Como cambia VER el Humo desde fuera y, VIVIR el Fuego desde dentro!!! LESS IS MORE

1. Avui, em centraré baix els efectes d’impotència, ràbia i incomprensió, en una història
que, em toca de ben prop.
Avui explicaré nomes una de les infinites injustícies que passen cada dia.
Si! Avui em queixaré per la forma de com es fan les coses on el passotisme, la feina mal
feta o el ‘’ ja està bé’’ de pocs, ho paguem molts, com és el cas de la meva història i,
la dels meus veïns.
Una història, que com moltes s’hagués pogut evitar posant una mica d’atenció als
indicis que, hem estat presentant des del 2009, ni mes ni menys.
Agressions, robatoris, drogoaddiccions, malaltia mental...
Ja es va sentir pels mitjans aquesta noticia i, tots coincidien amb la mateixa hipòtesi
però, malauradament cap d’ella era del tot certa o, diguem-li complerta..
Sóc propietària d’un pis i resident en aquest edifici de tres plantes que el dilluns 30 de
Març de 2015 al carrer Gran Capità d’Amposta, capital del Montsià fou objecte d’un
incendi. Direm que... va ser OCASIONAT per un propietari del mateix edifici on, gràcies
als seus actes “incontrolats” ens trobem actualment fora de casa.
Independentment que, el causant d’aquest “incident” (sotilment parlant) hagués
sofert cremades superficials, l’actuació ja no del provocat si no del no evitat, s’hauria
de considerar com a fet a investigar. I possible delicte.
Em veig obligada a exposar què va incentivar el no “poder” evitar el benestar del
veïnat com va ser... el fet d’estar-se manipulant una de les seves substàncies que
requereixen foc – o, dit per ell mateix als professionals sanitaris .. ‘’ m’he dormit fumant
una cigarreta ‘’.
Jo, com molts habitants del món mundial sabem que, en el cas hipotètic que, ens
fumem una cigarreta a l’habitació i per causes varies no controlem que ens estem
dormint, l’instint ens fa apagar-la. O, si hem fet tard a apagar-la a la mínima
sensació de foc al lloc en qüestió ens salvaguardem per solucionar-ho el mes aviat
possible, per auto protegir-nos i, evitar possibles danys a tercers. NO MARXO a sanar les
meves ferides, deixant amb perill imminent al meu veïnat com va decidir aquest
propietari en aquell instant.
Però crec i considero que no cal discutir que aquest tipus d’incendi no ho provoca una
simple cigarreta.
O si no, permeteu-me l'incís de provar amb un encenedor dirigir el gas cap a una
burilla encesa i, descobrireu que una cigarreta no causa inflamació.
Aquest tipus d’incendis ocasionats, han de ser motiu d’estudi de diferents disciplines
tant a valoració de costos que ocasionen com de canvis emocionals i, de sentiment
com és el cas de la por a viure prop d’algú amb intenció o no, d’ocasionar qualsevol
cosa.
Es suposa que per la imatge de la població en sí i, de la poca justícia que hi ha
actualment en la societat, ens hauríem els afectats de donar la volta i, oblidar-
ho. Com si res hagués passat ni res pogués tornar a ocórrer.
Es coneix que no es va arribar a ocasionar cap catàstrofe (llevat de la futura
reestructuració de les propietats en diferents graus i la assistència que van haver de
rebre part del veïnat) però, es suposa en aquest cas que, una persona amb necessitat
d’assistència psiquiàtrica per la seva malaltia no deuria rebre atenció diària i directa, a

2. un centre on no corris perill res ni ningú del seu voltant, abans de seguir vivint a un
edifici on ja portem 6 anys sota el perill de convivència amb ell?
Finalment, desprès d'haver advertit anys enrere (judicialment i inclòs a familiars) del
possible perill que correm a l'edifici amb la seva presencia, i havent-nos ignorat. ara
nomes hem queda per dir...
MOLTES GRACIES ( irònicament parlant, claro ) als familiars que tenen o, centres
que tracten, en personal amb malalties mentals que, permeten que una persona amb
la necessitat d'estar internada, es deixi lliurement viure a un edifici amb gent innocent i
amb sentit comú.
Gràcies a aquestes gestions, els veïns ens trobem avui, fora de casa.
us donem les GRÀCIES.