SlideShare a Scribd company logo
LA  VILLA  MEDIEVAL
LOCALTZACIÓ  DE  LA  VILLA -La villa es trova en el medi rural, i creix rodejant un edifici de major importancia, com pot ser un palau o una esglesia, que sol ser el lloc de reunió per a prendre les desicions més  importants.
COM ES COSTRUIEN? La paret cobrava forma poc a poc. Els edificis mes endebles van ser sustituits per edificis de roble. La madera es tallava quan encara estava verda, per moldejar-la amb major facilitat. -Els albanyils cobríen amb els seus palustres el tabic de rames entretallades. Per aixo utilitzaven una mescla de fanc humit, palla, pel i estercol de vaca
LA  MURALLA -La muralla rodeja tota la villa i la protegeix  dels atacs exteriors, però no totes les aldees tenien el privilegi d’una d’elles.
FUNCIÓ FAMILIAR DE LA  VILLA  -Ajudaba a reforçar els llaços familiars. Tota la família treballava al camp, desde els més menuts fins els mes grans.
PERQUÉ VA SER CREADA ? La villa a ser creada pels llauradors per protegir-se de les arbitrarietats dels senyors i deferdre millor els seus interesos. En alguns casos aquests podien exercir la justicia. Tambe, de vegades van conseguir cartes de franquicia en les que es defnien clarament els seus drets i llibertats.
EL  TREBALL  DEL  LLAURADOR -El temps del llaurador es el temps de la naturalesa, amb el ritme de les llavors agricoles i el pagament de les rendes senyorials. El temps del treball només es parava per les festes religioses i els dies de mercat.
FINAL Presentació de: -Nuria Carreres Creus -Paula  Martín Olivert

More Related Content

Similar to La villa medieval

LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
Escola Santa Anna
 
Ca nostra
Ca nostraCa nostra
Ca nostra
EVA PÉREZ MATA
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
psalaman
 
Grup ariadna herrrera
Grup ariadna herrreraGrup ariadna herrrera
Grup ariadna herrrera
Rosa Plana Trullols
 
Les vil·les romanes
Les vil·les romanesLes vil·les romanes
Les vil·les romanes
Martí Carandell Gottschewsky
 
alqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdfalqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdf
Xavier Goterris
 
Els estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiatsEls estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiats
Rosa Plana Trullols
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
mireiagdg
 
Historia illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antigaHistoria illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antiga
carmensofu
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
 

Similar to La villa medieval (13)

LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
Ca nostra
Ca nostraCa nostra
Ca nostra
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
On vivien
On vivienOn vivien
On vivien
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 
Grup ariadna herrrera
Grup ariadna herrreraGrup ariadna herrrera
Grup ariadna herrrera
 
Les vil·les romanes
Les vil·les romanesLes vil·les romanes
Les vil·les romanes
 
L' habitatge a Roma
L' habitatge a RomaL' habitatge a Roma
L' habitatge a Roma
 
alqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdfalqueries de les solades.pdf
alqueries de les solades.pdf
 
Els estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiatsEls estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiats
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
 
Historia illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antigaHistoria illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antiga
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 

More from lauracg

La democràcia grega
La democràcia gregaLa democràcia grega
La democràcia grega
lauracg
 
La democràcia grega
La democràcia gregaLa democràcia grega
La democràcia grega
lauracg
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
lauracg
 
Esoantiguo 1205006876941262-2
Esoantiguo 1205006876941262-2Esoantiguo 1205006876941262-2
Esoantiguo 1205006876941262-2
lauracg
 
Megalitismo 1205602682764384-2
Megalitismo 1205602682764384-2Megalitismo 1205602682764384-2
Megalitismo 1205602682764384-2
lauracg
 
Esoprehistoria 1205008851255944-5
Esoprehistoria 1205008851255944-5Esoprehistoria 1205008851255944-5
Esoprehistoria 1205008851255944-5
lauracg
 
Torre de pisa
Torre de pisaTorre de pisa
Torre de pisa
lauracg
 
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-cLa alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
lauracg
 
Correcpresentaci mezazul
Correcpresentaci mezazulCorrecpresentaci mezazul
Correcpresentaci mezazul
lauracg
 
Notre dame
Notre dameNotre dame
Notre dame
lauracg
 
Presentació de socials.
Presentació de socials.Presentació de socials.
Presentació de socials.
lauracg
 
La esfinge
La esfingeLa esfinge
La esfinge
lauracg
 
Pirámide
PirámidePirámide
Pirámide
lauracg
 
El coliseo romano
El coliseo romanoEl coliseo romano
El coliseo romano
lauracg
 
Partenón
PartenónPartenón
Partenón
lauracg
 
Gladiadores presentación
Gladiadores presentaciónGladiadores presentación
Gladiadores presentación
lauracg
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
lauracg
 
Escriptura jeroglífica
Escriptura jeroglíficaEscriptura jeroglífica
Escriptura jeroglífica
lauracg
 

More from lauracg (18)

La democràcia grega
La democràcia gregaLa democràcia grega
La democràcia grega
 
La democràcia grega
La democràcia gregaLa democràcia grega
La democràcia grega
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
 
Esoantiguo 1205006876941262-2
Esoantiguo 1205006876941262-2Esoantiguo 1205006876941262-2
Esoantiguo 1205006876941262-2
 
Megalitismo 1205602682764384-2
Megalitismo 1205602682764384-2Megalitismo 1205602682764384-2
Megalitismo 1205602682764384-2
 
Esoprehistoria 1205008851255944-5
Esoprehistoria 1205008851255944-5Esoprehistoria 1205008851255944-5
Esoprehistoria 1205008851255944-5
 
Torre de pisa
Torre de pisaTorre de pisa
Torre de pisa
 
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-cLa alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
La alhambra-yasmina-gracia-2n-eso-c
 
Correcpresentaci mezazul
Correcpresentaci mezazulCorrecpresentaci mezazul
Correcpresentaci mezazul
 
Notre dame
Notre dameNotre dame
Notre dame
 
Presentació de socials.
Presentació de socials.Presentació de socials.
Presentació de socials.
 
La esfinge
La esfingeLa esfinge
La esfinge
 
Pirámide
PirámidePirámide
Pirámide
 
El coliseo romano
El coliseo romanoEl coliseo romano
El coliseo romano
 
Partenón
PartenónPartenón
Partenón
 
Gladiadores presentación
Gladiadores presentaciónGladiadores presentación
Gladiadores presentación
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
 
Escriptura jeroglífica
Escriptura jeroglíficaEscriptura jeroglífica
Escriptura jeroglífica
 

La villa medieval

  • 1. LA VILLA MEDIEVAL
  • 2. LOCALTZACIÓ DE LA VILLA -La villa es trova en el medi rural, i creix rodejant un edifici de major importancia, com pot ser un palau o una esglesia, que sol ser el lloc de reunió per a prendre les desicions més importants.
  • 3. COM ES COSTRUIEN? La paret cobrava forma poc a poc. Els edificis mes endebles van ser sustituits per edificis de roble. La madera es tallava quan encara estava verda, per moldejar-la amb major facilitat. -Els albanyils cobríen amb els seus palustres el tabic de rames entretallades. Per aixo utilitzaven una mescla de fanc humit, palla, pel i estercol de vaca
  • 4. LA MURALLA -La muralla rodeja tota la villa i la protegeix dels atacs exteriors, però no totes les aldees tenien el privilegi d’una d’elles.
  • 5. FUNCIÓ FAMILIAR DE LA VILLA -Ajudaba a reforçar els llaços familiars. Tota la família treballava al camp, desde els més menuts fins els mes grans.
  • 6. PERQUÉ VA SER CREADA ? La villa a ser creada pels llauradors per protegir-se de les arbitrarietats dels senyors i deferdre millor els seus interesos. En alguns casos aquests podien exercir la justicia. Tambe, de vegades van conseguir cartes de franquicia en les que es defnien clarament els seus drets i llibertats.
  • 7. EL TREBALL DEL LLAURADOR -El temps del llaurador es el temps de la naturalesa, amb el ritme de les llavors agricoles i el pagament de les rendes senyorials. El temps del treball només es parava per les festes religioses i els dies de mercat.
  • 8. FINAL Presentació de: -Nuria Carreres Creus -Paula Martín Olivert