Consequences of the Judgement CJEU 14.3.2013 Aziz vs Catalunyacaixa

1. EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA OBLIGA A ESPANYA A CANVIAR LA NORMATIVA
SOBRE L’EXECUCIÓ DE LES HIPOTEQUES
Durant les últimes setmanes s’ha parlat molt de la sentència del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, Mohamed Aziz contra
Catalunyacaixa. Alguns mitjans de comunicació han exagerat la seva importància
en considerar que resolia el problema dels desnonaments i de les hipoteques a
Espanya. Malauradament no és així. Essencialment servirà per suspendre el
procediment d’execució hipotecària -és a dir, aquell procediment pel qual el jutge,
a instàncies del banc creditor, decreta l’embargament de l’immoble objecte de la
hipoteca, la seva venda en pública subhasta i el corresponent llançament del
deutor-. Però, a la llarga, el deutor perdrà l’immoble hipotecat i, el que és més
greu, continuarà devent la quantitat que manqui per pagar.
La història que hi ha darrera aquesta sentència és molt habitual avui en dia. El
Sr. Aziz demana un préstec per comprar-se una casa que garanteix amb una
hipoteca sobre la mateixa. En no poder pagar, l’entitat de crèdit (Catalunyacaixa)
demana l’execució de la hipoteca al Jutjat de Primera Instància núm. 5 de
Martorell. Tot aplicant la llei, el Jutjat embarga l’habitatge i ordena la seva venda
en subhasta pública, que queda deserta en no acudir licitadors.
Conseqüentment, Catalunyacaixa s’adjudica l’immoble pel 50% del valor de
taxació. El Sr. Aziz fou expulsat de l’habitatge. Però abans de que la caixa
prengués possessió de l’immoble, el Sr. Aziz la demanda davant del Jutjat de lo
Mercantil núm. 3 de Barcelona en considerar que una de les clàusules del
contracte de préstec hipotecari era nul·la per abusiva.
El titular d’aquest jutjat, el Magistrat José María Fernández Seijo, entén que no
hi ha una sinó tres clàusules que poden ser abusives. Però tot i que així ho
declari, la seva sentència servirà de molt poc perquè el Sr Aziz haurà perdut el
seu habitatge. Per això el Sr. Fernández Seijo demana al Tribunal de Justícia
essencialment que es pronunciï sobre si la normativa espanyola que regula el
procediment d’execució hipotecaria és compatible amb el Dret de la Unió
Europea. I el Tribunal li respon afirmativament. Tot i reconèixer que l’Estat
espanyol té competència per regular aquesta classe de procediments, declara que
la normativa espanyola no permet protegir adequadament al consumidor. La raó
és que el deutor pot anar a un procediment declaratiu on es valorarà si les
clàusules del contracte de préstec hipotecari són abusives o no. Però,
mentrestant, s’anirà executant la hipoteca i acabarà perdent l’immoble. I la llei no
permet que el jutge que executa la hipoteca pugui valorar si les clàusules del
contracte son abusives o no, ni que el jutge del declaratiu paralitzi el procediment
hipotecari. La conclusió del Tribunal de Justícia és que la normativa espanyola es
incompatible amb la Directiva 93/13/CEE sobre les clàusules abusives en els
contractes amb consumidors.
Les reaccions a aquesta sentència no s’han fet esperar. D’una banda, diversos
jutges han començat a paralitzar procediments d’execució hipotecària emparant-
se en ella. Per exemple, al dia següent de pronunciar-se la decisió Aziz contra
Catalunyacaixa, el Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Madrid va acollir la
petició del deutor i va ordenar al Jutjat de Primera Instància núm. 4 d’Alacant
que aturés l’execució de la hipoteca. I només una setmana més tard, el Jutjat de

2. Primera Instància núm. 3 d’Arrecife (Lanzarote) va decidir suspendre un
procediment similar que estava tramitant. Actualment, diverses Juntes de Jutges
s’estan reunint per tal d’unificar criteris i el Consell General del Poder Judicial ha
convocat una decisió el dia 8 de maig per decidir com aplicar la sentència del
Tribunal de Justícia.
D’altra banda, el Govern ha anunciat que es modificarà la llei per tal de donar
acollida a la decisió Aziz contra Catalunyacaixa. Algunes de les propostes que ha
fet són que només es pugui demanar l’execució de la hipoteca quan s’hagin deixat
de pagar tres quotes (avui dia amb una n’hi ha prou); que els interessos de
demora no puguin ser superiors a tres vegades l’interès legal del diner (avui dia
seria aproximadament un 12%, mentre que les hipoteques acostumen a fixar un
interès per demora entre el 18% i el 30%); si la subhasta de l’immoble queda
deserta, el banc se’l podrà adjudicar pel 70% del valor de subhasta (avui és el
60%), i si el revèn en un termini de 10 anys haurà de destinar el 50% de la
plusvàlua a reduir el deute de l’hipotecat; a més a més, ha proposat que el jutge
pugui suspendre cautelarment l’execució de la hipoteca si considera que hi ha
clàusules abusives.
Desafortunadament, aquestes modificacions es faran probablement a través de la
introducció d’esmenes a la Iniciativa Legislativa Popular de regular la dació en
pagament, la paralització dels desnonament i el lloguer social. Això significa que
ben poc quedarà de la versió original d’aquesta proposta: la dació en pagament,
tant reclamada per una part important de la nostra societat, quedarà reduïda a
supòsits marginals, similars als que ja estan previstos en l’actualitat al Reial
Decret Llei 6/2012. Igualment, tampoc està prevista la regulació de l’anomenada
“segona oportunitat”; és a dir, regular el concurs de creditors (l’antiga fallida) dels
consumidors per tal de que s’extingeixin els deutes que no han pogut pagar
després de que s’hagi liquidat el seu patrimoni. Per aquesta raó, la sentència del
Tribunal de Justícia Aziz contra Catalunyacaixa constitueix un avenç però no la
solució al problema de fons del sobreendeutament de les famílies.
Carles Górriz López
Professor Titular de Dret Mercantil
Universitat Autònoma de Barcelona