La seguretat a la xarxa i les subhastes electròniques

1. LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES
GRUP DAMM:
Manuel Martínez Magdaleno
David Obon Bayod
Àngel Pallarès Pérez
M. del Mar Ribé Ventura

2. QUÈ ÉS UNA SUBHASTA
ELECTRÒNICA
 COMERÇ ELECTRÒNIC: conjunt d’activitats financeres d’intercanvi de productes
i de serveis realitzat per mitjà d’una xarxa de telecomunicacions, generalment
Internet.
 SUBHASTA ELECTRÒNICA: servei en línia de subhasta, en el qual els
Internautes competeixen per l’adquisició d’un mateix producte, el qual finalment
s’atribueix al qui fa la millor oferta.
OFERTA VENEDOR OFERTA
PRODUCTE
OFERTA OFERTA
ADJUDICACIÓ AL MILLOR
POSTOR
PAGAMENT ENVIAMENT

3. FORMES DE PAGAMENT
 TARJA DE CRÈDIT/DÈBIT  PAYPAL
– Sistema més usat. Ràpid, eficaç i – Enviament de diners mitjançant
còmode. tarja de crèdit/dèbit o compte
corrent a qualsevol persona que
disposi de correu electrònic per
 TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA mitjà d’un intermediari.
– Directe d’un compte a un altre.
 SERVEIS ESCROW
 CONTRA REEMBORSAMENT – Servei en línia de dipòsit en
– No cal facilitar dades bancàries. garantia. Un tercer de confiança
garanteix la seguretat de
 GIR POSTAL l’operació.
– Immediat
– Nacional
– Internacional

4. LEGISLACIÓ APLICABLE A
LES SUBHASTES
ELECTRÒNIQUES
PRINCIPALS OBSERVACIONS:
 NO HI HA CAP NORMA, NI ESTATAL NI COMUNITÀRIA, QUE ES
CENTRI EN LA REGULACIÓ DE LES SUBHASTES JUDICIALS.
 LA NORMATIVA A TENIR EN COMPTE ÉS AQUELLA RELATIVA
AL COMERÇ ELECTRÒNIC.
 ESCASA JURISPRUDÈNCIA I DOCTRINA EN RELACIÓ A DELICTES
COMESOS A TRAVÉS DE SUBHASTES CELEBRADES A LA XARXA.
COM A EXEMPLES:
– Sentència núm. 359/2006, de 21 de desembre, del Jutjat Penal núm.
2 de Badajoz (http://electronicafacil.net/archivo-
noticias/telefonia/Article6359.html)
– Sentència de 31/06/2008 dictada pel Tribunal de Comerç de París
que condemna a Ebay al pagament de 40 milions d’euros per la
venda productes de luxe falsificats
(http://www.elpais.com/articulo/internet/eBay/condenado/Francia/falsif
icacion/elpeputec/20080605elpepunet_6/Tes)

5. LEGISLACIÓ
EUROPEA
 Directiva Europea 97/7/CE del Parlament Europeu relativa a la protecció dels
consumidors en matèria de contractes a distància (modifica la Llei 7/96
d’ordenació del comerç minorista).
 Directiva 93/13/CE, de 5 d’abril de 1993 sobre les clàusules abusives en els
contractes celebrats amb consumidors.
 Directiva 2000/31/CE sobre el comerç electrònic, relativa a determinats aspectes
jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular sobre el comerç
electrònic en el comerç interior.
 Directiva 85/577/CEE del Consell, de 20 de desembre, en referència a la
protecció dels consumidors en el cas de contractes negociats fora dels
establiments mercantils.
 Reglament (CE) 2006/2004 del Parlament europeu i del Consell, de 27 d’octubre
de 2004, sobre la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades de
l’aplicació de la legislació sobre la protecció dels consumidors.
 Directiva 2005/297 CE, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les
empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior.

6. LEGISLACIÓ
ESPANYOLA I
 Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minorista
modificada per la Llei 47/2002 a fi d’adaptar-la a la
Directiva europea 97/7/CE:
– L’art. 40 de la Llei 7/1996 regula el contingut de les propostes
per dur a terme la venda a través d'Internet i la informació veraç
que ha de facilitar el venedor abans d’iniciar la contractació.
– L’art. 43 de la Llei 7/1996 estableix el termini de 30 dies per fer
l’entrega de la comanda amb una indemnització del doble de la
suma de la compra si no es produeix l’entrega.
– L’art. 44 estableix el dret de desistiment en un termini de 7 dies.
– L’art. 47 regula la informació que ha d’acompanyar a l’oferta del
bé que apareix a la xarxa a més a més de tota la que es regula a
l’art. 40.

7. LEGISLACIÓ
ESPANYOLA II
 Llei 34/2002 d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i
comerç electrònic, relativa als contractes electrònics.
– Art. 27 regula la diferent informació que el prestador de serveis ha de
posar en coneixement abans de la celebració del contracte.
 Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades
(LOPD).
 Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels
consumidors i usuaris.
 Copi penal. Art. 248. 1. Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre,
utilitzin engany suficient per produir error en altri, i l’indueixin a
realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè. 2. També es
consideren reus d’estafa els qui, amb ànim de lucre, i valent-se
d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant,aconsegueixin la
transferència no consentida.

8. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA
1.- PROBLEMES I FRAUS MÉS FREQÜENTS:
 La característica virtual de les compres i/o subastes electròniques,
genera inicialment desconfiança entre ambdues parts al no existir
contacte físic com en el comerç tradicional.
 La utilizació per part del venedor d’un nom fals, fet que fa molt
complicada la seva identificació en cas de frau, és una estafa molt
comuna.
 Problemes amb l’objecte de la transacció: aquest no existeix , no es
lliura, no es lliura en la data indicada, no té les característiques
anunciades, i/o és d’un valor inferior a l’anunciat.

9. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA
 Frau del servidor escrow: el venedor es fa passar per aquest servidor real (es
crea un fals servidor), confonent al comprador. S’exposa un mercaderia, el
venedor demana al comprador que faci servir aquell servidor per realitzar la
venta, i una vegada que es realitza el pagament, no queda constància al
servidor real de l’operació, i els diners arriben directament al venedor.
 “Bid siphoning”. S’atreu l’atenció del comprador amb preus més baixos ,
convidant-lo a sortir del portal inicial. Al sortir es perden les garanties i
protecció del portal de subhastes .
- Variant de la “oferta de la segona oportunitat”, on s’ofereix
al comprador que no ha pogut adquirir el producte, una segona oportunitat,
evidentment aconseguint que abandoni el portal de subhastes.
 “Shill bilding” Els falsos venedors ofereixen un preu molt elevat per un
producte dins d’una subhasta electrònica. El preu tan elevant fan desistir al
comprador a oferir per aquell producte.

10. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA
 2.- PAGAR PER PRODUCTES INEXISTENTS
 El caràcter virtual de les subhastes electròniques, el comprador
no pot comprovar les característiques ni la veritable existència de
l’objecte de l’operació ( en aquest cas, s’anomena producte
virtual)
 Acordar entre les dues parts que la forma de pagament per un
producte sigui el contra reemborsament, una vegada rebut el
producte, ajuda a evitar l’estafa.
 Pagar amb targeta de crèdit permet disposar d’un comprovant si
calgués reclamar.

11. FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN
COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA
3.- ROBATORI D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL.
 A diferència de la compra tradicional, adquirir un producte via
internet comporta facilitar dades (dades personals, números targeta
crèdit, entre d’altres).
 Moltes dades es roben mitjançant el seu enviament via correu
electrònic, quan no s’apliquen mesures com el sistema de xifrat
 Pagament en línia (mesura de protecció d’informació) : es crea un
compte entre el comprador i el venedor, on el comprador envia els
diners, i aquests queden retinguts fins el moment que el comprador
autoritzi el pagament.
 Les “cookies” utilitzades com a mètode d’identificació d’usuaris és un
altre mitjà de robatori informació confidencial.
 La signatura electrònica a les transaccions electròniques evita
l’exposició de dades a la vista de tercers no implicat a l’operació.

12. PROTECCIÓ DEL
CONSUMIDOR
CONTINGUTS
 Associacions i entitats de protecció dels drets dels
consumidors.
– Exemples de:
 Defensa de consumidors
 Defensa especialitzada en comerç electrònic
 Entitats afavorides i/o subvencionades per administracions
públiques.
 Consells per evitar ser estafats en les compres per
subhasta electrònica
 Què fer en cas de ser víctima d’una estafa.

13. ASSOCIACIONS I ENTITATS DE PROTECCIÓ
DELS DRETS DELS CONSUMIDORS.
 FACUA: Associació no governamental de
consumidors d’abast nacional dedicada a la
defensa dels drets dels consumidors
 AUSO: Es centra en les subhastes a internet on les
pàgines s’ubiquin a l’estat espanyol.
 CENTRE EUROPEU DEL CONSUMIDOR:
Assessorament dels usuaris comunitaris que
comerciïn a l’estat espanyol (en el cas de la
delegació espanyola) o de ciutadans espanyols que
realitzin alguna transacció comercial fora d’Espanya

14. CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN
LES COMPRES PER SUBHASTA
ELECTRÒNIQUES
 Desconfiar de venedors que no informen de dades bàsiques com:
– Raó social
– Nom comercial
– Preu del producte
– Dades d’enviament
 Evitar les compres a venedors amb la raó social a paradisos fiscals
on la legislació comercial sigui laxa.
– Els països no comunitaris no tenen la obligació de respectar la legislació europea.
 No hem d’optar a més d’un producte, ja que haurem de pagar tots
aquells que guanyem.
 Definir de bon principi quin és el preu màxim que estem disposats a
pagar.
 Abans de fer qualsevol compra, hem de conèixer les dades bàsiques
de la transacció:
– Dades del venedor.
– Dades complertes del producte.
– Format, preu i temps de lliurament.

15. CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN
LES COMPRES PER SUBHASTA
ELECTRÒNIQUES
 Conservar la documentació que es generi en la transacció:
– Rebuts de pagament
– Comprovants de càrrec a compte.
– Pagines web visitades per fer la transacció.
– Correus intercanviats amb el venedor.
 Fer el pagament del producte contra reembossament
– Ens permet retornar el producte abans d’haver-lo pagat, si aquest no s’ajusta al que hem
comprat.
– En cas de no ser possible, és preferible el pagament amb targeta de crèdit.
 Desconfiar de les pàgines que només donen la opció de pagar amb
targeta de crèdit.
 Informar de les dades estrictament necessàries per a completar la
transacció.
 Desconfiar d’aquelles pàgines que ofereixen regals a canvi de dades
personals.
 Comprovar tant aviat com es pugui que el producte rebut és
exactament el que hem demanat.
 Fer servir pàgines segures que encriptin les dades per tal d’evitar un
ús fraudulent (tipus https)

16. QUÈ FER EN CAS DE SER VÍCTIMA D’UNA
ESTAFA
 Si es tracta d’un engany:
– Denuncia penal per delicte o falta d’estafa.
 Si es tracta d’un desacord o incompliment en els termes de
la transacció:
1. Denúncia davant dels departaments de comerç i consum de les
diferents administracions.
2. Sol·licitud d’arbitratge en aquelles empreses adherides a aquesta
pràctica.
3. Procediment civil als jutjats.

17. CONCLUSIONS
 Les subhastes electròniques son un mitjà d'adquisició de béns de
caràcter virtual basat en la confiança.
 La falta de contacte físic entre comprador i venedor genera
desconfiança.
 Les subhastes i comerç electrònic tenen un alt nivell de seguretat.
 Caldria crear una normativa de caràcter global dins d’un Ordenament
Jurídic Internacional, ja que no existeix legislació específica.
 Es necessari la creació d’un òrgan legislador, sancionador i controlador
del comerç i les subhastes electròniques per evitar “paradisos virtuals”.
 Els portals de subhastes han d’instaurar mitjans de seguretat que
inspirin confiança entre les parts.
 En pro de la seguretat, el comprador i venedor haurien de prendre
totes les mesures possibles des del seu terminal i servidor.
 Creació d’un base de dades de malfactors.
 Cal inspirar confiança entre les parts de l’operació, potenciant els
mitjans de seguretat.

18. PREGUNTES
 Com valores la manca de legislació específica sobre les
subhastes electròniques?
 Creus que els pagaments per mitjans electrònics ofereixen una
seguretat real a l'usuari de subhastes online?
 Creus que la informació que ofereixen les associacions de
consumidors són útils per als usuaris de subhastes online?
ENS TROBAREU A SLIDESHARE