2. Un home de 92 anys, baixet,
molt ben vestit es preparava
per anar a viure a una
residència d'avis.
Feia poc que la seva dona havia
mort i no es veia amb forces de
continuar vivint sol.

3. Després d'una llarga espera a la
recepció de la residència,
l'avidsen que ja té la seva
habitació preparada.
Amb l'ajut del seu bastó es dirigí
lentament cap a l'ascensor. La
persona que l'acompanyava li
anava explicant som era la seva
habitació amb tota mena de
detalls.

4. - «La meva habitació m'agrada
molt», digué alegrement
- «Però, senyor, com ho sap que
li agrada? Vostè encara no l'ha
vist, esperi un moment més i de
seguida la veurà».

5. «Això no té res a veure», contestà.
«Sóc jo qui tria la meva felicitat.
El fet que m'agradi o no la meva
habitació no depén de com estigui
decorada o de les coses que hi
hagi dins, sinó de com la veig jo».
«I jo ja fa estona que he decidit
que la meva nova habitació
m'agrada molt».

6. « Jo puc triar: Em puc passar el
dia al llit nomenant totes les
dificultats que tinc o bé em puc
aixecar i donar les gràcies a la vida
per tot allò de la meva vida que va
bé.»
«Cada dia és un regal, i mentre
cada matí pugui obrir els meus
ulls, agrairé aquest nou dia que la
vida m'ofereix i el viure amb la
màxima intensitat que em sigui
possible».