Grècia clàssica

GRÈCIA
CLÀSSICA
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín
Solà i David Fernández Munuera

El legat polític és l'encarregat de recollir informacions vàries sobre la
geografia i el govern de Grècia .

1r ESO A Socials

Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A
i David Fernández Munuera Socials

ÍNDEX

1. Geografia de Grècia-1, 2, 3, 4 i 5.
2. Educació a Grècia i Esparta-6, 7, 8 i 10.
3. El govern a Atenes -11, 12, 13, 14, 15, 16 i
17.
4. El govern a Esparta-18, 19 i 20.

Les cariàtides( Praxísteles)

Acadèmia de Plató fundada l’any 387 a.C. sobre els jardins de Akademos.

1


GEOGRAFIA DE GRÈCIA

En aquesta imatge es pot observar que el terreny es molt abrupte per els diversos fiords, penínsules i
illes.

Els grecs anomenaven al seu paísHélade, derivat de Helen, pare dels fundadors de les
“estirps” gregues. El nom de GRÈCIA procedeix de la tribu dels Graecii, assentada al sud
d'Itàlia; d'aquí els llatins (romans) van denominar grecs a tots els hel·lens.

La seva superfície es molt abrupta i muntanyosa però les muntanyes no són molt altes
(la més alta, l'Olimp, no arriba als 3.000 metres), però hi havia prou per endarrerir les
comunicacions entre ciutats. Els grecs mai van tenir una xarxa de calçades ben formada com
els romans, no havia bones vies i els camins de terra no eren prou amples perquè ,per
exemple, dos carros es creuessin sense dificultat. Per això, els grecs, quan havien de fer un
viatge una mica llarg, preferien fer-ho per mar, això els va portar a ser un poble marítim i
comercial. A més cap punt de Grècia està situat a més de 90 km de la costa. Això va impulsar a
que els grecs fossin tan bons mariners.

2


L’Olimp Altitud: 2917 m

Esquema de la història del territori de Grècia

S'accepta com a divisió convencional de la història de Grècia la següent:

1. Període arcaic: del 800 al 500 A.C.- A les zones més avançades de la Grècia
continental, de la costa de l'Àsia Menor i a les illes de l'Egeu, ja havia un gran nombre de
comunitats establertes. Es tractava de comunitats petites, d’uns mil habitants i
independents(polis). El poder estava en mans d'un petit nombre de famílies aristocràtiques
que monopolitzava la majoria del territori.

L'augment de la població va provocar que ni la Grècia continental ni les illes poguessin
sostenir a una població agrària massa considerable. Durant un període de temps es va alleujar
gràcies al moviment de colonització, que va traslladar les porcions sobrants de la població a
regions noves. Una colònia n’és per exemple Siracusa.

3


Siracusa actualment, com es pot veure l’espai està aprofitat al màxim.

2. Període clàssic: segles V i IV aC, Els esdeveniments històrics més importants
d'aquest període van ser els següents:

- Les dues Guerres Mèdiques, entre grecs i perses. Durant el segle V, l'imperi
persa va representar un gran perill per a Europa: Darío, el seu rei, es va proposar conquerir
Grècia, després, Xerxes, fill de Darío, va intentar continuar la tasca del seu pare. La victòria
sobre els perses va suposar l'hegemonia d'Atenes a Grècia.

- Destaca com a polític més important Pèricles, durant el mandat Atenes serà el
centre cultural de Grècia.

- La Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta per l'hegemonia de Grècia. La
derrota d'Atenes converteix a Esparta en poder hegemònic a Grècia.

4


Imatge que representa els moviment de les tropes perses a les Guerres Mèdiques

3. Període hel·lenístic: des Alexandre el Gran fins a la conquesta de la
Mediterrània oriental pels romans. Durant els cinquanta anys següents després de la mort
d'Alexandre el Gran seus generals es van veure embolicats en contínues lluites pel poder, fins
que l'Imperi va quedar dividit en tres grans regnes: Egipte, Síria i Àsia Menor, i Macedònia i
Grècia. En tots aquests territoris va haver monarquies molt fortes, que van acabar amb la vida
política de les ciutats.

Regne d’Alexandre el Gran abans de la seva mort. El territori de color vermell és el territori del qual
va partir. El groc tot el que va envair.

5


EDUCACIÓ A ATENES

Primer de tot hem de dir que les nenes mai anaven a l’escola, si prenien alguna cosa
eren: tasques domèstiques: cuina, tractament de la llana i teixit, i potser també una mica de
lectura, càlcul i música ho aprenien amb la seva mare, amb una àvia o les criades de la família.
Per una altra banda els nens tenien una educació molt més completa tenien: gramàtica,
música, gimnàstica...

GRAMÀTICA
Els ensenyaven principalment allegir i escriuredesde petits, després d’això per
practicar el feien aprendre versos de memòria, i després fragments cada vegada més extensos
dels poetes. El primer era el més gran de tots, Homer, l'autor de la Ilíada i l'Odissea. Els grecs
consideraven que Homer ensenyava tot el que havia de saber un home digne de tal nom: les
activitats dels temps de pau i dels temps de guerra, els oficis, la política i la diplomàcia, la
saviesa, la cortesia, el valor, els deures cap als pares i cap als déus ...

L'ensenyament es completava amb l'aritmètica. Utilitzaven els dits per als
càlculs elementals, i recorrien a les fitxes de càlcul i al àbac per als més complicats.

6


MÚSICA
Pels grec la música era una assignatura molt important, perquè deien que educava
l’ànima.Els nens aprenien música del citarista. Els ensenyava cant, música instrumental i
dansa. La música es practicava d'oïda, sense cap partitura.

L'instrument noble per excel·lència era la cítara, però també l'oboè va tenir
un auge a Atenes al segle V.

GIMNASTICA
Aquesta assignatura la feien unes persones especials els
pedotribesi es practicava en uns llocs en especial les plaestres un terreny esportiu a l'aire
lliure, quadrat i envoltat de murs. En un dels costats hi havia unes habitacions que servien de
vestuaris, de sales de descans amb bancs, de banys i de magatzem de sorra i oli.

Tres són els trets distintius de la gimnàstica grega: la total nuesa de l'atleta,
les uncions d'oli i l'acompanyament d'oboè durant els exercicis.

7


LA PEDERASTIA
El jove atenès aprèn a l'escola (amb un professor de gramàtica, el citarista(música) i
el pedotriba(gimnàstica)) conceptes, tècniques, habilitats manuals, mentre que
l'amant(homosexual) li proporciona l'educació moral, ensenya la virtut.D’això en diem
pederàstia.

ELS SOFISTES
L'ensenyament que el jove atenès rebia a l'escola era elemental i primària, no
existia fins al segle V a. de C. cap ensenyament superior (entenem com a superior qualsevol
altre assignatura d’avui en dia: medicina, geografia, geometria...)

Però això va canviar al segle V,amb el desenvolupament de la democràcia, tots
aquells que volien dedicar-se a la política necessitaven exercitar l'art de la persuasió. Els
sofistes van assumir llavors el paper d'educadors.

8

Ensenyaven tot el que llavors es podia saber i que no s'ensenyava a l'escola
elemental sobre: geometria, física, astronomia, medicina, arts i tècniques, i, sobretot,
retòrica i filosofia.

Plató (sofista)Filòsof grec (Atenes, 427-347 a. C.). Nascut en una família aristocràtica, va abandonar la
seva vocació política per la Filosofia, atret per Sòcrates.

Per últim hem de remarcar l’educació a Esparta:

EDUCACIÓ A ESPARTA
Primer de tot hem de dir que la educació espartana era molt diferent a la atenesa.

A Atenes les joves vivien recloses, en canvi a Esparta les noies practicaven en públic
molts esports, igual que els nois: la lluita i el llançament de disc i javelina. Pretenien així
preparar mares de família robustes i fortes, que proporcionaran a Esparta fills forts, bons
guerrers.

Els nois només estaven amb les seves famílies fins als set anys, llavors el nen
passava a mans de l'Estat, al qual no deixarà de pertànyer fins la seva mort. El nen es va
allistar en formacions paramilitars que s'escalonaven al llarg de tot el seu creixement. Els seus
estudis es limitaven a l'estrictament necessari, la resta de la seva educació consistia a
aprendre a obeir, suportar la fatiga amb paciència i vèncer en la lluita, és a dir, exercicis físics
i entrenament per a la guerra.

9


Soldats Espartans

10


GOVERN A ATENES

Esquema que representa el govern a Atenes

Al segle VI a.C. les reformes polítiques impulsades a Atenes per Soló i Clístenes, van
obrir el camí cap a la democràcia. Al segle V, sota el govern de Pèricles, Atenes va viure una
època de prosperitat econòmica, de consolidació de la democràcia i d'esplendor de l'art i de la
cultura.

A les institucions democràtiques hi participaven tots homesque gaudien de
ciutadania(pare i mare atenesos) i com a l’actualitat ser major d'edat (18 anys). A la pràctica,
però, s'accedia a l'assemblea als 20 anys perquè durant dos anys es feia el servei militar. Hi
havia quatre institucions:

11


Acròpolis d’Atenes actualment.

L'Assemblea
L'Assemblea era la reunió dels ciutadans d'Atenes (Ekklesía) es reunia la gent,
aproximadament al voltant dels 5.000 o 6.000 persones (molt poques) unes quaranta
sessions a l’any, de les qual només dos tenien data fixa. Es reunia tan poca gentperquè la
distància que calia recórrer des d'on es vivia o la disponibilitat de cadascú per perdre un dia de
feina sobretot abans de la instauració del jornal. Així la pagesia que habitava escampada per
l'Àtica tenia més dificultats per participar-hi. Allà es decidien principalment: l'abastiment de la
ciutat, sobretot pel que fa als cereals, la política exterior i militar i les finances de l'Estat. En
matèria judicial l'assemblea intervenia especialment en els processos que afectaven la
seguretat de l'Estat. En teoria els poders de l'assemblea eren il·limitats, amb l'excepció de
legislar contra les antigues lleis.

Primer es reunien a l'àgora, després al “Pnix” un turó situat prop de l'Acròpolis i
finalment al teatre de Dionís, tot i que com a posseïdors de la sobirania dels atenesos podien
celebrar-la en qualsevol lloc.

12


Quadre que representa l’Assemblea

EL CONSELL( LA BOULÉ)
Era l’òrgan polític que s’encarregava de administrar la polis, l'organització militar,
les finances, convocaven el consell i l'assemblea, redactava els probouleúmata per
presentar a l'assemblea i executar la majoria de les decisions de l'assemblea. Estava formada
per cinc-cents membres, cinquanta per tribu, elegits per sorteig entre els candidats de cada
dem. Qualsevol ciutadà més gran de trenta anys s'hi podia presentar, però només podia ser
nomenat dues vegades a la seva vida. Això feia que l'atenès de classe mitjana tingués moltes
possibilitats d'entrar-hi almenys un cop a la vida. I el “misthós bouleutikós”, instaurat per
Pèricles va ser creada per evitar que la dedicació exigida als buleutes afavorís la presència de
ciutadans més aviat acomodats. Era, per tant, una institució de caràcter moderador dins la
democràcia atenesa, que feia de contrapès a l'assemblea. Se solia reunir al buleuteri, un lloc
situat a l'àgora, però, igual que l'assemblea es podia constituir en qualsevol altre lloc. Les
sessions del consell eren presidides pels “prítanis”, els cinquanta buleutes de cada tribu que
durant una desena part de l'any constituïen el govern de la polis. Una tercera part de la tribu,
allotjada a la Tolos a càrrec de l'Estat, havia de vetllar per la ciutat de dia i de nit, sota el
comandament d'un “epístata”, sortejat cada dia entre els prítanis.

13


Esquema de l’acròpolis d’Atenes.

ELS MAGISTRATS

14


Esquema que representa el magistrats.

La ciutadania delegava part de la seva sobirania a les magistratures, que eren
majoritàriament obertes a tothom.Des dels més importants fins als menors només estaven
actius durant un any després es canviaven mitjançant uns sortejos, excepte les “archaí”
militars i financeres, , que, com que requerien coneixements especialitzats, eren elegides per
l'assemblea. Després encara qualsevol ciutadà podia presentar una denúncia per mala gestió,
que, si es demostrava, podia acabar amb una sanció. Hi havia dos tipus de magistrats.

Arconts (archóntes)

De les magistratures sortejades la més important és l'arcontat. Els arconts el
formaven nou persones més un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els ciutadans
de les dues primeres classes. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nou
els més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc,
president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els
altres sis eren els tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions. En
realitat l'arcontat tenia més prestigi que no pas poder real, perdut a favor dels estrategs.

Els estrategs (strategoí)
Eren deu estrategs. Especialment des de Pèricles l'estratègia esdevé la magistratura
suprema, gràcies al fet que és electiva i, a més, reelegible, i sobrepassa sovint les seves
atribucions teòriques de comandància de l'exèrcit per la capacitat de convicció davant
l'assemblea d'estrategs com Pèricles, Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs
retornen a les seves funcions exclusivament militars.

15


Els estrategs tenien un funció molt important planificant les batalles com aquesta de Salamina.

ELS TRIBUNALS

Areòpag

Era el tribunal més antic. Des de les reformes d'Efialtes la seva jurisdicció estava
limitada a delictes de sang. Estava format pels exarconts(antics arconts), cosa que li conferia
un gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià de la constitució.

Heliea

Era el més important ja que que era popular i estava constituït per sis mil dikastaí
o jutges triats per sorteig anualment entre els atenesos més grans de trenta anys. Per a cada
sessió se sortejaven els jutges necessaris i es distribuïen igualment per sorteig entre els
diversos tribunals en nombre de 501 o en alguns judicis més. Al moment de lliurar el seu
veredicte els jutges eren retribuïts amb un jornal.

16


Themis va ser una de les Titánides, filla d'Urà i Gea, es va casar amb Zeus i van tenir a les
Hores (Estacions) i les Parques. Temis va succeir a Gea com a posseïdora de l'oracle de Delfos, va
ensenyar a Apol·lo · lo el secret de l'art endevinatori i va inventar les lleis i els ritus. Themis impartia
justícia amb la seva filla Astrea. Astrea va viure entre els humans fins que va ser elevada al cel per Zeus,
en la forma de la constel · lació de Virgo. La balança de la justícia que subjectava amb les seves mans es
va convertir en la constel · lació Lliura. Una altra de les filles de Themis del grup de Les Hores era Dike
(Justícia) que és l'encarregada de la justícia entre els homes, la justícia de la polis.

Bust de Pèricles

17


GOVERN A ESPARTA

Territori Espartà al segle X a. C fins el 146 a. C.

Esparta (el llatí Sparta, en grec “Σπαρτη, Sparte”), o Lacedemònia (en grec
“Λακεδαιμων, Lakedaimon”) era una ciutat-estat de l'antiga Grècia situada en la península del
Peloponès a la vora del riu Eurotes.Elseu sistema polític tenis dues característiques principals:

LA SEVA IMMUTABILITAT
La constiució espartana (s. IX i VIII a. C.) molt estable i va estar, des dels temps de
Licurg, sense canvis, perquè:prevenia de qualsevol canvi, com per l'absència de canvis socials
gràcies a la dominació total i absoluta d'una casta guerrera, els “espartiatas”, els únics amb
drets, sobre periecos (estrangers) i ilotes (esclaus).Els espartans no tenien literatura històrica
ni lleis escrites degut a una ordenança de Licurg que ho prohibia expressament. L'Estat estava
governat per dos reis, que pertanyien a dues famílies diferents, amb igual autoritat per tal
que un no pogués actuar en contra de l'altre. Les obligacions dels reis eren religioses,
judicials i militars. Eren el cap de tots els sacerdots de l'estat, realitzaven determinats
sacrificis i mantenien el contacte amb el santuari de Delfos.

L'oligarquia.
L'aristocràcia monopolitzava les magistratures i el consell.

18


Bust d’un hoplita espartà.

DEMOCRACIA A ESPARTA
La polis d'Esparta també va arribar a comptar amb un cos de:

Magistrats o “éforos”
En Esparta hi havia 5 “éforos”, elegits anualment, que juraven cada mes ajudar i recolzar als
reis.

Funcions

Presidien les reunions de la Gerusía , estaven a càrrec dels judicis civils, ja que no hi havia
lleis escrites i controlaven la recaptació d'impostos

També dirigien la política exterior i l'entrenament militar dels joves i acompanyaven a
l'exèrcit quan entrava en batalla, amb l'atribució de poder arrestar i manar a presó als reis si
no es comportaven correctament durant la guerra.

D'acord amb Aristòtil, els éforos renovaven cada any una declaració de guerra contra els
“hilotas”, convertint-los en enemics de l'Estat, com a forma de justificar l'ús de la força contra
ells. Així, podien manar a presó i executar a qualsevol “hilota” per qualsevol raó, en
qualsevol moment i sense haver de portar-los a judici o violar cap ritual religiós de puresa.

Un Consell d'ancians o Gerusía La Gerusía (en grec antic: γερουσία)
Era un dels òrgans de govern de l'antiga Esparta era un consell format per 28
ancians majors de seixanta anys, més els dos reis. El títol era vitalici.

19

Les seves funcions eren legislatives, i s'encarregava de preparar els projectes que s'havien de
sotmetre a l'aprovació de la Apella (assemblea popular), així com de suportar els processos
que podien comportar pena de mort o pèrdua de ciutadania, i fins i tot els processos contra
els propis reis.

Una Assemblea o Apella de ciutadans (espartiatas).
És la reunió de tots els iguals, convocats en dates fixes. Correspon a la apella (assemblea)
aprovar o no les propostes dels éforos (encara que sense debatre-les, doncs sembla que cap
ciutadà pren la paraula). També la gerusía el sotmet els seus projectes tot i que els ancians
poden considerar que el poble s'ha equivocat. Finalment, corresponia a l'assemblea triar als
éforos i als gerontes per un sistema que Aristòtil considerava pueril: uns quants magistrats,
des d'un lloc tancat, mesuraven la intensitat de les aclamacions que rebia cada candidat.

En realitat, el funcionament de l'assemblea en Esparta és poc conegut. Pel que sembla la
veritable funció de l’assamblea era elegir éforos i gerontes. En opinió d'Aristòtil, l'assemblea
tenia un poder tan limitat que ni tan sols l'esmenta com a element democràtic dins del règim
polític espartà.

Quadre de l’hemogenia espartana.

20


BIBLIOGRAFIA

http://www.santiagoapostol.net/latin/geogrecia.html

http://www.santiagoapostol.net/latin/educacion_grecia.html

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm

ATENES: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm (has d'anar a

ESPARTA:http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg143ca7.php

http://www.santiagoapostol.net/latin/gobierno_grecia.html (esquemes del govern)

http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/antigua3.htm#_Toc498
340334 (Atenes)

21

Grècia clàssica

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Grècia clàssica

Similar to Grècia clàssica (20)

Grècia clàssica