Article de Jordi Goula al dominical econòmic Diners de La Vanguardia, en el qual exposa la preocupant situació de les sol·licituds de patent a Espanya, i recull els motius i algunes solucions per canviar aquesta situació exposats en l'entrevista que em va fer al respecte.

1. .
Orientar-se
enel nou
laberintfiscal
Els impostos
canvien per
fomentar el
consum, però
també per
ampliar les bases
sobre les quals es
pot incrementar
la recaptació
en el futur
PERICO PASTOR
Creuers per a
anticreueristes
Les nostres empreses
s’obliden de les patents
A L’INTERIOR
UNA GRAN OFERTA
D’ANUNCIS I
EL SUPLEMENT
SETMANAL
DE MOTOR
L’èxit dels grecs de Vari-
ety Cruises rau en el fet
que els seus vaixells són
petits, amb molt de
glamur i destinacions no
massificades. PÀGINA 11
A Espanya, els
particulars van
presentar més
sol·licituds nacionals que
les empreses el 2013.
No anem bé. PÀG. 19
29 juny 2014

2. LA VANGUARDIA DIUMENGE, 29 JUNY 2014 DINERS 19
Que en un país els particulars
presentin més sol·licituds de
patents nacionals que les em-
preses indica que alguna cosa
no acaba de rutllar. Que el pri-
mer sol·licitant espanyol de pa-
tents internacionals sigui el
CSIC és indicatiu en el mateix
sentit. Que només dues empre-
ses de l’Ibex 35 (Telefónica i
Arcelor Mittal) presentin més
de deu sol·licituds internacio-
nals i que la nostra primera
sol·licitant –Telefónica– ocupi
la posició 377 del món porta a
preguntar-se com es materialit-
za l’R+D que fan les nostres
companyies. I finalment, que
hi hagi vuit empreses al món
–Panasonic, ZTE, Huawei,
Qualcomm, Intel, Sharp, Bosch
i Toyota– que presentin, cadas-
cuna per separat, més sol·lici-
tuds de patents internacionals
que tot Espanya, tanca el cer-
cle poc virtuós que tenim en
aquesta matèria, d’altra banda
crucial. Veient això, hom es
pregunta a què treu cap tant
d’interès en la innovació i la in-
ternacionalització de l’empre-
sa, si després no ho rematem
amb la patent? Per què se’n par-
la tan poc?
Hi falta alguna cosa, en l’en-
granatge de les nostres organit-
zacions. Ho ha estudiat bé Gi-
an-Luis Ribechini Creus, engi-
nyer industrial i professor de
l’OBS, Online Business School,
on acaba de presentar l’estudi
El sistema de patents 2014, que
analitza quines són les tendèn-
cies dels diversos tipus de sol·li-
cituds de patents que es realit-
zen, tant a Espanya –global i per
autonomies– com a Europa i a
les principals economies del
món. “Les inversions en màrque-
ting es consideren fonamentals,
però la protecció del producte
no es du a terme”, diu. Té raó,
perquè avui el valor dels intangi-
bles pot arribar a ser superior al
dels actius materials. Una màqui-
na es converteix en ferralla, però
unes patents es poden negociar.
Kodak, per exemple, va rendibi-
litzar amb la venda d’una part de
la cartera de patents el seu pro-
cés d’“insolvència”.
Hi ha un aspecte que destaca
Ribechini, i és la necessitat que
el redactat de la patent sigui
molt precís i ajustat al que es
necessita protegir. I adverteix
“sovint una patent que et surt
molt barata et protegeix menys
que una que està molt ben feta.
Això és el que s’hauria d’exigir
sempre”.
De tota manera, admet que
aquí ens falta cultura en patents,
“perquè no sabem el potencial
que tenen. Una patent permet
plantar cara a una multinacional,
en tenim bons exemples, i ben re-
cents. Ara bé, sembla com si nin-
gú no en fes cas”, continua dient.
Es refereix al cas de la catalana
Fractus, un cas de David contra
el Goliat multinacional Samsung
ben alliçonador. Fa poc, un tribu-
nal de Texas ha donat la raó a
Fractus i ha ordenat una indem-
nització a favor seu de 41 milions
de dòlars.
Un altre dels frens habituals
que esmenta per no fer una
patent és la típica consideració
per part de l’empresari que “no
serveix per a res”. “Moltes ve-
gades es pensa que fent un petit
canvi al producte ja no serveix la
patent. I s’equivoquen: si passa
això és que no s’ha redactat bé”.
afegeix.
I el tercer aspecte que planteja
és que hi ha pocs incentius indivi-
duals. “Si volem un canvi de mo-
del en aquest país, per mi és im-
prescindible que es retribueixi
l’innovador en funció del benefi-
ci que aporti a l’empresa. Si es pa-
ga comissió a un venedor i un va-
riable a un directiu, per què no
es paga a l’innovador? A Alema-
nya ho fan i els funciona molt bé,
precisament la llei de Patent de
l’Empleat és un dels seus actius
més importants, perquè té molt
motivats els empleats”. Per con-
tra, la llei de Patents a Espanya
diu que l’empleat-inventor no té
dret a cap mena de remuneració
complementària per la patent.
No costa gaire suposar que un in-
centiu faria que la plantilla pres-
sionés per fer patents. Precisa-
ment, l’interès de l’inventor
–que veu el negoci que pot fer–
és un dels motius que addueix
per explicar per què a Espanya
hi ha més sol·licituds de particu-
lars que no pas d’empreses...
En aquests moments, “la llei
de Patents a Espanya està en pro-
cés de revisió, concretament a ni-
vell d’avantprojecte. El recent
dictamen del Consell Econòmic i
Social ha recomanat aquest in-
centiu, per la qual cosa caldrà es-
perar a veure què passa en el trà-
mit parlamentari”, diu.
Però si bé fallen els incentius
individuals, no fallen pas els fis-
cals. L’any 2007 es va incorporar
a l’article 23 de l’impost de so-
cietats, Reducció d’ingressos pro-
cedents de determinats actius in-
tangibles, un incentiu que consis-
teix en una reducció del 60% de
la base imposable de les rendes
procedents de la cessió del dret
d’ús o d’explotació de patents i
altres actius intangibles. Ribechi-
ni hi veu una possibilitat que cal
que tinguin molt en compte algu-
nes companyies. “Pot ser una al-
ternativa a la internacionalitza-
ció per a les empreses que no tin-
guin capacitat per anar a un altre
país o que elaborin productes
molt cars de transportar. Se ce-
deix la patent i se’n desgraven
els royalties...”
L’estudi esmentat comprova com
l’any 2013 es consolida la tendència
interanual de creixement de les
sol·licituds internacionals de Patents
PCT (els 148 països que han firmat
el Tractat de Cooperació en matèria
de Patents)que va començar el
2009. Concretament, el 2013 es van
presentar 204.918 sol·licituds a tot
el món, cosa que suposa un incre-
ment del 4,91% respecte a l’any
2012. Els cinc països que més sol·lici-
tuds PCT van presentar el 2013
tornen a ser: EUA, Japó, Xina, Alema-
nya i la República de Corea, que
sumen el 75% del total d’aquestes
sol·licituds internacionals. És relle-
vant assenyalar que la meitat
d’aquestes sol·licituds les fan només
entre els dos primers.
Tant els EUA com el Japó, la Xina
i la República de Corea mantenen
tendències de creixement en les
sol·licituds internacionals, mentre
que Alemanya presenta una tendèn-
cia gairebé plana. Es continua reafir-
mant el fet que les empreses asiàti-
ques consideren important la defen-
sa dels seus interessos comercials a
nivell global amb una estratègia a
llarg termini mitjançant l’ús de la
protecció que dóna les patents.
El lideratge mundial el 2013
l’ostenta Panasonic, amb 2.839
sol·licituds, que desbanca en més de
600 la líder de l’any anterior, la
xinesa ZTE Corporation (2.309), que
redueix la quantitat de sol·licituds un
40% respecte al 2012. És destacable
l’arribada a la cinquena posició en el
rànquing d’Intel, que incrementa un
200% la quantitat de sol·licituds
respecte a l’any anterior.
Per la seva banda, el Sistema de
Patents Europeu (EPO) manté una
tendència d’oscil·lació irregular que
per al 2013 s’expressa en 47.869
sol·licituds (una caiguda del -0,42%
respecte al 2012) realitzades per
sol·licitants de 118 països. Els cinc
primers països que més sol·licituds
van presentar el 2013 són els EUA,
Alemanya, el Japó, França i Suïssa,
que suposen el 67% del total.
Els EUA i el Japó lideren les
sol·licituds internacionals
GESTIÓ m
GABRIELA RUBIO
m Per què no es dóna
una retribució extra
per la invenció d’un
empleat innovador
que acaba en patent?
JORDI GOULA
PROTECCIÓ
Estratègiaenpatents, perquè?
A Espanya els particulars van presentar més sol·licituds nacionals que les empreses el 2013