2. La primera vegada que en Luca va sentir parlar
de l’Illa dels Invents encara era un nin molt
petit, però les meravelles que escoltà li
resultaren tan increïbles que van quedar
marcades per sempre en la seva memòria.
Així que, des de que era un
nin, no va deixar de cercar i
investigar qualsevol pista
que el pogués dur a aquell
lloc tan fantàstic.
3. Va llegir centenars de llibres d’aventures,
d’història, de física i química, i, fins i tot, música.
Agafant un poc d’aquí i
una altra mica d’allà,
arribà a tenir una idea
bastant encertada de
l’Illa dels Invents.
Invents
4. Era una lloc secret on es reunien grans savis del món
per aprendre i inventar junts, i el seu accés estava
completament restringit!
5. Per a poder pertànyer
al Club Selecte, era
necessari
haver
realitzat algun gran
invent per a la
humanitat.
Era llavors quan es podia rebre una invitació
única i especial amb instruccions per arribar
a l’illa.
6. Luca va passar els seus anys
de joventut estudiant i
inventant per igual. Cada
nova idea la convertia en un
invent.
En poc temps va conèixer altres joves, brillants
inventors també, a qui els contà els secrets i
meravelles de l’Illa dels Invents.
Invents
També ells somiaven amb rebre
“la carta” (com ells anomenaven
la invitació).
7. Amb el pas del temps, la decepció per no rebrela va donar pas a una col·laboració i ajuda
encara majors, i els seus interessants invents
individuals es van convertir en increïbles
màquines i aparells pensats entre tots.
8. Reunits a casa d'en Luca, que acabà
convertint-se en un gran magatzem
d’aparells i màquines, les seves
invencions començaren a ser conegudes
per tot el món, arribant a millorar tots
els àmbits de la vida. Tot i així, no van
rebre tan sols una invitació per unir-se al
Club.
No es van desanimar. Continuaren aprenent i
inventant cada dia, i per aconseguir més i
millors idees, acudien als joves de més talent,
ampliant el grup cada vegada més gran.
9. Un dia, moltíssim de temps després, Luca,
ja ancià, parlava amb un jove molt brillant a
qui havia escrit per intentar que s’unís a ells.
Li contà el gran secret de l’Illa dels Invents, i
de com estava segur que algun dia rebrien
La Carta. Però llavors el jove inventor el va
interrompre sorprès:
- Com?! Però no es aquesta la vertadera Illa
dels Invents? No era la seva Carta la
vertadera invitació?
10. I ancià com era, Luca mirà al seu voltant i
s’adonà que el seu somni s’havia fet veritat en la
seva pròpia casa, i que no existia cap altra millor
Illa dels Invents que aquella que ell mateix havia
creat amb els seus amics.
Es va sentir feliç en veure que sempre havia
estat a l’illa, i que la seva vida d’invents i estudis
havia estat vertaderament feliç.
