Jardinería vertical

2. INTRODUCCIÓ
 El jardí vertical implica cobrir un mur o altre espai vertical amb un
sustrat vegetalitzat.
 Moltes empreses especialitzades han inventat sistemes de jardineria
vertical fàcils i fiables.
 La integració d’un jardí vertical serà millor si està previst en la concepció de
l’edifici.
 Els costos de manteniment i construcció són petits comparats amb els
beneficis que obtenim, sobretot quan plantem espècies que necessiten poc
substrat, poca aigua i un mantneiment gairebé nul.
 Beneficis dels jardins verticals: Segresten CO2, plom, pols,…, atrauen
pol.linitzadors, frenen el vent, milloren el clima dels edificis, aporten
bellesa a les ciutats
 Restriccions: Cal una estructura suficientement forta, escollir les plantes
apropiades i un accés fàcil pel manteniment.

3. COMPONENTS D’UN JARDÍ VERTICAL

4. TIPUS DE JARDINS VERTICALS
 Façanes vegetals tradicionals (Green façades)
 Es prioritzen les plantes adventícies i autòctones resistents a
temperatures extremes, que necessiten poca terra i que
cobreixen ràpidament el sòl
 Plantes de flor: Origanum, allium petits, armerias, iris nans,
las centaureas, convolvulus,…
 Entapissants: Sedum, Thymus, clavellines, gypsofiles,…
 Gramínies: Festucas, Stipa,...
 Plantes verdes: Iberis
 Plantes suculentes: Lampranthus,Drosanthemum…
 Plantación: Extensiva o intensiva
 Segons el gruiux del substrato el grau de reg

5. FAÇANES VEGETALS TRADICIONALS
 Les plantes tenen les arrels al sòl
 Sistema directe: Les plantes creixen directament sobre la façana. Les plantes
han de ser capaces d’enfilar-se a la façana pels seus propis mitjans
Sistema indirecte: Les plantes creixen amb un sistema intermitg, com
enreixats modulars, sistemes de filferros trenats o cables.
 Aquests sistemes tenen un creixement lent (diversos anys)
 No cal sistema de reg, ja que les plantes agafen els recursos necessaris del
substrat natural

6. MURS VIUS
 Aporten aigua i nutrients des de la propia façana.
 SISTEMES DIRECTES
 Contenidors: Les plantes creixen en contenidors
intermitjos, situats a la part inferior de cada nivell de planta o
a la coberta, formant sistemes penjants.
Aquest sistema necessita un aport continu d’aigua, perquè
les plantes no estan en contacte amb el sòl. El seu creixement
és lent i està limitat per l’espai que tenen les arrels.
 Murs amb vegetació natural: Les plantes creixen entre les
juntes dels elements discontinus o en parets en estat de
disgregació. Se sol trobar en edificis antics, castells o murs a
l’ombra.
 Murs amb vegetació artificial: Les plantes es planten en
substrat amb panells en contacte amb la paret. Hi ha poques
espècies compatibles amb el formigó, degut al seu alt pH.
 Formigó vegetal o biològic: S’utilitza un formigó
permeable, amb cavitats a on creixen les plantes. L’estructura
consisteix en una capa de formigó interior (el normal, de pH
8), una làmina impermeable i una capa exterior (de pH
lleugerament àcid, formada per formigó porós a base de
fosfat de magnesi), que es comporta como un suport que reté
la humitat i propicia el creixement d’algues, fongs i líquens.
El reg es fa per conduccions exteriors, reutilitzant l’aigua de
pluja.

7. MURS VIUS
 Aporten aigua i nutrients des de la propia façana.
 SISTEMES INDIRECTES
 Enfiladisses amb sistema de suport: Els contenidors (situats a
nivell de cada planta) es separen de la façana, creant una doble
pell mitjançant enreixats o cables.
 Façana vegetal hivernacle: És un tancament de façana
concebut com un hivernacle planer amb un subsistema
constructiu vegetal. Funciona com a ventilació i protecció solar.
Sol estar format per:
- Capa exterior: Formada per làmines regulables.
- Capa intermitja vegetal: Formada per una jardinera metàl.lica
amb
reg automàtic i cablejat d’acer hel.licoidal (suport de les
plantes).
- Capa interior: Finestra corredera de dues fulles.
 Living Wall Systems (LWS): Son sistemes en els quals les
plantes creixen a certa distància de la façana, mitjançant sistemes
que permeten el seu creixement.
Són aplicables en exterior i en interior i per gairebé qualsevol
localització (permeten espècies que no necessiten ser enfiladisses
ni penjants, i poden construir-se en climes molt assolellats,
nòrdics, tropicals, temperats,...).

8. TIPUS DE LWS
 SISTEMES AMB SUBSTRAT PESAT
 Sistema eco-bin: El medi de plantació està format per un
conjunt de cel.les ceràmiques, amb una inclinació i un
substrat que permeten emmagatzemar aigua durant un llarg
període de temps.
Aquest sistema dóna la possibilitat de tenir un jardí vertical a
un nivell domèstico, ja que les epècies seleccionades
necessiten molt poca aigua i un mínim manteniment, i el
client pot substituir les plantas sense tenir un elevat nivell de
coneixements.
Aquest sistema té un molt bon comportament en climes
àrids i semiàrids, amb alta insolació.
 Sistema leaf-box: Són panells modulars amb 10-15 cm de
substrat vegetal sobre bastidors d’alumini.
Aquest sistema permet la instal.lació de panells pre-plantats
amb varietats de sedum (amb densitats de fins a 40
plantes/m2), obtenint una superfície verda des del primer
moment.

9. TIPUS DE LWS
 SISTEMES AMB SUBSTRAT LLEUGER (SAFATES
MODULARS)
 Panells plàstics VGM Green Wall (Elmich): Panells
modulars de polipropilè de 60 x 50x1,5 o 2,5 cm, fixats
vertical yi horizontalment. A l’interior de cada panell el
substrat és retingut per un feltre amb incisions per introduïr-
hi plantes. El reg és per goteig, intercalat entre els mòduls.
 Panells metàl.lics Green living walls: Panells d’acer
inoxidable o alumini de diversos tamanys (60x60x7 cm,
30x60x7 cm i 30x30x7 cm) instal.lats sobre perfils verticals i
horizontals. A l’interior de cada panell el substrat és retingut
per un feltre de fibres de poliéster amb incisions per
introduïr-hi plantes i un material aislante situat a l’extrem
interior del conjunt.

10. TIPUS DE LWS
 SISTEMES HIDROPÒNICS
 Sistema F+P d’espumes (grup Unusual Green): Panells de PVC
anclats sobre bastidors. Una doble capa sintètica sense teixir reté
les plantes, i el substrat és una espuma de poliéster-cotó.
Té baix pes (25-30kg/m2 saturat), una velocitat de muntatge de
100m2 en 10 dies, i les espècies es planten i substitueixen
fàcilment, ja que es poden plantar i treure de manera independent.
El sistema de reg es situa entre la capa de material no teixit, el que
permet un fàcil accés. Variant les característiques de la solució
hidropònica es pot reduir el manteniment.
El gruix del sistema ronda els 20cm, amb 40 plantes/m2.
 Le mur vegetal de feltre geotèxtil (Patrick Blanc): Format per
un entramat de rastrells verticals que formen una càmara d’uns 5
cm (a on es posa l’aïllament), una capa de PVC impermeable
(d’1cm de gruix) i 2 capes grapades de feltre de poliamida amb
incisions (per plantar) grapades al PVC.
La densitat és de 20-40 plantes/m2), i el riego es fa amb
tubs de polipropilè horitzontals perforats.
 Sistema GSky Pro Wall (Ambius): Consta de bastidors d’acer
inoxidable, panells d’acer inoxidable, medio de creixement (llana
de roca), plantas pre-plantades en cel.les i sistema monitoritzat de
reg i fertilització.

11. TIPUS DE LWS
 SISTEMES AEROPÒNICS
 Sistema Nèbula: Està format per una agrupació de tillandsias (plantes
aéries que obtenen l’aigua i nutrients de l’aire).
El reg és mínim i no cal aportar nutrients. De fet el reg es pot fer amb
pulveritzadors manuals o amb nebulitzadores.
Aquest sistema es recomana especialment si no es té accés a les
instal.lacions d’aigua.

12. APILCACIONS ESPECIALS DE JARDÍ
VERTICAL: AIRE ACONDICIONAT
VEGETAL (Unusual Green)
 L’aire es recircula a través del sistema de ventilació i es torna
a l’habitación a través de la façana vegetal, passant a través
del substrat plantat i de la vegetació.
El seu consum energètico és notablement menor que el d’un
aire acondicionat tradicional, i el sistema de conduccions és
idèntic (amb la diferència que l’aire es recircula a través d’un
jardí vertical en lloc de l’split).
 Un dels principals avantatges de l’aire acondicionat vegetal
es la seva capacitat d’ autorregularse sense necesidad
d’intervenció de l’usuari (les plantes evaporen més aigua
com més calor fa).
 La seva instal.lació és semblant a instal.lar un pladur: Són
diversos perfils metàl.lics que formen una càmara d’aire
sobre els que s’instal.la el jardí vertical. Aquesta capa actua
com el sustratt sobre el que creixen les arrels de les plantas i
està sempre humida gràcies a un sistema de control
d’humitat i reg por goteig.
 El aire calente es capta de la sala a través de les conduccions
d’aire amb un ventilador i es condueix a la càmara d’aire del
jardí vertical, passant a través del panell perforat i del feltre
humit (on s’absorbeixen els contaminants) i de les fulles de
les plantes (on es produeix l’evapotranspiración). D’aquesta
manera s’obté una sensació d’aire fresc procedent del jardí.