• El centaure és un ser amb cos de cavall i el tors, braços i cap d'home.
• Habita en equilibri amb la naturalesa, així que només caça el que necessita per a viure i si tala un arbre, planta un altre.Solen ser trobats en prats, clars i boscos de fulla caduca. Són molt sociables amb altres espècies del bosc. Són coneguts per les seues habilitats amb la llança i amb l'arc, encara que també poden usar garrots i escuts a l'hora de la lluita.
• És famosa la seua afició pel vi, que els tranforma en sers desagradables i quelcom toscos, inclús agressius.
• Són fills de Ixión i d'un núvol amb forma d'Hera anomenat Nefole.
• . Una de les llegendes de la mitologia grec compte que el primer centaure va ser Quiró. Quiró era un titá que va entrar en guerra amb els jóvens déus l'Olimp, però va perdre.Com a castic, Apol•lo, el déu de la llum i la raó, el va convertir en mitat home i mitat cavall. En esta llegenda es narra com va ser ferit per una fletxa verinosa, i després d'un temps d'agonia va renunciar a la seua immortalitat.Quiró va cedir la seua immortalitat a Prometeu, un altre titá. Zeus, com agraiment per aquest gest que va tindre Quiró, va dibuixar la forma de centaure en una constel•lació i li va donar el nom de Sagitari.
• Alguns centaures coneguts són: Quiró, Folos.
• Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.
• L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia)
Ja sé que hi han moltes faltes! És d'una pàgina valenciana.
The document provides a name, Gerard Vidal Chacón. No other details are given about this person in the single line document. In summary, the document only states an individual's name without any other contextual information.
2. SEGONS LA MITOLOGIA GREGA VA SER UNA NIMFA, FILLA D’ÍNAC I DE MÈLIA Com que Zeus no aconseguia seduir Io, es va convertir en una boira densa per atrapar-la i prendre-li la virginitat. Després, Zeus va convertir Io en vaca per amagar-la de la seva esposa Hera. Com que Hera no es refiava del seu marit, va demanar-li que li regalés la vaca (Io) i la va posar sota la vigilància del monstre Argos, que tenia 100 ulls. Zeus va demanar-li a Hermes que matés al monstre i alliberés Io. Hermes va adormir Argos amb la seva flauta, el va matar i va alliberar Io. Hera, per recompensar a Argos els serveis prestats, va posar els seus 100 ulls en el paó reial, que va esdevenir el seu animal.
3. Io, tot i haver estat alliberada per Hermes, no es va desfer d’Hera, ja que aquesta la va enviar un tàvec que la picava anés on anés. Finalment Io va fugir a Egipte. A Egipte va ser tornada a cos de dona gràcies a las carícies de Zeus. D’ells dos en va néixer Épafos a prop del riu Nil. Hera va ordenar recollir a Épafos i a portar-lo amb ella. Zeus, en assabentar-se’n, va castigar i aniquilar als servents d’Hera per complir les ordres.
4. Io va tornar a marxar, aquest cop a la recerca del seu fill. El va trobar a Síria. Un cop ja tenia el seu fill, va tornar a Egipte i es va casar amb Telègon, que governava aquella regió; per això Épafos va heretar la corona del país del Nil. Io va construir una estàtua de la deessa Dèmeter que a Egipte era anomenada Isis.
