El perill principal per a aquests animals, però, mai han estat els ànecs de Jamaica. L’ocupació humana, quan no la destrucció, de la xarxa d’aiguamolls que conformen els seus hàbitats i, de nou, la caça, els portaren a fregar la desaparició: el 1977 hi havia poc més de 20 individus a la península Ibèrica. La seua protecció i els programes de recuperació, però, permeteren arribar al pic històric de recuperació a l’any 2000, amb prop de 4.500. BirdLife International estimà la seua població mundial actual entre el 2.500 i els 10.000 individus.
Millor encara és la forma que tenen els de Jamaica d’”exterminar” els capblancs. No els ataquen ni s’apropien del menjar o del territori. S’integren sense cap problema al si dels grups que es formen a les llacunes, i només són diferenciables perquè no tenen la característica blancor al cap que dóna nom a l’espècie local. L’únic problema està en la “hibridació espontània”: la convivència entre uns individus i altres és tan perfecta que acaben aparellant-se...
El perill principal per a aquests animals, però, mai han estat els ànecs de Jamaica. L’ocupació humana, quan no la destrucció, de la xarxa d’aiguamolls que conformen els seus hàbitats i, de nou, la caça, els portaren a fregar la desaparició: el 1977 hi havia poc més de 20 individus a la península Ibèrica. La seua protecció i els programes de recuperació, però, permeteren arribar al pic històric de recuperació a l’any 2000, amb prop de 4.500. BirdLife International estimà la seua població mundial actual entre el 2.500 i els 10.000 individus.
Millor encara és la forma que tenen els de Jamaica d’”exterminar” els capblancs. No els ataquen ni s’apropien del menjar o del territori. S’integren sense cap problema al si dels grups que es formen a les llacunes, i només són diferenciables perquè no tenen la característica blancor al cap que dóna nom a l’espècie local. L’únic problema està en la “hibridació espontània”: la convivència entre uns individus i altres és tan perfecta que acaben aparellant-se...
En aquesta presentació ensenyo com són les tortugues marines, perquè estan en perill d'extinció i què podem fer per ajudar-les.
La majoria de la informació l'he extret del blog "All you need is biology"
A pocs dies de les eleccions del 20 de novembre de 2011, el Govern d’Espanya ha aprovat el decret del catàleg d’espècies invasores de l’estat espanyol , una espasa de Dàmocles que començarà a caure sobre els caps de molts individus declarats proscrits a determinats llocs, on han arribat a causa dels interessos humans: la caça i la pesca, el transport i la indústria, intervencions a la natura que ara es consideren un error…
Segons el Ministeri de Medi Ambient, el reial decret té l’objectiu de regular el procediment i els criteris per a la inclusió d’espècies exòtiques invasores al llistat i el catàleg, i d’establir les mesures d’actuació necessàries per a prevenir la seua introducció al medi natural espanyol i per al seu control i possible eradicació. Es tracta, doncs, de persecució i eliminació: per a impedir que els individus arriben, amb trampes i tirs a les fronteres i injeccions letals a les duanes; per a exterminar-los o, simplement, intentar controlar la seua multiplicació.
Sembla ser que la culpa és dels cimarrons, dels gossos lliures que després de ser abandonats pels humans es refugiaren al bosc, sobrevisqueren, s’adaptaren, potser es reproduïren i, finalment, es trobaren amb els llops. Sembla ser que els mascles cimarrons sempre tenen nivells alts de testosterona que aprofiten quan arriba l’únic cel anual de les llobes, passant per davant dels llops i la seua testosterona, que només apareix en forma de pics estacionals. Sembla que el mite del rei dèspota, que sempre ha estat emprat per a parlar del gran mascle alfa que domina el grup de llops, no quadra be en aquesta història i s’ha canviat pel mite del conqueridor que arriba per a destronar el pusil·lànime. Sembla que el llop, que era com Alaric, s’ha convertit en el Roderic...
A l’Empordà, el senyor Ignasi de Dalmases ha mobilitzat els i les agents rurals per a caçar qualsevol coipú esquena mullada que haja creuat “la frontera”. Ens expliquen que sabien que venien i els esperaven, que tenen un cos especialitzat que es desplaçà a Perpinyà per a veure un grupet de coipús que viuen a l’estany del parc de Sant Vicens (format per 6 individus al 2012 ). El tenen identificat com a un nucli del que partirà una invasió sense precedents que es menjarà tot el blat de moro transgènic de la contornada i que foradarà les motes dels camps d’arròs...
2. Perquè els animals estan en perill
Els últims 500 anys l’activitat humana ha causat l’extinció de 816
espècies en perill.
Només des del segle XVIII han desaparegut 103 espècies, una xifra
cinquanta vegades superior al seu ritme natural d’extinció. Segons la
Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), un de cada deu ocells i el
25% dels mamífers figuren en la Llista Vermella d’espècies
Amenaçades de Desaparició, mentre que dos terços d’altres espècies
també hi consten sota l’epígraf de "en perill". L’extinció d’animals
s’ha accelerat els últims 200 anys com a conseqüència directa o
indirecta del creixement de la població humana, el malbaratament
dels recursos naturals i els canvis associats al medi ambient. Es
tracta, dissortadament, d’un fenomen més greu del que preveien
anys enrere els conservacionistes.
Catalunya té 84 espècies de fauna salvatge en perill d’extinció, i no
nomes Catalunya sinó que hi ha un munt d’animals arreu del mon i
la majoria d’ells es per culpa de nosaltres, per la contaminació, la
pesca, la caça ect...
3. Perquè està en perill d’extinció?
L’os panda és una espècie que es troba en perill d’extinció i
per aquest motiu està sota protecció especial. Només
queden 1.000 exemplars en tot el món d’aquest animal.
Causes
Una de les causes que fa que l’ós panda estigui en perill
d’extinció és la destrucció del seu habitat. Tot i que ara
actualment es trobi protegit, abans era objecte de caça per
a la població xinesa. Una altra causa és la destrucció dels
espais on hi ha bambú, perquè cada com cop es destrueixen
més per la construcció, els pandes es queden sense menjar i
es moren de gana.