31. EL CASAMENT JUEU
ALGUNS SÍMBOLS
La Ketuvà
És el certificat de matrimoni religiós. Estableix les
obligacions del marit amb la seva dona i és
guardada per l'esposa.
La jupà
És el pal nupcial o tàlem que simbolitza la futur a
llar.
La jupà gairebé sempre està formada d'un tros de
tela sostingut per quatre vares. Freqüentment la
cerimònia nupcial es denomina "La jupà".
La copa
En concloure la cerimònia nupcial el nuvi trenca
una copa de vi amb el peu, costum que té l'origen
en el Talmud, en record de las destrucció del
Temple de Jerusalem i com a referència als
moments difícils de la vida.
Els anells
Com a símbol d’estar disposats a compartir un destí
comú.
32.
33.
34. Call Jueu Girona
MAGUEN DAVID
No és un símbol d'origen jueu;
apareixia a la Càbala i s'ha anat
estudiant a través d'ella; per tant és
un símbol que sorgeix a la Edat
Mitjana.
Es diu que David la duia al seu escut.
Són dos triangles entrellaçats, un
mirant al cel i l'altra a la terra .
35.
36.
37. La menorah
Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de
l'Aliança. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació.
La Menorah és un símbol pròpiament jueu. Si es trobava en una comunitat jueva era senyal que aquesta
gaudia de plena llibertat.
42. TALIT
Mantell ritual amb el que
es cobreix l'home jueu en
les seves oracions durant el
dia.
Té quatre cantonades de les
quals surten uns serrells
anomenats Tsitsit
44. Tefilins o filacteris
Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre
passatges de la Torà que són anomenats PARSHA.
45.
46. FESTA DE SUKKOT davant el Mur de les Lamentacions
Cabanya construïda en una escola jueva
per a la festa de Sukkot
SUKKOT
“La festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el
seu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí. Les persones jueves
construeixen una cabanya (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabanya hi mengen i si l’espai es prou
gran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí
(com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè.
47. XAVUOT
“Festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra
els dies 6 i 7 del mes de sivan.
Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí
entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part
de Jahvè del seu nom. Lliurament de les taules de la
Llei a Moisés.
S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es
guarneixen amb flors .
48.
49.
50.
51. ROSH HASHANA
L’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És
la festa de cap d’any.
S’anuncia el començament de l’any amb el
so del shofar (un corn de cabra que
s’utilitza per anunciar el dia de repòs del
dissabte i les grans celebracions).
Rememora l’animal que va sacrificar el
patriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac;
simbolitza la submissió de la persona davant
Jahvè). En aquesta festa es recorda
Jahvè com a creador del món i jutge de
totes les faltes comeses.
Són dies de meditació en els quals les
persones jueves fan una revisió de l’any
que s’ha acabat i prenen mesures per tal de
no tornar a fer allò que han trobat de
negatiu en la seva actuació.
52. YOM KIPPUR
“Dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix ha-
Xanà, és a dir el 10 de tixrí.
Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fet
durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de
manera realment nova.
És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè per
totes les faltes comeses. La celebració comença també
amb el so del xofar.
Rabí fent sonar el shofar a la festa del Yom Kippur
53. HANUKKAH
És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració”
o “dedicació” i se celebra del 25 de Kislev al 3 de Tebet.
(novembre-desembre)
Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble
jueu contra l’invasor grec que volia destruir la religiositat
jueva l’any 165 aC.
Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukkah (o
canelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestra
perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa
jueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casa
encén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la
Hanukà. En aquesta festa la família s’intercanvia regals.
54. PURIM
Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa.
Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posen
màscares.
A la sinagoga es llegeix el primer llibre d’Ester i cada cop que es pronuncia el nom de l’enemic del poble
jueu es pica a terra i es fa molt de soroll. Se celebra el 14 d’adar.
