1. Prova accés gpfp. Geografia
3
La població i el sistema urbà (5 i 6)
L’organització política y territorial de España
La divisió de poders
- El poder legislatiu: Les Corts Generals
El Congrés de Diputats
- El Congrés ( o Càmera Baixa) té el poder de legislar, és
a dir, de discutir, aprovar i derogar les lleis que regeixen la
vida del conjunt de l’estat. També discuteix i aprova els
pressupostos generals de l’Estat.
-Els representants del Congrés s’escullen a través
d’eleccions legislatives. Està format per 350 membres .
- Segons la llei orgànica vigent (Llei d’Hondt), després
del recompte de vots, cada partit s’adjudica els escons en
funció del nombre de vots obtinguts.
- Una vegada s’ha constituït el Congrés, el Rei, prèvia
consulta amb els partits que tenen representació
parlamentària, proposen un candidat a la Presidència del
Govern, que sol ser el líder del grup polític més votat. Es votat
pel Congrés, investit i és ell qui designa als ministres per a
formar l’equip de govern.
El Senat
-El Senat (o Càmera Alta) és una càmera de
representació territorial. La seva funció principal és la
revisar les propostes legislatives que, prèviament, han
passat pel Congrés de Diputats.
-El Parlament de cada Comunitat Autònoma designa un
senador i un altres per cada milió del seu territori
autonòmic.
- El poder executiu : El Govern
-Està format pel President i els seus ministres. S’ocupa
de dirigir la política de l’Estat, d’administrar els
1

2. Prova accés gpfp. Geografia
recursos, d’establir la defensa militar i les relacions
exteriors, a més d’executar les lleis i promulgar decrets.
- El poder judicial: El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
-El CGPJ és l’òrgan de govern de tots els jutjats i
tribunals que integren el poder judicial. La funció
principal és la de garantir la independència dels jutges
en l’exercici de la funció judicial.
-Està compost pel President, nomenat pel Rei a
proposta del CGPJ, i per 20 membres (Vocals), designats
per les Corts per un període de cinc anys.
L’organització territorial de l’Estat espanyol
- Les Comunitats Autònomes
Els Estatuts d’Autonomia
-L’Estat espanyol consta de 17 Comunitats Autònomes i
2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Cada Comunitat
està regida per un Estatut on s’estableixen les
característiques del seu Parlament, Govern i
Administració pública.
-Segons la Constitució i els estatuts, les Corts deleguen
en les Comunitats Autònomes algunes competències.
En aquest sentit, les Comunitats posseeixen algunes
competències plenes, com l’organització de
l’autogovern, la sanitat i l’educació, i d’altres de
compartides am l’Estat, com l’administració de justícia,
la legislació laboral i la gestió d’infraestructures viàries.
Les institucions autonòmiques
Les institucions de govern (la Generalitat en el cas de
Catalunya) estan integrades per:
2

3. Prova accés gpfp. Geografia
-Una Assemblea o Parlament, que aprova les lleis i els
pressupostos i controla l’acció del govern.
-El President autonòmic, elegit pel Parlament i
nomenat pel Rei.
-El Govern que executa i fa complir les lleis aprovades
pel Parlament.
- En el cas de la Generalitat de Catalunya, també hi ha
el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la
Sindicatura de Greuges.
Les Comunitats Autònomes no tenen una organització judicial
pròpia sinó que comparteixen el poder judicial únic de l’Estat
espanyol.
- El poder local: l’administració municipal, comarcal i provincial.
Les províncies
-És l’entitat de l’administració local de major rang: la
seva funció es cooperar amb els municipis a través de les
Diputacions Provincials.
- L’Estat espanyol té un total de 50 províncies.
Catalunya està organitzada en 4 províncies.
Els municipis
-Els municipis són les unitats territorial i administratives
més elementals i l’Ajuntament és l’òrgan de govern i
gestió municipal.
-Cada quatre anys, els ciutadans elegeixen als regidors i
aquests, per votació, a l’alcalde.
3

4. Prova accés gpfp. Geografia
- Tenen competències específiques, referides a la
prestació de serveis i a la dotació d’equipaments
(escombraries, transport públic, provisió d’escoles...)
- Els mitjans econòmics els aconsegueixen dels
impostos i taxes que són cedits per l’Estat i les
Comunitats Autònomes.
- A Catalunya hi ha, a l’actualitat, 946 municipis.
Les comarques
-En el cas d’Aragó, Galícia i Catalunya existeix una
divisió intermèdia, les comarques, que tenen
competències relacionades amb determinats serveis i
equipaments.
-Catalunya té, actualment, 41 comarques. Tenen una
personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les
seves polítiques.
4