La legalitat comportaria un control? Hi hauria un nombre més baix d'adictes? siguem conscients que el coneixement i l'educació sobre els afectes, pot ser clau.
La legalitat comportaria un control? Hi hauria un nombre més baix d'adictes? siguem conscients que el coneixement i l'educació sobre els afectes, pot ser clau.
«Drogues i esports». En el marc del cicle de Conferències de Tardor: Pensa, actua i construeix. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona, 21 de novembre de 2009.
Presentació utilitzada en el curs organitzat per la FAS de la UAB, titulat "curs sobre drogues. Reflexions, visions i efectes de les substàncies"
La meva presentació és titula "IMPLICACIONS PSICOSOCIALS DE LES SUBSTÀNCIES. QUÈ EN SABEM DE CADA SUBSTÀNCIA"
«El consum de drogues». Curs de promoció de la Salut. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona, 19 de març de 2009. 5 hores.
«Drogues i esports». En el marc del cicle de Conferències de Tardor: Pensa, actua i construeix. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona, 21 de novembre de 2009.
Presentació utilitzada en el curs organitzat per la FAS de la UAB, titulat "curs sobre drogues. Reflexions, visions i efectes de les substàncies"
La meva presentació és titula "IMPLICACIONS PSICOSOCIALS DE LES SUBSTÀNCIES. QUÈ EN SABEM DE CADA SUBSTÀNCIA"
«El consum de drogues». Curs de promoció de la Salut. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona, 19 de març de 2009. 5 hores.
«Què sabem de cada substància?». Curs d’agents de Salut. Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 17 de novembre de 2010.
1. Les drogues
Una droga és una substància que
s'introdueix a l'organisme humà per
diferents procediments, que pot modificar
temporalment la percepció o el sistema
nerviós d'una persona i que pot crear
addició.
2. Geoeconomia
La producció, tràfic, comerç i consum de drogues massius van
entrar a la seva forma moderna al segle XX, i des d'aleshores
han servit entre d'altres coses per reenfortir la polaritat entre
els molt rics i els molt pobres a escala mundial. Un canvi
important és que, si bé els països en vies de desenvolupament
són els que cultiven plantes que serveixen per produir drogues,
ara a més són els majors consumidors. Els països rics es
dediquen al negoci i exportació; les classes baixes, al consum.
3. Símptomes de les drogues
Com actuen les drogues?
A mesura que es consumeixen, es produeixen els tres fenòmens
que adverteixen de l'addicció:
-La dependència: definida com la necessitat de consumir la
substància, que és valorada com el més importat per a la vida
de la persona afectada.
-La tolerància: definida com la necessitat de ingerir cada
vegada major dosi de la droga, perquè aquesta produeixi els
efectes desitjats.
-L'addicció: És la necessitat de consumir droga perquè la
persona pugui trobar-se física i psicològicament bé. La intensitat
de l'addicció depèn del tipus de droga.
katarina nikolic
4. Causes
-La recerca del plaer: alcohol, tabac, al·lucinògens, drogues
psicodèliques, etc.
-La recerca de major creativitat: Al segle XIX alguns escriptors
eren consumidors d'opi (Edgar Allan Poe, Baudelaire, Samuel
Taylor Coleridge, etc.) o d'altres drogues.
-Fugida de problemes personals: Les persones dels països
més industrialitzats tenen una major tendència a no superar
situacions com la tristesa o la falta de felicitat, i busquen
el·liminar-les per mitjà de pastilles, narcòtics, alcohol o altres
substàncies.
-Ús contra el dolor físic: En malalties o no, de manera de
vegades abusiva, per causa d'un pànic desmesurat al dolor
típic dels països més medicalitzats i desenvolupats, altres per a
millorar la qualitat de vida de malalts crònics o sedar en
operacions quirúrgiques.
5. -Connectar amb els altres: Les drogues al llarg de la història
compleixen la funció social d'ajudar que les persones perdin la
seva inseguretat personal i es confiin amb el seu interlocutor.
Així, un motiu important per a introduir-se al món de les
drogues és el no voler sentir-se diferent dels altres i sentir que
el grup al qual s'acosta accepta el nou individu.
-Actitud de rebel·lió: Sigui real o com a imatge que es vulgui
transmetre per semblar més interessant. És més típica als
adolescents, que pretenen reafirmar-se transgredint i per
oposició a les regles dels més grans.
-Actitud d'experimentació personal: Algunes persones tenen
curiositat personal per a conéixer quins efectes fan les drogues
al propi cos i a la ment.
6. Deixar les drogues
Malauradament sovint és un procés dur i difícil, no és només el
cos, que demana la substància per a sentir-se bé, sinó el fet
d'haver de canviar de comportaments, de gestos que el malalt
troba a faltar, de les ganes psicològiques. En els casos en que
la persona havia començat a drogar-se per a fugir de
problemes personals, de pors (perdre els amics, engreixar,
etc.), d'una baixa autoestima o d'una cerca de creativitat, per
exemple, en deixar-les haurà d'aprendre a enfrontar-les, i
potser hi haurà altres problemes que s'hi hagin afegit.
7. Diversos tipus de drogues
Cannabis: Una persona que ingereix o fuma cannabis
experimenta una clara seqüència de canvis físics i psíquics que
duren unes hores i desapereixen gradualment.
Cocaïna: una de les drogues addictives més potents. una vegada
que una persona l'ha provat, no pot preveure ni controlar fins a
quin punt seguirà utilitzant-la.
Heroïna: es processa a partir de la morfina. Apareix generalment
en forma de pols blanc o marró.
Tabac: droga addictiva que la nicotina és la droga del tabac
causant d'addicció.
Alcohol: El alcohol és una substància depresora del sistema
nerviós central, ademés de tenir afecte al cervell i variar alguna de
les seves funcions (concentració, memoria...) també afecta a
altres òrgans.
8. Bolets al·lucinògens: són fongs que contenen substàncies
psicodèliques, com ara la psilocibina, la psilocina o el
muscimol.
Crack: rep el seu nom pel soroll que produeix en escalfar-se es
fa a partir de la cocaïna. Llueix com a boletes blanques o color
havà.
Alcohol: El alcohol és una substància depresora del sistema
nerviós central, ademés de tenir afecte al cervell i variar alguna
de les seves funcions (concentració, memoria...) també afecta
a altres òrgans.