Compte enrere a diputacions i províncies

1. Cal vèncer la di cultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar mai més amb una bena als ulls » Fèlix Cucurull
NÚMERO 170
DEL 16 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ
2010
ACTUALITAT » 5
Compte enrere a diputacions i províncies
La Llei que organitza Catalunya en vegueries s’obre camí amb el rebuig de CiU i PP
L’AS DE BASTOS
Superar les províncies
» Un dels objectius del catalanisme polític ha
estat, de sempre, superar la divisió provincial.
Tot el contrari del model vigent fins ara i que
altres no han volgut canviar. Les vegueries no
són un caprici d’última hora, com intenten fer
creure alguns. Aquest és el resultat d’anys de
treball. En un país com el nostre, l’estratègia
nacional també passa per una organització
territorial pròpia. Catalunya encara amaga
grans potencials. I les vegueries responen a
les necessitats d’un país que vol ser més com-
petitiu i aprofitar tot el potencial del territori
ACTUALITAT » 4 ENTREVISTA » 8-9 on tothom, visqui on visqui, tingui
les mateixes possibilitats de
78 municipis, 22 amb Montserrat Guibernau: desenvolupament i benestar.
alcaldies d’Esquerra, «El catalanisme
Jordi Ausàs
en la segona onada de ha de treballar més unit Conseller de Governació
consultes el 28 de febrer i amb sentit d’estat» i Administracions Públiques

2. 2| ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
gent d’esquerra la imatge
Saoka Kingolo La llengua de 10 milions d’europeus
Quan vas arribar als Països Catalans?
Vaig arribar el 1988. Venia de Portugal i el
meu objectiu era arribar a França, però a
Catalunya em vaig arruïnar i vaig haver de
quedar-m’hi per treballar i estalviar per
poder continuar el viatge, però passat un
temps em va agradar i vaig decidir quedar-
m’hi. No vaig escollir viure a Catalunya, la
vaig descobrir. Abans de complir-se l’any ja
vaig aprendre el català.
Quan vas decidir participar en política?
Al meu país havia participat d’una manera
molt superficial a la universitat. Vaig crear
una associació de joves per regenerar la
classe política a partir dels joves.
Un cop a Catalunya vaig crear durant el
primer any dues associacions de l’àmbit de
la immigració, al segon any vaig contribuir
GENERALITAT DE CATALUNYA
en la creació de la Federació d’Associacions
d’Immigrants de l’Estat i vaig ser també
cofundador de SOS Racisme. Després vaig
anar acostant-me a Esquerra fins que el
2002 en un acte amb la militància em van
demanar que com a immigrant pronunciés La llengua catalana ha estat la protagonista a París de la fira Expolangues. A la foto, Josep-Lluís Carod-Rovira
unes paraules. Aquell discurs va agradar i Albert Moragues, conseller de presidència del Govern Balear, amb el mapa del domini lingüístic de fons.
molt i de mica en mica em vaig anar invo-
lucrant més fins que el 2004 em vaig fer
militant d’Esquerra i d’aleshores ençà.
Per què vols la independència?
Moltes persones immigrades estem lluitant
per un alliberament efectiu dels nostres paï-
sos. Deixo la lluita al Congo però veig que el
país que adopto també té una lluita.
Les consultes sobre la independència
permeten que totes les persones censades
de més de 16 anys hi puguin votar, també sol·licituds d’a liació
els immigrants. Quina valoració en fas?
Molt positiu perquè això és la democràcia.
Durant els passats mesos de desembre i gener es van rebre
Perquè la democràcia efectiva avui dia no a la Secretaria d’Organització i Finances nacional 37 sol·licituds
s’aplica, el demos (l’univers efectiu) no d’afiliació. En total, el 2009 es va tancar amb 373 noves afiliacions.
s’està respectant perquè s’exclou de votar
un 15-20% de la població real.
Kinshasa, RD del Congo, 1961. anunci
Diplomat superior en Ciències i Tècniques Esquerra i l’Associació de Publicacions Periòdiques En Català d’Abast
d’Assegurança. Tècnic de la Secretaria per Nacional (APPEC) han signat un conveni de col·laboració en virtut del
a la Immigració. Militant d’Esquerra-BCN. qual els militants i simpatitzants d’Esquerra podran gaudir de la subs-
Sarrià-Sant Gervasi des de 2004. cripció gratuïta a la versió digital de tres publicacions durant un any.
Més informació a la pàgina 10

3. ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010 |3
solvència contrastada
«El PSC ha vuelto a pasar por las «Per acontentar Esquerra
horcas caudinas de ERC al dividir Republicana, Montilla ha obert la
Catalunya en siete veguerías» confrontació política i territorial»
. , director del diari El Mundo , portaveu del Partit Popular
«Mientras el TC continúa sin emitir sentencia, el tripartito catalán aprovecha «Pel grup del Partit Popular de Catalunya l’aprovació del projecte de llei
para seguir desarrollando artículos del Estatut. Es el caso de las veguerías, és una ‘nova cortina de fum que no soluciona problemes reals, sinó que
una nueva organización territorial de Cataluña que acaba con las provincias, en crea de nous’. ‘Per acontentar Esquerra Republicana de Catalunya,
aprobada ayer y de la que Montilla dijo que da respuesta a ‘una reivindicación el president José Montilla ha obert la confrontació política i territorial’,
histórica del catalanismo’. El PSC ha vuelto a pasar por las horcas caudinas de ha manifestat la portaveu popular Dolors Montserrat, qui creu que ‘amb les
ERC, que venía exigiendo la aprobación de una ley que divide Cataluña en siete presses’, el Govern ‘està generant problemes territorials entre comarques
veguerías, lo que conlleva la desaparición de las Diputaciones». i capitalitats de vegueries’».
Catalunya necessita una organització territorial
pròpia, vinculada al catalanisme polític,
i que superi la divisió provincial.
, conseller de Governació i Administracions Públiques, als Matins de TV3, 3 de febrer de 2010
retalls de premsa
Sprint nal
Llei de consultes, del cinema i ara... de vegueries. de l’eix nacional i, al mateix temps, evitar que el acabar no rendibilitzant la seva acció de govern.
L’agenda del govern en aquest tram final de legis- desacomplexament sobiranista a CDC trenqui un No només això, sinó penalitzada per una part del
latura està marcada pels projectes dels quals ERC cert consens és el triple salt mortal. seu electorat, confús pels missatges que li arriben
ha fet bandera. Formaven part del pacte entre els Amb aquestes lleis que s’haurien d’aprovar sobre la sentència de mort de la fórmula tripartit.
socis del segon tripartit i enllacen amb l’esperit abans d’eleccions (de la llei electoral ja ni en parlo, En canvi, el PSC intentarà capitalitzar l’obra feta
transformador que els independentistes pretenen per no fer volar coloms), es faran passes endavant. en la figura del president Montilla, els ecosocialis-
impulsar des de l’executiu. Que es puguin fer Mai suficients per a un independentista, però no- tes s’ho juguen tot a la carta d’un nou pacte d’es-
consultes, que els catalans vegin pel·lícules en la tables per a forces catalanistes o nacionalistes. El querres, i CiU rep amb recel tres lleis que poden
seva llengua i que l’administració supramunicipal país que tenim és aquest, i ja sigui per aritmètica ser ben vistes pel seu electorat. xxx
sigui més propera, racional i eficient són bons parlamentària, tacticisme partidista o la comple-
propòsits. xitat de la Catalunya d’avui qualsevol gran acord
L’aposta no ha estat fàcil per a Esquerra, requereix renúncies i generositat per part de tot- Saül Gordillo
perquè aconseguir que els socialistes acceptin hom. Com a mínim, de les forces que competeixen 4 de febrer de 2010
consultes que sonen a referèndum independentis- per la centralitat política o aspiren a fer de motor AVUI
ta, quotes d’imposició del català a la gran pantalla d’un país que poc té a veure amb el de fa trenta
i vegueries que eliminen les poderoses diputacions anys. S’imaginaven consultes, cinema en català i
provincials era inimaginable fa set o quatre anys. vegueries una o dues dècades enrere?
Arrossegar el PSC cap a posicionaments tan clars La contradicció de tot plegat és que ERC pot
esquerraNacional 170 redaccio@esquerra.org
Editor Ignasi Llorente Director Sergi Sol Redactor en cap Pol Pagès Redactors Cristian Agudo, Arnau Albert, Laura Baquedano, Oriol Duran, Laura Guevara, Àngel Ramos i Mireia Subirana Disseny Glòria Comellas Correcció lingüística Xavier Sanz
Il·lustracions Jordi Ferrer Documentació Natàlia Lara Tancament Santi Bracons Redacció Esquerra–Secretaria d’Imatge i Comunicació. Calàbria, 166 08015 Barcelona. Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22 redaccio@esquerra.org Subscripcions
Mònica Andújar. Telèfon 93 453 60 05 subscripcions@esquerra.org Edita Fundació Josep Irla Dipòsit Legal B–3690–1998 ISSN 2013-1550 Impressió Imprintsa Disseny Original Jordi Vinyets

4. 4 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
CONSULTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
78 municipis protagonitzaran la segona onada
Després del 13
LA GUILLOTINA
de desembre
hi ha tres onades Amb les consultes
més previstes:
el 28 de febrer,
el 25 d’abril » El ple de l’Ajuntament d’Alella va
i el 20 de juny. donar suport aquesta tardor a la cele-
bració de la consulta sobre la inde-
pendència al nostre poble per àmplia
majoria. Des d’aleshores un grup de
ACN / XAVIER ALSINET
voluntaris han estat treballant per dur
a terme aquesta consulta el proper 28
de febrer. Des de l’Ajuntament els hem
facilitat tot el material i els espais que
han necessitat fins a data d’avui per
El país demostra amb aquestes consul- preparar i difondre aquest esdeveni-
Malgrat el silenci mediàtic que hi ha a tes organitzades per gent i entitats que la Entre els ment. El dia de la consulta el col·legi
la majoria dels mitjans de comunicació independència és una qüestió d’especial 78 municipis electoral serà Can Lleonart, casa de
generalistes del país, el 28 de febrer del interès per a la ciutadania. I si no, ¿com és cultura i porta d’entrada a Alella, i
2010 serà un gran dia pel procés d’allibe- que després del 28 febrer un total de 243 que organitzen l’Ajuntament romandrà obert perquè
rament nacional d’aquest país. 78 munici- municipis ja hauran convocat a les urnes la consulta tothom qui vulgui pugui demanar el
pis faran consultes sobre la independèn- i gairebé 200 municipis més en preveuen 22 són alcaldies certificat d’empadronament per justifi-
cia de la nació catalana i això permetrà organitzar a les properes onades previstes car el seu dret a vot. Estem segurs que
que més de 300.000 persones censades pel 25 d’abril i el 20 de juny? d’Esquerra serà tot un èxit.
de més de 16 anys puguin votar a favor, El país avança cap als postulats que
en contra o en blanc a una pregunta clara Esquerra fa molt temps que predica i
i directa sobre el futur del país: «Està practica. Un bon exemple d’això és el rol Andreu
d’acord que la nació catalana esdevingui proactiu en la celebració de les consul- Francisco
un estat de dret, independent, democràtic tes que adopten els alcaldes d’Esquerra. Alcalde d’Alella
i social, integrat en la Unió Europea?». Endavant!
LLEI DE SUCCESSIONS I DONACIONS
Només pagaran les rendes més altes
Anna Simó cessions i Donacions no s’ha de suprimir
va dirigir-se als a tothom. És una injustícia que es gravin
mitjans després les rendes mitjanes per heretar allò que
d’haver-se aprovat els seus ascendents van aconseguir amb
la Llei. esforç i que ja van pagar els impostos cor-
responents quan tocava. En canvi, que el
6% més ric de la població continuï pagant
és normal, just i necessari. Les rendes
altes han de contribuir a finançar les
polítiques públiques de l’Administració
ACN / PATRÍCIA MATEOS
per garantir la redistribució de la riquesa,
que alhora és una manera de garantir
la cohesió social. I és aquí on CiU i el PP
s’oposen frontalment a la reforma de la
Llei. Els és igual si el 94% de les persones
que els avis van pagar en quaranta anys a que fins ara el pagaven el deixin de pagar.
La Llei de successions i donacions era un base de treball, estalvi i esforç. CiU i el PP Defensen els interessos del 6% més ric i
greuge que patíem fins ara els catalans i s’oposen a la Llei aquests continuaran pagant. Per això, la
catalanes. Era una llei que posava al ma- Un impost injust reforma de la Llei no els satisfà.
teix nivell de pressió fiscal les herències Aquest impost era una injustícia i Esquer- perquè defensen
familiars i les grans fortunes. Tothom al ra en va liderar la seva supressió parcial el 6% més ric, Posar la Llei al dia
mateix sac. I, lògicament, no és el mateix arrossegant els socis de govern, que inici- que continuarà Aquest impost era regressiu i injust per a
heretar una gran fortuna que soluciona alment n’eren reticents. És especialment moltes famílies. Esquerra ha fet cirurgia i
més d’una vida, que no pas heretar el pis important recalcar que l’Impost de Suc- pagant ho ha corregit.

5. ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 5
EL GOVERN APROVA LA LLEI DE VEGUERIES, UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL CATALANISME POLITIC
Les vegueries substituiran les províncies
L’APUNT
Vegueries:
una llei de país
» S’acosta l’hora de fer balanç del
compliment dels compromisos
electorals dels partits. Quan encara
falten uns quants mesos per acabar
la legislatura Esquerra pot lluir feina
feta amb un cistell ple de resultats
tan importants com la Llei de serveis
socials, la Llei d’educació, el Pacte
Nacional per a la Immigració, la Llei
El model de creació de les vegueries, la propera legislatura, no es farà de cop, serà per passos: 4+1+2+1. de comerç, la creació de l’Oficina
Antifrau, la Llei de cinema, la Llei
de consultes populars, el reforç de
territorialment a Catalunya i, al mateix la representació de Catalunya arreu
Catalunya s’organitzarà en vegueries que temps, apropar el Govern i els serveis a la El nombre del món i, molt especialment, la Llei
substituiran províncies i diputacions. El ciutadania. Per fer efectiva la doble con- de vegueries de vegueries aprovada pel Govern
Govern de la Generalitat, amb l’impuls de dició de la vegueria, es crearà la Comissió fa pocs dies. La Llei de vegueries és
la Conselleria de Governació que presi- de Coordinació Territorial, òrgan que ar- es podrà una llei estructural, de país, que ens
deix Jordi Ausàs, ha donat llum verd a ticularà les relacions interadministratives ampliar si permetrà definitivament deixar enrere
una antiga reivindicació del catalanisme i de coordinació de polítiques públiques ho demana la divisió administrativa espanyola,
polític que després de trenta anys con- entre els ens locals i els serveis territori- una reivindicació que sempre havia es-
tinuava pendent, fruit de l’immobilisme als de la Generalitat. el territori tat a l’horitzó polític d’Esquerra. Les
de CiU i dels recels manifestos del PSC diputacions es convertiran en consells
que tenia en la Diputació de Barcelona el Set vegueries com a mínim de vegueria, de tal manera que se sim-
bastió a protegir. La Llei de Vegueries especifica la creació plificaran les capes administratives (a
El mapa de vegueries de Catalunya de set regions, en faes successives, que més de suprimir les diputacions també
tindrà una doble condició: el Govern de la podrien ampliar-se a instància de dos es replantegen els consells comar-
Generalitat s’organitzarà territorialment terços dels municipis que representin dos cals) i amb això aconseguim reduir la
en «demarcacions veguerials», i la coo- terços de la població. Aquesta és un pre- despesa, simplificar l’administració i
peració local s’organitzarà en «consells visió que el PSC es resistia tenaçment a apropar-la als ciutadans.
de vegueries». Els consells de vegueries acceptar i que deixa la porta oberta a una
substituiran les actuals diputacions futura modificació legislativa, a instància
provincials. La voluntat de la llei és reco- de qualsevol grup polític, que permetria La llei no inclou
nèixer i potenciar les realitats existents crear la Vegueria del Penedès.
la Vegueria Penedès
però sí que inclou
la possibilitat de crear-la
a les penes, puyalades
Manuel Puyal No deixem que les reivindicacions
territorials —molt legítimes— diluei-
xin les virtuts d’aquesta llei. És cert
que cal resoldre encara alguns dubtes
importants com ara les capitalitats i
la possibilitat d’ampliar el mapa a 8
vegueries. Tot i que la llei aprovada
ara pel Govern no inclou la Vegueria
Penedès sí que inclou la possibilitat de
crear-la, i ha estat així per expressa
voluntat d’Esquerra.
Marina Llansana
Vicesecretària general
d’Acció Sectorial i
Programes d’Esquerra

6. 6 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
LLEI DEL CINEMA
Resposta popular al tancament patronal
El Govern no es farà LA GUILLOTINA
enrere i arribarà No demanem
fins al final per garantir la lluna
el 50% del cinema
en català » La Llei del cinema serà un fet
transcendental perquè marca-
rà un abans i un després en la
normalització lingüística. Malgrat
que la llei representa un canvi
lògic després de més de 30 anys
de democràcia, el Gremi d’Empre-
ESQUERRA
saris de Cinema de Catalunya ha
mostrat una oposició injustifica-
Gest de suport a la Llei del cinema acudint a la projecció d’un film en català. ble, guiada per la por a innovar, i
que a més gira l’esquena als seus
veiem que el que no hi ha realment tats dels partits del Govern i CiU (a clients: el públic català. Aquesta
La millor resposta al tancament és oferta. Les pel·lícules en la nostra qui diferents sectors li han picat la actitud és incomprensible quan el
patronal de les sales de cinema en llengua se situen per sota del 3% cresta per la seva rebequeria inicial cinema en català té una demanda
protesta contra la Llei del cinema és del nombre total de films emesos contra la llei). potencial al darrere, com diversos
la gran assistència de públic que van a Catalunya. La Llei del cinema, L’objectiu de la Llei del cinema estudis han confirmat. I el que
registrar les sales que van romandre impulsada des del Departament de no és altre que aconseguir que la demanem no és altra cosa que el
obertes i que no van secundar la Cultura i Mitjans de Comunicació, llengua catalana estigui tan nor- que ja tenen les llengües amb un
protesta. pretén acabar amb aquesta situa- malitzada en aquest àmbit com per nombre de parlants similar a la
El primer de febrer, 571 pantalles ció anòmala —entre molts d’altres exemple ho està en les ràdios, i a resta d’Europa i a Nord-amèrica.
de les 791 que hi ha a Catalunya objectius, entre els quals destaquen partir d’aquí segur que més gent És per tot plegat que demanem
(un 72%) no van projectar cine- potenciar el cinema de casa nostra anirà al cinema perquè podran fermesa als nostres parlamenta-
ma. El tancament patronal va ser i promoure les projeccions de pel- veure les pel·lícules també en la seva ris, de la mateixa manera com el
promogut pel Gremi d’Empresaris lícules en versió original. llengua, un fet que molts estudis Govern n’ha tingut.
de Cinemes de Catalunya, que demostren amb xifres. La Llei del
no vol acceptar que el 50% de les Una llei necessària cinema és un nou pas endavant que
Martí Gasull
pel·lícules hagin de ser doblades o La Llei va passar el tràmit al Parla- suposa passar d’un irrisori 3% fins
Coordinador
subtitulades en català, argumentant ment de les esmenes a la totalitat arribar a la paritat, fet que ens in-
de la Plataforma
que no hi ha demanda. Fent un presentades pel PP i Ciutadans dica que avancem en la construcció
per la Llengua
ràpid repàs, però, a les cartelleres gràcies als vots en contra dels dipu- nacional dels Països Catalans.
TINDRÀ UNA VIGÈNCIA DE 2010 A 2020
Cap al nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Català d’Avaluació de Polítiques
Aquest any s’acaba la vigència del Públiques (IVALUA) i es va posar en
Pla Nacional de Joventut de Catalu- marxa el Sistema d’Indicadors sobre
nya 2000-2010, l’eina que ha definit la Joventut, que permet conèixer
i coordinat les polítiques de joventut l’evolució de la realitat juvenil cata-
arreu del país els darrers deu anys. lana des de l’any 2000.
Per això, des de fa un any la Secre-
taria de Joventut ha iniciat el procés Un ampli procés participatiu
per avaluar el Pla vigent i aprovar Alhora, s’ha dut a terme un ampli
un nou full de ruta de les polítiques procés de consulta en el qual han
de joventut fins al 2020 que doni participat un total de 10.000 joves;
una resposta integral a les neces- en més de 120 tallers territorials
sitats i demandes de les persones i a través de la campanya ‘on line’
GENERALITAT DE CATALUNYA
joves a tot el territori. Volem decidir.cat. Aquest procés
Amb la voluntat de detectar els finalitzarà amb la Trobada de Joves
èxits, els aspectes a millorar i els del proper 27 de febrer a Manre-
aprenentatges a incorporar al nou sa, on es presentaran els resultats
Pla, es va encarregar una avaluació obtinguts i s’iniciarà la redacció
Eugeni Villalbí, secretari de Joventut, durant la presentació del Pla Nacional. completa del Pla vigent a l’Institut definitiva del nou Pla.

7. ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 7
L’OPINIÓ PÚBLICA AVALA LA POSICIÓ DELS REPUBLICANS
Eleccions i estabilitat institucional a les Illes
cometre també en l’actual hi continuen imputats per un
Esquerra vol legislatura; no podíem confiar presumpte delicte de corrupció,
en aquesta UM». Així ha quedat un alt càrrec de la Conselle-
avançar les eleccions demostrat, ja que el 5 de febrer ria d’Educació del PSOE i, al
per acabar amb el president Antich destituïa els capdavant del Consell d’Eivissa,
la crisi institucional càrrecs d’UM. Xicu Tarrés també del PSOE.
En paral·lel, el PP està fent un
a les Illes Eleccions a la vista procés de renovació i celebra
En aquests moments el Govern el seu congrés el 6 de març. A
queda sense suports a un any mesura que avanci el deterio-
i tres mesos de les eleccions. rament institucional i tancades
«Només Esquerra ho va enten- D’entrada, un govern no recolzat les ferides internes, augmenta
dre». Frases així es van repetint per una majoria no gaudeix de el seu potencial de cara a les
a la premsa dels darrers dies en les garanties democràtiques mí- eleccions autonòmiques.
referència al moment en què nimes. A més, continua la deses- Per tot això, Esquerra segueix
Esquerra va deixar el govern i tabilització al Parlament, al Con- pensant que calen eleccions
demanà eleccions anticipades sell de Mallorca i a l’Ajuntament anticipades per retornar l’estabi-
després que es van prendre de Palma. També cal remarcar litat a les institucions i regenerar
mesures cautelars contra els dos que al Parlament hi ha catorze la vida política. Només així es
ACN / MARTINA RAMIS
expresidents d’UM. Joan Lladó, lleis, entre elles la del Sòl, que podrien evitar casos com que la
fent-ne ara valoració, recordà no s’aprovaran per manca de su- presidenta del Parlament, Maria
que «vist els fets era altament ports: a més si el Govern guanya Antònia Munar, doblement im-
probable que les actuacions de cap votació haurà de ser amb putada i responsable del que és
corrupció s’haguessin pogut el vots d’imputats. Al Govern ara UM, segueixi sent la segona Maria Antònia Munar anant al jutjat a declarar.
URBANISME CONTRA LA GENT
El Cabanyal no es doblega a les ànsies urbanístiques del PP
Esquerra va participar L’APUNT
a la manifestació amb una pancarta
amb el lema «Sí al Cabanyal». La punta de llança
» La lluita dels veïns del Cabanyal s’ha con-
vertit en la punta de llança, no només d’un
moviment per al canvi, sinó també de l’evidèn-
cia que a València hi ha dos models enfrontats.
Interessos privats versus interessos públics,
improvisació versus planificació, minoria
versus majoria, despersonalització versus
identitat. Ja fa temps que des d’Esquerra
ESQUERRA
demanem un canvi de model de gestió dels
afers públics de la ciutat, on la rehabilitació,
la potenciació del transport públic, els serveis
res tinguin una operació molt Gran manifestació socials i la identitat han de ser els pilars de la
L’Ajuntament de València, llaminera en plena ciutat de El diumenge 31 de gener més nova ciutat. La darrera manifestació al Caba-
governat pel PP, va iniciar el València. de 30.000 persones convocades nyal contra la dictadura de Barberà, que aplegà
1998 una croada per enderrocar En aquest sentit, el pols ju- per la Plataforma Salvem el a milers de valencians, ens fa pensar que, per fi
el barri marítim del Cabanyal dicial entre el govern espanyol Cabanyal i l’Associació de Veïns la ciutadania pren consciència de les barbari-
amb l’excusa de rehabilitar-lo (PSOE) i l’Ajuntament (PP) del Cabanyal-Canyamelar es tats urbanístiques a què ens té acostumats el
i donar una sortida al mar a per paralitzar l’enderrocament van manifestar per reclamar consistori. El Cabanyal és, ara per ara, la punta
la ciutat a través d’una gran sembla que l’acabarà guanyant una rehabilitació del barri sense de llança d’un procés que no té aturada. L’aigua
avinguda. L’extens currículum el govern del cap i casal, que vol destruir cap casa. Esquerra fresca retorna a València.
que té aquesta formació en assegurar-se un dels projectes també va participar-hi amb pan-
especulació urbanística provoca prioritaris de Rita Barberà i que carta pròpia, on s’hi podia llegir
que les raons reals no siguin la deixaran una llarga petja a la el lema «Sí al Cabanyal», un
rehabilitació d’aquest històric capital del País Valencià. Però barri mariner de fortes arrels Josep Heras
barri marítim —que força falta malgrat l’oposició veïnal, el PP històriques i culturals que cons- Portaveu
que li fa—, sinó la possibilitat no sembla immutar-se davant la titueix una important riquesa d’Esquerra-València
que determinades constructo- voluntat popular. patrimonial per a la ciutat.

8. 8 | entrevista | ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
1 » ’
Montserrat Guibernau
Catedràtica de Ciència Política
al Queen Mary University of London
«El catalanisme
ha de treballar més
2 »
unit, ha d’actuar
Els casos de nacions sense estat més
semblants al cas català són el Quebec
amb sentit d’Estat»
i Escòcia. En tots tres casos el país es
defineix com a nació i el nacionalisme
modern sorgeix al voltant dels anys 60
del segle XX. En tots tres casos es tracta
de nacionalismes democràtics que han
fet servir mitjans pacífics per defensar
les seves idees i hi ha un factor identitari Què és el catalanisme cosmopolita? «El catalanisme es basa
destacat. Tant a Escòcia, al Quebec com En aquesta obra volia expressar la compa-
a Catalunya, l’església (presbiteriana en tibilitat entre el catalanisme democràtic i
en el pacte i sempre
el primer cas, i catòlica en els altres dos) els ideals d’igualtat i llibertat per a totes les ha defensat la llibertat
ha jugat un paper important en el man- persones, que són els principis bàsics del i la igualtat. És una bona
teniment de la cultura en els moments cosmopolitisme. L’objectiu és treure d’una
que estava proscrita o menystinguda. vegada l’estigma que castiga qualsevol naci- opció de futur»
onalisme pel fet de ser-ho sense analitzar-ne
el contingut.
Quina mena d’estigma? Les nacions amb estat són també nacio-
3 » Conceptes com patriotisme, entès com la
defensa dels valors d’un estat, té connota-
cions positives però el nacionalisme les té
nalistes?
No els hi cal definir-se com a tals perquè ja
ho són implícitament. Un estat nació actua
negatives. Massa sovint se’l vincula al nacio- sense la necessitat de refermar-se constant-
nalisme no democràtic lligat a la violència i ment. Per a ells, els nacionalistes sempre
Tot i les semblances d’aquestes tres a la xenofòbia, ignorant que moltes nacions són els altres. En el cas de l’Estat espanyol
nacions sense estat que han iniciat la sense estat defensen un tipus de nacionalis- els nacionalistes són els catalans, els bascos,
cursa cap a la sobirania plena, hi ha una me democràtic, com Catalunya, Escòcia o els gallecs, mai els castellans.
gran diferència entre elles: la situació el Quebec, i això el fa prou significatiu com
econòmica. Mentre el Quebec i Escòcia per dedicar-li atenció. Com es teoritza el cosmopolitisme? On
són receptors nets de les prestacions trobem el seu origen?
i serveis que ofereix el seu estat, en el Ha existit mai un nacionalisme català no L’origen és a l’escola grega dels estoics. Des-
cas català som tot el contrari, és a dir democràtic? prés, aquest moviment cosmopolita torna a
contribuents nets a les arques de l’Estat El nacionalisme català ha estat des dels seus ressorgir amb Immanuel Kant a l’època de
espanyol. Patim un dèficit fiscal que ni inicis democràtic. Ha anat evolucionant la Il·lustració. En la seva obra Pau perpètua
Escòcia ni el Quebec pateixen. A més d’acord amb els fets històrics que s’han anat planteja la necessitat que qualsevol persona
a més, una altra gran diferència és que succeint i el seu origen està basat en el pac- humana sigui capaç de situar-se en un àmbit
mentre el Canadà i el Regne Unit tenen te, a diferència d’altres nacionalismes, com on pugui ser neutral i mitjançant el diàleg
una gran trajectòria democràtica, Espa- per exemple l’espanyol, basat en essències pugui arribar a acords amb altres persones
nya no la té. i conquestes. El catalanisme és plenament en temes que puguin ser controvertits. Kant
compatible amb el cosmopolitisme. pensa que amb el sentit comú o amb una

9. ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | entrevista | 9
MONTSERRAT GUIBERNAU
Vilanova i la Geltrú, 1960
Llicenciada en Filosofia per la UB, màs-
ter i doctora en Teoria Social i Política
per la Universitat de Cambridge amb la
tesi Nacionalisme a les nacions sense
estat: el cas de Catalunya.
Ha estat investigadora a la University of
Warwick, professora a l’Open University
i des de 2005 és catedràtica de Ciència
Política del Queen Mary College de la
University of London.
Guanyadora del Premi d’Assaig Breu
Eines 2009 amb l’obra El catalanisme
cosmopolita.
És una gran aficionada a la fotografia,
sempre que pot s’escapa a passejar per
la muntanya i juga dos cops per setma-
na a esquaix.
POL PAGÈS
idea del bé es pot arribar a consen- les nostres pròpies cultures que no el catalanisme s’hi posiciona, serem
sos mitjançant el diàleg i deixant els «Les corrides respecten la igualtat i la llibertat. Per els primers. Aquesta idea és nova i
prejudicis de banda. exemple, em refereixo a pràctiques pot representar un impuls molt gran
de toros són una que discriminen les dones, la gent per a la nació en l’era global.
El cosmopolitisme s’ha d’imposar pràctica totalment gran, els nens, els diferents i, fins i
arreu del món o ha de sortir per si anticosmopolita» tot, els animals. Quins són els reptes més impor-
mateix de tots els pobles? tants que hi ha per desplegar el
No s’ha d’imposar res a ningú. El La clau és en l’educació? catalanisme cosmopolita?
cosmopolitisme té un gran proble- L’educació és molt important però En primer lloc, la necessitat d’unió
ma: els països en vies de desenvolu- hi ha punts en els quals s’ha de del catalanisme. Considero que això
pament consideren que és una nova legislar. De la mateixa manera que ens fa febles i ens frena per avançar
estratègia d’Occident per domi- global està formada per tot una sèrie a les nostres societats està prohibit en el reconeixement de Catalunya.
nar-los mitjançant una ideologia d’elements que són coneguts arreu torturar o agredir. S’ha de fer un esforç i posar la ciu-
que defineixi el desenvolupament. del món i les persones d’orígens di- tadania per davant. Ho veiem cada
Per altra banda, dins les societats versos fins i tot se n’apropien. Inclou És compatible el nacionalisme de- dia a nivell de l’Estat espanyol i no
occidentals les diferències socials elements com poden ser els texans, mocràtic amb el cosmopolitisme? entenem que nosaltres no haguem
són importants i en època de crisi la pizza o un determinat jugador de Evidentment. Visc al Regne Unit de fer el mateix. En qüestions d’es-
econòmica encara s’accentuen més. futbol… Ara bé, cosmopolita vol dir des de fa més de 15 anys i allà he vist tat sempre ho fan. En el cas català
Això comporta que hi hagi tot un estar formats per elements que es- una evolució en aquesta temàtica. A hi ha d’haver uns mínims. No tenim
sector de la població que considera devenen comuns, però elements que partir del 1997 comencen a canviar estat i a vegades actuem que sembla
el cosmopolitisme cosa dels altres. respecten la igualtat i llibertat de les les coses amb la victòria de Blair. que en tinguem. En això, l’exemple
No tothom té la possibilitat de co- persones independentment de quin El nou primer ministre planteja del 30 de setembre de 2005 és molt
nèixer idiomes, cultures diverses o sigui el seu origen. la «devolution» com un dels seus bo. Hi ha d’haver més sentit d’estat
viatjar. Per aquesta gent el cosmo- principis programàtics per dotar i si el tinguéssim pactaríem més per
politisme és una manera de justifi- Hi ha cultures més cosmopolites d’autonomia Escòcia i Gal·les —que aconseguir els objectius que ens
car un estil de vida de les elits, un que altres? l’estat reconeix com a nacions, així beneficien a tots. No tenim estat,
estil de vida que no és majoritari, i Totes les cultures tenen elements com a Anglaterra— i un any després per tant, abans de discrepar hem de
caldria dir que perquè no és majori- que respecten la igualtat i la lliber- impulsa els acords de pau a l’Ulster. pactar i col·laborar.
tari és possible. tat, però tenen elements que no. Si L’altre gran repte del país és la
volem avançar cap a una cultura cos- El Regne Unit és ideològicament immigració, atès que és un 15% de
Què s’entén per cultura global? mopolita no es tracta d’eliminar-ne cosmopolita? la població. A Europa, cap estat hi
La cultura global i la cultura cosmo- d’altres, es tracta de ser conseqüents No hi ha cap estat ni cap nació que arriba i ells tenen poder i recursos
polita no són el mateix. La cultura per transformar aquells elements de s’hagi definit com a cosmopolita. Si per gestionar-ho. Nosaltres no.

10. 10 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
AMB LES PUBLICACIONS EN CATALÀ
Conveni de col·laboració amb l’APPEC
Què és l’APPEC
Els militants i simpatitzants L’Associació de Publicacions Periò-
podran subscriure’s diques en Català d’Abast Nacional
gratuïtament durant un any (APPEC) va néixer el 1983 i actual-
ment aplega 142 revistes de perio-
a tres publicacions digitals dicitats diverses i temàtiques molt
variades que sumades editen més
de 700.000 exemplars mensuals,
Esquerra ha signat un conveni de amb una audiència mitjana de 2,5
col·laboració amb l’Associació de milions de lectors. Entre aquestes
Publicacions Periòdiques en Català capçaleres trobem, amb una peri-
d’Abast Nacional (APPEC) amb odicitat que va des del setmanari
l’objectiu de consolidar un espai fins al semestral, tipologies de tota
comunicacional català i difondre la mena: informació general, esports,
cultura catalana entre els militants i cultura, història, música, decoració,
ESQUERRA
simpatitzants d’Esquerra. salut, pensament polític, religió,
El portaveu de l’Executiva Nacio- premsa infantil i juvenil, motor,
nal d’Esquerra, Ignasi Llorente, i el Ignasi Llorente i Frederic Callís van signar el conveni a la Seu Nacional. muntanya i un llarg etcètera. De la
vicepresident de l’APPEC, Frederic mateixa manera.
Callís, han formalitzat aquest acord Enderrock, Bonart, Tretzevents o una lectura més còmode i àgil. Amb L’APPEC és un referent pel que
entre les dues entitats, del qual ONGC, entre moltes d’altres. aquesta iniciativa es pretén acostar fa a la construcció nacional del país
se’n podrà beneficiar la militància les publicacions en català a la gent en matèria de publicacions periòdi-
independentista, ja que en virtut La lectura digital d’Esquerra i donar l’oportunitat de ques en català, amb més de 25 anys
d’aquest conveni l’APPEC posa a La militància i els simpatitzants consumir cultura catalana al mateix de feina fent de paraigua d’edicions
disposició dels militants i simpatit- podran gaudir d’aquesta oferta cli- temps que es fa un pas endavant més variades i diverses que aporten força
zants d’Esquerra la possibilitat de cant damunt d’un enllaç existent al en la consolidació d’aquest espai i prestigi a la cultura catalana i que
subscriure’s gratuïtament durant web d’Esquerra que els redirigirà a comunicacional català. Gràcies a contribueixen a la normalització
un any a un total de tres publicaci- la pàgina web de l’APPEC específica aquesta iniciativa la militància i lingüística del país des d’aquest
ons del seu quiosc digital, en què per a aquest acord. La subscripció els simpatitzants tindran una bona àmbit concret i necessari amb què
s’hi poden trobar 35 capçaleres digital a les revistes es fa a través oportunitat per conèixer les publica- tota llengua i cultura ha de comptar,
com L’Avenç, Cupatges, Serra d’Or, del programa Zinio, que ofereix cions de l’APPEC. i més si no té un Estat propi darrere.
TROBADA AMB CCOO I UGT EN EL MARC DE LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL
Proposta de contracte d’ocupació juvenil
Ridao, Cabasés i Tardà proposa la creació d’una nova figura
van exposar les propostes contractual que faciliti l’aterratge
d’Esquerra a CCOO i UGT. juvenil al mercat laboral de manera
normal, no forçosa ni accidentada,
que deixi enrere el contracte de
formació perquè és obsolet i per-
què només representa el 0,7% dels
És necessari un nou contractes.
contracte laboral
Un nou tipus de contracte
que permeti als joves
ESQUERRA
Esquerra és partidària del contracte
entrar al mercat laboral de transició laboral jove, que hauria
de ser de llarga durada, amb la con-
d’ocupació juvenil en el marc de la estabilitat. El col·lectiu jove és molt versió a indefinit bonificada, flexibi-
La crisi econòmica no afecta tots reforma del mercat laboral. vulnerable i, lògicament, en plena litat a la sortida, cotització reduïda
els col·lectius per igual. El jovent, crisi econòmica encara ho és més. amb bonificació directa, protecció
que ja patia greus problemes de Trobada amb agents socials Són els i les joves qui pateixen l’atur social ordinària equivalent a la resta
temporalitat i precarietat en temps En una trobada que Joan Ridao, amb més força i els qui tenen una de treballadors, obligacions formati-
de bonança econòmica, veu ara Maria Àngels Cabasés i Joan Tardà protecció social ben escassa, en ves i un seguiment professionalitzat
com dobla la taxa d’atur del total de van mantenir a la Seu Nacional amb paraules de Ridao «dues condicions dels joves.
treballadors i té grans dificultats per representants de CCOO i la UGT, el per ser caldo de cultiu per coartar Esquerra considera que no es pot
incorporar-se al mercat laboral. Per secretari general dels republicans la llibertat econòmica dels joves i fer cap canvi en el patró econòmic
tant, és per aquesta i per altres raons va proposar reformular la contra- el seu dret a l’emancipació». És en sense reformar el mercat laboral, on
que Esquerra proposa un contracte ctació juvenil per blindar la seva base a aquest context que Esquerra la formació és el repte principal.

11. ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | municipal | 11
NOVA LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS
Ciutats compactes, comerç competitiu
Una de les raons principals L’APUNT
de la Llei és mantenir
els comerços dins la trama Esquerra, per un
urbana dels pobles i ciutats.
comerç de proximitat
» L’aprovació de la nova Llei d’equipaments
ACN / CAROLINA CUBOTA
comercials ha esdevingut una oportunitat per
blindar el model de comerç de proximitat a les
nostres ciutats. El més destacable és, sens
dubte, que els establiments comercials només
es podran ubicar dins de la trama urbana
Una administració àgil consolidada. Així, queda enrere el model on les
Amb l’aprovació de la nova Llei La Llei simplifica En definitiva, amb la transpo- grans superfícies es podien ubicar fora de les
d’equipaments comercials s’ha sició de la Directiva s’ha volgut ciutats, creant zones comercials deslligades,
consolidat el factor de localitza-
els tràmits impulsar una administració generant greus problemes de mobilitat i deser-
ció com a element determinant administratius àgil i moderna, que afavoreixi titzant els centres urbans. Esquerra fa anys
per mesurar la idoneïtat de les el dinamisme i la competitivitat que treballa pel comerç de proximitat, aquell
implantacions comercials als de les empreses comercials, i que dóna vida als pobles i ciutats, que genera
nostres municipis. Però més profunda tasca de simplificació que al mateix temps garanteixi xarxa ciutadana, seguretat i confiança. És el
enllà dels nous aspectes d’or- administrativa que contribuirà un model de desenvolupament nostre granet de sorra per garan-
denació en els quals es basarà a a afavorir, i no a penalitzar com sostenible dels usos comercials. tir la supervivència del model
partir d’ara l’activitat comercial, fins ara, el desenvolupament de Un model que es basa en viles i comercial català.
la transposició de la Directiva l’activitat empresarial. D’Europa ciutats compactes urbanística-
significarà un pas endavant en ens ha vingut un canvi conceptu- ment, amb una gran capacitat
Arés Tubau
la millora de les relacions entre al important en la intervenció de d’afavorir la cohesió social i
Tercera tinenta d’alcaldia
l’administració i les empre- l’administració en determinades on el comerç actua com el seu
de Rubí i regidora de Comerç
ses del sector, implicant una activitats econòmiques. motor social i econòmic.
EXPERIÈNCIES MUNICIPALS MANLLEU
El Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu
tics i el reconeixement de l’estat L’APUNT
Des del 2003 l’Ajuntament El pla depèn de dret com a punts innegocia-
de Manlleu disposa del Pla de
de totes les àrees bles del procés d’incorporació Poca fressa
Gestió de la Diversitat (PGDM). o integració social i de gestió
Aquest document constitueix de l’Ajuntament de la convivència i que, a més, i molta endreça
el marc general d’anàlisi i la potencia les actituds d’accepta-
metodologia per a la concreció ció i de respecte a les diferèn- » La immigració s’ha de treballar cada dia i a
d’accions transversals per al cies, i incorpora els canvis i els cada instant per endreçar tots els aspectes que
tractament del fenomen de la di- En l’àmbit més teòric, el Pla nous hàbits amb una actitud de comporta aquest fet, per endreçar al pot de les
versitat a Manlleu, i fixa la polí- estableix un model de ciutat respecte a totes les cultures. deixalles la demagògia i les pors, per anar a un
tica municipal per al tractament democràtica, socialment És important assenyalar que debat seriós amb resultats positius i millorar la
de la immigració. El PGDM, cohesionada, oberta, amb el Pla estableix que totes les nostra cohesió social. Poca fressa que no vol dir
per tant, va més enllà de ser identitat, diversa, segura, persones que viuen a Manlleu no parlar-ne, sinó tot el contrari, parlar-ne molt
un pla per a la integració dels educadora, soste- són veïnes del poble, amb als llocs adients on puguem obtenir aquests
immigrants. La seva finalitat és nible i mediadora. els mateixos drets i les resultats positius per millorar la nostra cohesió
establir estratègies i actuacions També perfila un mateixes obligacions, social. Com és que sempre es fa fressa quan
per gestionar la realitat social de model de convi- que el tracte que s’ha de vénen eleccions? Com és que sempre es fa
Manlleu, no només en funció de vència que es dispensar a les persones fressa per destacar iniciatives no exitoses i en
la presència de població immi- correspon amb nouvingudes ha de ser canvi el bon treball que estem fent als nostres
grada, sinó atenent els múltiples el model d’in- equitatiu i normalitza- pobles i ciutats no es mereix ni un borrall en
factors que fan que la nostra tegració de dor, i que construir la cap diari o en cap televisió? Com diu
sigui una societat diversa. Al democràcia convivència en el model de la cançó, no és això companys, no
tractar-se d’un pla transversal, el intercul- ciutat que volem és tasca és això. Siguem seriosos i continu-
seu funcionament és responsa- tural que de tots els ciutadans. em la bona feina que estem fent.
bilitat de totes les àrees i serveis adopta els És una eina amarada Pere Prat
de l’Ajuntament i no només d’un principis dels principis d’integralitat Alcalde de Manlleu
servei específic. democrà- i cohesió social.

12. 12 | catalunya decideix | ESQUERRA NACIONAL 170
16 FEBRER-1 MARÇ 2010
PUIGCERCÓS 2010: ELS COMPROMISOS D’ESQUERRA. BLOC 2
El debat de les esquerres: polítiques socials
Catalunya. Aquests compromisos amb una breu explicació de cada repassem el debat de les esquerres
La campanya «Puigcercós 2010. estan agrupats en quatre blocs i compromís per diferents quadres basat en les polítiques socials, on hi
Catalunya Decideix» posa a la llum cada enquestat pot votar un màxim del partit i dirigents del Govern. Els trobem l’accés a l’habitatge, l’aco-
pública els vint-i-un compromisos d’una proposta per bloc. A cada compromisos que estableixin els llida de la immigració, la igualtat
que han de marcar l’agenda de la número d’Esquerra Nacional es electors serviran per condicionar la d’accés a l’educació i els recursos
propera legislatura al Parlament de van exposant els diferents blocs propera legislatura. En aquest cas, per aplicar la Llei de dependència.
1 Augment
de beques escolars 2 Garantir
els recursos
necessaris
3 Garantir l’acollida
de la immigració 4 Condicionar
bancs i caixes
i universitàries basada en el coneixement perquè posin a disposició
per a garantir la igualtat per aplicar la Llei del país, la llengua, habitatge buit per a
d’accés a l’educació. de dependència la cultura i l’accés digne famílies i joves.
prioritzant l’assistència al treball.
domiciliària especialment
per a la gent gran
i els discapacitats.
és portaveu és consellera és secretari és secretari
nacional de les JERC d’Acció Social i Ciutadania de Moviments Socials i Immigració de Política Social
L’aplicació del mètode peda- Un dels trets bàsics de les Avui a Catalunya hi viuen per- La crisi, els efectes col·laterals
gògic que acompanya l’Espai polítiques socials actuals és la sones de 176 països, que parlen que ha provocat en les famílies
Europeu d’Ensenyament defensa de l’autonomia de les 253 llengües i representem el del país, fan necessari un re-
Superior comporta una major persones ateses i la llibertat 18% de la població. Durant els plantejament del dret a l’ha-
dedicació horària per part de que aquestes i els seus familiars darrers 10 anys n’han arribat bitatge, i especialment, de les
l’estudiant. Aquest fet, si no tenen per decidir quines presta- més d’un milió, la majoria per garanties que com a país hem
va acompanyat d’una política cions o serveis volen rebre. Es quedar-s’hi. de donar-hi.
potent de beques pot suposar tracta d’atendre des de la pro- Això ens genera uns impor- Per altra banda, el col·lectiu
un mur insalvable per a tots ximitat i ser capaços de donar tants reptes que hem d’abordar dels joves, amb dificultats
els estudiants que necessiten respostes més eficaces. si volem garantir la justícia i la importants per emancipar-se
compaginar estudis i treball per Està demostrat que l’assis- cohesió social que sempre hem des del punt de vista laboral i,
poder finançar-se els estudis. tència domiciliària millora el defensat. Per això, hem impul- per tant, econòmic, pateix de
És important no només un benestar de les persones. sat un Pacte Nacional per a la forma especialment greu els
augment significatiu de les be- Una part important dels Immigració que permeti con- problemes d’accés a l’habitatge.
ques, que garanteixi la igualtat recursos públics ha de servir per trolar els fluxos migratoris, eviti La proposta doncs, en la línia de
d’oportunitats per accedir a la seguir desplegant les prestaci- la competència en els serveis garantir un accés a l’habitatge
formació, sinó també seguir re- ons de la Llei de la dependència. públics i garanteixi l’existència en condicions, afronta aquest
clamant el traspàs de la política Una llei que el Govern espanyol d’una cultura pública comuna caràcter d’obligació dels poders
de beques. segueix incomplint en el seu en una societat diversa. públics de garantir-lo, i es
L’Estat ha incomplert totes finançament l’any 2009 perquè Amb l’horitzó d’assolir els tracta d’obligar bancs i caixes a
les sentències que l’obligaven a només aporta 1€ per cada 2,5€ drets civils i polítics per a tota posar-lo a disposició de famílies
fer-ho, i això fa que no es comp- que invertim des de Catalunya. la ciutadania, ara el repte és in- i joves, sempre que estigui buit.
ti el cost de la vida a Catalunya Molt lluny del 50% que l’Estat tegrar les persones immigrants A més de no poder acumular ex-
a l’hora d’adjudicar-les, casti- hauria d’aportar segons marca en el coneixement del país, la cedent d’un bé que aporta tant a
gant la comunitat estudiantil la Llei. Les polítiques socials llengua, la cultura i l’accés digne la cohesió i integració en el país,
catalana. Una dada: som el 16% han d’anar-se adaptant a la al treball. I desplegar la Llei no seria raonable que després
d’estudiants de l’Estat, rebem el realitat de la societat que volen d’acollida és la millor manera de dels ajustos que han rebut, no
9,5% de les beques. servir. fer-ho possible. fossin solidaris.