1. Introducció:
El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts
físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada,
sortida, entrada-sortida o emmagatzematge).
• 1ª Generació (1945-1956): Electrònica aplicada amb tubs de buit. Van ser les
primeres màquines que van desplaçar els components electromecànics (relés).
• 2ª Generació (1957-1963): Electrònica desenvolupada amb transistors. La lògica
discreta era molt semblada a l'anterior, però l'aplicació fou finalment molt
menor, cosa que va reduir, entre altres factors, la grandària d'una computadora
en una escala notable.
• 3ª Generació (1964-avui): Electrònica basada en circuits Integrats . Aquesta
tecnologia va permetre d'integrar centenars de transistors i uns altres
components electrònics en un únic circuit integrat que conformava una pastilla
de silici. Les computadores van reduir així considerablement el seu cost i
grandària, augmentat llur capacitat, velocitat i fiabilitat, fins a produir màquines
com les ques existeixen en l'actualitat.
• 4ª Generació (futur): Probablement advindrà quan els circuits de silici, integrats
a alta escala, siguin reemplaçats per un nou tipus de tecnologia.
Àbac:
L'àbac és considerat com l'instrument de càlcul més antic, i s'ha adaptat i incorporat a
diverses cultures. L'origen de l'àbac està literalment perdut en el temps. En èpoques
molt primerenques l'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per
comptar. És probable que el seu inici fora una superfície plana i pedres que es movien
sobre línies dibuixades amb pols. Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'àbac es
troba a la Xina, on l'ús d'aquest instrument encara és notable, igual que al Japó.
Àbac romà:
A finals de l'imperi Romà va aparèixer aquesta eina de càlcul. Consisteix en una tauleta
amb sòcols, on cada sòcol té un determinat valor, segons la numeració romana (I, V,
X, ...). Per a representar el nombres es posa a cada sòcol corresponent una pedreta o
càlculs.
No és pròpiament un àbac perquè no fa anar el sistema de posicions per a representar els
números, i per tant la seva utilitat és molt limitada.
Àbac modern:
L'origen de l'àbac modern és desconegut, no se sap del cert ni el lloc ni el moment del
seu descobriment. S'ha de relacionar però amb la invenció de la notació de posicions a
l'Índia durant els segles V i VI. La primera prova escrita que se'n té és a la Xina en una
il·lustració d'una obra del segle XII.
Degut als seus avantatges l'àbac es va estendre ràpidament per tota l'Àsia i a través de
Turquia i Rússia va arribar a Europa. A les escoles franceses es va utilitzar fins al segle
XVIII. Avui en dia, els comerciants de l'Extrem Orient encara l'usen de manera corrent.

2. Màquina diferencial:
La màquina diferencial és una màquina mecànica de calcular ideada per Charles
Babbage el 1819 amb la finalitat de tabular polinomis. El 1812 Charles Babbage va
crear la Societat Analítica juntament amb l'astrònom John Herschel i amb el matemàtic
George Peacock. La van crear a causa de la frustació que els hi creava veure que les
matemàtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que haviat
mort 200 anys abans. El seu objectiu era difondre a tota Anglaterra les teories de
Leibniz, Euler o Lacroix sobre el càlcul infinitesimal. En una d'aquestes reunions se li
va ocórrer que podia dissenyar una màquina capaç de realitzar càlculs.
Mark I:
L' IBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC), anomenat Mark I per
la Universitat de Harvard, fou el primer ordinador electromecànic construït per Howard
H. Aiken el 1944 en la Universitat de Harvard i amb la subvenció d'IBM. Té 760.000
rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la màquina analítica de Charles
Babbage.
Característiques:
La Mark I era una màquina digna d'admirar, ja que les seves longituds eren grandioses,
feia uns 15,5 metres de llarg, uns 2,40 metres d'alt i uns 60 centímetres d'ample, pesava
aproximadament unes cinc tones . Però el més impressionant van ser unes cobertes de
vidre que deixaven que admirés tota la maquinària del seu interior.
Era capaç de realitzar 5 operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació, divisió i
referència a resultats anteriors). El seu interior estava compost per 750.000 peces de
diferents varietats (rodes rotatòries per als registres, rellevats ...).
ENIAC:
L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català:
Integrador Numèric Electrònic i Computadora) era una màquina gegant considerada
la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció
de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra
Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de
Recerca Balísitica de l'Armada dels Estats Units.
Físiques
• Ocupava 167 m².
• Tenia un pes de 27 tones.
• Mesurava 2.4 x 0.9 x 30 metres.
Electròniques
• 17.468 vàlvules electròniques
• 7.200 díodes de cristalls.(és un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format
per dos elèctrodes actius).
• 1.500 relés

3. • 70.000 resistències
• 10.000 condensadors
• 5 milions de soldadures
• Funcionava mitjançant un rellotge intern de 200.000 pulsacions/segon
• Necessitava l'operació manual de 6.000 interruptors
• Quan el programari necessitava actualitzacions tardava setmanes a instal·lar-se
manualment
Gràcies a l'electrònica, l'ENIAC arribava a ser tres-centes vegades més ràpid fent
càlculs que el MARK I.
Transistor:
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com
a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i
emissor.
Patents:
La primera patent pel principi del transistor d'efecte camp va ser presentat al Canadà pel
físic austriaco-hongarès Julius Edgar Lilienfeld el 22 d'octubre de 1925, però Lilienfeld
no va publicar cap article d'investigació sobre els seus dispositius. El 1934, el físic
alemany Oskar Heil va patentar un altre transistor d'efecte camp. Segons el físic i
historiador Robert Arns, els documents legals de la patent de Bell Labs que William
Shockley havia construït eren versions operatives de la patent de Lilienfeld de patents,
però mai no es fa referència al seu treball en cap treball de recerca històrica o article. El
transistor va sortir de Silicon Valley, i va ser inventat el 23 de desembre de 1947 pels
estatunidencs John Bardeen, William Shockley i Walter Houser Brattain, investigadors
de la companyia telefònica Bell, que van observar que quan els contactes elèctrics
s'apliquen a un cristall de germani, la potència de sortida és més gran que la d'entrada.
William Shockley en va veure el potencial i van treballar els mesos següents en ampliar
el coneixement dels semiconductors. Aquests investigadors van rebre per aquesta
invenció el Premi Nobel de Física de 1956.
UNIVAC I i IBM 701:
L'UNIVAC I (acrònim d'Universal Automatic Computer, en català: Computadora
Automàtica Universal) va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera
comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John
William Mauchly. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades
administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic.
Preus:
Els primers contractes que es van signar per la instal·lació de l'UNIVAC van ser
fonamentalment amb agències governamentals a causa del seu elevat cost, que
inicialment havia esta valorat en 159.000 $ però que finalment es va elevar fins els
1.250.000 $ o 1.500.000 $ segons el cas.
Físicament l'UNIVAC es caracteritzava per tenir 5.200 tubs de buit, pesar 13 tones i
consumir 125 kW, tot i això era capaç de realitzar gairebé 2.000 operacions per segon
amb el seu rellotge de 2,25 MHz. La mida de la seva unitat central (només el

4. processador i la memòria) era de 4.3x2.4x2.6 metres i el sistema complet necessitava
una habitació de 35 metres quadrats per ell sol.
305 RAMAC de IBM:
L’IBM 305 RAMAC va ser el primer ordinador comercial que utilitzava disc dur
de cap mòbil (unitat de disc magnètic) com emmagatzematge secundari. IBM el
va llançar el 4 d'octubre de 1956. RAMAC eren les inicials en anglès de
"Sistema de Comptabilitat amb Memòria d'Accés Aleatori" ("Random Access
Memory Accounting System"). El seu disseny va estar motivat per la necessitat
de substituir el fitxer de targetes perforades utilitzat per la majoria de les
oficines de l'època.
El sistema 305 RAMAC original podia allotjar-se en una habitació de nou per
quinze metres, la unitat de disc 350 mesurava 2.3 metres quadrats
aproximadament. El primer disc dur va ser lliurada el 13 de setembre de 1956.
Els components addicionals de l'ordinador eren una perforadora de targetes,
una CPU, una font d'alimentació, una unitat lectora de targetes / consola
d'operador, i una impressora.
1956:
L’ús del transistor permet reduir el tamany dels equips i augmenta la seva
velocitat de procés.
IBM. Es generalitza l’ús del transistor en les màquines i la comunicació es feia
mitjançant llenguatges d’alt nivell que facilitaven la programació.
Circuit integrat:
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components
electrònics necessaris per a realitzar una funció. Aquests components estan
formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava
per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors.
L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent.
En quant a les funcions integrades, els circuits es classifiquen en dos grans
grups:
• Circuits integrats analògics.
Poden constar des de simples transistors encapsulats junts, sense unió entre
ells, fins a dispositius complets com amplificadors, oscil•ladors o fins i tot
receptors de ràdio complets.
• Circuits integrats digitals.
Poden ser des de bàsiques portes lògiques (AND, OR, NOT) fins als més
complicats microprocessadors.
IBM S/360:

5. El 360 va ser el primer en fer servir microprogramació, i va crear el concepte
d’arquitectura de família. La família del 360 va consistir en 6 ordinadors que
podien fer ús del mateix software i els mateixos perifèrics. L’IBM S/360 és un
dels primers ordinadors comercials que va usar circuits integrats, i podia
realitzar tant anàlisi numèrics com a administració o pocessament d’arxius. Es
considera que la tercera generació d'ordinadors va començar amb la seva
introducció.
ARPANET:
El concepte d'una xarxa d'ordinadors capaç de comunicar usuaris en diferents
ordinadors va ser formular per J.C.R. Licklider de Bolt, Beranek and Newman
(BBN) a l'agost de 1962, dins una sèrie de notes que discutien la idea de
"Xarxa Galàctica".
Microprocessador 8080:
L'Intel 8080 va ser un microprocessador dissenyat massa d’hora i fabricat per
Intel. El CPU de 8 bits va ser llançat a l’abril de 1974. Processava l’informació a
2 MHz, i generalment és considerava el primer disseny de CPU
microprocessador vertaderament utilitzable.
Apple I:
L' Apple I va ser un dels primers ordinadors personals, i el primer a combinar
un teclat amb un microprocessador i una connexió a un monitor.
L'Apple I va ser dissenyat per Steve Wozniak originalment per a ús personal.
Un amic de Steve Wozniak, Steve Jobs, va tenir la idea de vendre l'ordinador.
Va ser venut com el primer producte d'Apple, començant l'abril de 1976. El seu
preu al detall era US $ 666,66. Prop de 200 unitats van ser produïdes. A
diferència d'altres ordinadors per aficionats d'aquests dies que van ser venudes
com kits, l'Apple I era un tauler de circuits completament ensamblat que
contenia prop de 30 xips. No obstant això, per fer un ordinador funcional, els
usuaris encara havien de afegir una carcassa, una font d'alimentació, un teclat,
i una pantalla. Una targeta opcional que proporcionava una interfície per
cassettes per a l'emmagatzematge va ser comercialitzada més endavant amb
un cost de $ 75.
Apple II:
La família d'ordinadors Apple II va ser la primera sèrie de microordinadors
fabricada per Apple Computer, cap al final dels anys 1970 fins a la meitat dels
1980. Els Apple II es basaven en una arquitectura de 8-bits la CPU 6502. Era
completament diferent dels posteriors models Macintosh d'Apple, el seu
creador va ésser Steve Wozniak, junt amb Steve Jobs.
A diferència de qualsevol altra ordinador de anterior, l'Apple II s'assemblava
més a un electrodomèstic que a un equip electrònic. Aquesta era un ordinador
que no desentonaria a la llar, a l'oficina o la sala de classe. La seva tapa era

6. fàcil de treure de la carcassa de plàstic beix, permetent accedir a l'interior de la
màquina, incloent la placa base amb vuit slots d'expansió, i fins a 48 Kilobyte s
de memòria d'accés aleatori (RAM).
L'Apple II tenia color i gràfics d'alta resolució, capacitat de so i el llenguatge de
programació Basic, inicialment Integer, després Applesoft. Comparat amb
microordinadors anteriors, aquestes característiques estaven ben
documentades i eren de fàcil aprenentatge. L'Apple II va despertar el
començament de la revolució de l'ordinador personal, ja que el seu mercat
meta era les masses en comptes de només enginyers i aficionats.
IBM PC 5150:
El IBM Personal Computer (més conegut com a IBM PC, Ordinador Personal
d'IBM en català) és l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de
maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'Agost de
1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la
direcció de Don Estridge de la IBM Entry Systems Division de Boca Raton,
Florida.