1. Índex d’entrevistes
• “No contemplamos perder la carrera de Humanidades” (El Pais, 14 de
maig 2005)
• “Les universitats hem d’apostar pels postgraus i la recerca” (L’Ebre, 20
maig 2005)
• “Hay que apostar por la universidad si queremos sobrevivir a la
globalización” (La Vanguardia, 22 maig 2005)
• “El decreto del catalán no debe impedir que lleguen profesores de fuera”
(ABC, 22 maig 2005)
• “La convergència europea pot ser una oportunitat per a la UPF de créixer
en els estudis de postgrau” (Avui, 23 maig 2005)
• “El procés d’adaptar les universitats a l’espai europeu ha començat de
mala manera” (El Punt, 29 maig 2005)
• “Els nous rectors” (Medicampus, maig 2005)
• “La supresión de titulaciones tiene que ver con el fondo católico de
algunas rectorías” (La Razón, 4 juny 2005)
• “Les humanitats han estat víctimes de baralles gremials” (L’Hiperbòlic,
21 juny 2005)
• “Llevamos retraso en la convergencia europea” (La Gaceta de los
Negocios, 4 gener 2006)
• “La esencia de una universidad pública” (entrevista indirecta) (La
Vanguardia, 15 gener 2006)
• “Cualquier reforma debe respetar la autonomía de las universidades”
(Muface, març-maig 2006)
• “PRBB is without a doubt a cutting-edge scientific facility” (Catalonia
Today, 18 maig 2006)
• “Posgrados a la medida” (Clarin, 4 juny 2006)
• “La Universidad necesita una ley más ambiciosa. No se debería aplazar
mucho más el debate sobre la financiación de la educación superior” (El
Mundo, 7 juny 2006)
• “La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a
Nova York” (Món Empresarial, maig 2007)
• “El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares”
(LaMalla.net, 24 maig 2007)

2. • “La polémica sobre el catalán no afecta a nuestra adaptación a Europa”
(El Mundo – Campus, 15 octubre 2008)
• “Una bona oferta de postgraus atrauria talent cap a Barcelona”
(iBarcelona, octubre 2008)

3. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

7. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

8. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

11. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

13. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

15. Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra
“Cualquier reforma debe res
las universidades”
planes de estudio, etcétera. Conceder autono-
Este catedrático de Filosofía del Derecho va a cumplir un
mía y libertad a las universidades y, después,
año al frente de una de las más prestigiosas universida- exigirles responsablemente resultados, previa
evaluación, de agencias independientes.
des, donde ha ejercido también como vicerrector de
Profesorado y del Espacio Europeo de Educación Superior. ¿Cómo afronta la Pompeu Fabra el proceso
de transformación al Espacio Europeo?
Autor de numerosos libros, además de haber realizado
El Proceso de Bolonia es una oportunidad mag-
estancias de investigación en diferentes universidades nífica para la universidad española y, en particu-
lar, para la UPF, porque uno de los grandes
españolas y extranjeras, piensa que cualquier reforma
cambios será convertir la formación de postgrado
debe pasar por diseñar políticas desde la confianza en las –que actualmente se basa en titulaciones propias,
no oficiales y a precios privados– en una oferta
universidades y que el nuevo sistema docente debe basar-
sólida y articulada para captar nuevos estudian-
se en “la consecución de competencias del estudiante y tes. El postgrado representará para nosotros
nuestra vía natural de crecimiento en los próxi-
no exclusivamente, como hasta ahora, en la transmisión o
mos años. Esperamos hacer una oferta de calidad
dominio de conocimientos”. y a precio público para atraer a estudiantes de
fuera de Cataluña.
¿Cree posible una convergencia con Europa
teniendo en cuenta la amplia diversidad de
modelos y sistemas educativos en la UE?
¿Qué valoración hace del borrador de refor- Las universidades No sólo la creo posible, sino que la considero
ma de la LOU? imprescindible. La convergencia de modelos edu-
españolas han
Me parece adecuado que, en las circunstancias cativos facilitará la movilidad de los estudiantes
actuales, se haya planteado una reforma parcial dado en los por toda Europa, que es el espíritu del proceso.
de la LOU y que se modifiquen los aspectos que
últimos años un
habían causado más insatisfacción entre las uni- ¿Es partidario de acortar las carreras como
versidades. No tiene sentido abrir de nuevo un salto propone el MEC?
proceso constituyente y de reforma de los estatu- Sí. De hecho, en la UPF siempre hemos sido par-
espectacular en
tos, como el que nos vimos obligados a hacer en tidarios de la estructura del 3+2. Es decir, de un
el pasado todas las universidades. lo que se refiere primer ciclo o grado, de tres años, de concepción
generalista, seguido de un postgrado, de dos años,
a la investigación
¿Sobre qué aspectos debe fundamentarse que serviría para obtener el título de máster y que
esta nueva reforma universitaria? tendría una orientación más acentuada hacia la
Cualquier modificación o reforma parcial de la especialización profesional o investigadora.
legislación vigente debería respetar, esencial- ¿A qué se debe que las universidades públi-
mente, la autonomía de las universidades. cas estén perdiendo alumnos en los últimos
Esto significa diseñar las políticas desde la con- años?
fianza en las universidades, tanto en la selec- Hay dos motivos principales. Por un lado, el eviden-
ción del profesorado, como en el diseño de los te descenso de la curva demográfica de los nacidos a
muface 202
34 marzo, abril, mayo 2006

16. a dos bandas
petar la autonomía de
El postgrado
¿Qué opina sobre la polémica de la enseñan-
mediados de los años ochenta. Del otro, el aumento
za del castellano en Cataluña?
de la oferta debido al incremento de centros públicos, representará
Es razonable que a un profesor de fuera se le exija,
privados y de la Iglesia, que en quince años ha hecho
para
al cabo de un tiempo, un nivel de catalán que
duplicar el número de universidades en España. Sin
garantice los derechos de los alumnos a aprender
embargo, deseo señalar que en la UPF la demanda nosotros
en esta lengua. Dicho esto, abogo por un sistema,
en primera preferencia es muy superior a la oferta y
nuestra vía
similar al que ya se aplica en los países escandina-
que en ninguna de nuestras titulaciones el número de
vos, que no exija el conocimiento del catalán en el
estudiantes ha descendido. natural de
momento de la incorporación, sino después de un
crecimiento
plazo de unos dos años, es decir, a posteriori. Así,
¿Qué opinión le merece el papel que desem-
podemos captar a profesores de valía de fuera, ya en los próximos
peñan las universidades privadas?
que debemos evitar que el catalán se convierta en
Es difícil generalizar. Hay universidades privadas
años
un obstáculo para la atracción de talento. La UPF
que han centrado una atención preferente a la
es un buen ejemplo, ya que el 33 por ciento del
docencia, aunque no tanto a la investigación.
profesorado es de fuera de Cataluña y en
Por otro lado, hay otras que creo que no han
el departamento de Economía y
aportado nada relevante al sistema universitario
Empresa, una cuarta parte de
español.
fuera de España. Al poco tiem-
po, todos ellos entienden el
¿No cree que la función investigadora está
catalán oral y escrito. M.S.
escasamente desarrollada en nuestra uni-
versidad?
Las universidades españolas, en general, han
dado en los últimos años un salto espectacular en
lo que se refiere a la investigación. No debemos
olvidar que es en la universidad donde se lleva a
cabo la mayoría de los proyectos de investigación
aplicada del país. Ahora bien, este esfuerzo debe
acompañarse de mayores recursos públicos y pri-
vados para fomentar la investigación, el desarro-
llo y la innovación. En este sentido, valoro posi-
tivamente la promesa del Gobierno de incremen-
tar el presupuesto destinado a I+D+I y los prime-
ros pasos ya realizados para cumplirla.
¿Qué principios orientan su universidad?
El compromiso permanente de la UPF es ofrecer
una enseñanza y una investigación de calidad
desde el respeto escrupuloso a los valores de la uni-
versidad pública, es decir, a la libertad de pensa-
miento y a la crítica y, obviamente, a la igualdad
real de oportunidades.

17. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

19. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

21. El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43
MÓN EMPRESARIAL / MAIg 2007
Formació directiva
ENTREVISTA A jOSEP jOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FAbRA
“La meva aspiració és que la UPF sigui a
Barcelona el que la NYU és a Nova York”
aquest mes farà dos anys que Josep Joan Moreso va ocupar el càrrec de Rector a la uPF, sent la universitat de l’estat amb més presèn-
cia de professors estrangers. És conscient de les deficiències del nostre sistema universitari, per això defensa un model exigent amb
l’alumnat i un sistema flexible i amb més autonomia que permeti adaptar les titulacions segons la demanda.
esforç i ha augmentat la par-
Mònica VillanueVa
“Més que inventar-
Fa alguns dies que l’àmbit de ticipació del PIB en recerca.
nos titulacions, cal
la universitat és portada als diaris. Això ha permès augmentar el
fer una oferta més
Tots els rectors coincideixen en nombre d’investigadors però
què la Conselleria no acaba de el sector privat encara està
atractiva amb els
funcionar. enrere. Les grans empreses
recursos que ja
Ara que ja han passat uns se n’han adonat d’això i han
tenim”
mesos, tocaria que el govern creat departaments de R+D
definís més clarament els ob- molt potents (amb relació
jectius que pensa assolir. D’una amb la universitat) però les
“El sector privat
banda, tenim una millora del fi- petites empreses tenen més
espanyol encara
nançament però encara no sa- dificultat. I ja sabem que un
està enrere en
bem com es distribuirà. D’altra 80% dels treballadors estan
inversió en R+D“
banda, la partida pressupos- en petites i mitjanes em-
tària per inversions del 2007 és preses, per tant això és una
molt més baixa de l’esperada i mica dificultós. Crec que si
“Caldria ajuntar
la política de recerca està sen- fem les coses bé també se-
se definir. Més de 50 centres de rem capaços de donar el salt
tot el que tenim
recerca a Catalunya encara no en aquest tema.
en recerca i
saben la seva articulació.
crear un pol Com creu que s’haurien de
d’atracció de
La comunitat universitària fer les coses?
catalana està d’acord en què Jo seria partidari de fer un
talent”
la universitat és poc operativa gran pacte per l’ensenyament
per culpa de l’abús de controls superior, la recerca i la inno-
Josep Joan Moreso al terrat del Rectorat la Universitat Pompeu Fabra. / DIANA DURÁN
existents. Més autonomia seria vació. Recerca i innovació
la solució? I com hauria de ser el finança-
titulacions. A més, d’aquesta en tots els àmbits, ara tothom van lligades per dues vies al
ment?
Sí. El sistema universitari està manera potser atraure’m més sap que els millors hospitals sistema universitari i perquè
fonamentat amb el principi de gent de fora ja que tindrem de Barcelona són públics i de A Europa s’ha discutit mols so- aquesta sigui potent cal que
desconfiança inicial i això es opcions més imaginatives que gran qualitat. Però, és veritat bre això i hi ha un acord bastant siguem capaços de formar
tradueix amb molts controls els altres no fan. que ens ha costat una mica, gran que el sistema actual molt millors professionals a les
previs però, cap a posteriori. és un repte pendent i hem de equitatiu no és. Espanya està universitats. A més, no hem
Fa poc llegíem a la premsa que d’oblidar que la cantera de la
Algú controla com funcio- ser capaços de mostrar-ho. De molt lluny de la mitja europea
d’aquí uns anys faltaran metges.
nen les titulacions?, quina és totes maneres, en l’àmbit uni- per això hauria de començar a recerca està a la universitat
Està previst que la UPF tingui la
la inserció professional? No. versitari, Oxford, Cambridge i millorar les beques i crear un i no n’hi ha una altra. És un
titulació de Medicina?
Hauríem de canviar cap a un la Universitat de Califòrnia són bon model de préstecs univer- element clau.
sistema de confiança en el sis- Des que vam començar els es- públiques i estan dins les deu sitaris. Aleshores, les aporta-
Però, per què és tan impor-
tema universitari, avaluar la tudis de biologia, tenim un pro- primeres del món. Crec que cions podrien ser més grans i,
tant la necessitat d’un pacte?
qualitat i finalment concedir jecte interessant i ambiciós. depèn d’altres coses com el fi- automàticament, l’exigència
finançament d’acord amb els Però, per raons diverses, fins nançament, el model, la selec- també. Un exemple seria que Tots estem d’acord que
resultats obtinguts. La reforma ara no ha sortit. Podríem fer ció del professorat, el sistema la segona o tercera matrícula universitat, recerca i
de la LOU s’hi acosta tímida- alguna cosa conjunta amb la de govern... es pagués a cost real ja que una innovació són estratègics
ment amb la desaparició del UAB i l’hospital del Mar, apro- persona no pot tenir oportuni- pel país. Si hi hagués un
Digui’m tres elements bàsics
catàleg de titulacions i això fitant els recursos en l’àmbit tats indefinides. pacte d’aquesta naturalesa,
per fer una universitat pública
permetrà oferir titulacions que biomèdic que nosaltres tenim aquests tres punts clau pel
millor: Quin seria el seu exemple
siguin més atractives. a Biologia. Seria una oferta do- futur quedarien una mica
europeu o mundial pel que fa la
cent diferenciada, interessant, Primer: atreure els millors es- més aïllats dels vaivens
Parlant del catàleg de titu- manera d’entendre la Universitat?
que tindria més en compte la tudiants. Segon: la selecció del polítics que darrerament
lacions, el sistema universitari formació mèdica en assistèn- professorat. La Pompeu, és la L’aspiració que voldria és que la han representat moltes
català està molt saturat? cia primària. Estem en dispo- universitat amb diferència que Pompeu Fabra fos a Barcelona dificultats en l’àmbit
El problema no és tant que hi sició de fer-ho i ho hem dit als té més professors estrangers el que la New York University universitari i aquest tema és
hagi massa titulacions, sinó diversos responsables. (un 12%). Però si contéssim és a Nova York. Totes dues te- prou important com perquè
que les tenim mal distribuïdes. els professors que han llegit la nim una ubicació molt urbana, el govern lideri clarament un
Segueix pensant que no som
Per exemple, Oxford fa les tesis doctoral fora d’Espanya, al centre de la ciutat. No es po- projecte. Caldria ajuntar tot
capaços de construir un discurs
carreres que té tothom, però, arribaríem al 33%. Tercer: el go- den comparar les ciutat però el que tenim en recerca per
de qualitat respecte a una institu-
a més, sense afegir-hi recursos, vern de les universitats. Actual- ho dic sobretot per l’estil, la crear un pol d’atracció de
ció pública, però sí a una privada?
també té carreres mixtes com ment és molt feixuc i està poc forma de fer. talent al sud d’Europa, amb
Molta gent segueix pensant que la
matemàtiques i filosofia. El adaptat per ser una institució els millors investigadors.
UPF és una universitat privada. Considera que les empreses
model seria fer una oferta més moderna ja que hi ha masses Sinó, no ho aconseguirem.
espanyoles saben gestionar el
atractiva amb els recursos Que tenim dificultats per tal departaments i centres de de- Els llocs on les coses
seu coneixement?
humans i materials que que s’associï la qualitat al servei cisió . En aquest sentit, Euro- funcionen és perquè la
tenim, més que inventar-nos públic és veritat. Tot i que, no pa ja ha millorat molt. El sector públic ha fet un massa crítica és enorme.

22. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 1 de 4
Canal municipi: Escriu el municipi per veure les not
Dijous, 24 de maig de 2007
Canals Participació Usuaris Multim èdia La teva carpeta
Infolocal
Catalunya Portada > Educació > Notícies
Espanya
Internacional
Digitàlia
Cultura
Castellers
Educació
Notícies
Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra
Opinió
quot;El que realment ens preocupa és la manca de polí
Esports
Medi ambient
claresquot;
Drets humans
Turisme
Joves Nuria Mahamud (laMalla.net)
Dona
Durant les últimes setmanes, els rectors de les Sumari:
Gent gran
universitats catalanes no han ocultat el seu
Salut
malestar amb la conselleria de Josep Huguet. La quot;Els pressupostos de 2007 han
Mèdia
situació sembla passar ara per ara per un defraudat les expectatives i els
Economia
compromisos d'inversions de
moment de calma i els rectors han pres la
El Temps
les universitatsquot;
iniciativa organitzant-se en comissions per
La Petita Malla
analitzar els problemes i proposar solucions.
quot;Bolonya no supossa cap
Cercador:
D'aquesta i altres q üestions com el futur marc de
proc és privatitzador de les
Bolonya parlem amb el rector de la Universitat universitats i permetrà formar
Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.
cerca avançada millors professionalsquot;
Agenda
quot;El rendiment docent de la
Fotos del dia
Pompeu Fabra dobla el
Vídeos del dia
percentatge d'èxit de la mitjana
Especials catalanaquot;
Enllaços
Webs amics veure informaci
Correu
El teu correu:
Josep Moreso, al despatx del
rectorat de la UPF
Contrasenya:
quot;Els pressupostos de 2007 han defraudat les expectatives i els compromis
He oblidat la
contrasenya
d'inversions de les universitatsquot;
Vull un correu de
Les relacions dels rectors amb el conseller d'Universitats,
laMalla.net
Notícies relacionades
Josep Huguet, han estat quot;una micaquot; tenses últimament.
Tenen la sensació que les universitats han quedat
Almanac
Set comissions per solucion
desemparades per aquesta macroconselleria o aquest xoc t é dèficits de les
Avui és: més a veure amb l'estil personal del conseller? (26/04/2007)
Sant Vicenç de
Lerín, Santa Ester
Bé, dir exactament el perqu è és una mica difícil. El tema es va
Tal dia com avui: disparar quan el Govern va aprovar els pressupostos de 2007 i les
1844 - Morse universitats ens trobem amb menys diners dels que esper àvem, un
transmet el primer
fet que defrauda les expectatives, i en molts casos els compromisos,
missatge telegràfic.
d'inversions per aquest any i que va unir-se a la dimissió,
http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007

23. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 2 de 4
Per reflexionar:
pràcticament la mateixa setmana, dels dos directors generals.
Només l'home que
res espera és Respecte si una conselleria com aquesta és la més adequada, jo
vertaderament
crec que l'estructura del govern la decideix el govern, les
lliure. - Edward
universitats no ens hem de ficar en això. El que realment ens
Young
preocupa és la manca de polítiques clares.
Són els rectors qui es comprometen a presentar a la
conselleria una sèrie de propostes, i no a l'inrevés, com seria
habitual... Per què s'ha arribat a aquest punt?
Potser perquè això sí mostra una mica la manca de propostes per
part del conseller... Els grups de treball s'han constituït per fer una
agenda clara dels problemes i de les prioritats per ordre
d'importància i urgència. Diuen que un problema ben plantejat
acostuma a ser mitja solució. Pel que fa al pla plurianual
d'inversions, estem en condicions de dir que es tancarà ben aviat
d'una manera, espero, raonablement satisfact òria. Altres qüestions
[les infraestructures, la política de personal, el nou mapa de
titulacions...] estan més obertes. Els grups s'han fet de manera que
les universitats participen en totes les comissions. En concret, jo
estic com a rector a la comissió de personal, però el vice-rector i el
gerent participen en altres comissions.
El president de l'Associació Catalana d'Universitats
Públiques, Antoni Giró, es sorprenia, en unes declaracions al
diari AVUI, de la inèdita sintonia existent entre els rectors de
les universitats públiques. Realment, les postures són tan
coincidents?
Hi ha la voluntat de crear lligams. A Europa es treballa m és en
xarxa i a Catalunya voldríem articular un sistema com aquest. La
competitivitat és necessària, però nom és és intel·ligible sobre un
background de cooperació.
quot;Bolonya no supossa cap procés privatitzador de les universitats i permetr
formar millors professionalsquot;
Un miler d'estudiants es manifestaven fa uns dies per
Notícies relacionades
protestar contra el quot;procés privatitzadorquot; que suposarà el
procés de Bolonya. Hi està d'acord amb aquesta visió?
Un miler d’estudiants es
manifesten a Barcelona con
No. En cap sentit. És veritat que al nostre pa ís hi ha un tant per LOU
cent dedicat a beques molt menor que a la Unió Europea i que no hi (10/05/2007)
ha una política de préstecs, per tant, perquè els estudiants es
puguin dedicar full time a la universitat és necessari que hagi tots
aquests medis, sinó no seria equitatiu. Però que quedi clar que les
deu universitats m és importants d'Europa són públiques; Oxford i
Cambridge són públiques.
També consideren que s'infravalora els professors no doctors
i els alumnes...
Els professors són doctors a tot el món, i això ho hem de tenir clar.
El nucli de professors permanents són persones amb una acreditada
experiència docent i de recerca, i la recerca comença pel doctorat.
Això és compatible amb la col·laboració amb la universitat de
professionals experts en la seva matèria com a professors associats
i amb els estudiants de doctorat en període de formació com a
teaching assistants. Els professors permanents són doctors, aquesta
és la nostra voluntat i així ho estem fent.
http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007

24. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 3 de 4
Quins són els reptes de Bolonya?
Per una banda, que el nostre sistema de grau, màster i postgrau i
doctorat permeti formar millors professionals, que és el que la
societat europea necessita per conservar el nivell de benestar i
igualtat que té Europa; i per una altra, dinamitzar la recerca perqu è
la universitat sigui un dels motors de la societat del coneixement.
Aquests són els objectius i em resulta difícil creure que algú hi pugui
estar en contra. Ara els nostres estudiants de grau tenen una
formació raonable, però no surten amb una sèrie de competències
com dirigir una reunió en anglès o fer un discurs en públic.
La Universitat Pompeu Fabra està preparada per aquests
objectius?
El 70% dels estudiants de primer curs estan estudiant la carrera
amb el mètode de Bolonya, que es concreta en menys lliçons
teòriques i més seminaris. Segurament som la universitat que
estem fent més esforç.
quot;El rendiment docent de la Pompeu Fabra dobla el percentatge d'
mitjana catalanaquot;
Enguany la UPF es situa per primera vegada entre les tres
primeres posicions del rànquing de quot;50 carreresquot; que elabora
EL MUNDO i set titulacions ocupen la primera posició. Com
interpreta aquests bons resultats?
La Pompeu Fabra sempre ha tingut molt present l'excel·lència
docent. La puntuació del rànquing d'EL MUNDO és com la dels
medallers dels Jocs Olímpics. Es compten només les quot;medallesquot; d'or
i això és el que ens ha beneficiat. A més, s'ha de tenir en compte
que la UPF és molt m és petita que la resta d'universitats que ocupen
les primeres posicions i que la puntuació dep èn en un 40% del que
opinin professors d'altres universitats. Això vol dir que tenim una
política de selecció de personal raonable.
Aquesta dada contrasta amb l'alt índex d'abandonament
d'alguns estudis. Quina és la causa i que faran per invertir
aquesta tendència?
Per fortuna, el tenim molt analitzat. Sabem on es concentra el
problema i hem treballat en aquest àmbit i hem aconseguit superar-
ho. Per descontextualitzar la pregunta cal dir que el nostre
rendiment docent segueix tenint el doble de percentatge d'èxit que
la mitjana catalana.
Altre dels objectius és millorar la funció docent. Quines
mesures es prendran?
Perqu è el sistema de Bolonya funcioni necessitem tenir grups petits i
el curs que ve incorporarem la figura del teaching assistant, que
serien estudiants de doctorat becats per fer aquesta col·laboraci ó
Tinc molta fe que funcionarà, perquè una de les dificultats de les
universitats espanyoles és que tenen un percentatge massa elevat
de professors permanents. Estem pensant aplicar una pràctica que
tenen també les universitats anglosaxones, que seria contractar
professors que encara que hagin fet la tesi a la Pompeu Fabra
després hagin estat un temps en altre universitat o centre
d'investigació, precisament perquè el procés de selecció no estigui
viciat.
http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007

25. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 4 de 4
El Campus de la Comunicació es podrà estrenar el proper
curs? I el de la Ciutadella?
A la nau de Ca l'Aranyó portarem grups de recerca aquest curs i pel
proper (2008-2009) traslladarem els graus que hi ha ara a l'edifici
de la Rambla. A la Ciutadella tenim el centre de recerca gairebé
acabat i de moment posarem aules prefabricades entre la biblioteca
i la caserna de Jaume I per tenir més espai docent. Per al Mercat del
Peix tenim un projecte a mig termini per fer un centre de recerca
amb incubadores de negocis o bussiness bridge en un espai de més
de 30.000 metres quadrats construïbles.
Publicat 23/05/2007 - 06:00h
mida lletra guardar escoltar enviar imprimir
Vols afegir el teu comentari a la notícia?
Veure opinions d'altres
Escriu la teva opinió ..
En general,tenim uns polítics mediocres quan aquests
haurien de ser la flor i nata de la societat i
preocupant és que la cosa va a més llevat d'honroses
excepcions.Les persones millor preparades...
Anònim - 23/05/2007 17:48
Nom:
Opinions de la not
NORMES D'ÚS
Les opinions són dels internautes,
l
no pas de LaMalla.net
l Els comentaris han de mantenir
l'educació i el respecte als altres.
l No s'admeten comentaris que
vulnerin les lleis espanyoles.
l LaMalla.net es reserva el dret a
eliminar comentaris que no
s'atenguin a aquestes normes o
que no guardin relaci ó amb el
tema.
Mapa del web Què és laMalla.net Qui som Fes laMalla.net pàgina d'inici RSS
© 2006-2007 Xarxa Audiovisual Local Av ís legal redaccio@lamalla.net
http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007

26. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

27. 9
OCTUBRE 2008 Barcelona
E N T R E V I S TA
“Una bona oferta
de postgraus atrauria
talent cap a Barcelona”
Josep Joan Moreso
Rector de la Universitat Pompeu Fabra
Neix a Tortosa l’any 1959 | És catedràtic de Filosofia del Dret
de la Universitat Pompeu Fabra | Ha estat vicerector de professorat
i de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES)
ció sobre allò que caldria als nostres que ha creat sinergies molt adequades a
La universitat està vivint una profunda transformació
professionals i no tenen. Però això és l’entorn del 22@, on es troba. Tant
amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament un input adequat. Joan Clos com l’alcalde Jordi Hereu van
Superior (EEES). En parlem amb el rector de la UPF, Com hauria de ser la relació en- comprendre que un districte del conei-
tre universitat i empresa? xement i la innovació havia de ser ca-
capdavantera en l’adaptació a l’EEES i que el gener De cooperació intensa i de respecte paç d’atreure presència universitària,
inaugura el Campus de la Comunicació mutu. Així és als països on funciona estudiants, formació avançada i recerca.
raonablement bé. El problema, al nos- Un altre element de transforma-
tre país, és que històricament havíem ció de la universitat són les no-
Felicia Esquinas Quin model d’universitat pro-
mou l’Espai Europeu d’Educació viscut una mica d’espatlles. Si som ca- ves tecnologies (TIC). Com està
paços d’incrementar la relació també afectant la seva introducció a
Què s’hi juga la universitat cata- Superior (EEES)?
ho serem de produir més riquesa i be- l’estructura universitària?
lana en el procés Bolonya d’a- Això ha preocupat molt un sector de la
nestar. Això és necessari, i la situació Les TIC han canviat la manera de fun-
daptació al nou espai universita- nostra societat i alguns estudiants en
a poc a poc està canviant. cionar dels estudiants i dels profes-
ri europeu? concret. Puc garantir que el model de
Quina mena d’universitat vol sors. I tenim molts reptes al davant.
La universitat catalana és raonable- l’EEES no canvia l’eix central de la uni-
ser la Pompeu Fabra? Un dels que estem treballant ara, a
ment bona. Però si volem fer un salt versitat a Europa, que és una universi-
Una excel·lent universitat europea, l’UPF, és l’e-administració, la possibili-
endavant de debò, que situï algunes de tat pública, oberta a tothom. Això nin-
amb un clar biaix al postgrau i a la re- tat que els estudiants facin la seva re-
les nostres universitats entre les mi- gú no ho ha posat en dubte, ni cap de
cerca. D’això, al món anglosaxó en lació amb la universitat electrònica-
llors d’Europa, necessitem fer-hi al- les grans universitats europees ni cap
diuen una research university, una ment. Ja n’estem posant les bases. Als
guns canvis en formació i recerca. I l’a- dels països que ja han fet més canvis
universitat capaç de tenir grans inves- cursos de segon, tercer i quart, més
daptació a l’Espai Europeu d’Educació que nosaltres. A Europa, gairebé totes
tigadors i formar els millors professio- del 95% dels nostres estudiants es
Superior és una gran oportunitat. les millors universitats (Oxford, Cam-
nals en aquesta línia. Barcelona és matriculen per Internet. Una altra ini-
Què s’hauria de millorar? bridge...) són públiques. Ara bé, si la
una ciutat amb una qualitat de vida i ciativa ha estat la creació d’un espai al
Tot i que és bona transmetent coneixe- universitat europea vol millorar, cal
una oferta cultural i d’oci molt cone- nostre web que dóna accés a molta de
ments, la nostra universitat és menys millorar-ne el finançament. Hem de
guda al món, que en deu anys podria la producció científica de la UPF. Els
capaç de transmetre el que ara s’ano- dedicar-hi més diners. Com? Pensem-
esdevenir, si fem les coses bé, una reptes de les TIC seguiran i haurem de
menen competències i habilitats. Un ho. Una altra cosa a millorar és l’estruc-
destinació desitjada per a la formació estar-hi tots presents.
exemple: els nostres estudiants de dret tura de govern de les universitats per
de postgrau. Això ajudaria molt Bar- I els professors, com viuen tots
en saben com els estudiants alemanys, fer-les més adequades al present.
aquests canvis?
italians o francesos. En canvi, no tenen Els detractors del procés Bolo-
A l’UPF es viuen bé. Només hi ha una
formació en competències que un ju- nya també hi veuen un perill de
“Si la universitat preocupació, i és que la manera d’im-
rista necessita en l’actualitat, com ara mercantilització de la universi-
europea vol millorar, partir la docència que iniciem ara re-
treballar en equip, fer un escrit ben ar- tat pública, que es posa al servei
quereix molt més del professorat i
ticulat, parlar en públic adequadament dels interessos del mercat. Què
cal dedicar-hi dels estudiants. Per als professors, el
o dirigir una reunió en anglès. I això n’opina?
més diners” nou sistema podria suposar que con-
ens ho diuen les empreses, les admi- Entenc l’esperit que anima aquestes
sumissin gran part dels seus recursos
nistracions... Tothom. crítiques, però crec que no estan justi-
en la docència i no puguin dedicar-se
I a l’àmbit de la recerca? ficades. La mercantilització a vegades
a la recerca. És una cosa que em preo-
La recerca ha millorat molt a Catalunya s’entén per part dels estudiants com
cupa i que estem tractant d’equilibrar.
el fet, diuen ells, que les empreses pu- celona, perquè atrauria talent cap a la
els últims 25 anys. Ara hem de ser ca-
Hem demanat molt en aquesta adap-
guin condicionar els plans d’estudis i ciutat i la ciutat seria capaç de reno-
paços de capturar investigadors de pri-
tació a l’espai europeu i les adminis-
la recerca que es fa a la universitat. Jo var-se. Aquesta ciutat ho vol i està en
mera línia -ja en tenim alguns- i fer un
tracions no ho han finançat suficient-
garanteixo que l’autonomia de les uni- la bona direcció, i això és el que po-
salt que, si surt bé, repercutirà a mig
ment. Esperem que ara es faci. p
versitats, i de la UPF en concret, pel dem aportar les universitats.
termini en la millora del teixit produc-
Podeu veure un extracte d’aquesta
que fa als plans d’estudis és absoluta, i Què suposa l’entrada en funcio-
tiu perquè la nostra societat sigui de
entrevista en format vídeo al web
també l’autonomia dels investigadors. nament del Campus de la Comu-
debò una societat del coneixement, per
www.bcn.cat. Cal introduir el cognom
No hi ha cap perill al respecte. El que nicació a Ca l’Aranyó?
què la innovació es transformi en ri-
de l’entrevistat al cercador de notícies.
sí ens donen les empreses és informa- És un projecte entre la UPF i la ciutat,
quesa i producció per a tothom.