Cròniques de la Superfície

1. Cròniques de la Superfície Z-crosup.blogspot.com.es
NUBA
Aviat tinc tots els nens atents a les meves paraules, en silenci i les orelles obertes
esperen que els expliqui la major historia de la seva vida. Ja sóc massa vella per a
aquestes coses... Una hauria de saber quan deixar que algun altre dibuixes figures en la
foscor, algú amb una nova visió, una nova perspectiva. Amb tot continuo aquí, i què
faria sinó
va fer i que ara no encaixa en aquesta societat, per més que ell
per més que ell pensi que ho té tot sota control.
és encara...
- Leira, deixa als demés i seu aquí amb mi.- Me la col·loco a la falda i començo a
relatar una historia que tinc clavat el cor i que desitjaria que tan sols fos un
conte.
-
ho tot, podia fer el que volgués i cregués necessari. Tot era tan perfecte que el món físic
li havia quedat petit i havia inventat una nova dimensió on ni tan sols les lleis naturals
- A què et refereixes amb les lleis naturals?- Quan aixeco la vista trobo uns ulls
verds plens de vida que em miren. La nena du un somriure pintat a la cara,
-
que saltes- respon una de les noies grans que té la nena al voltant. Arrugo el
front, la Kyara no ho hauria de saber, això... segur que ja han tornat a entrar a la
biblioteca... mira que els hi he dit que ho tenen prohibidíssim, si els enxampen...
Li dedico una mirada de circumstàncies però ella tan sols aparta la vista alçant
- Exacte. Bé, el que us deia...
preveure part del futur, ells escrivien el que passaria. Amb tot no van fer cas quan algú
va predir la fi del món que nosaltres coneixíem i tots van riure davant tal estupidesa. El
món no volien. Ho recordo perfectament, va ser el dia 21 de
desembre del... 2012 del vell eó, jo feinejava a casa quan el pare va entrar per la porta i
ho va anunciar. Havien creat un experiment magnífic fascinant, una cosa que ens faria
comercialitzar-ho i tot va canviar. Què penseu que passa quan algú té una cosa molt
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

2. Cròniques de la Superfície Z-crosup.blogspot.com.es
- Que els altres també la volen i es barallen per aconseguir-la.- El nen que
contesta és tan sols un coco, molt petit. És un dels més estranys, els de la seva
edat riuen i juguen, però ell es distreu observant-ho tot, estudiant allò que té al
voltant és curiós però puc veure en ell una ment perspicaç. Encara queden
molts anys perquè això passi, però. Assenteixo davant la resposta. Vaig a
continuar quan els meus ulls veuen com una de les nenes de la seva edat el
mira amb un somriure tan sincer i bondadós que tan sols
Quin gran cor el dels petits, tots hauríem de fer que el nen que portem a dins
guiés les nostres accions al llarg de la vida. La innocència i la felicitat però, es
solen perdre amb les obligacions, amb les experiències. Jo mateixa he vist coses
- Hi va haver un seguit de guerres. Persones lluitant contra ells mateixos fins que
tot va ser destruït per una sola cosa... Però la humanitat que havia rigut
, encara pensava que no era el seu moment i va
lluitar per la supervivència fins a esdevenir el que som ara.
l - penso tristament. Però, com carregar aquest
mort sobre els nens? Ells han de viure, riure i corre, però això aquí no és possible. Ja no
som plenament homes, però tampoc som una altre cosa. En tal cas, què som? Què sóc
jo? He carregat les meves decisions i encara ara crec que van ser les correctes. Espero
baralles no aconsegueixen mai res. Mentre desfilen recordo quan jo era com ells, com
les coses es van complicar. Com la cobdícia pot corrompre als homes, ennegrint els
, amb una rapidesa fugaç. Els nens haurien de
saber el que va passar... el que van fer els del meu llinatge a la resta de la humanitat. El
com un sol humà pot enfonsar una civilització. Però mai ho sabran. Mai...
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com