2. INSTRUMENTS DE VENT
Són aquells que produeixen el so en posar en vibració procediment amb emissió d'aire.
La majoria d'aquests instruments tenen llengüeta, que pot ser de diferents tipus...
N'hi ha alguns que no tenen llengüeta com l'acordió, l'harmònica o l'orgue.
La ressonància d'aquests instruments queda definida segons la llargària de tub, el
gruix i la pressió de la columna d'aire. El timbre dels instruments de vent està molt
relacionat amb el material del qual està fet i la forma de l'instrument.
http://www.xtec.es/trobada/nadal99/flauta.htm
L'embocadura consisteix en un forat que actua de bisell, tallant el filet d'aire produït
pel buf del músic igual que quan bufem dins un tub i el fem sonar. Aquest filet d'aire,
en topar amb aquest bisell fa que tota la columna d'aire que hi ha dins l'instrument
vibri i d'aquesta manera es produeix el so. Aquest so serà més greu si el tub és més
llarg i més agut com més curt sigui el tub. Quan totes les claus de l'instrument estan
tancades el tub va de cap a peu i el so per tant és més greu. A mida que es destapen el
tub s'acurça i el so es fa cada vegada més agut.
L'origen de la flauta és totalment remot. En tota cultura del món es desenvoluparen
diferents flautes, diverses en el material i la mida però en una mateixa escència
Les flautes travesseres, que en altres cultures ja existien centenars d'anys abans de
la nostra Era, arriben a Europa cap al segle XI – XII a través dels Bizanci. Però com
eren uns instruments difícils de tocar, ja que entre d'altres inconvenients tenien uns
14 forats que s'havien de tapar amb 9 dits, passen bastant desapercebudes fins que
ja en el segle XIX, Theobald Böhm, incorpora importants modificacions, entre elles,
els jocs de claus, anelles i varetes que ja permetien tapar diversos forats amb un sol
dit, a més de millorar l'afinació que fins aquest moment, sembla ser, deixava bastant
que desitjar. És a partir d'aquí que neix la flauta travessera de metall, tal i com la
coneixem en l'actualitat.
3. L'extensió de la flauta travessera, amb tres registres diferenciats: agut, mig i
greu, és quasi tant àmplia com la del violí.
