2. La vibració provocada pel lliscament d’una falla
pot generar ones sísmiques que es transmetran i
originaran el terratrèmol.
Les vibracions que s’originen en falles petites són
imperceptibles. Només les falles que tenen
longituds quilomètriques poden produir
terratrèmols importants.
El punt on es produeix un sisme es troba en el pla
d’una falla i es coneix amb el nom d’hipocentre o
focus. El punt de la superfície on arriben primer les
ones sísmiques s’anomena epicentre, i es troba
sobre la vertical de l’hipocentre. A l’epicentre és
on la intensitat del sisme és màxima, perquè és el
punt de la superfície més proper al focus del
terratrèmol.

3.  Ones P o primàries: són ones longitudinals que provoquen compressions i
dilatacions.
Són les més ràpides i es mouen a través de sòlids, líquids i gasos.
 Ones S o secundàries: són ones transversals o de cisalla. Més lentes que
les ones P i no poden transmetre’s a través dels líquids.
 Ones L o superficials: en arribar a la superfície origina un tercer tipus de
vibració. Només es transmeten per aquesta zona i són les més lentes:
- Ones Rayleigh: Trajectòria el·líptica en el pla de propagació
- Ones Love: Horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació

4. La velocitat de desplaçament de les ones sísmiques depèn de diverses
característiques de les roques que travessen, com ara la rigidesa, la densitat i
tipus de superfícies.
Les ones ens donen informació:
• Informació dels materials
• Estat en el que està
A determinades profunditats es produeixen canvis sobtats de velocitat i
direcció, els plans en els quals tenen lloc aquests canvis s’anomenen
discontinuïtats sísmiques.

5. • Superficials: tenen lloc en els primers 100 km
• Intermedis: es produeixen entre 100 i 300 km
• Profunds: entre 300 i 700 km
Gairebé el 90% d’aquets fenòmens tenen una clara concentració en
determinats llocs del món.
o Dorsals oceàniques: terratrèmols superficials associats a les falles normals i a
les bosses de magma ascendent.
o Zones de subducció: forta activitat sísmica. Es produeixen sismes superficials
a la placa que es doblega i enfonsa, així com a la placa que es manté a la
superfície a causa de la tracció i compressió que li exerceix la primera.
S’originen al llarg del pla de subducció o zona de Benioff.
o Zones de lliscament lateral entre plaques: forta activitat sísmica. Focus sísmics
superficials i es produeixen al llarg de les grans falles transformants que
separen dues plaques.
o Serralades de tipus alpí: moderada activitat sísmica i un predomini de focus
superficials i intermedis
o Zones intraplaca: terratrèmols poc freqüents però en algunes ocasions es
produeixen sismes importants a falles antigues que encara poden presentar
algun moviment residual.

6. Localització dels Terratrèmols a la Terra

7. Els aparell que s’utilitzen per registrar els terratrèmols
s'anomenen sismògrafs.
Els llocs on estan emplaçats els sismògrafs
s’anomenen estacions sismològiques.
El gràfic resultant del registre d’un terratrèmol és el
sismograma.
Sismògraf
Per mesurar la força d’un terratrèmols s’utilitzen dos conceptes diferents:
 Intensitat: observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. Escala
de Mercalli.
 Magnitud: Escala de Richter. Logaritme decimal de l’amplitud de l’ona sísmica
més gran registrada a 100 km de l’epicentre.