde el dramatisme del moment: :“la Junta
oyó con profundo sentimiento el relato de lo expuesto por el Sr. Presidente, relato pálido ante la realidad que
sus individuos habían presenciado, y en vista del triste cuadro bosquejado y la imposibilidad de en estas cir-
cunstancias en que se carece de metálico pues que la clase media se halla sin recursos y la carencia de fondos
del municipio, acuerda por unanimidad tomar las siguientes medidas:
- Que l´ajuntament arbitre recursos, autoritzats pel regidor síndic, mitjançant la previsió en metàl.lic als
més necesitats
5
La azud de la Acequia Real se cree que desapareció a las 11 de la noche del 4. Los daños experimentados en Antella a consecuencia
de la inundación son de importancia. Las huertas que constituían una ancha faja en la orilla izquierda del rio, partida que se creía
una de las más seguras de la Ribera, fueron destruidas por completo. Los arrozales quedaron cubiertos de arena y piedra. La Acequia
particular fue rota en varios puntos. El arbolado sufrió perjuicios de consideración, siendo arrastrado considerable número de more-
ras y algarrobos. Se perdieron las siembras de cereales y otras plantas. Algunos vituperaron a los encargados del canal, suponiendo
que habían dejado levantadas las compuertas: no es exacto; todo estaba cerrado. Las huertas de la partida de la azud estaban llenas
de escombros de la presa. Las piedras de sus obras superiores, que tienen un volumen de 0,4 metros cúbicos, fueron depositadas a 400
metros de su sitio. La distribución del cascajo y arenas en las huertas de Antella, parecía caprichosa, debido a las alteraciones que
experimentaron las corrientes por las sucesivas crecidas y remansos. La corriente del Júcar, detenida hasta cierto punto y formando
remanso por el Sellent, en la partida del Pla, produjo grandes depósitos de arena. Las tierras arrozales presentaban el aspecto de un
vasto arenal.
Las pérdidas se hacen subir a 1.368.698 rs., sin incluir los desperfectos causados en la presa de la Acequia Real. La rehabilitación
de ésta fue presupuestada 2 2861000 rs.
(La reconstrucció de la sèquia particular d´Antella va ascendir segons el pressupost que ha aplegat als rostres díes de: 289.080 Reales
deVellón. Açò donaría lloc a que davant la impossibilitat de fer el pagament de les obres pel poble d´Antella, la sequieta particular
pasara al control de la Sèquia Reial del Xúquer després de la desfeta de 1864)..
La partida de los arrozales de Antella desapareció bajo una gruesa capa de arena que mide unos 2,50 metros de profundidad. Caminos,
sendas, márgenes, acequias, brazales y linderos, todo fue sepultado y convertido en una extensa playa. En la superfície quedaron tan
sólo señaladas las ligeras ondas que van dejando las olas en la arena más fina a medida que las aguas se retiran. A los pocos días
de la inundación, á pesar del espesor de la capa de arena, empezaron a aparecer estrechas grietas que llevaban la dirección de los
márgenes de los campos y de los regueros o brazales.5
42

43. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
- Que els components de la junta, posen diners de la seua butxaca i en espècie per als jornalers de majors
necesitats, d´acord amb les disponibilitats de cadascú dels membres de la junta.
- Pregons pel poble perque els interessats puguen fer les declaracions dels danys de la riuada, en les
mateixes condicions que ho feren en la riuada de novembre.
- Formació d´una comissió dins de la Junta per anar a València i presentar personalment estes decla-
racions davant del governador civil per a “exponerle la triste situación de este vecindario, (…) y de la
situación del estado precario de la clase proletaria”
Els comissionats foren: l´alcalde, Vicente Frigols Crespi, Leopoldo Ortiz y Antonio Fernández acompanyats
pel secretari de l´ajuntament, Miguel CabelloPérez.
En la sessió del 22 de gener de 1898, es manifesta que la comissió havia anat a València i que li havia exposat al
governador civil de la província l´estat del municipi, les destrosses ocasionades per la recent revinguda del Xú-
quer, i que li feren raonament de la “precaria situación de la clase jornalera que materialmente se encuentra
pereciendo de hambre y sin recursos, este vecindario ni (el) municipio con que aliviar su suerte y solicitando
de dicha Superior Autoridad en nombre de esta Junta local y Ayuntamiento socorros en metálico para atender
con toda urgencia a las más perentorias necesidades de la localidad”
La pantanada de 1982. El Xúquer des de la carretera de l´estret i entrant a les primeres cases del poble.
El governador va atendre les peticions de la comissió i aportà un “cheque de mil quinientas pesetas”, que li
corresponien al poble d´Antella de la Junta Províncial d´Autoritats, per la riuada de novembre de 1897. Esta
quantitat era part de les 300.000 pessetes, designades pel govern central per a la província de València (les
300.000 pessetes eren el total corresponent a les inundacions de novembre de 1897 i gener de 1898). La quan-
titat esmentada de 1.500 pessetes estava prevista fonamentalment per donar treball als jornalers “en la forma
que sea más conveniente”(…) para conjurar la crisis proletaria” Esta quantitat s´havia de justificar en el terme
improrrogable d´un mes.
La Junta, després d´una reunió sobre el tema, va disposar que estes 1.500 pessetes, s´invertiren en jornals per a
la “clase proletaria (…) conceptuando que por el municipio carece de fondos para atender a la recomposición
de caminos, ya de suyo inservibles”. De la lectura de les actes es desprén que el poble, després de la segona
revinguda del Xúquer es va quedar incomunicat amb Alberic: “Único punto de salida a los productos de la
localidad”. D´això es desprén que la carretera amb Gavarda va quedar totalment malmesa.
En definitiva, es va acordar,en la reunió de la Junta del día 22 de gener de 1898 invertir estes 1.500 pessetes en
donar jornals “para la clase proletaria”per a la reconstrucció del camí veïnal que “une este pueblo con Alberi-
que, pasando por Gabarda y muriendo en la carretera Real de Madrid que la comunica con dicha Alberique”
Esta reconstrucció havía de limitar-se al tram de camí comprés entre el poble d´Antella i el molló de Gavarda
i des d´este molló al pont d´entrada a Gavarda, amb la condició que en este tram tant sols havien d´intervindre
els jornalers d´Antella. Com a Gavarda li enviaren 500 pessetes i a Alberic, 5.000 pessetes, la junta d´Antella
també aprovà que “se estimule e incite a las Juntas de Gabarda y Alberique para que recompongan asimismo
43

44. el trozo de carretera de sus términos continuación de la de Antella, con objeto de dejar expedita esta única
vía de comunicación” En la mateixa reunió es va decidir que les 1.500 pessetes de l´ajuda governamental es
posaren a disposició de l´Ajuntament i que este organitzara la recomposició del camí entre Antella i Gavarda:
“que se invertirán precisamente en jornales, si posible fuera prescindir de materiales, nombrando una comi-
sión de la Junta como fiscalizadores de que este acuerdo se cumpla para que en reunión del Ayuntamiento
lleven a cabo este servicio y formen la cuenta de gastos correspondientes”
L’última reunió de la junta de socors es va celebrar el dia 12 de febrer de 1898, en la qual es va donar compte
que la reconstrucció del camí entre Antella i Gavarda estava feta (en total, la reconstrucció del camí es va fer
en uns 20 dies, calculant les dates entre les dues reunions de la junta del 20 de gener de 1897 i de la del 12
de febrer de 1898), amb la inversió de les 1.500 pessetes de la junta provincial d´autoritats, constituïda per
les inundacions d´aquells anys. La junta, amb l´ajuntament, certificà que els diners havien estat invertits en la
reconstrucció del camí i aprovà l´estat dels comptes.
El 16 de febrer de 1898, l´alcaldia envià al govern civil la relació detallada de les despeses a què hem fet
referència i les certificacions pertinents de les actes de constitució i funcionament de la Junta Local de
Socorsd´Antella. Amb eixa data es donava per finalitzada la Junta Local de Socors.
RESUM
Amb este treball per al llibre de festes d´agost de 2013, he volgut fer conèixer una aproximació a les
riuades del Xúquer del segle XIX, dels anys 1897 i 1898.
Aprofite per recordar que el Xúquer, el gran riu valencià, és portador de riquessa tal com ens recorda
la frase d´Heròdot sobre el Nil: “Egipte és un do del Nil”, així mateix, nosaltres, gent de la Ribera,
podríem dir que “la Ribera és un do del Xúquer”.
Les actes conservades de la junta de socors d´Antella ens han mostrat, d’una banda, una descripció
dels efectes de la revinguda, i per l’altra les mesures preses per la pal.liació dels danys materials
sobre l´economia del poble i els seus efectes sobre els jornalers d´aquells temps, ja que una de les
preocupacions fonamentals de la junta va ser pal.liar la sort d´uns homes i les seues famílies que ha-
vien vist com es quedaven sense treball i sense recursos, amb la por a la fam, tal com moltes vegades
s´expressa en les esmentades actes.
Trobem que els ajuntaments sense recursos no podien fer front a les despeses ocasionades per les
revingudes del Xúquer, agreujat pels efectes, encara, de la gran riuada de 1864, la coneguda com de
Sant Carles. L´escassetat dels recursos públics estatals, que deixava els damnificats a la seua sort. Per
exemple, les mesures que la comissió de 1864 demava al govern pel remei o pal.liació dels danys de
la revinguda d’aquell any, com ara la repoblació de les vessants del riu, no es portaren a cap (enca-
ra hui en dia estan per fer): “Se poblarán de monte los terrenos de la cuenca hidrológica del Júcar
dentro de la provincia de Valencia susceptibles de arbolado é impropios para el cultivo agrario
permanente”. L´informe de la comissió finalitzava amb la següent expressió, dirigida al Ministre de
Foment del govern d´Isabel II: “Si la Administración no dicta providencia alguna sobre este impor-
tante asunto, si el país sigue como hasta aquí indefenso a merced de las lluvias torrenciales y de
las consiguientes avenidas, la Ribera del Júcar será sin tardar una de las comarcas de España más
desgraciadas y dignas de compasión” datada a Madrid, el 26 de novembre de 1865.
44

45. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
En 1897 i 1898 la comissió obtindria amb estes riuades la resposta als seus suggeriments.
Quadre resum de l´estacionalitat de les principals revingudes documentades del riuXúquer.
Segles XVIII, XIX i XX.
Tardor Hivern Primavera Estiu
35 6 3 0
Alejandro Conejero Noguera
Antella, Maig de 2013.
Bibliografia:
- BOSCH I JULIÁ,MIGUEL, Memoria sobre LA INUNDACION DEL JÚCAR. Madrid.Imprenta Nacio-
nal.1866. Edició Facsimil de la Generalitat Valenciana.València, 4.11.2000
- ROSSELLÓ,V.M. Geografía del País Valencià. Diputació de València, València, 1995.
- ACTAS DE LA JUNTA LOCAL DE SOCORROS DE ANTELLA, constituida el 19 de noviembre de
1897, con motivo de la riada del Júcar, en los días 5 de noviembre de 1897 y 13 de enero de 1898.
45

46. QUATRE PERSONATGES A ANTELLA
Ara veurem el que van escriure quatre personatges que en diferents èpoques visitaren
Antella.
Aquests personatges foren Antonio J. Cavanilles, Pascual Madoz, Eduardo Soler i Joan
Fuster.
Antonio José Cavanilles Palop (València 1745 – Madrid
1804), doctor en teologia, sacerdot i professor de filosofia; però a la professió
que més va dedicar fou a la botànica. Escrigué sobre Antella en la seua obra
“Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y
frutos del Reino de Valencia. Va passar pel poble en el mes de juny de 1793, i
digué:
“ …Antella està al peu d’un turó en les proximitats del Xúquer, té 186 veïns, i prop
d’una llegua de terme, on hi ha muntanyes, planes i camps de reg. Bona porció
d’estos es destina al cultiu de l’arròs, i els restants a les produccions d’horta. Hi
ha boscos de moreres, dilatats camps de melons, pimentons i hortalisses: el secà
produïx algun oli, i quantitat de vi i garroferes; en el terreny inculte creix molt
d’espart, del qual es cullen 4.500 dotzenes de manolls. Els fruits són 4.600 lliures
de seda, 2.700 arrobes de tota fruita, quasi 2.000 arroves de garrofers, 1.700 de
pimentons, 3.0000 dotzenes de melons, 90 cafissos de dacsa, un poc menys entre
els altres grans i llegums, i al voltant de 00 cafissos d’arròs”.
Referint-se a la Vall Farta:
“Per totes les bandes l’envolten alts turons, que a penes deixa entrar el vent, …
la infecció que exhalen els arrossos, i l’embaràs que els vents troben per a renovar
l’atmòsfera causarien nous danys si les poblacions estigueren mes elevades. En
tots s’experimenten rebels terçanes, i per totes les bandes es percep una fétor
insuportable”.
Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona 1806 – Genova 1870),
jurisconsulto, polític i escriptor, progressista i liberal; governador del Vall d’Aran i
Madrid, diputat per Lleid i ministre dHisenda. No ens consta passara per Antella,
però en la seua obra més important el “Diccionario Geográfico-Estadistico-
Histórico de España y sus posesiones en Ultramar”, de l’any 1849, al tom
segon pàgina 349 diu:
“ANTELLA.- Situació i clima.- Es troba situada en l’esquerra del riu Xúquer, al peu
meridional d’un turó dit la Creueta, que resguarda del vent del nord, lliure a la
influència de tots els altres: el seu clima és bastant saludable, encara que per la
humitat que s’exhala del riu i les emanacions mefítiques dels arrossars immediats,
solen produir-se algunes febres intermitents de diverses espècies … formen el nucli
46

47. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
de la vila 186 cases de regular alcària, algunes edificades amb gust, totes còmodes
i distribuïdes en uns quants carrers estrets però nets i de bon pis“.
Referint-se a la casa del Rei:
“…hi ha una escola de xiquets, on van de 30 a 40 per a aprendre a llegir, escriure i
doctrina cristiana, l’ensenyança de la qual l’exercix un eclesiàstic dotat amb 2.250
quinzets anuals, pagat del producte de certes finques donades pel seu fundador el
capellà mossén Patricio Arsis …”
Quan descriu el campanar de l’església ens conta:
“…però el més notable d’esta parròquia és la seua torre, d’una arquitectura
quadrilàtera, construïda amb elegància, en la qual hi ha campanes i un rellotge,
que a més de la seua màquina en té una altra per mitjà de la qual fa aguaitar en
cada campanada que designa l’hora, i per una finestreta que mira a la plaça, un
figurí o maniquí vestit grotescament i segons el capritx dels encarregats del rellotge.
Per a proveïment del veïnat hi ha un pou cobert al mig de la plaça Major, molt
curiosament conservat i d’excel·lent aigua, però les que més aprofiten els habitants
són les del Xúquer, que les recapten en jerres dins de les cases, i en alguna d’estes
també hi ha pous, l’aigua dels quals per la seua mala qualitat no s’utilitzen més
que per a certs usos mecànics”.
Escriu també de l’antiga casa del guarda, que hi havia junt a la casa de les
Comportes, i s’endugué la pantanada del dia 20 d’octubre de 1982, de la qual
diu:
“Va ser construïda, i es va determinar per a l’objecte a què esta destinada, quan
es va concloure l’obra principal de l’Assut en 1835; no és molt gran, però de molt
gust i de graciosa forma, segons la moderna arquitectura, … ocupa les habitacions
interiors el sequier major, i en el pis alt hi ha dos espaioses sales, en una d’elles,
molt ben pintada i amb diversos adorns, entre els quals es nota el retrat de SM
donya Isabel II, pintat a l’oli; en la testera principal celebren les seues juntes els
diputats dels pobles que componen la comunitat de regants …”
Del terme comenta:
“...darrere del turó de la Creueta n’hi ha altres més elevats, que unint-se per la
dreta i esquerra formen una serralada en el país amb el nom dels Alts; la part
plana és bastant fèrtil, especialment en arrossars i hortes: comprén unes 500
fanecadas destinades al cultiu de l’arròs, prop de 900 d’horta amb moreres, i al
voltant de 300 de secà plantats d’oliveres, garrofers i vinyes”.
47

48. Respecte de la industria i comerç escriu:
“A més de l’agricultura, principal ocupació dels veïns, hi ha dos almàsseres o molins d’oli
i un fariner, situat a l’extrem sud de la població, als quals donen impuls les aigües de
l’expressada séquia d’Antella. El comerç consistix principalment en la venda d’arròs i seda,
que es despatxa aquell en el mateix poble, a on acudixen els especuladors de diferents
punts que se l’emporten sense pelar, perquè l’únic molí que hem dit que hi ha, no basta
per a netejar-lo amb la necessària promptitud; la seda s’exporta a Alberic, Alzira, Xàtiva o
València, on els seus amos la venen a comerciants que amb esta trafiquen; i se celebra un
mercat els dimecres de cada setmana, les especulacions del qual es reduïxen a la compra i
venda d’articles de primera necessitat, tant dels que oferix el país, com dels que s’importen
de fora, particularment gèneres colonials i ultramarins”.
En estadístiques ens dona:
“Es compten 200 veïns, 652 ànimes; el pressupost municipal puja ordinàriament
a 11.000 rals o quinzets, que es cobrixen amb el producte dels arbitris següents:
4.211, procedents de l’arrendament de la taverna, 1.848 de pesos i mesures i
1.500 d’impost sobre caps de ramat que es maten per al consum públic, i el que
falta es repartix entre els veïns. El Comte de Rótova amb el títol de Baró d’Antella,
cobrava fins a l’any 1832 la quinta part de tots els fruits, i des d’esta època per
conveni celebrat amb els veïns percep la dotzena de tota collita i un ral o quinzet de
lluïsme per cada lliura valenciana del preu de la venda”
Eduardo Soler Pérez (La Vila Joiosa 1845 – Confrides 1907), catedràtic
i degà de la Facultat de Dret de València, el qual junt amb el seu germà Leopoldo, en el
mes de juliol de 1904, feren un viatge entre Alberic i Cofrents, i al llibre que publicà
en l’any 1905, de títol “Por el Júcar (Alberique – Cofrentes), notas y apuntes de viaje”,
al capítol III el dedica a Antella. Els particulars d’aquest llibre han estat facilitats per
l’estudiós d’Alberic, Valer Sanz Fabra. “Este poble es troba emplaçat entre el riu contigu a
les seues cases i uns tossals empinats del marge esquerre d’aquell. Encara ens trobem ací
en plena Ribera, de la qual és lúltim poble este d’Antella; però sent de poc veïnat (1.291
habitants segons l’últim cens publicat), els seus carrers rectes i endreçats solen ser estrets,
sense voreres generalment; i les cases, de blanca façana, són (excepte poques d’aspecte
modern, amb balcons, reixes i porta principal luxosa), del tipus antic, que habiten llauradors
de mitjà cabal i jornalers del camp, amb ample i net vestíbul, dividit en dos crugies, pati i
emparrat al fons, i pis empedrat de pedretes col·locades amb un cert orde (record àrab), o
quan no de terra ferma”.
“L’horta d’Antella està com la dels pobles contigus de la Ribera, destinada als
més variats cultius. Ací els arrossars i els tarongerars no ocupen la part més
extensa. N’hi ha mesclats amb blat, lleguminoses, alfals, hortalisses, ..., hi ha,
en aquella plana coberta de vegetació, alguns fruiters i palmeres. Travessa estes
48

49. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
hortes el Xúquer que gira en àmplia corba a l’E. com les llomes que l’acompanyen,
especialment les del marge dret; té per cabal les aigües que no pren la presa i
desborden per damunt d’esta, que es despleguen en prim i blanc llenç d’aigua
(llevat dels casos d’avinguda); i quan no succeïx així, i en este cas el talús de
carreu o silleria queda en sec, les que ixen del peu mateix de l’obra per filtracions
i a més les de brolladors de més avall, i sobrants del reg. Amb tot, el corrent
augmenta prou aparentment, i és la que passa per davall el pont de la via fèrria
a Alzira, i que poguera creure’s ser la mateixa formada des dels orígens fins a la
presa d’Antella, no sent-ho”.
Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922 – 1992), escriptor, llicenciat
en dret, ensaista, intel·lectual, un dels autors valencians més destacat del segle
XX; la seua obra més important “Nosaltres els valencians”, encara que en l’any
1962, dins de la col·lecció “Guías de España”, escrigué en castellà “País
Valenciano”, on d’Antella diu:
“El llaurador de la Ribera té més sort que el de l’Horta de València i que el de
la Plana de Castelló, per citar només semblances aparents: posseïx aigua en
abundància. Ara davant de nosaltres tenim la prova de la perícia amb què aprofita
eixe do: la Séquia Real del Xúquer.
... des de Gavarda a Antella el tarongerar es fa impossiblement dens, i
s’empindonga de tant en tant amb algunes palmeres. Antella és un poble net i
senzill. En els seus afores es troba l’assut de la Séquia Real. Es tracta d’una obra
monumental, intel·ligent, la transcendència de la qual no té parell en la regió.
... la Séquia Real fa 54 quilòmetres de longitud, porta hatibualment un cabal de
trenta a quaranta metres cúbics per segon i rega al voltant de 20.000 hectàrees”.
Antella, abril de 2013
Joan Francesc Herrero i Piqueres
49

50. 1. Ventar-se ràpidament. Significa “T´estime amb in-
tensitat”.
2. Ventar-se lentament. Ventar-se de forma pausada,
significa: “Sóc una senyora casada i m´eres indiferent”.
També significa açò si s´obri i es tanca molt lentament
el palmito.
3. Tancar lentament. Este tancament significa un “Sí”.
Si s´obri i tanca ràpidament significa:“Atenció estic com-
promesa”.
4.Tancar ràpid. Tancar-lo de manera ràpida i irada sig-
nifica un “No”.
5. Caure el palmito. Deixar caure el palmito significa:
“Sóc teua”.
6. Alçar els cabells amb el palmito. Si alça els ca-
bells o mou la franja amb el palmito significa que pensa
amb tu, que no t´oblida.
7. Comptar varetes. Si compta varetes del palmito o
passa els dits per elles, vol dir que vol parlar amb no-
saltres.
8. Cobrir-se del sol. Significa que eres lleig, que no li
agrades.
9. Recolzar-se sobre la galta. Si és sobre la galta
dreta significa “Si”, sobre la galta esquerra “No”.
10. Prestar el palmito. Si es presta el palmito al seu
acompanyant, mals presagis. Si li´l dóna a sa mare, vol
dir: “T´acomiade, s´ha acabat”.
11. Donar un colp. Un colp amb el palmito sobre un
objecte, significa impaciència.
12. Subjectar amb les dos mans. Si subjecta el pal-
mito obert amb les dos mans, significa: “És millor que
m´oblides”.
13. Cobrir-se els ulls. Amb el palmito obert, significa:
“Et vull”. Si es cobreix el rostre pot significar: “Atenció,
ens vigilen”.
14. Passar-lo pels ulls. Si es passa el palmito pels ulls
significa:“Ho sent”. Si tanca el palmito tocant-se els ulls
vol dir: “Quan et puc veure”.
15. Obrir el palmito i mostrar-lo. Significa: “Pots
esperar-me”.
16. Cobrir-se la cara. Cobrir-se la cara amb el palmito
obert, significa: “Segueix-me quan me´n vaja”.
17. A mig obrir. Recolzar el palmito a mig obrir sobre
els llavis vol dir “Pots besar-me”.
El llenguatge
del palmito
50

51. F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella
18. Recolzar els llavis. Si recolza els llavis sobre el
palmito o els seus padrons, significa: “No em fie”.
19. Passar-lo per la galta. Significa: “Soc casada”.
20. Lliscar-lo sobre els ulls. Significa: “Ves-te´n per
favor”.
21. Mà esquerra. Portar-lo en la mà esquerra vol dir:
“Desitge conéixer-te”. Moure-lo amb la mà esquerra
significa: “Ens observen”.
22. Mà dreta. portar-lo en la mà dreta, Significa:
“Estime a altre”.
23. Passar-lo dúna mà a una altra. Significa: “Estàs
flirtejant amb altra” o “Eres un atrevit”.
24. Girar-lo amb la mà dreta. Significa: “No
m´agrades”.
25.Tocar la palma de la mà. “Estic pensant si et vull”.
26. Sobre el cor. Recolzar el palmito obert sobre el cor
o el pit, vol dir: “T´estime” o significa “Patisc pel teu cor”
27. Donar-se en la mà esquerra. Donar-se un colp
amb el palmito tancat en la mà esquerra significa.
“Estima´m.
28. Mirar dibuixos. Mirar els dibuixos del palmito, vol
dir: “M´agrades molt”.
29.Tancar-lo sobre la mà esquerra. Vol dir:“Em ca-
saré amb tu”.
30. Eixir al balcó amb el palmito oberto ventar-se.
Significa “Eixiré”.
31. Deisar-se el palmito tancat al balcó. Significa
“No eixire”. Açó també significa quan s´ix al balcó amb
el palmito tancat, o s´entra al saló amb el palmito tancat.
32.Tirar el palmito.Vol dir:“T´odie”o“Adeu,s´acabat”.
33. Presentar el palmito tanacat. Significa “Em
vols?”.
34. Presentar el palmito sobre l´orella esquerra.
Significa “Deixa´m en pau, no vull saber res de tu”.
35. Presentar el palmito sobre l´orella dreta. Signi-
fica “No reveles el nostre secret”.
36. Filtrar o obrir un cert nombre de varetes. L´hora
per a quedar en una cita. En funció del nombre de va-
retes obertes o tocades.
37. Abaixar-lo a l´altura del pit. Significa: “Podem se
amics”. També deixar-o penjat, vol dir: “Serem amics”.
REPRODUCCIÓ DEL PROGRAMA DE “FIESTAS PATRONALES STMO. CRISTO NECESITADOS” D´ALDAIA, ANY 2012
51

52. 52
2013Comercial
GUIA
F e s t e s P a t r o n a l s 2 0 1 3
Antella