Informe Tic Ens Locals 2008

ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES
DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA
2008

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4
2. METODOLOGIA I MOSTRA .......................................................................... 5
3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA ................................................................ 8
3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses.......................................................... 8
3.2. Canals de comunicació .......................................................................... 12
3.2.1. Participació ciutadana...................................................................... 13
3.2.2. Seu electrònica ................................................................................ 14
3.2.3. Carpeta del ciutadà.......................................................................... 15
3.2.4. Contractació electrònica .................................................................. 16
3.2.5. Eines de comunicació i participació ................................................. 17
3.2.6. Accessibilitat .................................................................................... 20
3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ............................................... 21
4. SISTEMES INTERNS .................................................................................. 25
4.1. Sistemes de seguretat ........................................................................... 25
4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ......................................... 25
4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital ...................................... 26
4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital ...................... 27
4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ................. 28
4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat
digital ..................................................................................................... 30
4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals............................................... 31
4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals ..................... 32
4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades................................... 33
4.2. Recursos TIC als ens locals................................................................... 37
4.2.1 Recursos humans i TIC .................................................................... 38
4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC ..................................................... 41
4.2.3. Programari i Intranet ........................................................................ 42
4.3. Eines de gestió....................................................................................... 46
5. INFRAESTRUCTURES................................................................................ 53
5.1. Connectivitat .......................................................................................... 53
5.2. Telefonia Mòbil....................................................................................... 54
5.3. Xarxes.................................................................................................... 60

2

6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A
CATALUNYA.................................................................................................... 64
6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions........... 64
6.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................... 65
7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 80

3

1. INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, les administracions públiques catalanes estan fent importants
esforços a fi d’incorporar les noves tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) en el desenvolupament de la seva activitat diària. L’objectiu
és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics, una
prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats.

El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les
tecnologies de la informació i la comunicació a l’administració local catalana,
identificant les principals accions dutes a terme per avançar en el
desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya.

L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Ciutadans als Serveis Públics (d’ara endavant LAECSP) reconeix el dret dels
ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics per relacionar-se amb les
administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament d’aquesta
activitat amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions
telemàtiques entre els ciutadans, les empreses i les administracions, i així
contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions
públiques.

Per als ajuntaments, com per la resta d’administracions públiques, l’adequació
a les exigències d’aquesta llei representa un repte important, alhora que
propícia noves oportunitats.

L’estudi s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la
Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Observatori per a la
Societat de la Informació (FOBSIC).

El present informe i els d’anys anteriors es poden consultar a:
http://www.localret.cat i http://www.fobsic.cat.

4

2. METODOLOGIA I MOSTRA

La informació necessària per a elaborar aquest estudi es va obtenir a través
d’un formulari electrònic publicat a Internet, aquest mitjà va ser utilitzat pel 95%
dels ajuntaments que van participar a l’enquesta. El 5% restant ho va fer
mitjançant altres canals de resposta (via fax i correu postal).

El treball de camp es va iniciar a juliol de 2008 i va finalitzar a novembre del
mateix any. La informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau
d’infraestructures, ús i inversió tecnològica que estan realitzant els ajuntaments
catalans, i la FOBSIC ha estat l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les
dades.

Donada la diferent tipologia d’ajuntaments que conformen l’administració local
catalana, no tots els ajuntaments evolucionen al mateix ritme cap a la
implantació de l’administració electrònica. És per aquest motiu que, tenint en
compte la grandària del municipi, s’han dissenyat dos models de qüestionari:
un per als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, i un altre per als de més
de 10.000 habitants1.

A tots 2 qüestionaris es troben indicadors comuns i indicadors específics, doncs
el procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb
les possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els
ajuntaments grans disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per
avançar cap a l’administració electrònica que no pas els ajuntaments més
petits.

Els dos qüestionaris estan estructurats en 3 grans blocs:

- Administració electrònica (interactivitat amb els ciutadans i les empreses,
canals de comunicació, etc.)
- Sistemes interns de l’ajuntament (certificat i signatura digitals, Llei Orgànica
de Protecció de Dades, recursos TIC a l’ajuntament, etc.)
- Infraestructures TIC

El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 662 ajuntaments del
total de 946 que composen l’administració local catalana, el que suposa un
nivell de resposta del 70%. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta
representen el 95% de la població de Catalunya.

1
Els 2 models de qüestionari s’adjunten a aquest informe en format PDF:
Qüestionari ajuntaments <10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Petits”
Qüestionari ajuntaments >10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Grans”

5

Com s’observa a la taula següent, els 662 ajuntaments s’han classificat en 5
franges segons la mida dels seus municipis a nivell de població.

Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2008.

Mostra
Número
ajuntaments
Franges de població ajuntaments % de resposta
enquesta
a Catalunya
2008
< 10.000 827 548 66%
10.000 – 20.000 56 52 93%
20.000 – 50.000 40 39 98%
50.000 – 100.000 13 13 100%
> 100.000 10 10 100%
Catalunya 946 662 70%

Font: Localret i FOBSIC

Amb l’objectiu de proporcionar una informació més detallada als 548
ajuntaments que formen la franja de municipis de menys de 10.000 habitants,
per a determinats indicadors es donaran aquests resultats desglossats en tres
subfranges (menys de 1.000 habitants, de 1.000 a 5.000, i de 5.000 a 10.000
habitants). El grau de resposta en aquestes franges es pot consultar a la taula
següent:

Taula 1.a: Percentatge de respostes dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants, 2008.

Mostra
Desglossament Número
ajuntaments
de la franja ajuntaments % de resposta
enquesta
de < 10.000 h. a Catalunya
2008
< 1.000 482 280 58%
1.000 – 5.000 261 200 77%
5.000 – 10.000 84 68 81%


A la taula 2, s’observa que la mostra de municipis de més de 50.000 habitants
representa la totalitat de la població d’aquestes franges. En canvi, els 39
municipis de 20.000 a 50.000 habitants representen un 97% de la població de
la franja, els 52 municipis de 10.000 a 20.000 habitants cobreixen el 93%, i els
548 municipis de menys de 10.000 habitants cobreixen un 78% de la població
de la franja.

6

Taula 2: Població i representativitat de la mostra per franges, 2008.

Mostra
Número Població
ajuntaments Població de Representativitat
Franges de població ajuntaments Catalunya
2 enquesta la mostra de la mostra
a Catalunya 2008
2008
< 10.000 827 1.370.889 548 1.064.331 78%
10.000 – 20.000 56 777.930 52 725.274 93%
20.000 – 50.000 40 1.200.144 39 1.169.188 97%
50.000 – 100.000 13 905.729 13 905.729 100%
> 100.000 9 1.493.478 9 1.493.478 100%
Aj. Barcelona 1 1.615.908 1 1.615.908 100%
Catalunya 946 7.364.078 662 6.973.908 95%


Donat que l’ajuntament de Barcelona dóna servei a un 22% de la població total
de Catalunya, per a determinats indicadors es comenta el seu cas
específicament.

Com ja esmentàvem, per tal de conèixer amb més detall la situació dels
municipis fins a 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran els
resultats desglossats en tres subfranges.
A la taula següent es detalla la representativitat de la mostra d’aquestes tres
subfranges que engloben els municipis de menys de 10.000 habitants.

Taula 2.a: Població i representativitat de la mostra de la franja de menys de 10.000 h., 2008.

Desglossament Població
Població Representativitat
de la franja Catalunya
de la mostra de la mostra
de < 10.000 h. 2008
< 1.000 192.328 127.132 66%
1.000 – 5.000 597.721 469.839 79%
5.000 – 10.000 580.840 467.360 80%


Per a tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del
nombre d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador
específic3.

2
Padró municipal d’habitants 2008. Font Idescat.
3
Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les
preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta.

7

3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

En aquest primer bloc de l’informe s’analitzen els diferents canals o mitjans que
permeten interactuar amb els ciutadans i les empreses, des de la prestació del
servei a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis
RSS, xats, fòrums o eines web 2.0.

3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses

Un apartat de l’enquesta es refereix als serveis interactius oferts pels
ajuntaments per via d’Internet. Es va demanar als ajuntaments que situessin el
nivell d’interactivitat del serveis municipals en línia, definint la interactivitat com
la possibilitat que tenen els ciutadans o les empreses de fer procediments i/o
tràmits per Internet. Es va utilitzar una escala de quatre nivells:
- El nivell 1 indica que el ciutadà pot accedir a través del web a la
informació que descriu el procediment per a l’obtenció del servei públic.
- El nivell 2 es refereix a la possibilitat de descarregar formularis
administratius en paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció
d’un servei, però sense que es doni la possibilitat de tramitar el
procediment en línia.
- El nivell 3 contempla els casos en què es retorna a l’Administració els
formularis per mitjans electrònics, i s’obté d’aquesta una resposta
personalitzada.
- El nivell 4 permet realitzar una transacció completa totalment electrònica,
sense que sigui necessari cap altre tipus de procediment formal (com
ara l’entrega de documents en paper o la presència física de l’interessat
a oficines públiques). En aquest nivell s’inclouen tant els procediments
que requereixen pagament com els que no.

Els dos primers nivells impliquen una relació unidireccional de l’administració
cap al ciutadà; als altres dos s’estableix una interacció bidireccional entre el
ciutadà i l’administració, on aquesta última respon a les accions del primer.

Per l’anàlisi es van considerar dos tipus de serveis. D’una banda, els dirigits als
ciutadans i, d’altra banda, els dirigits a les empreses. La Comissió Europea4
defineix 20 serveis bàsics, però a nivell de l’Administració local només es parla
de 14 serveis bàsics (10 per a ciutadans i 4 per a empreses). A continuació
mostrem els 14 serveis bàsics que ofereix l’Administració Local.

Serveis al Ciutadà:
1. Impostos i taxes
2. Recerca de treball
3. Llicències d’obres majors

4
Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure
informe: Benchmarking in a policy perspective - “Use of public services on line”. Empirica, oct. 2006.
http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/benchmarking/index_en.htm

8

4. Llicències d’obres menors
5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori)
6. Biblioteques
7. Certificats empadronament (residència, convivència)
8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal)
9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions
10. Participació ciutadana/consultes

Serveis a les Empreses:
11. Taxes corporatives: declaració i notificació
12. Creació i registre de noves empreses
13. Permisos de qualitat mediambiental
14. Contractació pública

Seguidament es veu un resum del percentatge d’ajuntaments que ofereixen
accés als serveis en línia segons els diferents nivells definits anteriorment.

S’observa que, en general, Catalunya queda representada per nivells baixos
d’interactivitat, i que la gran majoria d’ajuntaments ofereixen serveis en línia a
nivell informatiu i de descàrrega de formularis. En canvi, els nivells 3 i 4 estan
poc representats, només ressaltant la participació ciutadana i els certificats
d’empadronament (amb un 15% i 10% respectivament en el nivell 3).

Cal esmentar, també, que el nivell d’interactivitat de les empreses amb els
ajuntaments és menor que el que ofereixen al ciutadà.

Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2008.

SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA
D'INTERACTIVITAT
Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4
1. Pagament d’impostos i taxes locals 71% 17% 4% 8%
2. Recerca de treball 70% 21% 6% 3%
3. Llicència d’obres majors 52% 42% 3% 3%
4. Llicència d’obres menors 51% 41% 5% 3%
5. Atestats i denúncies 80% 13% 5% 3%
6. Relació amb les biblioteques 84% 10% 4% 2%
7. Certificats d’empadronament 58% 22% 10% 9%
8. Canvis d’adreça 60% 25% 9% 6%
9. Matriculació en cursos, escoles bressol 73% 18% 6% 3%
10. Participació ciutadana / consultes 61% 18% 15% 6%
11. Taxes corporatives 87% 8% 1% 4%
12. Creació i registre de noves empreses 87% 9% 1% 2%
13. Permisos de qualitat mediambiental 83% 13% 2% 2%
14. Contractació pública 77% 18% 3% 2%


9

No tots els ajuntaments ofereixen el mateix nivell d’interactivitat als seus
habitants. Es consideren ajuntaments amb serveis electrònics aquells que
assoleixen un nivell d’interactivitat 3 o 4, més enllà de la mera descàrrega de
formularis. El 29% dels ajuntaments enquestats ofereixen aquests serveis
caracteritzats per una major interactivitat amb el ciutadà.

Cal matisar, però, que els habitants dels ajuntaments més petits tenen més
limitat l’accés a aquest tipus de servei que els dels més grans. Com es pot
apreciar, en els municipis de menys de 1.000 habitants només el 15% dels
ajuntaments ofereixen tràmits a nivell d’interactivitat 3 o 4. Conforme augmenta
la mida dels municipis s’eleva la proporció d’ajuntaments que disposen de
serveis interactius. Els percentatges més alts els acumulen els municipis amb
una població major a 20.000 habitants, destacant Barcelona, que ofereix gran
part de les prestacions a nivells 3 o 4.

Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a nivells 3 o 4, per
franges de població, 2008.

100%
8%
90% 26% 20%

80%
70% 56% 60%
75% 71%
60%
85%
50%
92%
40% 80%
74%
30%
20% 44% 40%
25% 29%
10%
15%
0%
< 1.000 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

Aj. amb serveis electrònics Aj. sense serveis electrònics


Al gràfic següent es pot veure quin percentatge de població, l’ajuntament de la
qual disposa d’aquests serveis interactius, segregat servei a servei.

Els ajuntaments posen a disposició dels ciutadans una sèrie de serveis amb la
possibilitat d’operar via Internet. La Participació ciutadana/consultes (59%), els
Certificats d’empadronament (56%) i el Pagament d’impostos i taxes (51%) són
els serveis als quals hi pot accedir una major proporció de la població. Per
contra, un menor percentatge de la població té accés a serveis com la Relació
amb les biblioteques5 (7%) i la Llicència d’obres majors (8%).

A nivell mitjà de Catalunya aquests valors són més baixos i s’hauria d’incidir als
ajuntaments dels municipis més petits a incorporar mica en mica serveis

5
Cal tenir en compte que les Diputacions donen suport i serveis a les biblioteques, i aquestes dades no
queden reflectides a l’estudi.

10

interactius dels nivells més elevats per tal d’augmentar el percentatge de
població que pot disposar, virtualment, d’aquests serveis.

Gràfic 2: Percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa de serveis interactius per a
ciutadans a nivells 3 o 4, 2008.

Impostos i taxes 51% 49%

Recerca de treball 36% 64%

Llicència d'obres majors 8% 92%

Llicència d'obres menors 33% 67%

Atestats i denúncies 38% 62%

Biblioteques 7% 93%

Certificats d'empadronament 56% 44%

Canvis d'adreça 43% 57%

Matriculació en cursos 19% 81%

Participació ciutadana/consultes 59% 41%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Població amb accés Població sense accés


Pel que fa als serveis oferts a les empreses s’aprecia que el percentatge
d’ajuntaments que ofereix cada servei varia molt en funció de la seva mida. Els
ajuntaments més grans són els que ofereixen més serveis a les empreses,
destacant per sobre dels altres els municipis de més de 100.000 habitants i
l’ajuntament de Barcelona.

Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius (N3 o N4) per a
empreses, segons grandària del municipi, 2008.

5%
0%
Contractació pública 3%
23%
11% 100%

4%
0%
Permisos qualitat mediambiental 3%
8% < 10.000
11%
0% 10.000 - 20.000

4% 20.000 - 50.000
0% 50.000 - 100.000
3%
Registre noves empreses 17% >100.000
0%
0% Aj. Barcelona
4%
8%
Taxa corporativa 6%
8%
22% 100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


11

La ciutat de Barcelona ofereix els serveis de Contractació pública i de Taxa
corporativa a nivell interactiu. En canvi, no ofereix els Permisos de qualitat
mediambiental i el Registre de noves empreses. Els ajuntaments de
dimensions més petites presenten uns percentatges menors d’interactivitat a
aquests nivells (3 i 4).

El Registre de noves empreses i els Permisos de qualitat mediambiental6 són
els serveis que els ajuntaments ofereixen en menor mesura a nivell interactiu.
Per contra, i tot i els seus nivells baixos, la Contractació pública i la Taxa
Corporativa són els més oferts.

Aquests dos gràfics comparen el nivell d’interactivitat que tenen els
ajuntaments dels diferents municipis, segons el nombre d’habitants, amb els
ciutadans i amb les empreses. El nivell d’interactivitat 3 i 4 segueix una
tendència creixent a mesura que augmenta la dimensió dels municipis. Cal
destacar que els ajuntaments mantenen un nivell més elevat de relacions
interactives amb els ciutadans que amb les empreses, essent aquest últim un
percentatge molt baix entre els ajuntaments més petits.

Gràfic 4: Interactivitat ciutadans a N3 i N4 Gràfic 5: Interactivitat empreses a N3 i N4

100% 100%
100% 100%
92%
90% 90%
78%
80% 80%
74%
70% 70%

60% 60%

50% 50%
44%
40%
40% 40%
31%
30% 30%
22%
20% 20%
6% 10%
10% 10%
4%
0% 0%
< 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona
20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000


3.2. Canals de comunicació

La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han
d’habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics,
garantint- ne en tot cas l’accés a tots els ciutadans.

Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és
obligatori, el ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot
ser, òbviament, el presencial. També cal fer esment al canal telefònic que
requerirà de recursos tècnics i humans que garanteixin el servei en aspectes

6
En alguns municipis la tramitació de permisos de qualitat mediambiental no es fa des de l’ajuntament
sinó a través d’altres organismes.

12

com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital
terrestre) o de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat seran també
possibilitats a l’abast dels municipis.

3.2.1. Participació ciutadana

Actualment s’han anat desenvolupant noves formes de participació dels
ciutadans en l’àmbit públic, el que es coneix com a participació ciutadana7. Les
TIC i els canvis que introdueixen en la informació i la comunicació, influencien
els processos participatius i permeten noves formes de participació electrònica.

Tot i que la introducció d’Internet permet anar més enllà possibilitant una
participació ciutadana sense límits de temps ni d’espai, la participació
presencial segueix sent major que l’electrònica.
Aquesta limitació de la utilització d’Internet en els processos de participació
ciutadana pot venir condicionada per diversos motius:

- Problemes d’infraestructura tecnològica i d’accés a les TIC.
- Falta de cultura participativa electrònica, tant per part dels ciutadans com
per part de les administracions.
- Desconeixement o la falta d’hàbit a participar a través d’eines
electròniques.

Pel que fa a l’existència de la figura de responsable de participació ciutadana
s’observen grans diferències entre els municipis més petits i la resta. En el
següent gràfic s’observa que el 23% dels ajuntaments de menys de 10.000
habitants presten aquest servei, mentre que la resta de proporcions superen el
70% de la distribució. Cal destacar que el 92% dels municipis de 50.000 a
100.000 habitants compten amb responsable de participació ciutadana.
Pel que fa al total d’ajuntaments, el 67% no disposa d’aquest servei. Novament,
s’hauria d’incidir en els ajuntaments dels municipis més petits a portar a terme
aquesta nova tècnica, ja que són els que mostren uns percentatges menors.

7
Més informació sobre participació ciutadana a l’article “Internet i la participació ciutadana en la presa de
decisions públiques”. Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008).
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf

13

Gràfic 6: Municipis amb responsable de participació ciutadana, per franges d’habitants, 2008.

100%
92% 90%
90%
77%
80%
73%
70%
60%

50%
40%
33%
30%
23%
20%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20000 - 50000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya


3.2.2. Seu electrònica

La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i
difonguin la informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix
com “aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes
de telecomunicacions la titularitat, gestió i administració de la qual correspon a
una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les
seves competències”8.

Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, s’han de tenir en compte els
següents aspectes:

- La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i
actualització de la informació i els serveis.
- La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica
hauran de ser subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat,
qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i
interoperabilitat i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, en el
seu cas, els que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.
- Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin
l’establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a
més, s’hagi de garantir la identificació del titular de la seu.
- Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials.

A nivell de Catalunya, quasi la totalitat dels municipis enquestats no disposen
d’una seu electrònica (95%) tal i com especifica la LAECSP. En els municipis
més petits es troben els percentatges més baixos de compliment d’aquests
requisits (4% als de menys de 10.000 habitants i 6% als de 10.000 a 20.000

8
Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.

14

habitants). Tot i la poca representativitat que agafen els municipis més petits, la
resta de municipis també tenen poca representació pel que fa a la disponibilitat
d’una seu electrònica d’aquestes característiques. Per contra, l’ajuntament de
Barcelona sí que disposa d’aquest servei.

Taula 4: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal i com especifica la LAECSP, per
franges de població, 2008.
Disposen de
Franges de
seu electrònica
població
amb regulació
< 10.000 4%
10.000 - 20.000 6%
20.000 - 50.000 10%
50.000 - 100.000 15%
>100.000 30%
Catalunya 5%


3.2.3. Carpeta del ciutadà

Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments
ofereixen el servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la
consulta per mitjans electrònics de les dades personals de les que disposa
l’ajuntament, informació del padró i dades fiscals, així com la realització dels
tràmits relacionats amb aquestes dades. Aquesta prestació només està
disponible en el 3% dels 662 municipis que han participat a l’enquesta.
Allà on està més implantada és als municipis més grans (60% en aquells amb
més de 100.000 habitants). A mesura que augmenta la dimensió del municipi
creix la proporció d’ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà.

Gràfic 7: Percentatge de municipis que disposen de carpeta del ciutadà, 2008.

100%
90%
80%
70%
60%
60%
50%
40%
31%
30%
20%
5%
10%
1% 2% 3%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya
100.000


15

Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de consulta
telemàtica dels expedients del ciutadà en qualsevol moment del dia.

Com a l’anterior variable analitzada, aquest servei només l’ofereix el 3% dels
municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que el percentatge
més elevat es troba a la franja de 50.000 a 100.000 habitants, on aquesta
consulta es pot realitzar al 31% dels municipis.

3.2.4. Contractació electrònica

D’altra banda, la Llei de Contractes del Sector Públic9 també regula les
relacions entre l’Administració pública i altres ens, en aquest cas les empreses.

Aquesta llei estableix els dispositius necessaris per al desenvolupament i la
implantació de la contractació electrònica. A les dades de l’enquesta s’observa
que el 7% dels municipis enquestats a Catalunya utilitzen plataformes de
contractació electrònica. Aquesta funció es fa servir amb una major proporció
als municipis de més de 50.000 habitants (de 50.000 a 100.000 habitants el
38%, de més de 100.000 habitants el 90%), mentre que a la resta de municipis
es troben xifres molt inferiors (menys del 15%) i destacant els municipis més
petits, on la utilització d’aquestes plataformes és inferior al 5%.

Gràfic 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, 2008.

100%
90%
90%
80%
70%
60%
50%
38%
40%
30%
13% 15%
20%
4% 7%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’article 42 de la LAECSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del
contractant per part dels òrgans de contractació de l’Administració.

De mitjana, el 55% dels municipis enquestats a Catalunya de més de 10.000
habitants publiquen el perfil del contractant. Com es pot observar al gràfic

9
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

16

següent, a mesura que augmenta el nombre d’habitants dels municipis, la
proporció d’ajuntaments que publica el perfil del contractant també creix.

Els percentatges més alts es troben entre els ajuntaments amb més població.
El 41% el representen els ajuntaments entre 10.000 i 20.000 habitants, el 59%
els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, el 77% els que tenen entre
50.000 i 100.000 i, per últim, el 90% els municipis amb més de 100.000
habitants. Cal destacar que l’ajuntament de Barcelona també ofereix aquest
servei.

Gràfic 9: Publicació del perfil del contractant, 2008.

100%
90%
90%
77%
80%
70%
59% 55%
60%
50%
41%
40%
30%
20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants

3.2.5. Eines de comunicació i participació

Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els municipis posen a
disposició dels ciutadans, tal com es pot veure al gràfic 10, les bústies
genèriques són el mitjà més ofert entre els ajuntaments, independentment de la
mida del municipi; mentre que altres línies de comunicació com els WIKIS10
s’ofereixen minoritàriament. Entre aquests dos extrems es pot apreciar que els
SMS/MMS i els Fòrums/Xats ocupen una posició molt similar i darrera d’ells se
situen els Serveis RSS.

En general, es pot comprovar que les proporcions entre els diferents serveis
són molt similars entre municipis. Cal especificar que l’ajuntament de Barcelona
posa a disposició del ciutadà les 5 eines de comunicació i participació
esmentades.

10
Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris
d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de
forma interactiva, fàcil i ràpida.

17

Gràfic 10: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen als seus
ciutadans, 2008.

100%

90%
80%
70%
60%

50%
40%

30%
20%
10%

0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

Busties genèriques SMS / MMS Serveis RSS WIKIS (web 2.0) Forums i/o xats

Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple

Els ajuntaments ofereixen als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits tant
per Internet, com per altres mitjans, com per exemple el 010. El telèfon
d’atenció al ciutadà 010 és un servei d’informació municipal i general sobre
equipaments, agenda d’actes, serveis, com també s’hi poden realitzar
determinats tràmits de l’ajuntament.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000
habitants) si disposaven d’aquest servei, i en cas que la resposta fos afirmativa,
si es podien fer els mateixos tràmits que mitjançant Internet. A Catalunya,
només el 28% dels municipis grans ofereixen als seus ciutadans la possibilitat
de realitzar tràmits i consultes a través del 010. Cal destacar, novament, que
els municipis més grans són els que ofereixen més facilitats, mentre que només
a una petita proporció dels municipis més petits es pot fer tràmits a través del
010.

En el gràfic 11 es veu el percentatge d’ajuntaments que disposen d’aquest
servei, destacant la tendència a l’alça que mantenen els municipis amb major
nombre d’habitants. Recordem que als municipis de menys de 10.000 habitants
no se’ls va formular aquesta pregunta i l’ajuntament de Barcelona sí que
disposa d’aquest servei.

Als ajuntaments que afirmaven disposar de telèfon d’atenció al ciutadà (010)
per a realitzar tràmits, se’ls hi va preguntar si oferien els mateixos serveis a
través d’Internet. Al gràfic 12 s’observen els resultats, on el 50% d’ajuntaments
de la franja de més de 100.000 habitants va respondre afirmativament a la
pregunta. Com a dada general, el 25% dels municipis enquestats que disposen
de 010 també ofereix la possibilitat de fer els tràmits via Internet.

18

Comentar que l’ajuntament de Barcelona, com ajuntament més gran de
Catalunya, aquest darrer any ha realitzat un total de 1.246.252 tràmits i
consultes a través d’Internet, dels quals 576.183 s’han realitzat a través del
telèfon d’atenció al ciutadà 010.
Gràfic 12: Percentatge d’ajuntaments
Gràfic 11: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen els mateixos tràmits a
que disposen del servei 010 Internet que al 010

100% 100%

90% 90%
80%
80% 77% 80%

70% 70%

60% 60%
50%
50% 50%

40% 40%
28% 25%
30% 30%
21% 20%
20% 20% 17%
12% 13%
10% 10%

0% 0%
10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya
20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000

Base: ajuntaments de més de 10.000 hab. Base: ajuntaments que tenen 010
Font: Localret i FOBSIC Font: Localret i FOBSIC

Per tal que tots els ciutadans puguin accedir a l’administració, els ajuntaments
disposen de mitjans específics per a facilitar l’accés als seus serveis a
estrangers residents al terme municipal, com ara traductors, dispositius tècnics
i altres mitjans propis de cada ajuntament.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000
habitants) si oferien aquest tipus de servei, i als resultats obtinguts es pot
observar que gairebé la meitat dels ajuntaments (44%) compta amb serveis de
traducció per adaptar les prestacions a les necessitats dels estrangers, un 16%
fa servir dispositius tècnics, i un 61% utilitza altres mitjans segons l’ocasió i les
seves possibilitats.

19

Gràfic 13: Mitjans utilitzats per donar servei als estrangers, per tipus de dispositiu, 2008.

100%
90%
80%
70%
61%
60%
50%
44%
40%
30%
16%
20%
10%
0%
Traductors Dispositius tècnics Altres

Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Resposta múltiple

Amb l’objectiu d’establir canals de comunicació directes entre les
administracions locals i les operadores de telecomunicacions, el Departament
de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya va
signar diversos convenis de col·laboració amb les principals empreses de
telecomunicacions.

Des de maig de 2008, s’està implementant als ens locals el telèfon de l’alcalde,
un canal de comunicació directa i exclusiva amb les companyies telefòniques
que suposa la dotació d’un telèfon i un correu electrònic per tal de canalitzar les
seves peticions d’informació, reclamacions i notificacions en relació a serveis
de comunicacions electròniques que presten aquestes companyies.

Actualment aquests canals permeten als operadors atendre i respondre
directament les consultes realitzades pels ens locals.

3.2.6. Accessibilitat

La LAECSP reconeix, a més, el dret dels ciutadans a accedir en igualtat de
condicions als mitjans electrònics en relació amb l’Administració pública. Per tal
de mesurar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web se segueixen els tres
nivells d’accessibilitat (A, AA, AAA) establerts pel World Wide Web Consortium.

El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups
d’usuaris se’ls dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les
precisions de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, que
assegura el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les
disminucions físiques o psíquiques, totes les noves aplicacions de
l’administració electrònica seran accessibles al nivell AA.

20

Segons les dades de l’enquesta, més de la meitat dels ajuntaments (66%) es
troben al nivell més baix d’accessibilitat. Aquesta proporció és encara més
elevada en el cas dels ajuntaments més petits (74%). Pel que fa als
ajuntaments de 50.000 a 100.000 habitants, el 50% té accessibilitat de nivell
AA, i el 33% té el nivell més elevat (AAA).

Els resultats es poden veure al següent gràfic:

Gràfic 14: Nivells d’accés per a persones amb discapacitat, 2008.

100%
8%
12%
90% 23% 21% 22%
18% 33%
80%
22%
70%
29% 33% 33%
60%
50%
40% 50%
74%
66%
30%
49% 45% 44%
20%
10% 17%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

A AA AAA


3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs)

Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i
l’equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o
Punt TIC11, els ciutadans poden trobar l’equipament informàtic necessari per a
accedir a Internet i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.
Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals
d’alfabetització digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació,
i obtenir serveis d’ajuda i acompanyament en les pràctiques relacionades amb
la Societat de la Informació.
Un Punt TIC12 és un punt d’accés públic a Internet obert a tothom, a qualsevol
ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la
seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els
ofereix, amb caràcter general, i, de forma prioritària, a aquells col·lectius socials
o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació.

11
La terminologia emprada en aquest apartat (Telecentres i Xarxa de Telecentres de Catalunya) era la
terminologia vigent en el moment de realitzar el treball de camp de l’estudi. Actualment, els Telecentres
s’anomenen Punt TIC i la Xarxa de Telecentres de Catalunya s’anomena Xarxa de Punt TIC.
12
Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/

21

La Xarxa Punt TIC és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a
través del Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada
territori, i per a cada Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells
Comarcals, ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, etc.
Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 6
preguntes sobre la situació dels centres d’accés públic a Internet, el que permet
fer-se una idea de les polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital.

Les preguntes formulades són les següents:
• Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de
titularitat municipal.
• Número de centres d’accés públic a Internet al municipi que no són de
titularitat municipal.
• Quants pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya?
• Quins serveis ofereixen aquests centres?
• Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre?
• Tipus de programari (lliure o propietari) que s’empra en aquests centres.

Als 662 municipis que van respondre a l’enquesta hi ha 1.122 centres d’accés
públic a Internet de titularitat municipal, dels quals 336 pertanyen a la Xarxa de
Telecentres de Catalunya. També es troben altres 336 centres que no són de
titularitat municipal, dels quals 50 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de
Catalunya.

Per tant, al total de la mostra es troben doncs, 1.458 PIAPs. S’observa una
tendència a l’alça si es compara amb els darrers dos anys, quan el nombre total
de centres públics d’accés a Internet era de 1.101 l’any 2006 i de 1.327 el
2007.

Taula 5: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2008.

PIAPs de Quants PIAPs NO Quants
Franges de
titularitat pertanyen a la titularitat pertanyen a la
població
municipal XTC municipal XTC
< 1.000 137 40 9 2
1.000 - 5.000 289 117 49 4
5.000 - 10.000 152 42 52 6
10.000 - 20.000 151 26 63 6
20.000 - 50.000 175 40 97 12
50.000 - 100.000 116 31 17 7
> 100.000 102 40 49 13
Catalunya 1.122 336 336 50


Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels
ajuntaments enquestats i, per aquest motiu, poden diferir de les dades

22

actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de
la Informació sobre el número de Punts TIC existents a Catalunya.

Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau
d’alfabetització digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de
formació en la matèria i de foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres
poden oferir, a més de la connexió a Internet, altres serveis als seus usuaris. A
l’enquesta es va distingir entre els que només oferien connexió a Internet i els
que oferien un ventall més ampli de serveis. Es va detallar una llista d’altres
possibles serveis organitzats pels telecentres, com ara la formació general,
formació en TIC bàsica, formació en TIC avançada, suport a ciutadà en els
tràmits a Internet, teletreball, inserció laboral, viver d’empreses, assessorament
a pimes i autònoms, i dinamització cultural. A continuació es mostren els
resultats:

Gràfic 15: Serveis que ofereixen els centres, 2008.

Assessorament pime/autònoms 6%
Viver d'empreses 7%
Teletreball 12%

Suport ciutadà tràmits Internet 13%
Formació en TIC avançada 17%
Inserció Laboral 17%
Formació general 26%
Dinamització sociocultural 27%

Sols connexió a Internet 40%
Formació en TIC bàsica 47%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%


Com es pot apreciar al gràfic 15 la majoria dels telecentres ofereixen altres
serveis a més de la connexió a Internet. Cal destacar, però, que la proporció
d’aquests últims és considerable, ja que suposa el 40% del total.
El servei present a una major proporció de la mostra és la formació TIC bàsica
(amb un 47%), però l’avançada presenta valors més baixos (17%). Un altre
servei de gran implantació és la dinamització cultural (27%) i la formació
general (26%). Els serveis amb menor presència són aquells relacionats amb
l’economia com ara, el teletreball (12%), el viver d’empreses (7%) i
l’assessorament a pime/autònoms (6%).

Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per
això és interessant observar quins són els col·lectius que visiten
majoritàriament el centre, i si són els que més afectats estan. Tot i que els
joves són els menys afectats per l’escletxa digital, el 94% dels ajuntaments
enquestats afirma que és el col·lectiu que més visita el telecentre, seguit per la

23

gent gran (53%) i els immigrants (39%). Persones més afectades per l’escletxa
digital, com ara els col·lectius amb risc d’exclusió social i persones amb
discapacitat, presenten, per contra, percentatges més baixos d’assistència al
telecentre (10% i 6% respectivament).

Gràfic 16: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2008.

Treballadors/es sector agrari 4%
Treballadors/es altres sectors 4%
Persones amb discapacitats 6%

Col·lectius amb risc d'exclusió 10%
Altres Col·lectius 11%
Aturats 24%
Dones 33%
Immigrants 39%

Gent Gran 53%
Joves 94%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


Una altra de les prioritats dels telecentres és el foment de l’ús del programari
lliure entre els seus usuaris, per tal de garantir la igualtat en l’accés dels
ciutadans a les tecnologies de la informació i la comunicació. Malgrat això, la
majoria dels centres només disposen de programari de tipus propietari (47%),
mentre que el 25% només en tenen lliure, i l’altre 28% disposen tant d’un com
de l’altre.

Gràfic 17: Tipus de programari (lliure o propietari) que s’utilitza als centres de Catalunya, 2008.

Tipus de programari utilitzat als centres de Catalunya

25%

47%
Lliure
Lliure i propietari
Propietari

28%


24

4. SISTEMES INTERNS

4.1. Sistemes de seguretat

En l’àmbit de la seguretat, l’enquesta se centra en els sistemes de certificació
digital i signatura electrònica i en la llei de protecció de dades. En aquest sentit,
cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que en el darrer
any s’ha experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats,
(possiblement degut a la llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Ciutadans als Serveis Públics) arribant al 16,5% del personal dels ajuntaments
amb certificat digital.

4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica

L’Agència Catalana de Certificació-CATCert ha distribuït certificats digitals a
tots els secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa
també de certificat digital i signatura electrònica per a l’alcalde i per altres
funcionaris. Segons les dades de l’entitat de certificació de les administracions
locals, el 100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total
de certificats emesos fins l’any 2008 va ser de 143.066, el 22,5% (32.250
certificats) dels quals van correspondre al món local.

Del total de certificats que corresponen al món local, 18.666 certificats en estat
vigent corresponen a ajuntaments, dividits de la següent manera: 18.072 són
certificats personals, 228 d’entitat i 366 de dispositiu.

Gràfic 18: Certificats emesos al món local, des de 2003 (acumulat)

35.000
32.250
30.000
26.967
25.000

18.315
20.000

13.449
15.000

10.000
7.414

5.000
2.494
0
Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008

Font: CATCert

25

Tal i com evidencien les dades de CATCert, hi ha hagut un important augment
de l’ús dels certificats, augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús
de la plataforma de validació. Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria
d’administracions catalanes per comprovar la validesa dels certificats i de la
signatura electrònica dins un tràmit administratiu:

Gràfic 19: Nombre de validacions, des de 2005 (acumulat)

18.000.000
16.874.390
16.000.000

14.000.000

12.000.000

10.000.000

8.000.000

6.000.000
4.524.519
4.000.000
1.408.414
2.000.000
168.800
0
Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008

Font: CATCert

Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una
validació) dels certificats digitals durant l’any 2008, un 10,32% ha estat amb
certificats digitals de treballadors públics de les administracions locals; aquest
percentatge mostra un augment considerable de la utilització dels certificats
digitals, ja que les validacions en el món local de l’any 2007 varen ser d’un 6%
respecte al total.

4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital

Un dels grans avantatges que s’han percebut és que el funcionari té la
possibilitat de generar signatures electròniques des de diferents llocs (sense
estar lligat a un ordinador o a l’oficina), ja que no és necessari el suport paper
del procediment estàndard. Tot i així, el gran avantatge percebut ha estat el de
permetre més rapidesa en les tasques habituals, comparades amb els
processos tradicionals en paper.

Com que la pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar
més d’una resposta, la taula següent recull el conjunt de resultats, on s’aprecia
la sensació que tenen els ajuntaments enquestats de menys de 10.000
habitants sobre els avantatges de la certificació digital:

26

Gràfic 20: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2008.

Més rapidesa 63%

Més mobilitat 46%

Més seguretat 37%

Més traçabilitat 7%

Altres 3%

Cap 8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital

Respecte a la valoració dels impediments trobats a l’hora d’utilitzar el certificat
digital, són, de manera orientativa, els següents:

- Gairebé la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a
l’hora d’utilitzar el certificat digital, i un 19% ha tingut problemes
d’usabilitat.
- Només el 4% dels ajuntaments ha trobat impediments legals l’any 2008,
possiblement degut al major coneixement de disposicions legals que
regulen la signatura electrònica (Llei 11/2007, Llei 56/2007, etc.)13.
- El 25% dels enquestats han trobat difícil d’entendre l’ús dels certificats
digitals.
- Un 6% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el
certificat digital cosa que en dificulta l’ús i un 10% té problemes
organitzatius en la utilització dels certificats digitals.
- Un residual 2% no té cap tipus de problemes en fer servir la certificació
digital.

Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments
grans com els petits, un total de 662 ajuntaments.

13
Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.
Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació.

27

Gràfic 21: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2008.

Tècnics 49%

Usabilitat 19%

Legals 4%

Manca coneixement 25%

Entorn 6%

Organitzatius 10%

Altres 12%

Cap 2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments de menys de 10.000 habitants,
quines són les necessitats que cal cobrir en aquesta fase de consolidació dels
certificats digitals. Majoritàriament les respostes estan al voltant de la formació
dels usuaris, de la necessitat de facilitar-ne l’ús i d’ampliar els serveis amb
certificats digitals.

Gràfic 22: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i
signatura digital, 2008.

100%
90%
80%
70%
60% 53%
50% 43%
40%
30% 22%
15%
20%
10%
0%
Formació Usos i tràmits Solucions organitzatives Altres

Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

28

Molts municipis d’aquesta grandària de població detecten la necessitat
d’augmentar el nombre de certificats digitals per al personal administratiu i
disposar d’una bona connexió ADSL; fins i tot, n’hi ha que no disposen d’equips
informàtics que permetin fer servir el certificat digital, per la qual cosa han de
desplaçar-se a un altre lloc.

En definitiva, els requeriments dels ajuntaments es podrien resumir en la
necessitat de disposar de:

• Requeriments tècnics

Tal i com s’observava al gràfic 21, els impediments tècnics representen un 49%
del total, aquests impediments venen donats per una sèrie de mancances amb
les que es troben els ajuntaments, entre les que destaquen:

- Modernització dels equipaments informàtics de les oficines municipals.
- Disposar de teclats i lectors incorporats, i més agilitat a l’hora de
sol·licitar certificats.
- Donar més informació als usuaris del seu funcionament legal.
- Facilitar eines de signatura molt més àgils i de programari lliure.
- Superar dificultats d’utilització dels certificats digitals amb programari
lliure, com per exemple Mozilla Firefox.
- Suport tècnic.
- Disposar de més tràmits amb certificat digital. En aquest sentit, CATCert
ha fet un important treball realitzant una base de dades on es poden
trobar tots els usos que es poden fer amb les administracions públiques
(autonòmiques, estatals i europees) amb certificat digital.
- Tenir una bona connexió. Manca d’ADSL.
- Progressiva desaparició de les contrasenyes en favor de certificats
digitals.
- Un 12,5% del secretaris de diferents ajuntaments sol·liciten la unificació
dels certificats digitals en un únic suport.

• Requeriments organitzatius

El requeriment bàsic és que els càrrecs electes s’habituïn a l’ús del seu
certificat digital, però addicionalment cal:

- Més suport tècnic
- Més formació
- Més banda ampla

Els ajuntaments confonen, en moltes ocasions, l’ús del certificat digital amb
l’extranet de l’eaCat, ja que és on l’utilitzen més; dins del context de l’eaCat, els
aspectes crítics són que alguns voldrien incorporar altres sistemes de treball en
grup (per a la creació d’esborranys d’actes, convocatòries). Atès que la majoria
utilitza la plataforma eaCat i que els consistoris petits no disposen d’un tècnic
informàtic, han tingut dificultats en la utilització de la plataforma i, en
conseqüència, del certificat digital.

29

4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat
digital

En el gràfic següent es mostra el grau d’utilització de la signatura electrònica en
els processos interns dels ajuntaments de més de 10.000 habitants. S’observa
que el 52% no contempla cap tràmit intern amb certificat digital, tot i que això
no vol dir que no els ofereixin als ciutadans dels seus municipis. Del 48%
restant, la majoria dels ajuntaments tenen menys de 10 tràmits interns que
necessiten d’un certificat digital.

Gràfic 23: Utilització dels processos interns amb signatura electrònica, 2008.

52% 38%
<10
entre 11 i 100
>100
cap

3% 7%


D’altra banda, també se’ls va preguntar si disposaven de tràmits al ciutadà que
requerien d’accés amb certificat.

En aquesta gràfica es plasma la poca disposició de tràmits telemàtics amb
signatura electrònica que els ajuntaments ofereixen al ciutadà: gairebé el 70%
no contempla tràmits amb signatura electrònica.

30

Gràfic 24: Tràmits als ciutadans amb signatura electrònica, 2008.

32%

SI
NO
68%


4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals

En el següent gràfic es veu d’una manera clara que un 85% dels tràmits que
fan els ajuntaments són amb la Generalitat de Catalunya, i possiblement es
tracta dels tràmits que es fan via eaCat (Extranet de les Administracions
Catalanes), ja que és l’únic canal possible per sol·licitar subvencions, publicar
al DOGC, etc.
Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments
grans com els petits.

Gràfic 25: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per a realitzar tràmits, 2008.

Ajuntaments 16%

Consells Comarcals 5%

Diputacions 29%

Generalitat de Catalunya 85%
Agència Tributària 42%

Ministeri 13%

Seguretat Social 19%
Correus 2%
Altres 6%

Cap 6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


31

4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals

Dels resultats de l’enquesta se’n desprèn que el 66% dels ens enquestats no
tenen en ment la realització de projectes que incloguin certificat digital amb
necessitat de suport per a realitzar-los.

Majoritàriament aquesta resposta ha estat donada pels ajuntaments més petits
que solen ser els que menys pressupost tenen i, per tant, menys previsió de
nous projectes poden assolir. El 34% restant són aquells que afirmen
necessitar ajuda per a dur a terme els projectes pendents que inclouen l’ús de
certificats digitals, adaptant-los així a la LAECSP.
Al gràfic següent podem consultar aquestes dades segons les diferents franges
de població.

Gràfic 26: Necessitat d’ajuda per a realitzar projectes amb certificat digital, per franges de
població, 2008.

90%
85%
79% 80%
80%
71%
70%
58%
60%

50%

40%
34%
29%
30%

20% 15%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Tenint en compte l’anterior pregunta, es va demanar als ajuntaments quins
àmbits tractaven aquests projectes que inclouen l’ús de certificat digital.

Dels 260 ajuntaments que van contestar a la pregunta, el 55% afirma que són
projectes en l’àmbit de la gestió d’expedients i el 54% en l’àmbit del registre
telemàtic. Cal destacar també la formació interna i la notificació telemàtica amb
un 40% i un 42% de les respostes, respectivament. Un residual 8% afirma que
l’ús del certificat digital és en l’àmbit dels formularis web.

32

Gràfic 27: Tipus de projectes que inclouen l’ús de certificats digitals, 2008.

Intercanvi d'informació 38%

Compulsa electrònica 22%

Formulari web 8%

Notificació telemàtica 42%

Registre telemàtic 54%

Gestor d'expedients 55%

Gestor documental 38%

Arxiu electrònic 27%

Formació interna 40%

Altres 15%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades

La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre
d’altres coses, el tractament de dades personals. Segons l’article 14 de la
LOPD el ciutadà té dret a conèixer la finalitat del tractament de les dades de
caràcter personal, així com el dret d’accés a les seves dades i a la possibilitat
de rectificar-les.

Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han
d’establir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per
aconseguir-ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de
validació electrònica que siguin conformes a la Llei 59/2003, de 19 de
desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà
mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica, usuaris i
contrasenyes, entre d’altres.

Per altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és
possible gràcies als certificats de servidor o de seu electrònica i sistemes de
signatura electrònica.

A Catalunya, el 48% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de
recollida de dades dels ciutadans, d’aquests el 86% informa als ciutadans dels
usos per als quals s’utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades.

Al gràfic següent s’observen els resultats segons la mida del municipi; a les
franges superiors a 20.000 habitants, més del 90% dels municipis disposen de
formularis, mentre que a mesura que els municipis són més petits aquests
percentatges van disminuint.

33

Gràfic 28: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, 2008.

100%
100%
92%
90%
90%

80%
73%
67%
70%

60%
46% 48%
50%

40%
30%
30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Respecte a la comunicació de la finalitat d’ús de les dades, es pot afirmar que
la majoria dels ajuntaments ho fa. Les proporcions són en tots els casos
superiors als 85%.

El 58% dels ajuntaments enquestats a Catalunya s’encarreguen de fer un
inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal. Aquesta
mesura està implantada a la totalitat dels municipis de més de 100.000
habitants, com també a l’ajuntament de Barcelona. Els municipis que tenen
entre 20.000 i 50.000 habitants i els de 50.000 i 100.000 habitants també
presenten xifres molt elevades. A l’altre extrem, podem comprovar que
aproximadament la meitat dels ajuntaments més petits porten a terme un
inventari de fitxers amb dades personals.

Taula 6: Percentatge d’ajuntaments que han fet inventari de tots els fitxers que contenen dades
de caràcter personal, 2008.

Franges de Han fet
població inventari
< 1.000 48%
1.000 - 5.000 52%
5.000 - 10.000 67%
10.000 - 20.000 83%
20.000 - 50.000 95%
50.000 - 100.000 92%
> 100.000 100%
Aj. Barcelona 100%
Catalunya 58%


34

Aquestes dades de caràcter personal, a més, s’haurien de classificar per tal
d’identificar si cal establir mesures de seguretat.
Aquesta tasca es compleix a tots els municipis de més de 50.000 habitants
però, en canvi, aquesta xifra va baixant gradualment fins a situar-se al 45% en
els ajuntaments de menys de 1.000 habitants. En general, a nivell de tot
Catalunya, els ajuntaments que classifiquen aquestes dades representa un
56% del total enquestat.

Taula 7: Percentatge d’ajuntaments que han realitzat classificació de les dades:

Franges de Han fet
població classificació
< 1.000 45%
1.000 - 5.000 51%
5.000 - 10.000 65%
10.000 - 20.000 81%
20.000 - 50.000 92%
50.000 - 100.000 100%
> 100.000 100%
Aj. Barcelona 100%
Catalunya 56%


Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és
l’elaboració d’un document de seguretat que serà d’obligat compliment per al
personal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i als
sistemes d’informació. Aquest document inclou, entre d’altres, mesures,
normes, procediments i regles encaminats a garantir el nivell de seguretat en el
tractament de les dades.

De l’enquesta es desprèn que el 49% dels ajuntaments disposa d’un document
d’aquest tipus. En el cas dels ajuntaments més petits aquesta xifra es troba al
voltant del 45%, i en el cas dels majors de 100.000 habitants tots en disposen.
Cal mencionar que l’ajuntament de Barcelona sí elabora aquest document de
seguretat.

35

Gràfic 29: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, 2008.

100%
100%

90%
82%
77%
80%
67%
70%

60%
48% 49%
50%
42% 43%
40%

30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica
de Protecció de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei. Els
resultats es poden veure al següent gràfic.

Gràfic 30: Ajuntaments on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD, 2008.

100%

90%
77%
80%
74%
70%
58% 60%
60%
48%
50%
38%
40%
35%
28%
30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Aquesta mesura es va prendre a la majoria dels municipis de més de 10.000
habitants, concretament al 58% dels de 10.000 a 20.000 habitants, al 74% dels
de 20.000 a 50.000 habitants, al 77% dels de 50.000 a 100.000 habitants, i al

36

60% dels de més de 100.000 habitants. Cal esmentar que l’ajuntament de
Barcelona també porta a terme auditories de compliment de la LOPD.

Malgrat això, la mitjana de Catalunya representa el 38% donat que el
percentatge dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants on s’ha fet alguna
auditoria de compliment de la LOPD també és menor.

Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el
compliment de la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de
seguretat. A Catalunya trobem una mitjana de 2 treballadors d’aquest tipus per
ajuntament. La mitjana, a nivell municipal, segueix un rang que va des d’1
treballador en el cas dels municipis més petits (els de menys de 10.000
habitants) a 6 treballadors en els municipis de més de 100.000 habitants.

L’ajuntament de Barcelona manifesta disposar de 21 treballadors encarregats
de supervisar el compliment de la llei.

Les dades, segons la mida dels municipis, es poden observar a la següent
taula:

Taula 8: Mitjana de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2008.

Franges de Mitjana supervisors
població de la LOPD
< 10.000 1
10.000 - 20.000 2
20.000 - 50.000 3
50.000 - 100.000 2
> 100.000 6
Catalunya 2


Aquests valors tan baixos justifiquen els principals problemes amb els que es
troben els ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD que
són la manca de recursos humans i la manca de temps per portar a terme la
supervisió. A més a més, en alguns casos, el personal disponible no està prou
qualificat per a realitzar aquesta tasca. Caldrien, doncs, activitats de formació
en aquest àmbit.

4.2. Recursos TIC als ens locals

En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és
fonamental la utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la
formació i sensibilització del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre
d’altres, millorar la comunicació interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i

37

optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern
com extern.

4.2.1 Recursos humans i TIC

Als ajuntaments de més de 10.000 habitants se’ls va preguntar si disposaven
instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als seus
treballadors. Com es pot observar al gràfic 31, el 42% del total enquestat va
respondre afirmativament.

Per franges de població, s’observa que el 77% dels ajuntaments entre 50.000 i
100.000 habitants disposen d’aquestes instruccions i, en canvi, aquest
percentatge és lleugerament inferior (70%) als municipis de més de 100.000
habitants, on destaca l’ajuntament de Barcelona, doncs encara no disposa
d’aquest servei. Per contra, els municipis de menys de 50.000 habitants no
superen el 50%.

Gràfic 31: Existència d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús TIC per als treballadors,
2008.

100%
90%
77%
80%
70%
70%
60%
50%
41% 42%
40%
30% 29%

20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants

Als ajuntaments que disposaven d’aquestes instruccions, se’ls va preguntar si
quedaven reflectides al conveni laboral. El 6% va respondre que sí, però hi ha
ajuntaments que tot i disposar d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de
les TIC per als treballadors, aquestes no queden reflectides al conveni laboral.

A l’hora d’informar sistemàticament als seus treballadors sobre les TIC que
tenen a les seva disposició, el 46% dels ajuntaments enquestats de més de
10.000 habitants afirmen que sí ho fan.
Les proporcions però, canvien segons la mida de l’ajuntament: superen el 77%
en aquells municipis de més de 50.000 habitants, però representen el 44% en

38

els de 20.000 a 50.000 habitants i el 31% en aquells de 10.000 a 20.000
habitants.

Gràfic 32: Nivell d’informació sistemàtica rebuda pels RRHH sobre les TIC disponibles, 2008.

100%
90%
77% 80%
80%
70%
60%
50% 46%
44%
40%
31%
30%
20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’enquesta, també es va preguntar als ajuntaments de més de 10.000
habitants sobre els diferents perfils de formació d’acord amb la definició dels
llocs de treball. Aquest disseny de formació permet que cada treballador
adquireixi les habilitats més necessàries per la seva feina. Una formació en
consonància amb el treball permetria optimitzar els recursos.

A nivell de Catalunya, només el 38% dels ajuntaments enquestats elabora
diferents tipus de formació depenent del lloc de treball. Malgrat la seva
importància, les proporcions dels municipis que fan aquesta tasca és reduïda.
Només supera el 50% als ajuntaments de més de 50.000 habitants, i és del
29% entre els ajuntaments de 10.000 a 20.000 habitants i del 38% entre els de
20.000 a 50.000 habitants.

Aquests perfils de formació permetrien l’acompliment de les necessitats
formatives en TIC del personal, en relació amb les tasques de les quals són
responsables.

39

Gràfic 33: Perfils de formació adequats al lloc de treball, 2008.

100%
90%
80%
70%
54% 60%
60%
50%
38% 38%
40%
30% 29%

20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’hora de conèixer si els ajuntaments tenen definides les necessitats
formatives en TIC del personal, la pregunta es va formular a la totalitat de la
mostra, inclosos els ajuntaments més petits (<10.000 habitants).

El problema observat és que a la majoria dels municipis de Catalunya no es
defineixen aquestes necessitats formatives. En els municipis més petits i en els
de 10.000 a 20.000 habitants, només el 13% i el 19% respectivament tenen
definides aquestes necessitats. A nivell general, només ho fa un 17% del total
d’ajuntaments enquestats. Per una altra banda, s’observa que els ajuntaments
de més de 100.000 habitants tenen definides les necessitats formatives en TIC
del personal en un 80% dels casos.

Gràfic 34: Definició de les necessitats formatives en TIC del personal, 2008.

100%
90%
80%
80%
70%
54%
60%
50%
40%
31%
30%
13% 19% 17%
20%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


40

El problema de no tenir definides aquestes necessitats formatives porta a
formular una altra pregunta a tots els ajuntaments, per a conèixer en quin àmbit
creien que s’hauria de fer formació al personal.

Els ajuntaments estan d’acord que l’àmbit al qual s’hauria d’incidir més és en
ofimàtica (editor de textos, fulls de càlcul, comptabilitat, presentacions, etc.) i la
LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades), que amb un 81% i 57%,
respectivament, són els dos àmbits més esmentats pel conjunt dels
ajuntaments catalans enquestats.
Destacar que l’ajuntament de Barcelona també considera necessari fer
formació al seu personal en l’àrea d’ofimàtica i LOPD. Aquests dos àmbits són
els més anomenats pels ajuntaments, independentment de la grandària del
municipi.

Gràfic 35: Àmbit en el que cal fer formació al personal, 2008.

Ofimàtica 81%

LOPD 57%

Internet 45%

Xarxa 36%

Programació 35%

Altres 21%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC

L’anàlisi de la despesa en TIC és aplicable només a un subconjunt dels
ajuntaments que han participat a l’enquesta, ja que no es disposa de les dades
de tots els enquestats pel que fa a les despeses reconegudes per als capítols I,
II i VI en TIC14. Els resultats d’aquest apartat es basen en les dades facilitades
per 395 ajuntaments.

La despesa en TIC no és un indicador estrictament vinculat a la dimensió del
municipi, però a la majoria d’ajuntaments aquesta despesa encara es troba per
sota de l’1% del pressupost total liquidat.

14
El pressupost municipal s’organitza per capítols i partides. Els capítols en l’àmbit de les despeses que
s’analitzen en el present estudi són:
Capítol I: despeses de personal. Capítol II: béns corrents i serveis. Capítol VI: inversions reals.

41

A nivell de Catalunya, més de la meitat dels ajuntaments que han contestat a la
pregunta tenen una despesa en TIC inferior a l’1%, i només el 19% té una
despesa en TIC dels capítols I, II i VI superior al 2%.

Els ajuntaments que tenen una despesa en TIC entre l’1 i el 2% de la despesa
global en els capítols I, II i VI pertanyen majoritàriament a la franja de 20.000 a
50.000 habitants (el 58%), seguit dels ajuntaments de 10.000 a 20.000
habitants (50%).

Els ajuntaments amb una inversió més forta en TIC (superior al 2% del seu
pressupost) es distribueixen puntualment en franges de població altes,
destacant els municipis entre 50.000 i 100.000 habitants (el 50%). Òbviament,
l’Ajuntament de Barcelona, punter en l’oferta de serveis electrònics al ciutadà,
té una inversió en TIC per als capítols I, II i VI superior al 2%.

En general, es pot dir que, a mesura que augmenta la dimensió dels municipis,
els seus ajuntaments dediquen un percentatge més elevat del pressupost a les
TIC que no pas els municipis més petits.
A continuació es troba el gràfic que resumeix el percentatge d’ajuntaments,
classificats per franges d’habitants, i el percentatge del pressupost que
dediquen a les TIC.

Gràfic 36: Pressupost total dedicat a les TIC, per franges d’habitants, 2008.

100%
90% 16% 21% 19%
24%
80% 40%
20% 50%
70% 28%
60%
50% 50% 58%
30%
40% 40% 28%
33%
30%
20%
33% 21%
21% 8% 26%
10% 20%
5% 8%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

< 0,5% 0,5-1% 1,1-2% > 2%

Base: 395 ajuntaments

4.2.3. Programari i Intranet

Pel que fa al programari utilitzat es va preguntar a tots els ajuntaments,
independentment de si eren petits o grans, quin era el percentatge d’ordinadors
que disposava d’un sistema operatiu basat en programari lliure, com ara el
Linux.

42

El programari lliure (PL)15 és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat
sense restriccions, proporcionant serveis de valor afegit com suport tècnic,
cursos de preparació, personalització, integració o certificació. En general, es
pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la
fundació pel programari lliure (Free Software Foundation):

• Llibertat 0: llibertat per executar el programa amb qualsevol finalitat.
• Llibertat 1: llibertat per estudiar el funcionament del programa i adaptar-
lo segons les pròpies necessitats.
• Llibertat 2: llibertat per redistribuir còpies.
• Llibertat 3: llibertat per millorar el programa i després posar-lo a
disposició pública per al bé de tota la comunitat.

El sistema operatiu Linux i altres de programari lliure són utilitzats
minoritàriament a tots els ajuntaments de la mostra. A la majoria de municipis,
menys de l’1% dels ordinadors de l’ajuntament té instal·lat aquest tipus de
programari. La presència d’aquesta operativa és major entre els municipis de
més de 100.000 habitants, on el 30% disposa de més del 5% dels seus
ordinadors amb programari lliure.

Gràfic 37: Percentatge d’ordinadors amb sistema operatiu Linux o altres de programari lliure,
2008.

100% 3% 4%
8% 4%
8% 15%
90% 11%
22% 30%
80% 23%
23%
70%

60%

50% 40%
89% 85%
40%
75%
69%
30% 62%

20%
30%
10%

0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

< 1% entre 1% - 5% > 5%


Respecte el percentatge d’ordinadors que disposen dins l’entorn ofimàtic d’una
solució en programari lliure, s’observa que els resultats segueixen sent
minoritaris, encara que en general la seva presència és lleugerament superior
que en el cas anterior.

A nivell de Catalunya, el 74% dels enquestats manifesta que menys de l’1%
dels seus ordinadors disposa d’una solució en PL. Per contra, disposar de més
del 5% d’ordinadors amb aquest servei succeeix a l’11% dels ajuntaments.

15
Definició programari lliure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

43

Gràfic 38: Percentatge d’ordinadors que disposen dins l’entorn ofimàtic d’una solució en
programari lliure, 2008.

100%
9%
16% 11%
90% 18%
23%
13% 30%
80% 15%
20%
70% 28%
23%
60%

50% 40%

40% 77% 74%
30% 65%
54% 54%
20%
30%
10%

0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya
< 1% entre 1% - 5% > 5%


A continuació es comenten els resultats de dues preguntes incloses al
qüestionari que només es van formular als ajuntaments petits, és a dir a aquells
amb menys de 10.000 habitants.

En primer lloc se’ls va demanar, en cas de disposar d’Intranet16, quines
funcions ofereix aquesta.

La presència d’una intranet complexa pot ser un bon indicador per mesurar
l’avenç de l’administració electrònica de portes endins però, encara avui, les
seves funcions estan orientades al vessant merament informatiu.

Dels 548 ajuntaments de la franja de menys de 10.000 habitants, 112 han
contestat a la pregunta. Els resultats mostren que gairebé tots ofereixen
Informació i Gestió documental (94% dels casos) a través de la Intranet. Amb
proporcions inferiors es troba la Gestió dels processos interns (18% dels
ajuntaments), la Gestió del coneixement (12%) i la Formació en línia (2%).

16
La Intranet és una xarxa d’ordinadors d’una xarxa d’àrea local privada empresarial o educativa que
proporciona eines d’Internet, la qual té com a funció principal proveir lògica de negocis per a aplicacions
de captura, consultes, etc. amb l’objectiu d’auxiliar la producció d’aquests grups de treball. És també un
important medi de difusió d’informació interna a nivell de grup de treball.

44

Gràfic 39: Funcions de la Intranet, 2008.

Formació 2%

Gestió Coneixement 12%

Gestió dels Processos interns 18%

Informació/Gestió Documental 94%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

En segon lloc, es va preguntar qui s’ocupa de donar suport en TIC a
l’ajuntament, és a dir, qui es fa càrrec del manteniment i la instal·lació de
servidors i ordinadors o de donar suport als usuaris.

Tenint en compte que es tracta dels ajuntaments més petits i que molts no
disposen dels recursos necessaris, la majoria ho fa a través d’Empreses
externes (en un 57% dels casos), seguit pel Consell Comarcal (40%), la
Diputació (34%) i, finalment, el 19% compta amb personal propi.
Aquests resultats es basen en les respostes de 523 ajuntaments de la franja de
menys de 10.000 habitants.

Gràfic 40: Proveïdor del suport TIC, 2008.

Empresa Externa 57%

Consell Comarcal 40%

Diputació 34%

Personal Propi 19%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

45

4.3. Eines de gestió

Els ajuntaments catalans s’estan fent visibles cada vegada més a Internet
gràcies a una oferta de serveis propis que els permet interactuar amb el ciutadà
i ser més proactius.

A l’estudi s’ha volgut analitzar quina és la presència d’aquestes eines
informatitzades a nivell d’ajuntaments. Per tal d’aconseguir-ho, es va preguntar
a tots els ajuntaments de la mostra si disposaven d’un seguit d’eines virtuals,
com són: l’aplicació informatitzada de registre i de gestió d’expedients, un
sistema d’informació geogràfica, un sistema de facturació electrònica, una
ordenança d’administració electrònica, un registre telemàtic i una plataforma de
notificació telemàtica.

Els resultats han estat els següents:

Pel que fa a l’aplicació informatitzada de registre, el 37% del total d’ajuntaments
enquestats disposa d’aquesta eina, que contribueix a modernitzar i agilitzar el
registre municipal i ajuda als problemes d’espai i lentitud que suposa localitzar
la informació desitjada.

Gràfic 41: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de registre,
2008.

100%

90%

80%
69% 70%
70%
59%
60%
52%
49%
50%
34% 37%
40%
28%
30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Com s’observa al gràfic, la majoria d’ajuntaments encara no ha implantat
aquesta nova eina, només aconseguint els percentatges més alts en aquells
ajuntaments de més de 50.000 habitants. Cal remarcar que l’ajuntament de
Barcelona encara no disposa d’un registre informatitzat.

46

Amb la mateixa finalitat, també es va preguntar als ajuntaments si disposaven
d’alguna aplicació informatitzada de gestió d’expedients. Les lleis i els
reglaments que desenvolupen l’administració digital al nostre país han generat
la possibilitat que la tramitació administrativa sigui sense papers. Aquests
mecanismes de gestió fan possible l’existència d’expedients administratius
electrònics a les administracions públiques i en especial en el seu nivell local.

La Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics,
garanteix, entre altres, el dret dels ciutadans a conèixer, per mitjans electrònics,
l’estat de tramitació dels procediments en els que són part interessada.

Per a respondre a aquesta demanda ciutadana, l’ajuntament necessita comptar
amb un sistema integrat de gestió d’expedients que permeti conèixer a tota
l’organització, i als ciutadans que ho demanin, el seu perfil administratiu i la
seva situació en un moment determinat.

La facilitat d’obtenir, de forma completa, ràpida i fiable, informació sobre la
situació real en el que es troba qualsevol servei de l’ajuntament, i la flexibilitat i
adaptabilitat davant dels canvis, permet oferir una gran ajuda a la presa de
decisions.

Tot i els avantatges de tenir una aplicació informatitzada de gestió
d’expedients, només el 25% dels ajuntaments enquestats disposen d’aquesta
aplicació. Si que és cert que els ajuntaments dels municipis de més de 50.000
habitants disposen d’aquesta eina, però, a l’altre extrem, es troben els
ajuntaments de menys de 5.000 habitants, on només el 4% dels menors de
1.000 habitants i el 19% dels de 1.000 a 5.000 habitants disposen d’aquesta
eina.

Gràfic 42: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de gestió
d’expedients, 2008.

100%
100%
92%
90%

80%
69%
70%
58%
60%
49%
50%

40%
25%
30%
19%
20%
4%
10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


47

La familiarització cada vegada més gran dels usuaris finals amb l’eina SIG
(Sistema d’Informació Geogràfica) permet:

- Gestionar expedients de cadastre de tot tipus, mitjançant cartografia
digital i eines SIG.
- Gestionar i actualitzar la cartografia cadastral de suport digital.
- Actualitzar i corregir els fitxers d’intercanvi de dades alfanumèriques i
gràfiques amb la gerència territorial del cadastre i actualitzar les
aplicacions informàtiques de gestió tributària i cadastral.

El SIG permet l’elaboració, revisió i publicació de plans d’accessibilitat,
planificació urbanística i inspecció de la via pública, i fa possible la introducció i
revisió d’incidències de la via pública mitjançant dispositius remots en
coordinació amb les aplicacions existents a l’ajuntament.

Gràfic 43: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una eina SIG (Sistema d’Informació
Geogràfica), 2008.

100%
100%
92%
90%

80%

70%
56%
60%
46%
50%

40%
30% 27%
24%
30%
16%
20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Com es pot observar al gràfic 43, el 27% dels ajuntaments enquestats disposen
d’eina SIG. Als ajuntaments de menys de 20.000 habitants aquest percentatge
no arriba al 50%, mentre que als ajuntaments amb més de 50.000 habitants,
els sistemes d’informació geogràfica estan més implantats.

Una altra eina que s’està implantant a les administracions catalanes és la
facturació electrònica, mitjançant la col·laboració del Consorci AOC. Aquest
Consorci ha impulsat la introducció de la factura electrònica en el si de les
administracions públiques amb l’objectiu d’oferir solucions comuns
d’administració electrònica al conjunt de les mateixes garantint la
interoperabilitat amb independència de les seves possibilitats tècniques i
econòmiques.

48

Entre els seus avantatges destaquem la reducció de temps de tramitació
interna dins de cada administració. En aquest sentit, s’aconsegueix una major
eficiència de gestió a l’hora que s’augmenta l’estalvi d’espai mitjançant una
gestió més efectiva de l’arxiu i s’elimina l’obligatorietat d’imprimir les factures en
paper.

Gràfic 44: Percentatge d’ajuntaments que envien i accepten factures en format electrònic, 2008.

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%
22% 16%
15% 15%
20%
14% 11%
8% 5%
10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Pel que fa a la implantació d’aquesta tècnica, la gran majoria dels ajuntaments
enquestats no envien ni accepten factures en format electrònic. A nivell de
Catalunya, el 16% dels ajuntaments que han respost la pregunta utilitzen
aquests recursos. Però cal remarcar que l’ajuntament de Barcelona encara no
disposa d’aquesta eina.

Una implantació efectiva de l’Administració Electrònica als ajuntaments
permetrà que els ciutadans, les empreses i els professionals puguin relacionar-
se amb l’Administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat
jurídica a través dels mitjans electrònics, en especial Internet, per obtenir
informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i
procediments i qualsevol altre dret que li reconeix el dret administratiu.

La posada en marxa d’una Ordenança municipal que regula els drets i deures
dels ciutadans, les condicions, garanties i efectes jurídics de l’ús dels mitjans
electrònics en les relacions amb els ciutadans, també estableix els principis
generals de les actuacions de l’Administració municipal en aquesta matèria.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en una Administració avançada tant
en la promoció de la societat de la informació i el coneixement, com en la
utilització intensiva de les TIC, especialment Internet, per a l’atenció i les
relacions amb els ciutadans, la millora dels serveis municipals, la gestió interna

49

i la participació en el govern de la ciutat. Per tant, hi ha hagut una implantació
progressiva i eficient de l’administració electrònica a tot l’ajuntament de
Barcelona17.

Però, com es veu al gràfic següent, aquesta tècnica no ha estat implantada
encara a tots els ajuntaments enquestats. Només el 3% disposa d’una
ordenança d’administració electrònica, i si es miren els municipis amb més
habitants, s’observa que els seus valors no superen el 30%.

Gràfic 45: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una ordenança d’administració
electrònica, 2008.

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
30% 23%
20%
10% 6%
2% 3% 3%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya


Segons la LAECSP s’ha de garantir el dret dels ciutadans a relacionar-se amb
l’ajuntament per mitjans telemàtics, el que obliga a l’ajuntament a acceptar la
documentació per qualsevol dels canals establerts per les noves tecnologies,
contestant pel mateix mitjà i garantint la identificació del ciutadà i la seguretat i
confidencialitat de la informació tractada. Com a conseqüència, el ciutadà pot
consultar la seva informació personal.

Aquesta llei determina el registre electrònic com aquell registre administratiu
que té com a funció principal la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i
comunicacions.

En aquest context, la presentació per via telemàtica de sol·licituds, escrits i
comunicacions requereix la creació d’un registre telemàtic que s’ocupi de la
recepció i remissió dels mateixos. Cal destacar que la seguretat és una de les
claus de la fiabilitat de tot registre telemàtic, el que comporta que els
responsables comptin amb un certificat de signatura electrònica.

17
Ordenança reguladora de l’administració electrònica de Barcelona:
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/consolidadescat/administracioelectronica.055.pdf

50

En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les
relacions telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja
que garanteix la identitat, la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l’hora
d’enviament i recepció.

Els resultats de l’enquesta diuen que el 60% dels ajuntaments que tenen més
de 100.000 habitants disposen de registre telemàtic. Per contra, els
ajuntaments de 100.000 o menys habitants, no superen el 30% amb aquest
servei.

Gràfic 46: Percentatge d’ajuntaments que disposen de registre telemàtic, 2008.

100%
90%
80%
70%
60%
60%
50%
40%
29% 31%
30%
16% 15% 18%
20%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya


De la mateixa manera que es preguntava sobre el registre telemàtic, també es
va analitzar quants ajuntaments disposaven de plataforma de notificació
telemàtica. Aquesta és una nova eina que permet estalviar temps i costos; a
més, reforça la seguretat de les comunicacions i garanteix la recepció
simultània per a totes les parts.

La notificació és aquella comunicació de caràcter electrònic que emet
l’administració pública, adreçada a una altra administració o als particulars.

51

Gràfic 47: Percentatge d’ajuntaments que disposen de plataforma de notificació telemàtica,
2008.

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20% 15%
10%
7% 8% 7%
10%
0%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya
100.000


Però com es veu en el gràfic, pocs ajuntaments han incorporat aquesta
iniciativa a les seves administracions. A tot Catalunya, només el 7% dels
ajuntaments enquestats utilitzen notificacions telemàtiques.
Cal esmentar que, l’ajuntament de Barcelona, no disposa ni de registre
telemàtic ni de cap plataforma de notificació telemàtica.

52

5. INFRAESTRUCTURES

5.1. Connectivitat

Per tal d’estar eficaçment connectat, la velocitat de connexió a Internet és un
factor molt important. Les tecnologies de banda ampla poden utilitzar mòdems
que permeten que el tràfic de dades es realitzi a una velocitat efectiva a través
d’una línia telefònica convencional, fet que no suposaria un cost addicional en
infraestructura de xarxa.

Actualment, els tipus més comuns de tecnologies de banda ampla són ADSL,
LMDS/WiMAX, Frame Relay i per via satèl·lit. En aquest estudi, i com hem anat
fent durant els últims dos anys, hem tingut en compte el tipus de tecnologia i la
velocitat (superior a 512 kbps) per a considerar el que és una connexió de
banda ampla.

Es va preguntar als ajuntaments petits, els de menys de 10.000 habitants, quin
tipus de connexió a Internet tenien al seu ajuntament. D’un total de 531
respostes, 434 ajuntaments van afirmar que disposaven d’ADSL; això significa
que més d’un 80% dels ajuntaments dels municipis petits ja han introduït
aquest tipus de connexió, que té com a avantatge sobre les altres que funciona
amb les línies telefòniques convencionals i no requereix noves instal·lacions.
Per contra, el 8% d’aquests ajuntaments no disposen encara de banda ampla i
utilitzen un mòdem (XTB) o una connexió del tipus XDSI (RDSI).

També se’ls va preguntar sobre la velocitat de connexió contractada en la seva
línia principal d’Internet. Les respostes es classificaven en velocitats inferiors a
512 Kbps, entre 1 Mb i 4 Mb, i velocitats superiors a 4 Mb.

Els resultats van mostrar que la majoria d’ajuntaments utilitzen una connexió
intermèdia (la d’1 a 4Mb) que representa un 63% dels ajuntaments. En el cas
de les connexions inferiors a 512 Kbps i les de més de 4 Mb, representen un
19% i un 18% respectivament.

53

Gràfic 48: Tipus de connexió principal i velocitat de la connexió contractada a Internet, 2008.

63%
< 512Kbps
Entre 1Mb - 4Mb
Més de 4Mb

18%

19%

Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants

5.2. Telefonia Mòbil

Tot i que els operadors de telefonia mòbil ofereixen cobertura a gran part de la
població, a diferència del que passa en el cas de la telefonia fixa, no existeix
una obligació de cobertura universal de telefonia mòbil.

A l’enquesta es preguntava a tots els ajuntaments si en cas de tenir problemes
de cobertura mòbil, quin operador els en produïa més. És molt probable que no
tots els territoris tinguin cobertura amb tots els operadors citats i a l’hora de
valorar els resultats s’ha de tenir en compte la possibilitat de què hi hagi
ajuntaments que afirmin tenir problemes pel fet de no tenir la pròpia cobertura.

Tanmateix, i tenint en compte que no tots els ajuntaments han respost a
aquesta pregunta, els resultats de l’estudi manifesten que els operadors que
creen més problemes de cobertura són Movistar i Vodafone, en un 69% dels
municipis i, en tercer lloc, Orange, en un 65%. Per últim, el 59% dels
ajuntaments catalans enquestats han citat que tenen problemes amb l’operador
de telefonia mòbil Yoigo.

Aquests resultats també poden ser deguts a que hi ha menys població que
tingui contractada aquesta última companyia, i que la majoria de ciutadans
tinguin contractats els serveis de Movistar, Vodafone o Orange.

Per tal de resoldre gran part de les deficiències dels serveis de
radiocomunicació existents al territori, cal seguir avançant en una òptima
utilització de les infraestructures existents i en la definició de les necessitats del
territori amb una correcta planificació de les infraestructures a construir.

54

Gràfic 49: Problemes de cobertura mòbil segons els diferents operadors, 2008.

Movistar 69%

Vodafone 69%

Orange 65%

Yoigo 59%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


Si s’observen els problemes de cobertura per comarques, la majoria d’elles
afirmen tenir problemes amb els operadors de Movistar, Vodafone i Orange,
com en el cas de Catalunya en el seu conjunt.

Podem destacar que a la costa gironina i al pre-Pirineu, abunden els problemes
amb Movistar; mentre que a l’interior de Girona hi ha més problemes amb
Vodafone. En canvi, els problemes de cobertura amb l’operador de mòbil
Orange queden més repartits a nivell de comarques per tot el territori català.

En general, a tot el territori, la gran majoria dels ajuntaments manifesten tenir
problemes de cobertura mòbil amb dos o inclús amb tres dels operadors a la
vegada.

El fort avenç tecnològic experimentat en els darrers anys en el camp de les
telecomunicacions, ha tingut en la telefonia mòbil una de les seves més
importants repercussions, amb un desenvolupament tan considerable, que fa
inexcusable la seva regulació.

La incidència que la implantació d’aquest servei té sobre el paisatge urbà fa
necessària una regulació específica que permeti l’ordenament i el control de les
instal·lacions i antenes de telefonia mòbil en el territori municipal18. La
possibilitat d’aquesta regulació es fonamenta en la competència municipal en
matèria urbanística i de medi ambient.

A l’estudi es va formular la pregunta si els municipis havien aprovat una
ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil, i els resultats varen ser:

18
Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació:
http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil

55

Gràfic 50: Percentatge de municipis que han aprovat una ordenança sobre instal·lacions de
telefonia mòbil, 2008.

100%
12%
90% 18%

80% 38% 42%
47%
70%
60% 78%

50% 81% 74%
40% 47% 42%
30% 42%

20%
10% 17% 22%
16% 11%
7% 8%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

L'estem elaborant No Si


En el conjunt de tot Catalunya, vora el 75% dels ajuntaments no ha aprovat
aquesta ordenança. Aquest percentatge és menor a mesura que augmenta la
mida dels municipis. Es troba, llavors, que els municipis de més de 100.000
habitants, el nombre d’ajuntaments que disposen d’aquesta llei puja fins al 78%
dels casos. Cal esmentar també, que l’ajuntament de Barcelona va adoptar
aquesta ordenança l’any 2003 sobre els usos del paisatge urbà a la ciutat de
Barcelona, relatiu a la implantació d’antenes i altres instal·lacions de telefonia
mòbil.

L’ordenança municipal ha de servir per establir els paràmetres fonamentals de
relació entre l’ajuntament i els operadors de telecomunicació per a la instal·lació
d’infraestructures de radiocomunicació. L’objectiu és proporcionar un bon servei
als usuaris, alhora que es procura un alt nivell de protecció del medi i de la
població, garantint la integració de les instal·lacions en l’entorn en què se
situen, i fomentant el desplegament d’aquelles infraestructures que produeixin
un menor impacte visual i ambiental sobre l’entorn.

Als 103 municipis que sí han seguit una ordenança de telefonia mòbil, se’ls va
preguntar, també, quin model havien seguit: una ordenança tipus de Localret
(amb o sense variacions) o una ordenança tipus de la Diputació de Barcelona
(amb o sense variacions). També es va donar l’opció d’indicar si seguien altres
tipus de models.

Del total de municipis que van respondre (el 90% dels que han aprovat una
ordenança), el 34% no segueix un model tipus de Localret o de la Diputació de
Barcelona, sinó d’altres diferents. En segon lloc, es veu que el 25% dels
ajuntaments de Catalunya utilitzen un model tipus de la Diputació de Barcelona
sense variacions.

56

Si s’analitza per franges de població, es veu que en tots els grups surt en
primer lloc que els seus ajuntaments utilitzen altres models diferents als citats,
menys en els municipis de 20.000 a 50.000 habitants, on el 40% dels
ajuntaments segueixen un model tipus de la Diputació de Barcelona amb
alguna variació.

Pel que fa a l’ajuntament de Barcelona, el seu model d’implantació de
l’ordenança de telefonia mòbil és regeix per una gestió i organització interna.

Gràfic 51: Model d’ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil, 2008.

Localret, amb variacions 9%

Localret, sense variacions 17%

Diputació de Barcelona, amb
17%
variacions

Diputació de Barcelona,
25%
sense variacions

Altres Models 34%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Base: ajuntaments amb ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil

A l’enquesta es preguntava als ajuntaments que disposaven d’una ordenança si
havien patit alguna forma de refús per part dels operadors, és a dir, si la
ordenança havia estat impugnada alguna vegada.

Dels 103 municipis que havien aprovat la normativa, en el 27% dels casos
aquesta havia estat impugnada pels operadors. Cal destacar el cas dels
municipis de 50.000 a 100.000 habitants, on el percentatge de municipis amb
ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil impugnada pels operadors
s’eleva fins al 40%.

57

Gràfic 52: Percentatge de municipis on l’ordenança ha estat impugnada pels operadors, 2008.

100%

90%
80%

70%
60%
50%
40% 43%
40% 35%
27%
30%
23% 24%
20%

10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

Base: ajuntaments amb ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil

D’acord amb el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les
instal·lacions de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de radiocomunicació, els
departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i
Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les
operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vodafone han anat signant
diversos Plans d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació
(POAIR)19 amb les comarques.

Aquest pla valora comarcalment les torres existents en zones no urbanes que
donen cobertura dels serveis de comunicacions electròniques, en especial les
de telefonia mòbil.
A partir d’un cens d’aquestes torres, el POAIR ordena i identifica quines
compleixen determinats requisits radioelèctrics i d’impacte paisatgístic i es
defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres
telecomunicacions.

L’objectiu del POAIR és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou
servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o,
si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D’aquesta
manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per
a la seva construcció.

El 88% dels municipis enquestats a Catalunya no ha aprovat un pla especial
d’infraestructures de radiocomunicació20, encara que el 8% dels ajuntaments
l’està elaborant. El percentatge d’ajuntaments que tenen un pla especial o que

19
Més informació a www.localret.cat
20
Plans d’infraestructures de radiocomunicacions: http://www.localret.cat/serveis/infraestructures-i-
tecnologia/plans-dordenament-de-les-infraestructures-de-1

58

actualment l’està elaborant, es fa més gran a mesura que augmenta la mida
dels municipis. D’aquesta forma, els municipis petits de menys de 10.000
habitants, en un 93% dels casos no tenen aquest Pla; però, per contra, als
municipis de més de 100.000 habitants aquest percentatge es redueix fins al
56%.

Gràfic 53: Percentatge de municipis on s’ha aprovat un Pla especial d’infraestructures de
radiocomunicació, 2008.

1% 3%
100%
9% 11%
90% 15%
27%
80%

70%
60% 56%
93% 78% 64% 88%
50%
55%
40%

30%

20%
33%
10% 21% 18%
13% 8%
6%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya
L'estem elaborant No Si


La preocupació social sobre els possibles efectes de les radiofreqüències ha
anat incrementant-se segons s’ha anat produint, per una banda, el
desplegament d’antenes base i, per l’altra, l’ús generalitzat dels telèfons mòbils.

Quan es va preguntar als ajuntaments si tenen algun problema associat a les
antenes de telefonia mòbil, el 26% dels municipis a nivell de Catalunya
confessen haver-ne tingut.

Els municipis amb més de 100.000 habitants (normalment municipis més
urbans i de grans ciutats) pateixen més problemes associats a aquest tipus
d’antenes (el 80% dels municipis). En canvi, en els municipis més petits (els
que podríem associar a municipis més rurals) no hi ha tants problemes (tan
sols el 22%). Aquest fet pot ser explicat perquè a les zones rurals no hi ha tanta
emissió ni tanta contaminació com a les zones més urbanístiques.

59

Gràfic 54: Percentatge de municipis amb problemes socials associats a les antenes de telefonia
mòbil, 2008.

100%

90%
80%
80%

70%

60% 54%
50% 46%
42%
40%
26%
30%
22%
20%

10%

0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya


5.3. Xarxes

Les xarxes sense fils Wi-Fi i WiMAX21 representen una novetat substancial en
el panorama de les telecomunicacions, ja que amplien el que tradicionalment
eren tecnologies restringides només a l’àmbit d’empresa cap al món de les
tecnologies de xarxes públiques.

Wi-Fi elimina els cables i es caracteritza per una instal·lació senzilla, flexibilitat,
baix cost i la gran amplada de banda que proporciona a l’usuari. A totes
aquestes facilitats se’ls ha afegit la tecnologia WiMAX que permet dotar
d’enllaços amb més capacitat i qualitat de servei, i és el complement ideal en
alguns desplegaments municipals que no es disposen de solucions de banda
ampla fixa.

Actualment, l’expansió de la tecnologia WiMAX (interoperabilitat a nivell
mundial pels accessos de microones) s’està produint amb força mundialment,
gràcies a que aquesta tecnologia possibilita l’accés de banda ampla a Internet
a un cost molt assequible. Aquest fet ha suposat un avenç important pel que fa
al panorama de les tecnologies sense fils.

21
Guia sobre les tecnologies WiFi i WiMAX:
http://www.localret.cat/publicacions/altres-publicacions/documents/wifitecnologia.pdf

60

En qualsevol cas, la implantació de xarxes sense fils en l’entorn municipal
implica el compliment d’una sèrie de requisits que facin aquests sistemes
plenament sòlids: l’existència d’un projecte tècnic solvent, un model de negoci
contrastat, l’adequació a les normatives i l’establiment del manteniment i la
gestió oportuna per fer-ne una eina econòmicament sostenible i socialment
rendible.

Entre els diferents serveis que poden oferir els ajuntaments a través d’aquestes
xarxes, en el total dels ajuntaments catalans enquestats, el servei que més
s’utilitza és el de donar accés a Internet als ciutadans (46% dels municipis que
van contestar la pregunta).

En segon i tercer lloc, molt a prop dels valors del primer servei, els ajuntaments
donen accés a Internet als edificis municipals i connectivitats entre aquests
edificis, amb un 43% i 42% dels casos respectivament. Com a últim recurs, els
ajuntaments no solen oferir al ciutadà accés a la extranet municipal, només
disponible en un 3% dels ajuntaments.

Gràfic 55: Serveis que presenten els ajuntaments a la xarxa, 2008.

Accés als ciutadans a 46%
Internet

Accés a Internet des dels 43%
edificis municipals

Connectivitat entre edificis 42%
municipals

Accés als ciutadans a la 3%
extranet municipal

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


Si es miren els serveis que presenten els ajuntaments per franges de municipi,
ens trobem que en els ajuntaments petits de menys de 10.000 habitants, el
servei que més presenten és el de donar accés als ciutadans a Internet (55%); i
a la resta de municipis (tots aquells amb més de 10.000 habitants), el servei
que més presten és el de connectivitat entre edificis municipals (un 64% els
municipis de 10.000 a 20.000 habitants; un 84% els de 20.000 a 50.000; un
75% els de 50.000 a 100.000; i un 88% els de més de 100.000 habitants). Cal
destacar que l’ajuntament de Barcelona presta tots els serveis esmentats
anteriorment a través de la xarxa Wi-Fi/WiMAX.

Pel que fa al nombre de municipis que tenen xarxa Wi-Fi d’iniciativa privada, en
el total de Catalunya, el 12% dels ajuntaments disposen d’aquesta eina. Els

61

valors són més elevats a mesura que augmenta la mida del municipi. Com es
veu al següent gràfic, el 70% dels ajuntaments de més de 100.000 habitants
tenen xarxa Wi-Fi privada.

Gràfic 56: Percentatge de municipis que disposen de xarxa Wi-Fi d’iniciativa privada, 2008.

100%
90%
80%
70%
70%
60%
50%
40%
30%
15% 23%
20%
10% 13% 12%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya
100.000


Per una altra banda, la Llei de Mesures d’Impuls de la Societat de la
Informació22 fixa l’obligació que en l’elaboració de projectes d’obres de
construcció de noves infraestructures es faci la instal·lació de canalitzacions per
al desplegament de xarxes de comunicació electrònica al llarg de tota la seva
longitud, així com l’equipament per assegurar la cobertura de comunicacions
mòbils a tot el territori. A més, es demana a les Comunitats Autònomes que
tinguin instal·lades les canalitzacions necessàries per a l’accés als serveis de
telecomunicacions.

A l’estudi es va demanar als ajuntaments que, en cas que disposessin de
canalitzacions, que indiquessin en quin estat es trobaven aquestes. Dels 242
municipis que van contestar la pregunta, 97 van dir que les seves
canalitzacions estaven buides (és a dir, el 40% dels ajuntaments).

Molts ajuntaments aprofitant que d’altres empreses, com ara operadors de
telefonia o de gas natural, obren carrers per passar canalitzacions seves,
aprofiten que ja està feta la rasa i fan passar tubs buits que queden a disposició
i en propietat de l’ajuntament. Aquest és l’estat en què es troben el 40% dels
ajuntaments enquestats, ja que les seves canalitzacions es troben buides.

Ara bé, altres ajuntaments aprofiten la situació per passar-hi cable o fibra. En
aquest cas, es deixen ja passats per si en qualsevol moment es volen utilitzar.

22
Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació.

62

En aquest cas, el 38% dels ajuntaments catalans enquestats tenen
canalitzacions amb cable, mentre que el 25% ha passat fibra. Per últim, el 24%
no només ha passat fibra sinó que la tenen activa o il·luminada.

Aquestes dades es poden observar al gràfic següent:

Gràfic 57: Estat en que es troben les canalitzacions, 2008.

Fibra Activa / Il·luminada 24%

Fibra passada 25%

Amb cable 38%

Buida 40%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


63

6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A
CATALUNYA

6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) a través
de la Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions
realitza i manté actualitzat un cens de la cobertura dels serveis de
comunicacions electròniques a Catalunya.

Aquest cens inclou els serveis de comunicacions més rellevants per a l’accés
dels ciutadans a la Societat de la Informació. En aquest annex a l’informe sobre
“L’adopció de les TIC a l’administració local catalana” s’inclouen les dades del
cens de cobertura, a desembre de 2008, dels serveis de comunicacions
següents: banda ampla, senyal de televisió analògica i TDT de TVC, senyal de
Catalunya Ràdio i senyal del servei d’emergències 112.

La unitat més petita d’aquest cens és el nucli de població. A l’hora d’analitzar la
cobertura dels diferents serveis de comunicacions es tenen en compte els 946
municipis de Catalunya i les 3.219 entitats de població o nuclis de població
existents. Queden fora d’aquest cens les unitats poblacionals de les “zones
disseminades”23.

El cens de cobertura mesura quin percentatge del nucli de població queda
cobert pels diferents serveis de comunicacions analitzats. A fi i efecte de
classificar els nuclis de població segons el grau de cobertura que tenen, s’han
establert 3 nivells de cobertura. Es considera “cobert” quan més del 80% del
nucli de població té cobertura d’aquest servei, “cobert parcialment” quan el
percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el 80%, i “no cobert”
quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població.

A la taula A-1 es pot consultar el total i el percentatge de població catalana que
disposa de cobertura dels diferents serveis de comunicacions analitzats (BA:
Banda Ampla; TVC analògica: senyal analògic de TV3; TDT-TVC1: senyal de
TDT de TVC; CAT Ràdio: emissió del senyal de ràdio de Catalunya Ràdio i
TM112: servei d’urgències per mòbil).

23
http://www.idescat.net/cat/territori/codis/

64

Taula A-1: Habitants amb cobertura dels serveis de comunicacions. Segons Cens 2006.

Població Població coberta Població
Coberta parcialment no coberta
BA 6.929.336 99,3% 36.507 0,5% 15.803 0,2%
TVC analògica 6.958.971 99,7% 15.588 0,2% 7.087 0,1%
TDT-TVC1 6.892.357 98,7% 38.630 0,6% 50.659 0,7%
CAT Ràdio 6.808.639 97,5% 76.711 1,1% 94.495 1,4%
TM112 6.973.051 99,9% -- -- 8.595 0,1%

Font: STSI i FOBSIC

6.2. Taules de cobertura per comarca

A continuació es pot consultar, al detall, el grau de cobertura dels serveis de
comunicacions a les 41 comarques de Catalunya. Per a cada servei es
presenten dues taules: la taula de cobertura de població i la taula de cobertura
de nuclis de població.

Cobertura de població:

Aquestes taules mostren el percentatge de població de la comarca que disposa
de cobertura del servei analitzat, segons els 3 graus de cobertura. Així, per a la
cobertura de banda ampla a la comarca de l’Alt Camp s’obtenen les dades
següents:

Població % població Cobert % població No % població
24
Comarca 2006 Cobert coberta parcialment coberta parcial. cobert no coberta
Alt Camp 38.663 38.116 98,6% 6 0,0% 541 1,4%

A l’hora d’interpretar aquests resultats es pot afirmar que el 98,6% de la
població de l’Alt Camp queda coberta pel servei de banda ampla. En
contraposició, l’1,4% de la població no té cobertura (quan la cobertura és
inferior al 50% del nuclis de població).

Cobertura per nuclis de població:

Les taules de cobertura per nuclis de població posen en evidència l’esforç que
cal fer per augmentar la cobertura al territori i, per tant, per reduir les
mancances de cobertura que la població pot experimentar. Així, per la
cobertura de banda ampla per nuclis de població a la comarca de l’Alt Camp
s’observen els següents resultats:

24
Dades del cens de 2006 de l’Idescat

65

Total % nuclis Cobert % nuclis coberts No % nuclis
25
Comarca nuclis Cobert coberts parcialment parcial. cobert no coberts
Alt Camp 79 63 79,7% 2 2,5% 14 17,7%

El 79,7% dels nuclis de població de la comarca es consideren coberts (més del
80% del nucli té cobertura del servei), el 2,5% dels nuclis de població tenen
cobertura parcial (el percentatge de cobertura es troba entre el 50% i el 80%) i
el 17,7% dels nuclis tenen una cobertura inferior al 50%. Per consultar la
població subjecte a cada un d’aquests nivells de cobertura cal adreçar-se a la
corresponent taula de cobertura de població.

A continuació es troben cinc grups de taules que fan referència a la cobertura
del servei de banda ampla (taules A-2 i A-3), cobertura de TV3 analògica
(taules A-4 i A-5), cobertura de TDT-TVC1 (taules A-6 i A-7), cobertura del
senyal de Catalunya Ràdio (taules A-8 i A-9), i cobertura del senyal de telefonia
mòbil d’emergències 112 (taules A-10 i A-11). Les taules A-12 i A-13 recullen
l’evolució de la cobertura de banda ampla entre 2007 i 2008.

Cobertura del servei de banda ampla

A les taules A-2 i A-3 es poden consultar les dades de banda ampla, basades
en la cobertura dels serveis ADSL i WiMAX de totes les comarques de
Catalunya.
Els nuclis amb cobertura d'Internet a través de tecnologia sense fils WiMAX, en
disposen en el marc del Projecte Banda Ampla Rural que porta a terme la
Generalitat de Catalunya per tal de dotar de connexió a Internet a tota la
ciutadania.

El projecte BAR, inclòs en el pla Catalunya Connecta26, vol garantir les
possibilitats de connexió a Internet de banda ampla per a tots els ciutadans de
Catalunya amb independència de la població on visquin, i té per objectiu fer
arribar l’accés a Internet de banda ampla abans del 2010, com a mínim, a tots
els nuclis de població de més de 50 habitants i a tots els polígons industrials
que no tinguin cobertura del servei ADSL.

Cobertura del servei de televisió analògica i digital

Les taules A-4 i A-5 ofereixen el nivell de cobertura de l’emissió del canal
analògic de TV3 - Televisió de Catalunya. D’una banda es pot consultar el
percentatge de població que té accés a aquest servei i, d’altra banda, el
percentatge de nuclis poblacionals amb accés.

Les taules A-6 i A-7 ofereixen la cobertura del servei de TDT (Televisió Digital
Terrestre) de TVC.
Com en el cas anterior, les taules de cobertura de TDT-TVC també ofereixen
resultats a nivell de nombre d’habitants i a nivell de nuclis de població amb
accés al servei esmentat.
25
Dades del cens de 2006 de l’Idescat
26
http://www.catalunyaconnecta.cat/

66

A Catalunya, la substitució progressiva de la televisió analògica per la TDT
s’està produint gradualment des de 2007 i està previst que aquest procés
finalitzi a finals de 2009. La data d’apagada analògica està fixada a nivell
estatal el 3 d’abril de 2010.

Cobertura del servei ràdio

A les taules A-8 i A-9 es pot consultar la cobertura del servei de les emissores
de ràdio de Catalunya Ràdio. A la primera taula es poden consultar els resultats
a nivell poblacional i a la segona taula a nivell de nuclis de població.

Cobertura del servei d’emergències a través del mòbil

Les taules A-10 i A-11 mostren les cobertures per població i per nuclis de
població del servei d’emergències a través del mòbil. El telèfon 112, únic per a
tot l’àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza
totes les trucades d’emergència: serveis públics d’urgències sanitàries,
d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil.

El servei d’emergències 112 representa la cobertura GSM de com a mínim un
dels tres operadors (Movistar, Vodafone i Orange). La cobertura està
representada a partir d’un nivell outdoor, que correspon a un nivell d’exteriors,
el qual en alguns casos no serà suficient per accedir a l'interior d’habitatges.

A les taules indica cobert quan més del 80% del nucli de població té cobertura
d’aquest servei, i no cobert quan la cobertura és inferior al 80% del nucli de
població.

La informació sobre els diferents serveis de cobertura que es publica és el
resultat de simulacions per ordinador i cal considerar–la com a orientativa.

Evolució de la cobertura del servei de banda ampla 2007-2008

A les taules A-12 i A-13 s’observa com ha evolucionat la cobertura de banda
ampla respecte de l’any anterior27 a totes les comarques de Catalunya.

A la primera taula es pot comprovar com, a nivell de Catalunya, s’ha passat de
donar servei de banda ampla a un 95,7% de la població l’any 2007 a cobrir un
99,3% el 2008.
Si s’observa el resultat global de la taula A-13, es pot comprovar com a
desembre de 2007 el 77,9% del total de nuclis de Catalunya tenien cobertura
de banda ampla i, a desembre de 2008, aquesta dada havia augmentat a
85,2%.

27
Les dades del cens de cobertura a desembre de 2007 es poden consultar a l’”Enquesta sobre
l’adopció de les TIC a l’administració local, 2007”:
http://www.fobsic.cat/opencms/export/sites/fobsic_site/ca/Documentos/TIC_Ens_locals_2007/Informe_200
7_definitiu_juliol.pdf

67

Taula A-2. Cobertura de Banda Ampla per població
Població Cobert No
Comarca 2006 Cobert % parcialment % Cobert %
Alt Camp 38.663 38.116 98,6% 6 0,0% 541 1,4%
Alt Empordà 119.572 118.727 99,3% 845 0,7% 0 0,0%
Alt Penedès 90.502 89.750 99,2% 717 0,8% 35 0,0%
Alt Urgell 19.479 18.527 95,1% 243 1,2% 709 3,6%
Alta Ribagorça 3.950 3.729 94,4% 123 3,1% 98 2,5%
Anoia 105.509 104.177 98,7% 1.267 1,2% 65 0,1%
Bages 166.739 163.894 98,3% 1.518 0,9% 1.327 0,8%
Baix Camp 167.172 166.613 99,7% 193 0,1% 366 0,2%
Baix Ebre 68.567 67.963 99,1% 602 0,9% 2 0,0%
Baix Empordà 118.861 117.377 98,8% 1.060 0,9% 424 0,4%
Baix Llobregat 764.195 757.562 99,1% 5.978 0,8% 655 0,1%
Baix Penedès 84.978 83.572 98,3% 1.286 1,5% 120 0,1%
Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 36.027 34.306 95,2% 119 0,3% 1.602 4,4%
Cerdanya 16.062 15.901 99,0% 29 0,2% 132 0,8%
Conca de Barberà 19.869 18.677 94,0% 690 3,5% 502 2,5%
Garraf 132.566 132.164 99,7% 255 0,2% 147 0,1%
Garrigues 19.171 18.580 96,9% 0 0,0% 591 3,1%
Garrotxa 47.366 46.828 98,9% 195 0,4% 343 0,7%
Gironès 158.663 158.643 100,0% 20 0,0% 0 0,0%
Maresme 400.316 398.753 99,6% 989 0,2% 574 0,1%
Montsià 63.298 62.386 98,6% 379 0,6% 533 0,8%
Noguera 36.197 33.984 93,9% 1.303 3,6% 910 2,5%
Osona 136.834 135.527 99,0% 1.259 0,9% 48 0,0%
Pallars Jussà 11.645 10.779 92,6% 478 4,1% 388 3,3%
Pallars Sobirà 6.564 4.996 76,1% 712 10,8% 856 13,0%
Pla de l'Estany 25.396 25.228 99,3% 114 0,4% 54 0,2%
Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 9.476 8.229 86,8% 293 3,1% 954 10,1%
Ribera d'Ebre 21.997 21.492 97,7% 0 0,0% 505 2,3%
Ripollès 24.035 23.645 98,4% 177 0,7% 213 0,9%
Segarra 20.998 19.883 94,7% 663 3,2% 452 2,2%
Segrià 177.332 176.135 99,3% 805 0,5% 392 0,2%
Selva 141.090 138.403 98,1% 2.026 1,4% 661 0,5%
Solsonès 10.383 10.195 98,2% 117 1,1% 71 0,7%
Tarragonès 220.760 218.686 99,1% 1.969 0,9% 105 0,0%
Terra Alta 12.643 11.312 89,5% 1.324 10,5% 7 0,1%
Urgell 34.049 32.044 94,1% 940 2,8% 1.065 3,1%
Val d'Aran 9.482 9.339 98,5% 31 0,3% 112 1,2%
Vallès Occidental 824.795 818.752 99,3% 6.020 0,7% 23 0,0%
Vallès Oriental 357.980 355.997 99,4% 1.762 0,5% 221 0,1%
Catalunya 6.981.646 6.929.336 99,3% 36.507 0,5% 15.803 0,2%

Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008.

68

Taula A-3. Cobertura de Banda Ampla per nuclis de població
Total
nuclis de Cobert No
Comarca població Cobert % parcialment % cobert %
Alt Camp 79 63 79,7% 2 2,5% 14 17,7%
Alt Empordà 141 134 95,0% 7 5,0% 0 0,0%
Alt Penedès 146 137 93,8% 7 4,8% 2 1,4%
Alt Urgell 91 56 61,5% 5 5,5% 30 33,0%
Alta Ribagorça 20 12 60,0% 2 10,0% 6 30,0%
Anoia 109 98 89,9% 7 6,4% 4 3,7%
Bages 137 105 76,6% 15 10,9% 17 12,4%
Baix Camp 84 76 90,5% 2 2,4% 6 7,1%
Baix Ebre 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3%
Baix Empordà 205 181 88,3% 18 8,8% 6 2,9%
Baix Llobregat 163 151 92,6% 8 4,9% 4 2,5%
Baix Penedès 82 74 90,2% 5 6,1% 3 3,7%
Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 49 41 83,7% 1 2,0% 7 14,3%
Cerdanya 71 66 93,0% 1 1,4% 4 5,6%
Conca de Barberà 53 29 54,7% 7 13,2% 17 32,1%
Garraf 49 43 87,8% 2 4,1% 4 8,2%
Garrigues 24 22 91,7% 0 0,0% 2 8,3%
Garrotxa 46 37 80,4% 2 4,3% 7 15,2%
Gironès 72 71 98,6% 1 1,4% 0 0,0%
Maresme 176 162 92,0% 7 4,0% 7 4,0%
Montsià 32 24 75,0% 4 12,5% 4 12,5%
Noguera 92 66 71,7% 15 16,3% 11 12,0%
Osona 80 70 87,5% 9 11,3% 1 1,3%
Pallars Jussà 77 54 70,1% 9 11,7% 14 18,2%
Pallars Sobirà 85 53 62,4% 8 9,4% 24 28,2%
Pla de l'Estany 41 38 92,7% 2 4,9% 1 2,4%
Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 26 19 73,1% 3 11,5% 4 15,4%
Ribera d'Ebre 21 17 81,0% 0 0,0% 4 19,0%
Ripollès 47 37 78,7% 3 6,4% 7 14,9%
Segarra 88 61 69,3% 11 12,5% 16 18,2%
Segrià 58 53 91,4% 2 3,4% 3 5,2%
Selva 116 93 80,2% 10 8,6% 13 11,2%
Solsonès 17 12 70,6% 3 17,6% 2 11,8%
Tarragonès 133 128 96,2% 2 1,5% 3 2,3%
Terra Alta 13 10 76,9% 2 15,4% 1 7,7%
Urgell 43 27 62,8% 6 14,0% 10 23,3%
Val d'Aran 44 35 79,5% 1 2,3% 8 18,2%
Vallès Occidental 133 126 94,7% 5 3,8% 2 1,5%
Vallès Oriental 206 195 94,7% 7 3,4% 4 1,9%
Catalunya 3.219 2.743 85,2% 203 6,3% 273 8,5%


69

Taula A-4. Cobertura de TV3 analògica per població
Població Cobert No
Alt Camp 38.663 37.657 97,4% 887 2,3% 119 0,3%
Alt Empordà 119.572 119.249 99,7% 0 0,0% 323 0,3%
Alt Penedès 90.502 89.292 98,7% 70 0,1% 1.140 1,3%
Alt Urgell 19.479 19.158 98,4% 57 0,3% 264 1,4%
Alta Ribagorça 3.950 3.946 99,9% 4 0,1% 0 0,0%
Anoia 105.509 105.026 99,5% 148 0,1% 335 0,3%
Bages 166.739 163.014 97,8% 3.567 2,1% 158 0,1%
Baix Camp 167.172 166.824 99,8% 106 0,1% 242 0,1%
Baix Ebre 68.567 67.965 99,1% 602 0,9% 0 0,0%
Baix Empordà 118.861 117.882 99,2% 657 0,6% 322 0,3%
Baix Llobregat 764.195 763.511 99,9% 550 0,1% 134 0,0%
Baix Penedès 84.978 84.847 99,8% 131 0,2% 0 0,0%
Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 36.027 34.588 96,0% 852 2,4% 587 1,6%
Cerdanya 16.062 16.062 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Conca de Barberà 19.869 19.344 97,4% 25 0,1% 500 2,5%
Garraf 132.566 131.640 99,3% 919 0,7% 7 0,0%
Garrigues 19.171 18.066 94,2% 587 3,1% 518 2,7%
Garrotxa 47.366 47.308 99,9% 0 0,0% 58 0,1%
Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Maresme 400.316 398.577 99,6% 1.307 0,3% 432 0,1%
Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Noguera 36.197 35.288 97,5% 286 0,8% 623 1,7%
Osona 136.834 135.924 99,3% 548 0,4% 362 0,3%
Pallars Jussà 11.645 11.533 99,0% 104 0,9% 8 0,1%
Pallars Sobirà 6.564 6.289 95,8% 87 1,3% 188 2,9%
Pla de l'Estany 25.396 25.362 99,9% 34 0,1% 0 0,0%
Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 9.476 7.662 80,9% 1.682 17,8% 132 1,4%
Ribera d'Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Ripollès 24.035 23.991 99,8% 16 0,1% 28 0,1%
Segarra 20.998 20.288 96,6% 676 3,2% 34 0,2%
Segrià 177.332 177.332 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Selva 141.090 140.440 99,5% 484 0,3% 166 0,1%
Solsonès 10.383 10.364 99,8% 0 0,0% 19 0,2%
Tarragonès 220.760 220.604 99,9% 132 0,1% 24 0,0%
Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Urgell 34.049 33.459 98,3% 437 1,3% 153 0,4%
Val d'Aran 9.482 9.470 99,9% 0 0,0% 12 0,1%
Vallès Occidental 824.795 824.294 99,9% 500 0,1% 1 0,0%
Vallès Oriental 357.980 357.649 99,9% 133 0,0% 198 0,1%
Catalunya 6.981.646 6.958.971 99,7% 15.588 0,2% 7.087 0,1%


70

Taula A-5. Cobertura de TV3 analògica per nuclis de població
Total
nuclis de Cobert No
Alt Camp 79 69 87,3% 5 6,3% 5 6,3%
Alt Empordà 141 139 98,6% 0 0,0% 2 1,4%
Alt Penedès 146 138 94,5% 2 1,4% 6 4,1%
Alt Urgell 91 76 83,5% 3 3,3% 12 13,2%
Alta Ribagorça 20 19 95,0% 1 5,0% 0 0,0%
Anoia 109 103 94,5% 2 1,8% 4 3,7%
Bages 137 118 86,1% 11 8,0% 8 5,8%
Baix Camp 84 80 95,2% 1 1,2% 3 3,6%
Baix Ebre 43 42 97,7% 1 2,3% 0 0,0%
Baix Empordà 205 194 94,6% 6 2,9% 5 2,4%
Baix Llobregat 163 158 96,9% 3 1,8% 2 1,2%
Baix Penedès 82 79 96,3% 1 1,2% 2 2,4%
Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 49 37 75,5% 7 14,3% 5 10,2%
Cerdanya 71 71 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Conca de Barberà 53 40 75,5% 2 3,8% 11 20,8%
Garraf 49 44 89,8% 4 8,2% 1 2,0%
Garrigues 24 22 91,7% 1 4,2% 1 4,2%
Garrotxa 46 45 97,8% 0 0,0% 1 2,2%
Gironès 72 72 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Maresme 176 166 94,3% 5 2,8% 5 2,8%
Montsià 32 32 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Noguera 92 81 88,0% 3 3,3% 8 8,7%
Osona 80 75 93,8% 3 3,8% 2 2,5%
Pallars Jussà 77 71 92,2% 4 5,2% 2 2,6%
Pallars Sobirà 85 75 88,2% 2 2,4% 8 9,4%
Pla de l'Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0%
Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 26 21 80,8% 4 15,4% 1 3,8%
Ribera d'Ebre 21 19 90,5% 1 4,8% 1 4,8%
Ripollès 47 45 95,7% 1 2,1% 1 2,1%
Segarra 88 80 90,9% 5 5,7% 3 3,4%
Segrià 58 58 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Selva 116 109 94,0% 5 4,3% 2 1,7%
Solsonès 17 16 94,1% 0 0,0% 1 5,9%
Tarragonès 133 131 98,5% 1 0,8% 1 0,8%
Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Urgell 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3%
Val d'Aran 44 41 93,2% 0 0,0% 3 6,8%
Vallès Oriental 206 201 97,6% 2 1,0% 3 1,5%
Catalunya 3.219 3.018 93,8% 90 2,8% 111 3,4%


71

Taula A-6. Cobertura de TDT-TVC1 per població
Població Cobert No
Alt Camp 38.663 37.216 96,3% 250 0,6% 1.197 3,1%
Alt Empordà 119.572 117.173 98,0% 1.752 1,5% 647 0,5%
Alt Penedès 90.502 88.304 97,6% 275 0,3% 1.923 2,1%
Alt Urgell 19.479 17.702 90,9% 72 0,4% 1.705 8,8%
Alta Ribagorça 3.950 2.135 54,1% 6 0,2% 1.809 45,8%
Anoia 105.509 104.414 99,0% 611 0,6% 484 0,5%
Bages 166.739 164.140 98,4% 1.641 1,0% 958 0,6%
Baix Camp 167.172 166.463 99,6% 365 0,2% 344 0,2%
Baix Ebre 68.567 66.005 96,3% 0 0,0% 2.562 3,7%
Baix Empordà 118.861 116.067 97,6% 1.471 1,2% 1.323 1,1%
Baix Llobregat 764.195 762.706 99,8% 1.356 0,2% 133 0,0%
Baix Penedès 84.978 83.576 98,4% 813 1,0% 589 0,7%
Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 36.027 33.744 93,7% 1.370 3,8% 913 2,5%
Cerdanya 16.062 15.178 94,5% 232 1,4% 652 4,1%
Conca de Barberà 19.869 14.935 75,2% 3.880 19,5% 1.054 5,3%
Garraf 132.566 130.574 98,5% 1.561 1,2% 431 0,3%
Garrigues 19.171 16.119 84,1% 584 3,0% 2.468 12,9%
Garrotxa 47.366 45.683 96,4% 1.580 3,3% 103 0,2%
Gironès 158.663 156.255 98,5% 2.358 1,5% 50 0,0%
Maresme 400.316 394.798 98,6% 5.174 1,3% 344 0,1%
Montsià 63.298 62.018 98,0% 382 0,6% 898 1,4%
Noguera 36.197 33.043 91,3% 1.559 4,3% 1.595 4,4%
Osona 136.834 135.094 98,7% 607 0,4% 1.133 0,8%
Pallars Jussà 11.645 10.260 88,1% 147 1,3% 1.238 10,6%
Pallars Sobirà 6.564 3.789 57,7% 55 0,8% 2.720 41,4%
Pla de l'Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% 0 0,0%
Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 9.476 6.799 71,7% 363 3,8% 2.314 24,4%
Ribera d'Ebre 21.997 17.447 79,3% 964 4,4% 3.586 16,3%
Ripollès 24.035 23.328 97,1% 195 0,8% 512 2,1%
Segarra 20.998 19.382 92,3% 188 0,9% 1.428 6,8%
Segrià 177.332 172.656 97,4% 0 0,0% 4.676 2,6%
Selva 141.090 138.200 98,0% 2.150 1,5% 740 0,5%
Solsonès 10.383 10.246 98,7% 69 0,7% 68 0,7%
Tarragonès 220.760 216.445 98,0% 2.093 0,9% 2.222 1,0%
Terra Alta 12.643 7.721 61,1% 1.213 9,6% 3.709 29,3%
Urgell 34.049 32.820 96,4% 268 0,8% 961 2,8%
Val d'Aran 9.482 6.259 66,0% 614 6,5% 2.609 27,5%
Vallès Occidental 824.795 822.451 99,7% 2.157 0,3% 187 0,0%
Vallès Oriental 357.980 357.415 99,8% 191 0,1% 374 0,1%
Catalunya 6.981.646 6.892.357 98,7% 38.630 0,6% 50.659 0,7%


72

Taula A-7. Cobertura de TDT-TVC1 per nuclis de població
Total
nuclis de Cobert No
Alt Camp 79 63 79,7% 4 5,1% 12 15,2%
Alt Empordà 141 131 92,9% 5 3,5% 5 3,5%
Alt Penedès 146 128 87,7% 5 3,4% 13 8,9%
Alt Urgell 91 38 41,8% 3 3,3% 50 54,9%
Alta Ribagorça 20 5 25,0% 1 5,0% 14 70,0%
Anoia 109 98 89,9% 4 3,7% 7 6,4%
Bages 137 113 82,5% 9 6,6% 15 10,9%
Baix Camp 84 75 89,3% 4 4,8% 5 6,0%
Baix Ebre 43 36 83,7% 0 0,0% 7 16,3%
Baix Empordà 205 180 87,8% 10 4,9% 15 7,3%
Baix Llobregat 163 156 95,7% 5 3,1% 2 1,2%
Baix Penedès 82 75 91,5% 2 2,4% 5 6,1%
Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 49 32 65,3% 7 14,3% 10 20,4%
Cerdanya 71 62 87,3% 2 2,8% 7 9,9%
Conca de Barberà 53 33 62,3% 3 5,7% 17 32,1%
Garraf 49 41 83,7% 6 12,2% 2 4,1%
Garrigues 24 15 62,5% 3 12,5% 6 25,0%
Garrotxa 46 38 82,6% 5 10,9% 3 6,5%
Gironès 72 65 90,3% 5 6,9% 2 2,8%
Maresme 176 161 91,5% 12 6,8% 3 1,7%
Montsià 32 28 87,5% 1 3,1% 3 9,4%
Noguera 92 59 64,1% 8 8,7% 25 27,2%
Osona 80 68 85,0% 4 5,0% 8 10,0%
Pallars Jussà 77 33 42,9% 3 3,9% 41 53,2%
Pallars Sobirà 85 33 38,8% 2 2,4% 50 58,8%
Pla de l'Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0%
Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 26 17 65,4% 2 7,7% 7 26,9%
Ribera d'Ebre 21 14 66,7% 3 14,3% 4 19,0%
Ripollès 47 37 78,7% 2 4,3% 8 17,0%
Segarra 88 57 64,8% 7 8,0% 24 27,3%
Segrià 58 55 94,8% 0 0,0% 3 5,2%
Selva 116 96 82,8% 8 6,9% 12 10,3%
Solsonès 17 14 82,4% 1 5,9% 2 11,8%
Tarragonès 133 124 93,2% 4 3,0% 5 3,8%
Terra Alta 13 7 53,8% 2 15,4% 4 30,8%
Urgell 43 35 81,4% 1 2,3% 7 16,3%
Val d'Aran 44 22 50,0% 3 6,8% 19 43,2%
Vallès Oriental 206 199 96,6% 2 1,0% 5 2,4%
Catalunya 3.219 2.634 81,8% 154 4,8% 431 13,4%


73

Taula A-8. Cobertura de Catalunya Ràdio per població
Població Cobert No
Alt Camp 38.663 37.050 95,8% 758 2,0% 770 2,0%
Alt Empordà 119.572 118.701 99,3% 224 0,2% 647 0,5%
Alt Penedès 90.502 88.045 97,3% 484 0,5% 2.010 2,2%
Alt Urgell 19.479 17.203 88,3% 310 1,6% 1.961 10,1%
Alta Ribagorça 3.950 3.446 87,2% 14 0,4% 490 12,4%
Anoia 105.509 103.153 97,8% 1.230 1,2% 1.255 1,2%
Bages 166.739 143.493 86,1% 11.389 6,8% 11.819 7,1%
Baix Camp 167.172 165.108 98,8% 286 0,2% 2.329 1,4%
Baix Ebre 68.567 65.664 95,8% 602 0,9% 332 0,5%
Baix Empordà 118.861 114.242 96,1% 500 0,4% 4.119 3,5%
Baix Llobregat 764.195 749.912 98,1% 10.650 1,4% 3.633 0,5%
Baix Penedès 84.978 84.490 99,4% 231 0,3% 257 0,3%
Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 36.027 29.734 82,5% 1.936 5,4% 4.357 12,1%
Cerdanya 16.062 13.708 85,3% 1.126 7,0% 1.228 7,6%
Conca de Barberà 19.869 19.159 96,4% 189 1,0% 491 2,5%
Garraf 132.566 127.248 96,0% 3.266 2,5% 2.052 1,5%
Garrigues 19.171 15.677 81,8% 2.103 11,0% 1.391 7,3%
Garrotxa 47.366 46.347 97,8% 258 0,5% 761 1,6%
Gironès 158.663 158.512 99,9% 101 0,1% 50 0,0%
Maresme 400.316 367.196 91,7% 15.979 4,0% 17.405 4,3%
Montsià 63.298 48.171 76,1% 13.349 21,1% 1.778 2,8%
Noguera 36.197 32.586 90,0% 808 2,2% 2.784 7,7%
Osona 136.834 131.398 96,0% 3.002 2,2% 2.401 1,8%
Pallars Jussà 11.645 10.386 89,2% 165 1,4% 1.093 9,4%
Pallars Sobirà 6.564 1.686 25,7% 342 5,2% 4.463 68,0%
Pla de l'Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 9.476 7.196 75,9% 378 4,0% 1.902 20,1%
Ribera d'Ebre 21.997 21.285 96,8% 0 0,0% 747 3,4%
Ripollès 24.035 23.188 96,5% 0 0,0% 666 2,8%
Segarra 20.998 18.338 87,3% 214 1,0% 1.992 9,5%
Segrià 177.332 172.656 97,4% 0 0,0% 4.676 2,6%
Selva 141.090 138.000 97,8% 425 0,3% 2.638 1,9%
Solsonès 10.383 9.289 89,5% 49 0,5% 969 9,3%
Tarragonès 220.760 220.479 99,9% 255 0,1% 184 0,1%
Terra Alta 12.643 9.752 77,1% 1.654 13,1% 1.237 9,8%
Urgell 34.049 32.911 96,7% 252 0,7% 886 2,6%
Val d'Aran 9.482 8.519 89,8% 486 5,1% 477 5,0%
Vallès Occidental 824.795 821.763 99,6% 823 0,1% 2.209 0,3%
Vallès Oriental 357.980 349.087 97,5% 2.873 0,8% 6.036 1,7%
Catalunya 6.981.646 6.808.639 97,5% 76.711 1,1% 94.495 1,4%


74

Taula A-9. Cobertura de Catalunya Ràdio per nuclis de població
Total
nuclis de Cobert No
Alt Camp 79 67 84,8% 3 3,8% 9 11,4%
Alt Empordà 141 135 95,7% 1 0,7% 5 3,5%
Alt Penedès 146 134 91,8% 4 2,7% 8 5,5%
Alt Urgell 91 38 41,8% 6 6,6% 47 51,6%
Alta Ribagorça 20 13 65,0% 1 5,0% 6 30,0%
Anoia 109 95 87,2% 5 4,6% 9 8,3%
Bages 137 108 78,8% 10 7,3% 19 13,9%
Baix Camp 84 75 89,3% 2 2,4% 7 8,3%
Baix Ebre 43 41 95,3% 1 2,3% 1 2,3%
Baix Empordà 205 166 81,0% 13 6,3% 26 12,7%
Baix Llobregat 163 143 87,7% 9 5,5% 11 6,7%
Baix Penedès 82 76 92,7% 1 1,2% 5 6,1%
Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Berguedà 49 32 65,3% 8 16,3% 9 18,4%
Cerdanya 71 58 81,7% 2 2,8% 11 15,5%
Conca de Barberà 53 37 69,8% 5 9,4% 11 20,8%
Garraf 49 38 77,6% 5 10,2% 6 12,2%
Garrigues 24 18 75,0% 4 16,7% 2 8,3%
Garrotxa 46 37 80,4% 3 6,5% 6 13,0%
Gironès 72 69 95,8% 1 1,4% 2 2,8%
Maresme 176 138 78,4% 14 8,0% 24 13,6%
Montsià 32 21 65,6% 3 9,4% 8 25,0%
Noguera 92 61 66,3% 4 4,3% 27 29,3%
Osona 80 63 78,8% 6 7,5% 11 13,8%
Pallars Jussà 77 37 48,1% 4 5,2% 36 46,8%
Pallars Sobirà 85 24 28,2% 4 4,7% 57 67,1%
Pla de l'Estany 41 41 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0%
Priorat 26 19 73,1% 2 7,7% 5 19,2%
Ribera d'Ebre 21 18 85,7% 1 4,8% 2 9,5%
Ripollès 47 35 74,5% 0 0,0% 12 25,5%
Segarra 88 63 71,6% 5 5,7% 20 22,7%
Segrià 58 55 94,8% 0 0,0% 3 5,2%
Selva 116 102 87,9% 5 4,3% 9 7,8%
Solsonès 17 12 70,6% 1 5,9% 4 23,5%
Tarragonès 133 130 97,7% 2 1,5% 1 0,8%
Terra Alta 13 8 61,5% 2 15,4% 3 23,1%
Urgell 43 36 83,7% 3 7,0% 4 9,3%
Val d'Aran 44 30 68,2% 1 2,3% 13 29,5%
Vallès Oriental 206 180 87,4% 4 1,9% 22 10,7%
Catalunya 3.219 2.607 81,0% 147 4,6% 465 14,4%


75

Taula A-10. Cobertura de TM 112 Outdoor per població
Població No
Comarca 2006 Cobert % cobert %
Alt Camp 38.663 38.620 99,9% 43 0,1%
Alt Empordà 119.572 119.102 99,6% 470 0,4%
Alt Penedès 90.502 90.381 99,9% 121 0,1%
Alt Urgell 19.479 19.222 98,7% 257 1,3%
Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2%
Anoia 105.509 105.234 99,7% 275 0,3%
Bages 166.739 166.340 99,8% 399 0,2%
Baix Camp 167.172 167.008 99,9% 164 0,1%
Baix Ebre 68.567 67.777 98,8% 790 1,2%
Baix Empordà 118.861 118.861 100,0% 0 0,0%
Baix Llobregat 764.195 762.574 99,8% 1.621 0,2%
Baix Penedès 84.978 84.848 99,8% 130 0,2%
Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0%
Berguedà 36.027 36.015 100,0% 12 0,0%
Cerdanya 16.062 15.978 99,5% 84 0,5%
Conca de Barberà 19.869 19.597 98,6% 272 1,4%
Garraf 132.566 132.045 99,6% 521 0,4%
Garrigues 19.171 19.171 100,0% 0 0,0%
Garrotxa 47.366 47.256 99,8% 110 0,2%
Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0%
Maresme 400.316 400.179 100,0% 137 0,0%
Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0%
Noguera 36.197 35.274 97,5% 923 2,5%
Osona 136.834 136.834 100,0% 0 0,0%
Pallars Jussà 11.645 11.535 99,1% 110 0,9%
Pallars Sobirà 6.564 6.207 94,6% 357 5,4%
Pla de l'Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0%
Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0%
Priorat 9.476 9.436 99,6% 40 0,4%
Ribera d'Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0%
Ripollès 24.035 23.972 99,7% 63 0,3%
Segarra 20.998 20.820 99,2% 178 0,8%
Segrià 177.332 176.766 99,7% 566 0,3%
Selva 141.090 140.924 99,9% 166 0,1%
Solsonès 10.383 10.334 99,5% 49 0,5%
Tarragonès 220.760 220.760 100,0% 0 0,0%
Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0%
Urgell 34.049 33.678 98,9% 371 1,1%
Val d'Aran 9.482 9.477 99,9% 5 0,1%
Vallès Occidental 824.795 824.794 100,0% 1 0,0%
Vallès Oriental 357.980 357.629 99,9% 351 0,1%
Catalunya 6.981.646 6.973.051 99,9% 8.595 0,1%


76

Taula A-11. Cobertura de TM 112 Outdoor per nuclis de població
Total nuclis No
Comarca de població Cobert % cobert %
Alt Camp 79 78 98,7% 1 1,3%
Alt Empordà 141 138 97,9% 3 2,1%
Alt Penedès 146 143 97,9% 3 2,1%
Alt Urgell 91 77 84,6% 14 15,4%
Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0%
Anoia 109 106 97,2% 3 2,8%
Bages 137 131 95,6% 6 4,4%
Baix Camp 84 82 97,6% 2 2,4%
Baix Ebre 43 42 97,7% 1 2,3%
Baix Empordà 205 205 100,0% 0 0,0%
Baix Llobregat 163 154 94,5% 9 5,5%
Baix Penedès 82 80 97,6% 2 2,4%
Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0%
Berguedà 49 46 93,9% 3 6,1%
Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2%
Conca de Barberà 53 42 79,2% 11 20,8%
Garraf 49 47 95,9% 2 4,1%
Garrigues 24 24 100,0% 0 0,0%
Garrotxa 46 42 91,3% 4 8,7%
Gironès 72 72 100,0% 0 0,0%
Maresme 176 174 98,9% 2 1,1%
Montsià 32 32 100,0% 0 0,0%
Noguera 92 86 93,5% 6 6,5%
Osona 80 80 100,0% 0 0,0%
Pallars Jussà 77 72 93,5% 5 6,5%
Pallars Sobirà 85 71 83,5% 14 16,5%
Pla de l'Estany 41 41 100,0% 0 0,0%
Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0%
Priorat 26 25 96,2% 1 3,8%
Ribera d'Ebre 21 20 95,2% 1 4,8%
Ripollès 47 44 93,6% 3 6,4%
Segarra 88 81 92,0% 7 8,0%
Segrià 58 56 96,6% 2 3,4%
Selva 116 114 98,3% 2 1,7%
Solsonès 17 16 94,1% 1 5,9%
Tarragonès 133 133 100,0% 0 0,0%
Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0%
Urgell 43 38 88,4% 5 11,6%
Val d'Aran 44 42 95,5% 2 4,5%
Vallès Occidental 133 132 99,2% 1 0,8%
Vallès Oriental 206 203 98,5% 3 1,5%
Catalunya 3.219 3.095 96,1% 124 3,9%


77

Taula A-12. Evolució cobertura de Banda Ampla per població
Cobert
Població Cobert parcialment No Cobert
Comarca 2006 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008
Alt Camp 38.663 95,8% 98,6% 1,3% 0,0% 2,9% 1,4%
Alt Empordà 119.572 89,2% 99,3% 10,0% 0,7% 0,8% 0,0%
Alt Penedès 90.502 98,7% 99,2% 0,9% 0,8% 0,4% 0,0%
Alt Urgell 19.479 93,9% 95,1% 2,0% 1,2% 4,1% 3,6%
Alta Ribagorça 3.950 94,4% 94,4% 3,1% 3,1% 2,5% 2,5%
Anoia 105.509 97,0% 98,7% 2,5% 1,2% 0,5% 0,1%
Bages 166.739 96,1% 98,3% 2,7% 0,9% 1,1% 0,8%
Baix Camp 167.172 99,2% 99,7% 0,5% 0,1% 0,4% 0,2%
Baix Ebre 68.567 98,1% 99,1% 1,0% 0,9% 0,9% 0,0%
Baix Empordà 118.861 96,9% 98,8% 2,2% 0,9% 1,0% 0,4%
Baix Llobregat 764.195 83,4% 99,1% 16,2% 0,8% 0,4% 0,1%
Baix Penedès 84.978 84,3% 98,3% 15,5% 1,5% 0,1% 0,1%
Barcelonès 2.225.214 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
Berguedà 36.027 96,3% 95,2% 2,7% 0,3% 1,0% 4,4%
Cerdanya 16.062 95,5% 99,0% 3,7% 0,2% 0,8% 0,8%
Conca de Barberà 19.869 89,2% 94,0% 4,0% 3,5% 6,8% 2,5%
Garraf 132.566 92,7% 99,7% 6,7% 0,2% 0,6% 0,1%
Garrigues 19.171 96,9% 96,9% 0,0% 0,0% 3,1% 3,1%
Garrotxa 47.366 98,3% 98,9% 0,5% 0,4% 1,2% 0,7%
Gironès 158.663 99,8% 100,0% 0,1% 0,0% 0,2% 0,0%
Maresme 400.316 90,5% 99,6% 9,1% 0,2% 0,4% 0,1%
Montsià 63.298 98,6% 98,6% 0,3% 0,6% 1,1% 0,8%
Noguera 36.197 89,7% 93,9% 5,0% 3,6% 5,4% 2,5%
Osona 136.834 98,8% 99,0% 1,2% 0,9% 0,0% 0,0%
Pallars Jussà 11.645 91,9% 92,6% 3,9% 4,1% 4,2% 3,3%
Pallars Sobirà 6.564 71,5% 76,1% 2,0% 10,8% 26,5% 13,0%
Pla de l'Estany 25.396 98,6% 99,3% 1,0% 0,4% 0,4% 0,2%
Pla d'Urgell 33.251 94,2% 100,0% 5,8% 0,0% 0,0% 0,0%
Priorat 9.476 85,5% 86,8% 1,6% 3,1% 12,9% 10,1%
Ribera d'Ebre 21.997 77,3% 97,7% 14,1% 0,0% 8,6% 2,3%
Ripollès 24.035 96,0% 98,4% 2,6% 0,7% 1,5% 0,9%
Segarra 20.998 93,1% 94,7% 2,6% 3,2% 4,3% 2,2%
Segrià 177.332 99,0% 99,3% 0,3% 0,5% 0,7% 0,2%
Selva 141.090 94,4% 98,1% 4,5% 1,4% 1,2% 0,5%
Solsonès 10.383 98,2% 98,2% 1,1% 1,1% 0,7% 0,7%
Tarragonès 220.760 96,7% 99,1% 3,3% 0,9% 0,1% 0,0%
Terra Alta 12.643 89,5% 89,5% 8,9% 10,5% 1,6% 0,1%
Urgell 34.049 92,3% 94,1% 1,7% 2,8% 6,0% 3,1%
Val d'Aran 9.482 97,0% 98,5% 1,3% 0,3% 1,7% 1,2%
Vallès Occidental 824.795 97,3% 99,3% 2,4% 0,7% 0,2% 0,0%
Vallès Oriental 357.980 97,7% 99,4% 2,2% 0,5% 0,1% 0,1%
Catalunya 6.981.646 95,7% 99,3% 3,8% 0,5% 0,5% 0,2%

Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2007 i desembre 2008.

78

Taula A-13. Evolució cobertura de Banda Ampla per nuclis
Cobert
Total nuclis Cobert parcialment No Cobert
Comarca de població % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008
Alt Camp 79 73,4% 79,7% 3,8% 2,5% 22,8% 17,7%
Alt Empordà 141 88,7% 95,0% 8,5% 5,0% 2,8% 0,0%
Alt Penedès 146 93,2% 93,8% 3,4% 4,8% 3,4% 1,4%
Alt Urgell 91 56,0% 61,5% 6,6% 5,5% 37,4% 33,0%
Alta Ribagorça 20 60,0% 60,0% 10,0% 10,0% 30,0% 30,0%
Anoia 109 84,4% 89,9% 7,3% 6,4% 8,3% 3,7%
Bages 137 72,3% 76,6% 14,6% 10,9% 13,1% 12,4%
Baix Camp 84 88,1% 90,5% 3,6% 2,4% 8,3% 7,1%
Baix Ebre 43 90,7% 93,0% 4,7% 4,7% 4,7% 2,3%
Baix Empordà 205 79,5% 88,3% 9,3% 8,8% 11,2% 2,9%
Baix Llobregat 163 68,7% 92,6% 20,9% 4,9% 10,4% 2,5%
Baix Penedès 82 85,4% 90,2% 11,0% 6,1% 3,7% 3,7%
Barcelonès 5 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
Berguedà 49 75,5% 83,7% 10,2% 2,0% 14,3% 14,3%
Cerdanya 71 88,7% 93,0% 7,0% 1,4% 4,2% 5,6%
Conca de Barberà 53 41,5% 54,7% 11,3% 13,2% 47,2% 32,1%
Garraf 49 63,3% 87,8% 22,4% 4,1% 14,3% 8,2%
Garrigues 24 91,7% 91,7% 0,0% 0,0% 8,3% 8,3%
Garrotxa 46 76,1% 80,4% 4,3% 4,3% 19,6% 15,2%
Gironès 72 94,4% 98,6% 1,4% 1,4% 4,2% 0,0%
Maresme 176 76,1% 92,0% 17,6% 4,0% 6,3% 4,0%
Montsià 32 75,0% 75,0% 3,1% 12,5% 21,9% 12,5%
Noguera 92 60,9% 71,7% 7,6% 16,3% 31,5% 12,0%
Osona 80 87,5% 87,5% 11,3% 11,3% 1,3% 1,3%
Pallars Jussà 77 68,8% 70,1% 10,4% 11,7% 20,8% 18,2%
Pallars Sobirà 85 54,1% 62,4% 3,5% 9,4% 42,4% 28,2%
Pla de l'Estany 41 90,2% 92,7% 4,9% 4,9% 4,9% 2,4%
Pla d'Urgell 22 90,9% 100,0% 9,1% 0,0% 0,0% 0,0%
Priorat 26 69,2% 73,1% 7,7% 11,5% 23,1% 15,4%
Ribera d'Ebre 21 71,4% 81,0% 4,8% 0,0% 23,8% 19,0%
Ripollès 47 74,5% 78,7% 6,4% 6,4% 19,1% 14,9%
Segarra 88 60,2% 69,3% 10,2% 12,5% 29,5% 18,2%
Segrià 58 91,4% 91,4% 3,4% 3,4% 5,2% 5,2%
Selva 116 75,0% 80,2% 13,8% 8,6% 11,2% 11,2%
Solsonès 17 70,6% 70,6% 17,6% 17,6% 11,8% 11,8%
Tarragonès 133 85,7% 96,2% 12,0% 1,5% 2,3% 2,3%
Terra Alta 13 84,6% 76,9% 7,7% 15,4% 7,7% 7,7%
Urgell 43 53,5% 62,8% 9,3% 14,0% 37,2% 23,3%
Val d'Aran 44 79,5% 79,5% 4,5% 2,3% 15,9% 18,2%
Vallès Occidental 133 83,5% 94,7% 14,3% 3,8% 2,3% 1,5%
Vallès Oriental 206 89,8% 94,7% 8,3% 3,4% 1,9% 1,9%
Catalunya 3.219 77,9% 85,2% 9,7% 6,3% 12,5% 8,5%

Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2007 i desembre 2008.

79

7. BIBLIOGRAFIA

Fonts consultades en l’elaboració d’aquest estudi:

- Agencia Catalana de Certificació (CATCert): <http://www.catcert.cat>

- Ajuntament de Barcelona: <http://www.bcn.es>

- Catalunya Connecta: <http://www.catalunyaconnecta.cat>

- Generalitat de Catalunya: <http://www.gencat.cat>
Departament de Governació i Administracions Públiques, Direcció General de
Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informació.

- Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement. Publicacions
digitals de Localret: <http://www.localret.cat/publicacions/guies>

- Institut d’Estadística de Catalunya: <http://www.idescat.cat>

- Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis
Públics

- Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic

- Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la
Informació

- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de
Caràcter Personal

- Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica

- Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació
<http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil>

- Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques:
<http://www.pecap.org>

- Punt TIC: <http://www.punttic.cat>

- Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008), p.81-96. Colombo, C.
“Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques” [en
línia].
<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf>

80

- Societat de la Informació a Europa:
<http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm>

Informe “Online availability of public services. How is Europe progressing?
Web-based survey on electronic public services”. Cap Gemini i Ernst & Young,
gener de 2004:
<http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2005/doc/highlights/whats_ne
w/capgemini4.pdf>

Informe “The user challenge benchmarking the supply of online public services”.
7th measurement. Cap Gemini, Sept 2007.
<http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/ego
v_benchmark_2007.pdf>

- Viquipèdia (enciclopèdia lliure i col·laborativa): <http://www.ca.wikipedia.org>

81

Informe Tic Ens Locals 2008

More Related Content

Similar to Informe Tic Ens Locals 2008

More from Localret

Informe Tic Ens Locals 2008