Presentation about religious days.

1. FESTES RELIGIOSES MES A MES

2. ÍNDEX
 PÀG 3: GENER. L’EPIFÀNIA
 PÀG 4: FEBRER. MAHA SHIVARATRI
 PÀG 5: MARÇ. DIMECRES DE CENDRA
 PÀG 6: ABRIL. PASQUA
 PÀG 7: MAIG. MES DE MARIA
 PÀG 8: JUNY. PENTECOSTA
 PÀG 9: JULIOL. EID AL-FITR
 PÀG 10: AGOST. KRISHNA JANMASHTAMI
 PÀG 11: SETEMBRE. ROIX HA-XANÀ
 PÀG 12: OCTUBRE. EID AL-ADHA
 PÀG 13: NOVEMBRE. TOTS SANTS
 PÀG 14: DESEMBRE. NADAL

3. GENER:
EPIFÀNIA
 L’Epifània és una celebració d’una gran importància
per al cristianisme, si bé l’augment de popularitat
del Nadal ha anat fent que en molts llocs anés
perdent protagonisme. En les esglésies orientals,
però, s’hi ha mantingut millor el pes d’aquesta diada
i és la tercera celebració més important de l’any,
després de la Pasqua i la Pentecosta. També és
tradicional que en aquesta data se celebrin
baptismes.
 En el cas de l’església catòlica, la celebració de
l’epifania no té la mateixa importància, si bé s’ha
conservat com una de les dates assenyalades del
calendari. Durant aquest dia els fidels assisteixen a
una celebració especial a les esglésies, i és
tradicional que, després, es faci un dinar en família.
En el cas catòlic, la celebració del Baptisme de Jesús
no es fa coincidir amb aquest dia, sinó amb el primer
diumenge posterior al 6 de gener.
 És l’arribada dels reis mags

4. FEBRER: MAHA SHIVARATRI
 Maha Shivaratri, també anomenada "la
gran nit de Shiva", és una festivitat popular
hindú celebrada cada any en honor del déu
Shiva. Se celebra a la nit del dia tretze del
mes Phalguna del calendari hindú.
 Els fidels dejunen el dia anterior i romanen
en vigília durant tota la nit, la qual solen
dedicar a la pràctica del ioga i de la
meditació.
 La festa també sol venir acompanyada de
jocs i celebracions populars, que varien en
funció de la regió on se celebri la festa.
Aquesta festa és considerada un moment
bona sort per a les dones.

5. DIMECRES DE
CENDRA
 El Dimecres de cendra (dies cinerum) és el
primer dia de la Quaresma en el calendari
catòlic, protestant i anglicà. Esdevé 46 dies
abans de Pasqua, es considera que la
Quaresma té 40 dies de durada, ja que no
es compten els diumenges. Per tant, dura 7
setmanes.
 Aquest dia pot variar anualment segons se
celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el
primer diumenge després de la primera
lluna plena de primavera. Per tant, el
Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de
febrer i el 10 de març.
 Aquest dia, que pels catòlics és dia de
dejuni i abstinència, igual que el Divendres
Sant es posa la cendra als fidels que van a
Missa.

6. PASQUA
 La Pasqua és un període de joia i
alegria generalitzada: els cristians
celebren que Jesucrist ha ressuscitat i
alhora s'inicien els ritus primaverals
que celebren l'arribada del bon temps i
la renovació de la natura després de
l'hivern.
 La Pasqua marca el final de la
Setmana Santa, en què es commemora
la crucifixió i mort de Jesús. A la
Setmana Santa li segueix un període
de cinquanta dies anomenat Temps
pasqual, que acaba amb el Diumenge
de Pentecostés.
 La celebració de la Pasqua és mòbil
entre finals de Març i Abril, però
aquest any es celebra a l’Abril.

7. MAIG: MES DE MARIA
Forma part de la tradició de
l'Església que en molts llocs
hom dediqui el mes de maig a
la Mare de Déu. Us oferim un
recull de materials per ajudar
a tenir Maria més present als
nostres cors, amb un amor
que es tradueixi en pràctiques
d’afecte filial.

8. PENTECOSTA
 és una celebració cristiana que
s'escau el cinquantè dia després del
diumenge de Resurrecció i que
commemora el descens de l'Esperit
Sant sobre els apòstols i l'inici de llur
activitat de l'evangelització, per això
també se la coneix com la celebració
de l'Esperit Sant.
 A la litúrgia catòlica és la festa més
important després de la Pasqua de
Resurrecció i el Nadal.

9. EID AL-FITR
 és una festivitat musulmana que marca el
final del dejuni del mes de ramadà. Id
significa en àrab "festivitat" i fiṭr significa
"purificar"; per això aquesta festa
simbolitza la purificació després del
dejuni. La festa abasta els tres primers
dies del mes de xawwal, on se celebra
l'experiència espiritual viscuda durant el
mes del ramadà i la força de voluntat i
l'esforç per complir el dejuni.
 A més, també és el moment de complir
amb el deure de fer caritat que és un dels
cinc pilars de l'islam i, per als musulmans
als països on són minoria, és l'oportunitat
de mostrar públicament la seva fe, i de
compartir-la amb els altres.[

10. AGOST: KRISHNA
JANMASHTAMI
 és una festa tradicional de
l'hinduisme que celebra el naixement
de Krixna, un avatar del Déu Vixnu.
Se celebra a diverses zones del país
de maneres diferents

11. ROIX HA-XANÀ
 El Roix ha-Xanà és el cap d'any al calendari
hebreu, se celebra el primer i el segon dia del
mes hebreu de tixrí
 Aquest mes s'ha considerat el mes en el qual
Déu creà el món i és a partir d'aquesta
celebració que es conten els anys. En aquesta
festivitat es commemora la creació del món (i
d'Adam també) tal com està narrada a la Bíblia.
Durant la pregària del matí es toca un
instrument (el xofar), el qual crida els jueus a la
introspecció i meditació, que acaba amb el dia
del Yom Kippur. També és conegut com el Dia
del Judici o Dia del Record, perquè segons la
tradició, aquell dia Adonai jutja els homes. És
la festa de cap d'any i es predestinen tots els
fets que succeiran durant la resta de l'any.

12. EID AL-ADHA
 és una de les dues celebracions més importants del
calendari islàmic
 S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a
la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic
(i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar
el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el
braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i
coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu
a la Meca, cinquè pilar de l'islam
 Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten
un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es
diu que va fer el patriarca) en record de l'acte
d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i
els creients es retroben en família i entre amics i es
fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de
malentesos

13. TOTS SANTS
Tots Sants és una festa tradicional
catòlica dedicada al record dels
avantpassats que se celebra el dia 1
de novembre i que està íntimament
relacionada amb la festa celebrada
l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia
dels difunts, el 2 de novembre. La
creença tradicional és que l'1 de
novembre, els vius visiten els morts i
el 2 de novembre, els morts visiten els
vius. Aquesta festivitat és una de les
més antigues en el món cristià.

14. NADAL
 Nadal és la festivitat cristiana que comprèn
el temps entre l'advent i l'epifania. És,
juntament amb la Pasqua, la festa cristiana
més important. En ella, se celebra el
naixement de Jesús.
 Nadal als Països Catalans disposa de les
seves particularitats pròpies. Un exemple és
la realització del pessebre (que també es fa
en molts altres indrets de tradició cristiana)
i una altra el tió de Nadal (una tradició
compartida amb l'Aragó i Occitània), també
anomenat tronc, tronca o simplement tió.
 També ho és el fet de celebrar Sant Esteve,
l'endemà de Nadal, per a poder-se reunir
així amb l'altra part de la família amb qui
no s'havia pogut estar per Nadal.

15.  https://es.wikipedia.org/
 http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/recursos/calendari_festes
_religioses/calendari_religions_2014.pdf
 http://opusdei.cat/ca-es/article/mes-de-maig-el-mes-de-maria/