Rocam de l'espai geogràfic Espanyol

1. L'espai geogràfic
espanyol: diversitat
geomorfològica
RELLEU PENINSULAR I INSULAR:
- Característiques
- 2) Rocam
- Tipus relleu
- Evolució geològica
- Grans unitats morfoestructurals
- Geomorfologia litoral

2. 2.1 distribució litològica principal Espanya
Ebre
Túria
Segura
Duero
Tajo
Guadalquivir

3. 2.2 Tipus de roques
2..2.1. ÍGNIES: formades a partir del refredament de roques foses (magmes).
- Els magmes poden refredar de manera ràpida en la superfície de la Terra
mitjançant l'activitat volcànica o cristal·litzar lentament a l'interior, originant grans
masses de roques anomenades *plutòniques.
- Quan cristal·litzen en esquerdes de l'escorça formen les roques ígnies *filonianes.
2.2.1. METAMÒRFIQUES: formades a partir d'altres roques que, sense arribar a fondre's, han
estat sotmeses a grans pressions i temperatures i s'han transformat.
2.2.1. SEDIMENTÀRIES: formades en zones superficials de l'escorça terrestre a partir de
materials que es dipositen formant capes o estrats.
En funció dels seus components, les roques sedimentàries es classifiquen en:
- roques detrítiques o clàstiques (més del 50% de terrígens):
u conglomerats, arenisques, lutites (limolites, argiles o argillites).
- no detrítiques (menys del 50% de *terrígens), que al seu torn poden subdividir-se en:
u de precipitació química o biogeoquímica. Calcàries (CaCO3+[CaMg](CO3)2), *
dolomies, evaporites, roques silíciques (*silex, *chert). Dins d'aquest grup s'inclouen
les roques residuals (roques aluminoses o bauxites i roques *ferruginosas
o laterites).
u organògenes (dipòsit de fragments orgànics d'animals i/o vegetals). Carbó,
petroli.

4. 2.2.1.1 Roques Ígnies ESPANYA SILÍCICAEspanya ígnia-plutònica
Granit
El granit és la roca plutònica per excel·lència.
Des del punt de vista de la seva composició
mineralògica, el més característic dels granitoides és
el seu alt contingut en quars SiO2 Silicat
2.3 ESPANYA SILÍCICA
2.3.2 Característiques
Roques molt dures. Sòls predominantment àcids
2.3.1 Temps geològic
L'àrea silícica està composta per roques de l'era precambrià de fa 4.000
milions anys aprox.
EonEraPeriodAge
(Ma)
6MaCarboniferous
650MaCryogenian
425MaSilurian
514MaCambrian
255MaPermian255MPi
650MaCCryogenian
2012
EonEraPeriodAAAge
(Ma)
gg
PHANEROZOIC&PRECAMBRIAN
600
500
400
300
200
100
700
800
1000
1100
1200
1300
1400
1500
1600
1700
1800
1900
900
2000
2100
2200
2400
2500
2600
2700
2800
2900
3000
3100
3200
3300
2300
3400
3500
3600
3800
3900
4000
4100
4200
4300
4400
4500
3700
Archean
Hadean
ProterozoicPhanerozoic
Cryogenian
Tonian
Stenian
Ectasian
Calymmian
Statherian
Orosirian
Rhyacian
Siderian
Ediacaran
Neo-
proterozoic
Neo-
archean
Meso-
archean
Meso-
proterozoic
Paleo-
proterozoic
Paleo-
archean
Eoarchean
Paleozoic
Mesozoic
Cenozoic
3600
4560
4000
3200
2800
2500
2300
2050
1800
1600
1400
1200
1000
850
635
Cambrian
Ordovician
Silurian
Devonian
Carboniferous
Permian
Triassic
Jurassic
Cretaceous
Paleogene
Copyright©2012GeologicTimeScaleFoundation
Fordetailssee:
"TheGeologicTimeScale2012"byF.M.
Gradstein,J.G.Ogg,M.SchmitzandG.Ogg
(2012,publishedbyElsevier),andthewebsite
oftheGeologicTimeScaleFoundation
http://stratigraphy.science.purdue.edu.
ThemapswereprovidedbyChrisScotese.
Thischartwasproduced
byGabiOggusing
TimeScaleCreator
software:
http://www.tscreator.org
Precambrian
Paleozoic
Mesozoic
Cen
Time
ScaLe
Creator
R
Legend:
Uncertainpolarity
SubductionZone
SpreadingCenter
Reversedpolarity
Normalpolarity
FFordetailssee:
""TheGeologicTimeScale2012"byF.M.
GGradstein,J.G.Ogg,M.SchmitzandG.Ogg
((2012,publishedbyElsevier),andthewebsite
ooftheGeologicTimeScaleFoundation
hhttp://stratigraphy.science.purdue.edu.
TThemapswereprovidedbyChrisScotese.
TThischartwasproduced
bbyGabiOggusing
TTimeScaleCreator
ssoftware:
httpp://www.tscreator.orgg
Precamb
Paleozo
Mesozoic
Cen
Time
ScaLe
Creator
R
rr
LLLegenddd:
Uncertainpolarity
SubductionZone
SpreadingCenter
Reversedpolarity
Normalpolarity
NORLEX
www.nhm2.uio.no/stratlex
ISBN978-0-44-459425-9
4500Ma650 Ma

5. 2.3.3 Localització
Es localitza sobretot en:
- W península Ibèrica
- Ramificacions Sistema Central
- També on queden restes massisses antigues com la zona axial dels Pirineus,
alguns sectors del Sistema Ibèric i de la Serralada Costaner-Catalana i del Sistema
Peni bètic.
- Part occidental de la Serralada Cantàbrica, muntanyes de Toledo i Serra Morena

6. 2.3.4 geomorfologia
b)Fracturació del granit es produeix a través de diaclasses o fractures que
depenent de l'altitud :
a) En contacte amb l'aigua els seus cristalls es dissolen en forma de sorres
marró groguenques que es colmaten en zones de baixa altitud com
per exemple les valls d'Ebre i del Guadalquivir.
b.1 EN ÀREES D'ALTA MUNTANYA: Les
roques es trenquen en filtrar-se l'aigua
per les factures gelant-se posteriorment
de tal manera que pressiona les roques
i les fractura.
- B.1.1 Crestes
(galayos):
escarpades,
dentades i
agudes
B.1.2 Tarteres (canchales): aparició d'acumulacions
de fragments de roques al peu de les muntanyes :

7. B.1.2 Tarteres (canchales): aparició d'acumulacions
de fragments de roques al peu de les muntanyes :

8. B.2 En zones menys elevades: les formes de relleu es formen depenent de la
posició de les diaclasses:
b.2.1 Si las diaclasses son paral·leles a la superfície es produeix la descamac
o disgregació lenta del granit produint-se un lleu suaument ondulat
de formes arrodonides: DOMS.

9. b.2.2 Si les diaclasses són perpendiculars es formen BOLOS, segons la seva
disposició trobarem diferents formes de relleu.
-Si estan amuntegades unes sobre unes altres es formen BERROCALS: apilaments
de roques granítiques procedents de la meteorització d'una formació granítica
a través de les línies de diaclasses. Generalment presenten unes vores acusades.

10. Pedroses: a causa de l'erosió dels
berrocals, aquests es van arrodonint
i donen lloc a les pedrises.
De l’erosió dels berrocals:
Pedres “caballeres”: blocs disposats uns
sobre uns altres com a resultat de la
meteorització diferencial d'un berrocal.

11. Naves: són depressions excavades a un
terreny granític que posteriorment són
ocupades per l'aigua.
Marmites de gegant o *Kettle: són
depressions provocades pel xoc de
materials solts amb el jaç del riu que
l'aigua no és capaç de transportar;
el pas d'aigua remou els materials i
aquests van excavant fins a formar
aquestes depressions.

12. 2.2.1 SEDIMENTÀRIES
- roques detrítiques o clàstiques (més del 50% de terrígens):
u conglomerats, arenisques, lutites (limolites, argiles o argillites).
2.4 ESPANYA ARGILOSA
2.4.2 Temps geològic:
finals del Terciari. Pleistocè
(alternança de períodes glacials
I interglacials) i Quaternari (fins actualitat)
2.4.1 Característiques
- Predominen els llims, graves i arenes
poc o gens compactats
- Disgregats
- Evaporites resultat de processos químics causats
per l’evaporació d’aigües de
llacs
oic
Pleistocene
Holocene
Quaternary
Age
(Ma) Age / Stage
Epoch
Era
Polarity
Chron
Period
Lisieki &
Raymo, 2005
0
0.5
1.0
1.5
2.0
2.5
2.59
1.81
0.78
Gelasian
Calabrian
Ionian
Tarantian0.13
0.0118
C2
C1
3 4 5
MatuyamaBrunhes
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
48
50
52
54
56
58
60
62
64
68
70
72
74
76
78
80
82
84
86
88
90
92
94
96
98
100
102
104
δ18
O
Jara-
millo
Olduvai
oic
Pleistocene
Holocene
Quaternary
AAAAAAAge
((((Ma)
gg
Age / Stage
Epochhhhhh
Era
PPollariitty
Chron
Periodd
Lisieki &
Raymo, 2005
0
00000.5
111.0
111.5
22222.0
22222.5
2.59
1.81
0.78
Gelasian
Calabrian
Ionian
Tarantian0.13
0.0118
C2
C1
3 4 5
MatuyamaBrunhes
22222222222222222222
4444444444444444444444
666666666666666666666
888888888888888888888
00000000000000000000000001111111111111
22222222222222222222222221111111111111
444444444444444444444444441111111111111
666666666666666666666666611111111111111
88888888888888888888888881111111111111
0000000000000000000000000222222222222222222222
2222222222222222222222222222222222222222222222
44444444444444444444444444222222222222222222222
6666666666666666666666666222222222222222222222
8888888888888888888888888222222222222222222222
000000000000000000000000033333333333333333333
222222222222222222222222233333333333333333333
4444444444444444444444444433333333333333333333
666666666666666666666666633333333333333333333
888888888888888888888888833333333333333333333
0000000000000000000000000444444444444444444444
2222222222222222222222222444444444444444444444
44444444444444444444444444444444444444444444444
6666666666666666666666666444444444444444444444
8888888888888888888888888444444444444444444444
0000000000000000000000000555555555555555555555
2222222222222222222222222555555555555555555555
44444444444444444444444444555555555555555555555
6666666666666666666666666555555555555555555555
8888888888888888888888888555555555555555555555
000000000000000000000000066666666666666666666
222222222222222222222222266666666666666666666
4444444444444444444444444466666666666666666666
888888888888888888888888866666666666666666666
000000000000000000000000077777777777777777777
222222222222222222222222277777777777777777777
4444444444444444444444444477777777777777777777
666666666666666666666666677777777777777777777
888888888888888888888888877777777777777777777
0000000000000000000000000888888888888888888888
888888888888888888888888888888888888888888888888877777777777777777777777777777777777777
2222222222222222222222222888888888888888888888
0000000000000000000000000000000000008888888888888888888888888888888
44444444444444444444444444888888888888888888888
6666666666666666666666666888888888888888888888
8888888888888888888888888888888888888888888888
0000000000000000000000000999999999999999999999
2222222222222222222222222999999999999999999999
44444444444444444444444444999999999999999999999
6666666666666666666666666999999999999999999999
8888888888888888888888888999999999999999999999
0000000000000000000000000000000000000000000011111111111
88888888888888888888888888888888888999999999999999999999999999999999999
2222222222222222222222200000000000000000000011111111111
44444444444444444444444400000000000000000000011111111111
δδδδ18181818181818
OOOOO
-Jara--J
milloo
Olduvai
2,5 Ma

13. 2.4.3 Localització
- Depressions dels Grans Rius
- Conques sedimentàries Meseta
-Planes costaneres mediterrànies
Ebre
Duero
Segura

14. 2.4.4 geomorfologia
Relleu horitzontal o lleument inclinat. Molt fàcilment disgregable
- Erosió fluvial: xerregalls o càrcaves que originen un paisatge de badlands

16. 2.2.1 SEDIMENTÀRIES
- no detrítiques (menys del 50% de *terrígens), que al seu torn poden subdividir-se en:
u de precipitació química o biogeoquímica. Calcàries (CaCO3+[CaMg](CO3)2)
2.5 ESPANYA CALCÀRIA O KÀRSTICA
2.5.1 Característiques
És el resultat de processos de meteorització química de l'aigua amb les roques
carbonatades i fonamentalment roca calcària presents a la zona que,
sent solubles baix determinades condicions, donen lloc al modelatge càrstic.
Per tant, el modelatge càrstic és el resultat de dos processos de meteorització:
· Dissolució: consisteix en la dissolució de determinats tipus de roca en la
qual l'aigua actua com a dissolvent; com per exemple, en el cas guix i la roca
calcària.
· Carbonatació: és un procés mitjançant el qual, a causa de l'augment del nivell
de CO2 i H2O en l'atmosfera, el carbonat (insoluble) que compon la roca es
transforma en bicarbonat (soluble)*.
el procés s'inicia en ser la roca calcària dissolta per aigua amb CO2 (“àcid carbònic”); aquesta
ataca el carbonat de la roca i la transforma en una solució amb calci i ions de bicarbonat

17. 2.5.2 Temps geològic:
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
110
115
120
125
130
135
140
145
150
155
160
165
170
175
180
185
190
195
200
205
210
215
220
225
230
235
240
245
250
TriassicJurassicCretaceous
Mesozoic
Early
Middle
Late
Early
Middle
Late
Early
Late
Paleo-
cene
Induan252.2
250.0
247.1
241.5
237
228.4
209.5
201.3
199.3
190.8
182.7
174.1
170.3
168.3
166.1
163.5
157.3
152.1
145.0
139.4
133.9
130.8
126.3
113.0
100.5
93.9
89.8
86.3
83.6
66.0
72.1
61.6
Olenekian
Anisian
Ladinian
Carnian
Norian
Rhaetian
Hettangian
Sinemurian
Pliensbachian
Toarcian
Aalenian
Bajocian
Bathonian
Callovian
Oxfordian
Kimmeridgian
Tithonian
Berriasian
Valanginian
Hauterivian
Barremian
Aptian
Albian
Cenomanian
Turonian
Coniacian
Santonian
Campanian
Danian
Selandian
M25/26
M24
M23
M22
M21
M20
M19
M11
M10
M17/18
M14/15
M12/13
M7/9
M5/6
M16
M0r/M1
M"-1"r
C34
C33
C32
C31
C30
C29
C27/28
C26
Maastrichtian
M3
Cenozoic
Neogene
PliocenePleisto
Quate
1.5
2.0
2.5
3.0
3.5
4.0
4.5
5.0
5.33
3.6
2.59
1.81
Zanclean
Piacenzian
Gelasian
Calabrian
C3
C2A
C2
MatuyamaGaussGilbert
38
40
42
44
46
48
50
52
54
56
58
60
62
64
68
70
72
74
76
78
80
82
84
86
88
90
92
94
96
98
100
102
104
106
Marine
Isotope
Stages
warm cool
OlduvaiThvera
Cenozoic
Neogene
PliocenePleisto
Quate
111.5
22222.0
22222.5
33333.0
33333.5
44444.0
44444.5
55555.0
555.5.33333333
3.6
2.59
1.81
Zanclean
Piacenzian
Gelasian
Calabrian
C3
C2A
C2
MatuyamaGaussGilbert
888888888888888888888888833333333333333333333
0000000000000000000000000444444444444444444444
2222222222222222222222222444444444444444444444
44444444444444444444444444444444444444444444444
6666666666666666666666666444444444444444444444
8888888888888888888888888444444444444444444444
0000000000000000000000000555555555555555555555
2222222222222222222222222555555555555555555555
44444444444444444444444444555555555555555555555
6666666666666666666666666555555555555555555555
8888888888888888888888888555555555555555555555
000000000000000000000000066666666666666666666
222222222222222222222222266666666666666666666
4444444444444444444444444466666666666666666666
888888888888888888888888866666666666666666666
000000000000000000000000077777777777777777777
222222222222222222222222277777777777777777777
4444444444444444444444444477777777777777777777
666666666666666666666666677777777777777777777
888888888888888888888888877777777777777777777
0000000000000000000000000888888888888888888888
88888888888888888888888888888888888888888888888877777777777777777777777777777777777777
2222222222222222222222222888888888888888888888
0000000000000000000000000000000000008888888888888888888888888888888
44444444444444444444444444888888888888888888888
6666666666666666666666666888888888888888888888
8888888888888888888888888888888888888888888888
0000000000000000000000000999999999999999999999
2222222222222222222222222999999999999999999999
4444444444444444444444444999999999999999999999
6666666666666666666666666999999999999999999999
8888888888888888888888888999999999999999999999
0000000000000000000000000000000000000000000011111111111
88888888888888888888888888888888888999999999999999999999999999999999999
2222222222222222222222200000000000000000000011111111111
44444444444444444444444400000000000000000000011111111111
6666666666666666666666600000000000000000000011111111111
eeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnniiiirrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaaaaaaMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM
eeeeeeeeeeeeeeeeeeppppppppppppppppoooooooooooooooooottttttttttooooooooooooooooosssssssssssssssIIII
ssssssssssssssssseeeeeeeeeeeeeeeeeegggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaaattttttttttSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
mmmmmmmmwarm lllloooooooooooooooooooooooooooooooooocccccccccccccccc
OlduvaiThvera
60
65
70
75
80
85
90
95
1100
1105
1110
1115
1120
1125
1130
1135
1140
1145
1150
1155
1160
1165
1170
1175
1180
1185
1190
1195
22200
22205
22210
22215
22220
22225
22230
22235
22240
22245
222522 0
TriassicJurassicCretaceous
Mesozoic
Early
Middle
Late
Early
Middle
Late
Early
Late
Paleo-
cene
Induan252.2
250.0
247.1
241.5
237
228.4
209.5
201.3
199.3
190.8
182.7
174.1
170.31
168.3
166.1
163.5
157.3
152.1
145.0
139.4
133.9
130.8
126.3
113.0
100.5
93.9
89.8
86.3
83.6
66.0
72.1
61.6
Olenekian
Anisian
Ladinian
Carnian
Norian
Rhaetian
gHettangiangH tt i
Sinemurian
Pliensbachian
Toarcian
Aalenian
jBajocianj
Bathonian
Callovian
Oxfordian
Kimmeridgian
Tithonian
Berriasian
Valanginian
Hauterivian
Barremian
Aptian
Albian
Cenomanian
Turonian
Coniacian
Santonian
Campanian
Danian
SelandianSelandian
M25/26
M24
M23
M22
M21M21
M20
M19M19
M11
M10
M17/18
M14/15
M12/13/
M7/9
M5/6
M16
M0r/M1
M"-1"r
C34
C33
C32
C31
C30
C29
C27/28
C26
Maastrichtian
M3
Terciari: 200-65 Ma.

18. 2.5.3 LOCALITZACIÓ
PirineusMuntanyes BasquesE serralada Cantàbrica
Sistema ibèric
Serralada Bètica/Subbètica
I Balears
Serralada costanero catalana

19. Z INVERTIDA

20. 2.5.4 geomorfologia
a) exokàrstica: lapiaz causa d'un procés de dissolució de la roca calcària
davant el pas d'aigües es formen aquests canals en la superfície de la roca.
la més simple forma de
de dissolució, sens dubte és el
rillenkarren

21. Camps de lapiaz

22. Pinacle. Es Camell. Lluc
pinacle
roundkarren
Camps de lapiaz

23. a.1) Canons kàrstics: canals profunds de parets gairebé verticals que es formen
Per excavació en el terreny on discorre un riu
Torrent de Pareis

24. Dolina (Clot de l’infern Escorca)
a.2) Dolines
vall o depressió arrodonida amb parets
inclinades
que a causa d'una dissolució del terreny
*poden estar comunicades amb l'interior
càrstic
S'originen mitjançant la introducció de l'aigua
en
les diaclasses de la roca de manera que
Aquesta es va dissolent a poc a poc fins a
originar aquest tipus de relleu amb forma
d'embut.

25. a.3) Poljes són enormes depressions del terreny ocasionades per la unió de
diverses dolines.

26. a.4) travertins són minerals originats per la precipitació del carbonat càlcic
dissolt en l'aigua que descendeix per les estructures vegetals;
d'aquesta forma els carbonats es van adherint amb les branques
i forma aquestes estructures.

27. a.5 Karst litoral
Cocons
I kamenitzes

28. a/b Exo/endokarts
Sima: son conductes verticals que comuniquen l’interior kàrstic amb l’exterior
originats por l’acció erosiva de l’aigua en la roca calcària.

29. b) Endokarst
b.1) Galeries: són passadissos subterranis horitzontals originats per
la dissolució de la roca calcària.
b.2 Coves
B.2.1 Espeleotemes: estalagmites i estalactites
l'aigua amb minerals com el bicarbonat dissolts es filtra per les roques; a l'interior
càrstic, en un determinat punt el bicarbonat precipita i es transforma en
carbonats. Les molècules queden dipositades en les galeries formant aquestes
estructures;
- si es formen en el sostre reben el nom d'estalactita
- si ho fa en el sòl,
estalagmites

30. Formes karstiques

31. MAPA CONCEPTUAL PRINCIPALS TIPUS DE ROCAM PENINSULAR I CARACTERÍSTIQUES
- Roques.
- Tipus
- Formacions
- Localització