Línies 3, 4i 11 del metro de Barcelona Història i solució a un problema
2.
L’Origen El pladirector de creixement del metro de Barcelona, publicat el 1966, separa els dos ramals del Gran Metro de Gràcia en les futures línies 3 i 4 que havien d’acabar sent circulars.
3.
El desenvolupament Malauradament,el desenvolupament de la xarxa del metro barcelonès ha estat lentíssim i sotmès a tota mena de canvies improvisats en funció de l’admistració del moment a l’Ajuntament i el govern de Madrid. Amb l’arribada de la Democràcia, l’acció del Govern de Catalunya, i la falta de recursos, indignant en comparació dels dedicats a la xarxa madrilenya, el problema esdevé encara més accentuat.
4.
La línia 11Amb CiU a una banda de la plaça de Sant Jaume i el PSC a l’altra, el problema s’enquistà. La falta de col·laboració i esperit de pacte es manifestà, un cop més, amb la posta en marxa de la línia 11 com línia independent i no com prolongació de la línia 4.
5.
La situació actualTenim una línia 11 poc eficient i a unes línies 3 i 4 amb cercle però sense tancar. Molts desplaçaments, entre algunes de les estacions de les línies 3 i 4 poden fer-se més ràpides caminant que mitjançant el metro. I no podem gaudir de les avantatges d’intercanvi de les dues línies circulars inicialment previstes. La prolongació prevista de la línia 4 fins a la Sagrera no fa més que agreujar el problema.
6.
La solució Tancarla línia 3 aprofitat el traçat de les línies 9 i 10 entre Prat de la Riba i Lesseps. Tancar la línia 4 aprofitant el traçat de les línies 9 i 10 entre Sagrera i el Ginardó. Incorporar a la línia 11 el tram de la línia 4 entre el Ginardó i Trinitat Nova. Convertir el tram de la línia 3 entre Trinitat Nova i Paral·lel en una nova línia 12. Crear una nova línia 13 aprofitant el traçat de la línia 3 entre Sant Feliu i Maria Cristina i ampliant-lo per la diagonal en lloc del tramvia previst. A la diapositiva següent hi ha la reconversió prevista.
