Treball de Història i evolució de l'ordinador modern.

1. Història i evolució
de l'ordinador
modern
· Nom: Montse Urbano Luna.
· Grup: 4t ESO B.
· Curs: 2014/15.
· Assignatura: Informàtica.
· Professor: Ramón Avalós.

2. Índex.
1. Els precursors 1
2. L'impuls que va representar la II Guerra Mundial 3
3. Els transistors 4
4. El microxip i la indústria de l'ordinador personal 5
5. Opinió i valoració personal 8
6. Referències 8

3. 1. Els precursors.
JOHN NAPIER
Va ser un matemàtic escocès, reconegut PER ser el primer a definir els logaritmes. També
va fer comú l'ús del punt decimal en les operacions aritmètiques. Va inventar un dispositiu
consistent en uns escuradents amb números impresos que amb un enginyós i complicat
mecanisme li permetia realitzar operacions de multiplicació i divisió.
BLAISE PASCAL
Va ser un matemàtic, físic, filòsof catòlic i escriptor. Les seves contribucions a les
matemàtiques i les ciències naturals inclouen el disseny i construcció de calculadores
mecàniques, aportacions a la Teoria de la probabilitat, investigacions sobre els fluids i
l'aclariment de conceptes tals com la pressió i el buit. Després d'una experiència religiosa
profunda en 1654, Pascal va abandonar les matemàtiques i la física per dedicar-se a la
filosofia ia la teologia.
GOTTFRIED LEIBNIZ
Va ser un dels grans pensadors dels segles XVII i XVIII, i se li reconeix com "L'últim geni
universal". Va realitzar profundes i importants contribucions en les àrees de metafísica,
epistemologia, lògica, filosofia de la religió, així com a la matemàtica, física, geologia,
jurisprudència i història. Fins i tot Denis Diderot, el filòsof deista francès del segle XVIII,
les opinions no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir
esglaiat davant els seus èxits, i va escriure a l'Enciclopèdia: "Potser mai hi hagi un home
llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz ... el que ha elaborat sobre el
món, sobre Déu, la naturalesa i l'ànima és de la més sublim eloqüència.
JOSEPH JACQUARD
Fill d'un obrer tèxtil, va treballar de nen en telers de seda, i posteriorment va automatitzar
aquesta tasca amb l'ús de targetes perforades, mesura que va anar creixent va ser ideant
diferents maneres de resoldre un dels principals problemes que tenien els telers d'aquesta
època: empalmar els fils trencats. seu teler va ser presentat a Lió en 1805. Encara que el
seu invent va revolucionar la indústria tèxtil, inicialment va patir el rebuig dels teixidors,
fins i tot van cremar públicament un dels seus telers. Posteriorment el teler de Jacquard
va ser declarat patrimoni nacional i Jacquard va rebre la medalla de la Legió d'Honor i un
pagament de 50 francs per cada teler que fos comercialitzat.
CHARLES BABBAGE
Va ser un matemàtic britànic i científic de la computació. Va dissenyar i parcialment va
implementar una màquina per calcular, de diferències mecàniques per calcular taules de
nombres. També va dissenyar, però mai va construir, la màquina analítica per a executar
programes de tabulació o computació; per aquests invents se li considera com una de les
primeres persones a concebre la idea del que avui anomenaríem un ordinador, per la qual
cosa se li considera com "El Pare de la Computació". Al Museu de Ciències de Londres
s'exhibeixen parts dels seus mecanismes inconclusos. Part del seu cervell conservat en
formol s'exhibeix a "The Royal College of Surgeons of England", situat a Londres.
-1-

4. KONRAD ZUCE
Va ser un enginyer alemany i un pioner de la computació. El seu èxit més destacat va ser
acabar la primera computadora controlada per programes que funcionava, la Z3 en 1941.
Aquesta potser ha estat la "primera computadora", encara que hi ha discrepàncies en
aquest sentit doncs, si es consideren algunes subtileses, com per exemple que la
màquina de Zuse no era de propòsit general, potser no ho sigui. També va dissenyar un
llenguatge de programació d'alt nivell, el Plankalkül, suposadament en 1945, encara que
va ser una contribució teòrica, ja que el llenguatge no es va implementar en la seva vida i
no va tenir cap influència directa en els primers llenguatges desenvolupats. També va
fundar la primera companyia d'ordinadors en 1946 i va construir la Z4, que es va convertir
el 1950 en la primera computadora a ser comercialitzada. A causa de la Segona Guerra
Mundial, el treball inicial de Zuse va passar desapercebut fora d'Alemanya. Possiblement
la primera influència documentada de Zuse en una companyia estrangera va ser
l'adquisició de patents per part d'IBM a 1946.
JOHN VON NEUMANN
Va ser un matemàtic hongarès-nord-americà que va realitzar contribucions fonamentals
en física quàntica, anàlisi funcional, teoria de conjunts, ciències de la computació,
economia, anàlisi numèrica, cibernètica, hidrodinàmica, estadística i molts altres camps.
Està considerat com un dels més importants matemàtics de la història moderna.
WILLIAM HENRY GATES III
Més conegut com Bill Gates, és un empresari i filantrop nord-americà, cofundador de
l'empresa de programari Microsoft, productora del sistema operatiu per a computadores
personals més utilitzat en el món, Microsoft Windows.
Està casat amb Melinda Gates, i tots dos ostenten el lideratge de la Fundació Bill i
Melinda Gates, dedicada a reequilibrar oportunitats en salut i educació a nivell local,
especialment a les regions menys afavorides, raó per la qual han estat guardonats amb el
Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2006.
És el segon home més ric del món segons la revista Forbes (2011) amb una fortuna de 56
mil milions de dòlars.
HERMAN HOLLERITH
Va ser un estadístic nord-americà que va inventar la màquina tabuladora. És considerat
com el primer informàtic, és a dir, el primer que aconsegueix el tractament automàtic de la
informació (Informàtica = Informació + automàtica).
LEONARDO TORRES QUEVEDO
Va ser l'enginyer espanyol més reconegut. Gran científic, va desenvolupar nombrosos
invents reconeguts internacionalment, sobretot en el camp de l'automàtica, considerant
com a precursor de la informàtica.
El 1887 Torres Quevedo començà la investigació i desenvolupament d'un transbordador,
realitzant el primer a casa. El 1907 va construir el primer transbordador apte per al
transport humà, ho va fer en la Muntanya Ulía.
-2-

5. 2. L'impuls que va representar la II Guerra
Mundial.
La Segona Guerra Mundial va impulsar el desenvolupament de dispositius de còmput els
dissenys havien començat al voltant de 1933 Encara que alguns fets transcendentals, van
ocórrer en forma simultània.
John Louis von Neumann (1903-1957)
Aquest científic matemàtic ocupa un lloc privilegiat en la història de la computació causa
de les seves múltiples i importantíssims aportacions a les computadores de la primera
generació. Va néixer el 28 de Desembre de 1903 a Budapest, Hongria, arribant a ser un
dels més brillants matemàtics de l'era de la computació.
A través dels anys va exercir moltes càtedres en universitats de prestigi a tot el món, com
ara Harvard, Pennsilvània, Princeton, Roma, Amsterdam, etc. En 1956 va ser elgido
membre honorari de l'Acadèmia de Ciències Exactes a Lima, Perú.
Durant la segona guerra mundial van ser aprofitats els seus coneixements en
hidrodinàmica, balística, meteorologia, teoria de jocs i estadístiques. En 1944 va contribuir
en forma directa en els dissenys de fabricació d'ordinadors d'aquesta generació,
assessorant a Eckert i John Machly, creadors de la ENIAC i que construïssin més la
UNIVAC en 1950. Durant aquesta dècada va treballar com a consultor per a la IBM col ·
laborant amb Howard Aiken per a la construcció de l'ordinador Mark I de Harvard.
Konrad Zuse (1910-1957) El primer prototip d'ordinador digital
Durant 1936 i 1939 l'enginyer alemany Konrad Zuse va construir la primera computadora
electromecànica binària programable, la qual feia ús de relés elèctrics per automatitzar els
processos. No obstant això, tan sols va fabricar un prototip per a proves al com va cridar
Z1, el mateix que mai va arribar a funcionar a cabalidad causa de la falta de
perfeccionament en els seus elements mecànics.
El 1940 Zuse va acabar el seu model Z2, el qual va ser la primera computadora electro-
mecànica completament funcional del món. A l'any següent, el 1941, va fabricar el seu
model Z3 al com li va desenvolupar un programa de control que feia ús dels dígits binaris.
No obstant això aquest ordinador va ser destruïda en 1944 a causa de la guerra. Entre
1945 i 1946 va crear el "Plankalkül" (Pla de Càlculs), el primer llenguatge de programació
de la història i predecessor dels llenguatges moderns de programació algorísmica.
-3-

6. 3. Els transistors.
Allà per 1945 la màxima limitació dels components de les computadores eren la causa de
la seva lenta velocitat de processament.
Els relés electromecànics, la pobra dissipació de calor dels amplificadors basats en tubs
de buit, van motivar a Mervin Kelly, per aquest llavors director d'Investigació dels
Laboratoris Bell, a conformar un grup d'investigadors que poguessin concebre uns semi-
conductors.
El grup va ser conformat en 1946 per diversos investigadors, entre els quals van destacar
John Bardeen, Walter Brattain i William Shockley que el 1948 van inventar el primer
Transistor, sense presagiar que estaven a punt d'aconseguir un dels majors
descobriments de l'era de la computació.
En 1947, aquests 3 científics de la Bell, pertanyent a AT & T a New Jersey van començar
a experimentar amb un tipus de semiconductor anomenat "germani", un element blanc
grisáseo, que posseïa un un llustre brillant metàl · lic i una estructura cristal · lina, amb un
motlle de la estructira d'un diamant.
Van ser John Bardeen, Walter Brattain i William Shockley que coneixent les propietats del
silicona trobat en les pedres de quars, finalment van concebre el Transistor. Els seus
components originals van ser molt simples. Cada un d'ells estava soldat damunt d'una
taula de circuits que servia per connectar a altres components individuals.
Un transistor conté un material semi-conductor que pot canviar el seu estat elèctric quan
és premut. En el seu estat normal el semi-conductor no és conductiu, però quan se li
aplica un voltatge es converteix en conductiu i el corrent leéctrica flueix a través d'aquest.
En els ordinadors, funcionen com un swicht electrònic o pont.
-4-

7. 4. El microxip i la indústria de l'ordinador
personal.
El Microxip, o també anomenat circuit integrat (CI), és una pastilla o xip molt prim en el
qual es troben una quantitat enorme de dispositius microelectrònics interactuats,
principalment díodes i transistors, a més de components passius com resistències o
condensadors.
El primer Circuit Integrat va ser desenvolupat el 1958 per l'Enginyer Jack St Clair Kilby,
just mesos després d'haver estat contractat per la firma Texas Instruments.
Els elements més comuns dels equips electrònics de l'època eren els anomenats "tubs al
buit". Els llums aquelles de la ràdio i televisió. Aquelles que escalfaven com una estufa i
es cremaven com una bombeta.
En l'estiu de 1958 Jack Kilby es va proposar canviar les coses. Llavors va concebre el
primer circuit electrònic els components, tant els actius com els passius, estiguessin
disposats en un sol tros de material, semiconductor, que ocupava la meitat d'espai d'un
clip per subjectar papers.
El 12 de setembre de 1958, l'invent de Jack Kilby es va provar amb èxit. El circuit estava
fabricat sobre una pastilla quadrada de germani, un element químic metàl · lic i cristal, que
mesurava sis mil.límetres per costat i contenia tot just un transistor, tres resistències i un
condensador.
Kenbak-1
El Kenbak-1 és considerat pel com el primer ordinador personal del món. Va ser
dissenyat i inventat per John Blankerbaker de el 1970, i va ser venut per primera vegada a
principis de 1971. A diferència d'un ordinador personal modern, el Kenbak-1 va ser
construït amb circuits integrats TTL de baixa escala d'integració, i no va usar un
microprocessador. El sistema primer va vendre per $ 750. Només al voltant de 40
màquines van ser construïdes i venudes. El 1973, la producció del Kenbak-1 es va aturar
mentre que Kenbak Corporation va desaparèixer.
Amb només 256 bytes de memòria, una mida paraula de 8 bits, i l'entrada i la sortida
restringida a llums i interruptors, el Kenbak-1 era més útil per aprendre els principis de la
programació, però no era capaç de córrer programes d'aplicació.
Datapoint 2200
Un terminal programable anomenat Datapoint 2200 és primer dispositiu conegut que porta
una certa significativa semblança al de l'ordinador personal modern, amb una pantalla,
teclat, i emmagatzematge per al programa. Va ser fet el 1970 per CTC (ara conegut com a
Datapoint), i era un sistema complet en una petita carcassa que tenia una base
aproximada a la d'una màquina d'escriure IBM Selectric. El CPU del sistema va ser
construït d'una varietat de components discrets, encara que la companyia havia
comissionat a Intel perquè desenvolupés una unitat central en un xip; Hi va haver una
ruptura entre CTC i Intel, i el microprocessador que Intel havia desenvolupat no va ser
usat. Intel aviat comercialitzà una versió modificada d'aquest xip com l'Intel 8008, el primer
microprocessador de 8 bits del món.
-5-

8. Per tant, les necessitats i els requisits del Datapoint 2200 van determinar la naturalesa del
8008, sobre el qual van ser basats tots els successius processadors usats en PC
compatibles amb IBM. Addicionalment, el disseny del CPU multi-xip de Datapoint 2200 i el
disseny final d'Intel 8008 eren tan similars que els dos són en gran part compatibles en el
programari, per tant, el Datapoint 2200, des d'una perspectiva pràctica, pot ser considerat
com si de fet fos accionat per un 8008, el que també ho fa un fort candidat al títol de
"primer microordinador".
MICRAL N
La companyia francesa R2E va ser formada, per dos enginyers anteriors de la companyia
Intertechnique, per vendre el seu disseny de microordinador basat en l'Intel 8008. El
sistema va ser originalment desenvolupat en l'Institut National de la Recherche
Agronomique per automatitzar mesuraments higromètriques. El sistema va córrer a 500
kilocicles i va incloure 16 KB de memòria, i es va vendre per 8500 francs, (com $ 1300).
Un bus, anomenat Pluribus va ser introduït i permetia la connexió de fins a 14 targetes.
Diferents targetes per a entrada/sortida digital, entrada/sortida anàloga, memòria, disc
floppy, estaven disponibles per R2E. El sistema operatiu de MICRAL va ser anomenat
inicialment Sysmic, i va ser més tard reanomenat Prologue. R2E va ser absorbida per
Groupe Bull el 1978. Encara Groupe Bull continués la producció d'ordinadors MICRAL, no
estava interessat en el mercat de l'ordinador personal, i els ordinadors MICRAL van ser
destinats sobretot a les cabines de peatge de les carreteres (on van romandre en servei
fins al 1992) i similars nínxols de mercat.
Xerox Alto i Xerox Star
El Xerox Alto, desenvolupat en Xerox PARC el 1973, va ser el primer ordinador a usar un
ratolí, la metàfora de l'escriptori, i una interfície gràfica d'usuari (GUI), conceptes introduïts
per primera vegada per Douglas Engelbart mentre era a SRI international. Va ser el primer
exemple del que avui en dia seria reconegut com un ordinador personal complet.
El 1981, la Xerox Corporation introduir l'estació de treball Xerox Star, oficialment
coneguda com el "8010 Star Information System". Dibuixada sobre el seu predecessor, el
Xerox Alto, era el primer sistema comercial a incorporar diverses tecnologies que avui han
arribat a ser corrents en ordinadors personals, incloent-hi una exhibició de mapa de bits,
una interfície gràfica d'usuari basada en finestres, icones, carpetes, ratolí, xarxa
d'Ethernet, servidors de fitxers, servidors d'impressores i email. També va incloure un
llenguatge de programació de sistema anomenat Smalltalk.
Mentre que el seu ús va ser limitat als enginyers en Xerox PARC, l'Alt tenia
característiques anys davant al seu temps. El Xerox Alto i el Xerox Star inspirarien a
l'Apple Lisa i a l'Apple Macintosh.
-6-

9. IBM 5100
L'IBM 5100 era un ordinador d'escriptori introduït al setembre de 1975, sis anys abans de
l'IBM PC. Era l'evolució d'un prototip anomenat Special Computer APL Machine Portable
(Scamper) que IBM va demostrar el 1973. El gener de 1978 IBM va anunciar a l'IBM 5110,
el seu cosí més gran. El 5100 va ser retirat al març de 1982.
Quan l'IBM PC va ser introduït el 1981, va ser originalment designat com IBM 5150,
posant-lo en la sèrie del "5100", encara que la seva arquitectura no va baixar directament
de l'IBM 5100.
Altair 8800
El desenvolupament del microprocessador en un sol xip va ser l'entrada a la
popularització dels veritables ordinadors personals barats i fàcils d'usar. Era només una
qüestió de temps abans que un d'aquests dissenys pogués impactar un punt ideal en
termes de preu i acompliment, i aquesta màquina és considerada generalment com l'Altair
8800, de MITS, una empresa petita que produïa kits electrònics per als aficionats.
La introducció de l'Altair va generar una indústria sencera basada en la diagramació
bàsica i el disseny intern. Noves companyies com Cromemco van començar per suplir kits
addicionals, mentre que Microsoft va ser fundat per subministrar un intèrpret BASIC per
als sistemes. Poc després, un nombre de dissenys complets de clons va aparèixer al
mercat, tipificats per l'IMSAI 8080. Això va portar a una àmplia varietat de sistemes basats
en el bus S-100 introduït amb l'Altair, màquines d'un generalment millorat acompliment,
qualitat i facilitat d'ús.
Homebrew Computer Club
Encara que l'Altair generés un negoci sencer, un altre efecte secundari que va tenir va ser
demostrar que el microprocessador havia reduït tant el cost i la complexitat de construir un
microordinador que qualsevol persona amb un interès podria construir la seva pròpia
màquina. Molts d'aquests aficionats es van reunir i van intercanviar notes en les reunions
del Homebrew Computer Club (HCC) en Silicon Valley. Encara que el HCC fora
relativament de curta vida, la seva influència en el desenvolupament del modern PC va
ser enorme.
Encara que el Sol-20 fos el primer sistema tot en un que reconeixeríem avui, el concepte
bàsic ondulava ja a través d'altres membres del grup, i de companyies externes
interessades.
Altres màquines de l'era
Altres màquines de 1977 que van ser importants dins de la comunitat de l'aficionat en
aquest llavors van incloure l'Exidy Sorcerer, el NorthStar Horizon, i el Heathkit H8.
-7-

10. 5. Opinió i valoració personal.
Penso que amb aquest treball hem pogut conèixer una mica més sobre la tecnòlogia i
informàtica, un dels temes principals de la època Contemporànea.
També va estar molt bé la pel·lícula que vam veure just abans de començar el treball per
tenir més idees sobre el que havíem de fer seguidament.
Un tema força interesant per a tots nosaltres.
6. Referències.
- http://www.cad.com.mx
- http://www.profesormolina.com.ar
- http://precursoresinformatica.blogspot.com.es
- http://ca.wikipedia.org
-8-