Conclusions de l'estudi La solidaritat i Jo a Internet

1. La Solidaritat i Jo a Internet.
Què ens fa actuar solidàriament a la xarxa?
Principals conclusions
Barcelona, 8 d’octubre de 2011
10è Aniversari de la fundació d’iWith.org
--

2. Autors de l’estudi
➪ Two Much research studio, ➪ Netquest, creadora de solucions
agència de recerca social aplicada tecnològiques per a la recerca
a la comunicació. social a Internet.
Luis Miguel Barral Oriol Llauradó
luismi@twomuchrs.com ollaurado@netquest.es
Twitter: @luismi_barral Twitter: @Oriol_Llaurado
--

3. Conclusions
--

4. Actualment el 21% dels internautes espanyols presenten un alt
potencial d’implicació en iniciatives solidàries a Internet.
Actitud obertament
participativa en la Interès entusiasta
solidaritat per Internet
segment d’alt potencial:
4,2 milions de persones
--

5. Aquest segment de ciutadans d’alt potencial …
➪ Es mostren significativament més motivats que la resta per
llegar el millor món possible a les generacions futures.
➪ Se senten més preparats per fer front als canvis que siguin
necessaris.
➪ Manifesten una major disponibilitat personal.
➪ Consideren que Internet facilita i augmenta la seva capacitat
de posar en joc la seva col·laboració en iniciatives solidàries
--

6. EN CONSEQÜÈNCIA, participen significativament més:
Participació en iniciatives solidàries a Internet
% Mai.
% Alguna vegada.
27,3
% Freqüents: sí en l’última setmana
48,9 47,7
63,2
41,6
37,4 40,1
31,5
31,0
13,7 12,2
5,3
1 2 3 4 5
Total Alt Mitjà Baix
mostra (245) (526) (413)
(1.184)
Potencial de solidaritat a
Internet
--

7. ¿Hi ha aspectes que estimulen a actuar,
facilitant la participació en accions solidàries?
--

8. Ingredients clau
➪ SENTIR la transparència, entesa en un triple sentit:
• En el destí dels fons.
• En qui hi ha darrere el projecte.
• En la clara comprensió de l’objectiu que es persegueix.
➪ Afinitat amb el propòsit: estar al 100% d’acord personalment amb
l’objectiu.
➪ Percebre professionalitat en l’organització que promou o lidera la
iniciativa.
➪ Proximitat als beneficiaris: hi ha un plus d’interès si els beneficis de la
iniciativa se donen en l’entorn més pròxim.
➪ Anar també més enllà de l’ajuda “clàssica”: projectes que desperten les
consciències de tot tipus de persones i no només presten ajuda als més
necessitats.
➪ Feedback sobre els èxits: el projecte informa dels èxits, dels avenços, dels
resultats.
--

9. Acompanyament
➪ Que el mecanisme per col·laborar sigui fàcil, sense esforç,
còmode.
➪ Que l’organització promotora compti amb experiències reeixides
anteriors.
➪ Que hi participin persones decents de prestigi reconegut.
➪ Projecte ambiciós de repercussió massiva: amb el suport de milers
de persones i que persegueixi canvis a gran escala.
--

10. ¿Hi ha frens o friccions que resten interès en
participar en iniciatives solidàries?
--

11. Frens
➪ Participació en el projecte (encara que es tracti de la idea del segle)
d’organitzacions o institucions en les quals no es té confiança,
especialment si son polítiques, religioses o grans empreses o empresaris.
➪ Percebre una manca de transparència.
➪ Sensació de “manipulació emocional”: quan es comunica des de
l’alarmisme, el paternalisme, es busca la llàgrima fàcil o es transmet al
ciutadà algun sentiment de culpa.
➪ Pors a introduir les dades personals en el lloc web, especialment si es
tracta de les dades bancàries en el cas de les aportacions econòmiques.
--

12. ¿Quines són les iniciatives solidàries a
Internet en què solem participar?
--

13. “Aquí apareix una llista d’accions que altres
persones ens han dit que fan per donar suport a
causes solidàries a Internet. Digues-nos si et % Habitual- % Certa
plau si tu ho fas i en quina mesura.” ment freqüència
Base: ha participat alguna vegada en alguna iniciativa
solidària a Internet, 603
Signar en línia per donar suport a una iniciativa,
deixant el meu nom i adreça electrònica 10 22,1 31,9 54,0
Difondre a Facebook o Twitter alguna iniciativa que
em sembla interessant 9 17,8 31,5 49,3
Reenviar correus electrònics als meus contactes 8 17,8 27,9 45,7
Donar suport o votar alguna iniciativa, sense
deixar les meves dades personals 7 15,6 33,3 48,9
Visitar un lloc web per assolir un nombre de visites
perquè un patrocinador doni una suma 6 13,8 29,8 43,6
Comprar productes en línia la recaptació dels
quals va a projectes solidaris
5 1,9 13,1 15,0
Fer microdonacions en línia a projectes concrets 4 1,97,3 9,2
Microcrèdits a emprenedors 3 1,6
4,2 5,8
2
--
1

14. El 51% dels internautes espanyols ha participat o col·laborat alguna
vegada en alguna iniciativa solidària a través de la xarxa.
Les formes més habituals de participació són les campanyes de
signatures, o la difusió d’iniciatives entre la xarxa de contactes. Al
voltant del 50% dels que participen en iniciatives solidàries a
Internet, fan aquest tipus de col·laboracions amb una certa
freqüència.
A gran distància es troba l’aportació directa de diners. Entre el 5 i
el 15% de qui fins ara ha participat en iniciatives solidàries,
col·laboren amb diners en alguna mesura.
--

15. Però entre ambdós extrems …
crida l’atenció el fet que el 45% participin amb alguna freqüència en
un tipus de projecte que genera recursos econòmics, tot i que el
desemborsament no el faci directament el participant, sinó una
entitat patrocinadora.
“Visitar un lloc web per assolir un nombre de visites perquè un patrocinador
doni una suma.”
--

16. La part menys rellevant és el format concret de visitar un lloc web (es
pot parlar de molts altres).
Allò que importa és que la rellevància en nombres d’aquest tipus de
participació (45%), posa de manifest que existeix un camp
d’oportunitat en l’estratègia de captació de fons per a les ONGs:
Concebre projectes patrocinables que generin un retorn al “soci-
patrocinador” i, a la vegada,
mobilitzin la voluntat de milers de “socis-actuants”.
El repte de pensar en una arquitectura de l’intercanvi.
--

17. ¿Podem estimar quants internautes es
mostren permeables a aportar diners?
--

18. Imagina que et proposen una iniciativa solidària amb què estàs d’acord, i que
et dóna prou confiança. ¿Quina situació et defineix millor?
Total mostra, 1.184
La cosa més normal és que
acabi col·laborant amb diners
5,7
26,6%
Hi penso una mica, i és bastant
probable que sí col·labori amb diners
20,9
M’ho penso bastant i sóc bastant
selectiu 41,4
Normalment no acostumo a
col·laborar amb diners 27,4
Ns-nc
4,6
--

19. Aquest estudi ens indica que el 6% dels internautes espanyols es
consideren obertament predisposats a fer aportacions dineràries, i un
altre 21% addicional ho farien de forma bastant probable.
És a dir, hi ha un cabal de 5,4 milions de persones (27% dels
internautes espanyols) permeables a les aportacions directes, si els
projectes generen prou interès i confiança.
--

20. ¿Hi ha alguna fórmula preferida per a les
donacions econòmiques?
--

21. A l’hora de col·laborar amb donacions econòmiques a iniciatives solidàries del
teu grat ¿quina fórmula et sembla més adequada en el teu cas?
Total mostra, 1.184
El suport puntual a un
projecte concret
40,8
L’ingrés de quotes periòdiques a
una organització 11,2
L’ingrés mensual d’una microquota
mensual a una organització 9,8
Les tres són igualment
apropiades per a mi 15,4
Cap de les tres és apropiada
per a mi 12,7
Ns-nc
10,2
--

22. Aquesta preferència pel suport a projectes concrets implica que les
ONGs concebin la seva activitat com a “productes” que necessiten
atreure l’atenció i els suports cada vegada que són creats.
PER TANT
La probabilitat d’èxit en la captació es veurà afavorida si s’hi
incorporen els aspectes motivadors i es minimitzen els frens que els
ciutadans ens han comunicat.
--

23. 5,4 milions
Fórmula preferida:
d’internautes
el suport puntual a
permeables a la
projectes concrets.
donació.
Potencialitat del crowdfunding
(com a fórmula per captar suports ciutadans a través
d’Internet).
Parlem de potencialitat i no de realitat, perquè només el 5% dels
internautes espanyols saben de què els estan parlant si algú els parla
de crowdfunding.
(A un 8% addicional “li sona una mica, però no està segur/a”).
--

24. La fórmula crowdfunding conté dos fonts de valor del màxim interès.
➪ S’ajusta perfectament a la preferència ciutadana pel suport
puntual a projectes específics.
➪ I és una fórmula fàcilment patrocinable, on el soci-
patrocinador pot incentivar/premiar els suports puntuals dels
ciutadans en forma de col·laboració no dinerària.
Oportunitats per pensar en
una nova Arquitectura de l’Intercanvi
--

25. És possible que a les persones els faci recel entregar diners
de forma directa a la solidaritat,
però hi ha un capital d’Amor –recurs inesgotable- per
posar-lo a disposició de projectes patrocinats interessants i
de confiança, que alliberin recursos econòmics cap a la
solidaritat.
Però atenció!
--

26. Un dels frens a la participació és la presència de grans empreses i
empresaris en els projectes solidaris.
Perquè les marques comercials puguin obtenir el seu retorn legítim i
donar un valor afegit als projectes solidaris, ho han de fer des d’un
“saber estar” en aquest territori.
“Si haguessis de triar dues paraules per ilustrar
QUÈ REPRESENTA LA SOLIDARITAT PER A TU , quines utilitzaries?”
(Total mostra, 1.184)
--

27. Quan s’invita a les persones a participar en el territori de la
solidaritat ens estem invocant el material més noble de què disposen
els éssers humans:
ajuda, generositat, compartir, empatia, amor, humanitat …
Si una marca comercial decideix entrar-hi necessita lligar diverses
dimensions en una dansa coherent:
qui SÓC > què VULL > què FAIG > què DIC.
--

28. La coherència en el plantejament sempre té premi i associar una
marca amb la noblesa de la condició humana pot ser una decisió
encertada, ho pot ser sense dubte.
Però si es dóna aquest pas, ha de SER DE VERITAT.
Si allò que una marca necessita és una APARIÈNCIA DE VERITAT, és
millor que es busqui un altre mètode perquè, sense cap tipus de
dubte, abans o després serà desemmascarada per la intel·ligència
ètica dels ciutadans.
I sortirà perdent.
--

29. Metodologia i mostra
--

30. Univers de l’estudi.
➪ Internautes residents a Espanya de 16 o més anys (20 milions de persones. Font INE).
Tècnica de recollida d’informació.
➪ Qüestionari en línia de 15 minuts de duració mitjana.
➪ Les preguntes del qüestionari van ser dissenyades després d’una fase qualitativa mitjançant
entrevistes en línia semiestructurades en què van participar 246 persones.
Mostreig i mostra.
➪ La mostra està composta per 1.184 persones, que han estat seleccionades del panel Netquest.
➪ El mostreig es fa per invitació aleatòria a panelistes que no hagin estat consultats en els últims 15
dies, cercant el compliment de quotes creuades de sexe / edat proporcionals a allò observat en
l’univers d’internautes espanyols de 16 o més anys.
➪ La taxa de resposta ha estat del 38% i la taxa d’abandonament del 4,5%.
Dates del treball de camp.
➪ Fase qualitativa: maig-juny 2011 / Enquesta: 1 al 9 de setembre de 2011.
--

31. MOSTRA ENTREVISTADA
DISTRIBUCIÓ SEXE / EDAT
% Homes % Dones
52,0% 48,0%
5 55 i + 5,7 5,4 55 i +
4 45 - 54 10,3 45 - 54
6,8
3 35-44 14,0 35-44
11,3
25-34 13,4 25-34
2 15,1
16-24 8,6 16-24
1 9,4
--