El 15 de març, la Unió Catalana d’Hospitals va presentar aquesta sessió tècnica als professionals de la informació, en el marc d'una iniciativa, promoguda pel Departament de Salut, per posar al dia conceptes que se situen al centre del debat sanitari.
An overwiew on the history of public health systems: their origin, their main features, the Catalan healht system, the economical crisis, and some tips for the future. Laguange: Catalan. For more information please do not hesitate to contact me
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Atenció Sanitària:
1. Atenció de salut
2. Modalitats d'atenció sanitària
3.Salut Pública i Salut comunitària: conceptes i evolució
4. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments
5. Promoció i Educació de la salut
6. Participació Comunitària
7.Prevenció de la malaltia: nivells, cribratges i vacunacions.
Procedimiento de actuación frente al SarsCov2 a 28/03/2022_ Departament de Sa...Richard Canabate
El control de la transmisión de los virus respiratorios pasa ahora por limitar la exposición de las persones vulnerables.
Por ello, el protocolo se actualiza limitando el aislamiento y las cuarentenas a ámbitos vulnerables.
El 15 de març, la Unió Catalana d’Hospitals va presentar aquesta sessió tècnica als professionals de la informació, en el marc d'una iniciativa, promoguda pel Departament de Salut, per posar al dia conceptes que se situen al centre del debat sanitari.
An overwiew on the history of public health systems: their origin, their main features, the Catalan healht system, the economical crisis, and some tips for the future. Laguange: Catalan. For more information please do not hesitate to contact me
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Atenció Sanitària:
1. Atenció de salut
2. Modalitats d'atenció sanitària
3.Salut Pública i Salut comunitària: conceptes i evolució
4. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments
5. Promoció i Educació de la salut
6. Participació Comunitària
7.Prevenció de la malaltia: nivells, cribratges i vacunacions.
Procedimiento de actuación frente al SarsCov2 a 28/03/2022_ Departament de Sa...Richard Canabate
El control de la transmisión de los virus respiratorios pasa ahora por limitar la exposición de las persones vulnerables.
Por ello, el protocolo se actualiza limitando el aislamiento y las cuarentenas a ámbitos vulnerables.
I Jornada residents. Usuaris problem. de drogues. GdT Tercer y Cuarto Mundo. ...terceriquartmon
Sesión sobre usuarios problemáticos de drogas. Dado en la I Jornada a Residentes: ¿Qué podemos hacer los profesionales de la Atención Primaria ante la población más vulnerable?
Organització i legislació sanitària:
1. Sistema Sanitari i Models
2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4. Altres CCAA
5. O.M.S i altres organismes internacionals
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
La gestió municipal en el marc del CECOPAL durant la crisi per la Covid-19Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les actuacions desenvolupades per l’àrea de Prevenció i Seguretat des de l’inici de la crisi originada per la pandèmia de la COVID-19 fins a la data del 13 d’abril de 2020.
L'objectiu és descriure les actuacions realitzades des de l’àrea de prevenció i seguretat per respondre a la situació d’emergència sanitària i garantir la seguretat de la
ciutadania.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Informe sobre els efectes de la crisi de la covid-19 des de la perspectiva de...Ajuntament de Barcelona
Entre d’altres problemàtiques, la covid-19 ha fet encara més evident dos temes que ja s’havien identificat i s’estaven treballant en l’Ajuntament de Barcelona des de l’anterior mandat: la feminització de la pobresa i la precarietat i la necessitat de democratitzar les cures. Són dues qüestions de caràcter estructural i que cal abordar des d’una mirada integral i implicant a la ciutadania i a les empreses.
Paulina Viñas, Tècnica de la Gerència d’Ordenació i Cartera de serveis Assistencials de l’Àrea Sanitària del Catsalut present a la XI Jornada dels Programes d'atenció als Trastorns Psicòtics Incipients celebrada al Centre Cívic La Salut de Badalona.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
El Estudio de Redes Sociales, presentado anualmente desde el 2009 es una referencia en el sector, ya que analiza la evolución de la penetración de las Redes Sociales, el perfil de los usuarios, el nivel de saturación de la publicidad, la vinculación con las marcas, entre otros aspectos. Esta XV Edición del Estudio está patrocinada por Epsilon Technologies y se ha elaborado en colaboración con Elogia.
Guía para la publicidad de medicamentos de uso humano_ Generalitat de CatalunyaRichard Canabate
Con esta nueva edición, se actualiza la información relacionada con el ámbito de la publicidad #digital, unificando en un mismo documento aquella información que se había publicado con anterioridad y separadamente en distintos boletines.
La guía incluye referencias a diferentes formas de hacer publicidad en el entorno digital, ya sea mediante el uso de #plataformas y redes sociales, herramientas para dirigirse a profesionales sanitarios, así como podcasts, webinars o buscadores en línea y sus servicios de anuncios.
Asimismo, la guía añade al apartado de normativa aplicable la nota informativa de la Dirección General de la Cartera Común de Servicios del SNS y Farmacia, sobre el uso de códigos QR para remitir a la ficha técnica de los medicamentos en los materiales promocionales dirigidos a profesionales sanitarios.
I Jornada residents. Usuaris problem. de drogues. GdT Tercer y Cuarto Mundo. ...terceriquartmon
Sesión sobre usuarios problemáticos de drogas. Dado en la I Jornada a Residentes: ¿Qué podemos hacer los profesionales de la Atención Primaria ante la población más vulnerable?
Organització i legislació sanitària:
1. Sistema Sanitari i Models
2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4. Altres CCAA
5. O.M.S i altres organismes internacionals
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
La gestió municipal en el marc del CECOPAL durant la crisi per la Covid-19Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les actuacions desenvolupades per l’àrea de Prevenció i Seguretat des de l’inici de la crisi originada per la pandèmia de la COVID-19 fins a la data del 13 d’abril de 2020.
L'objectiu és descriure les actuacions realitzades des de l’àrea de prevenció i seguretat per respondre a la situació d’emergència sanitària i garantir la seguretat de la
ciutadania.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Informe sobre els efectes de la crisi de la covid-19 des de la perspectiva de...Ajuntament de Barcelona
Entre d’altres problemàtiques, la covid-19 ha fet encara més evident dos temes que ja s’havien identificat i s’estaven treballant en l’Ajuntament de Barcelona des de l’anterior mandat: la feminització de la pobresa i la precarietat i la necessitat de democratitzar les cures. Són dues qüestions de caràcter estructural i que cal abordar des d’una mirada integral i implicant a la ciutadania i a les empreses.
Paulina Viñas, Tècnica de la Gerència d’Ordenació i Cartera de serveis Assistencials de l’Àrea Sanitària del Catsalut present a la XI Jornada dels Programes d'atenció als Trastorns Psicòtics Incipients celebrada al Centre Cívic La Salut de Badalona.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
El Estudio de Redes Sociales, presentado anualmente desde el 2009 es una referencia en el sector, ya que analiza la evolución de la penetración de las Redes Sociales, el perfil de los usuarios, el nivel de saturación de la publicidad, la vinculación con las marcas, entre otros aspectos. Esta XV Edición del Estudio está patrocinada por Epsilon Technologies y se ha elaborado en colaboración con Elogia.
Guía para la publicidad de medicamentos de uso humano_ Generalitat de CatalunyaRichard Canabate
Con esta nueva edición, se actualiza la información relacionada con el ámbito de la publicidad #digital, unificando en un mismo documento aquella información que se había publicado con anterioridad y separadamente en distintos boletines.
La guía incluye referencias a diferentes formas de hacer publicidad en el entorno digital, ya sea mediante el uso de #plataformas y redes sociales, herramientas para dirigirse a profesionales sanitarios, así como podcasts, webinars o buscadores en línea y sus servicios de anuncios.
Asimismo, la guía añade al apartado de normativa aplicable la nota informativa de la Dirección General de la Cartera Común de Servicios del SNS y Farmacia, sobre el uso de códigos QR para remitir a la ficha técnica de los medicamentos en los materiales promocionales dirigidos a profesionales sanitarios.
¿Cómo preguntar a la IA?_ Universitat Oberta de CatalunyaRichard Canabate
Esta
guía tiene el objetivo de servir como una ayuda para
conseguir resultados que puedan apoyar al profesorado
dentro del proceso de enseñanza. Se ha articulado en torno
a una serie de actividades y las utilidades relacionadas a las
que pueden dar respuesta algunas herramientas
recomendadas, junto con los prompts.
Libro de la inteligencia artifical 2024/v10_ Alfredo VelaRichard Canabate
Este documento proporciona una introducción a más de 200 herramientas de inteligencia artificial, incluyendo chatbots conversacionales como ChatGPT y Copilot, herramientas de generación de imágenes como DALL-E y Midjourney, y otras herramientas como Project Sophia de Microsoft y MM-Vid. También incluye documentos de interés sobre ética de IA, desinformación, y uso de ChatGPT en educación superior.
Cronicidad y estrategias de e-salud_IQVIA y Pacientes POPRichard Canabate
El 47% de los pacientes crónicos tienen dificultad con la tecnología a la hora de interactuar con el sistema de salud, existiendo importantes diferencias por grupos de edad (78% mayores de 70 años; frente al 17% en personas menores de 40).
El estudio revela que el nivel de alfabetización digital de los pacientes crónicos es muy variable, lo que dificulta su capacidad para utilizar adecuadamente las herramientas tecnológicas en los perfiles menos digitales. Durante la presentación del informe, el director general de la POP, Pedro Carrascal, afirmó que la implementación de estrategias de e-salud ha permitido mejorar la calidad de vida de los pacientes crónicos, brindándoles acceso a información y servicios médicos de manera más rápida y eficiente, “pero para que estas estrategias sean efectivas, es fundamental que los pacientes posean las habilidades digitales que les permitan aprovechar las herramientas disponibles”.
Género, edad y nivel socioeconómico
El informe también señala que el género y la edad son los factores más relacionados con el uso de la tecnología. Los hombres muestran mayor aversión que las mujeres a la tecnología en todos los grupos de edad.
En cuanto al rango de edad destaca que en el 74% de los mayores de 70 años piden cita a su médico presencialmente. En cambio, los pacientes más jóvenes se sienten más agiles al utilizar móviles e Internet, y son capaces de sacar mayor provecho a las herramientas de e-salud. Destaca que solo un tercio de los pacientes menores de 40 utilizan exclusivamente la vía presencial para solicitar cita previa con su médico.
En el análisis de entornos socioeconómicos se observa que en los perfiles bajos la tecnología supone una barrera al acceso de las herramientas de e-salud. Asimismo, el consumo de medicamentos por habitante para las patologías seleccionadas disminuye a medida que aumenta el nivel socioeconómico. Esto probablemente se explica por los hábitos de vida más saludables en entornos de nivel socioeconómico más alto.
5º Estudio sobre el impacto de la IA en la educación en España_GAD3Richard Canabate
Nuevo informe publicado sobre El impacto de la IA en la educación en España, sobre encuesta realizada a adolescentes, padres y profesores.
📌 El 82% de los alumnos, seguido por el 73% de los profesores y el 69% de los padres, afirma haber utilizado en alguna ocasión herramientas de inteligencia artificial.
📌 El 57% de los padres cree que la IA tendrá un impacto positivo en la educación de sus hijos, porcentaje que aumenta (61%) en relación con el efecto positivo que tendrá la IA en el futuro profesional de sus hijos.
📌 Los padres se sienten más abrumados y tienen un menor entendimiento de la IA en comparación con profesores y alumnos.
📌 Los profesores son más críticos respecto al uso de la IA por parte de sus
alumnos, recomendando su uso en general en menor medida (33%) que los
padres (42%). El área donde recomiendan en mayor medida su uso es para la
búsqueda de nueva información.
Estrategia y líneas de acción para la protección de infancia y adolescencia e...Richard Canabate
Con motivo del Día Internacional de la Protección de Datos 2024, la Agencia Española de Protección de Datos ha presentado su Estrategia para la protección de la infancia y adolescencia en internet.
Cuidado y ética del cuidado: necesidades y evidencias para investigar y avanz...Richard Canabate
Este documento presenta las actas del sexto seminario "Cuidado y ética del cuidado: necesidades y evidencias para investigar y avanzar", organizado por el Colectivo Minerva. El seminario analizó la necesidad de contar con más y mejor investigación sobre el cuidado desde diferentes perspectivas. Expertos internacionales como Marian Barnes y Ceri Davies hablaron sobre la importancia de investigar el cuidado desde un enfoque relacional y contextual, entendiendo las necesidades percibidas desde las comunidades. Distintos ponentes aportaron perspectivas sobre ética del cuidado
El estudio "La Comunicación Científica en España" es una iniciativa enmarcada en el proyecto estratégico “Ciencia de la Comunicación Científica” de FECYT. El objetivo es analizar el estado actual de la comunicación científica en España e identificar necesidades, espacios y campos no cubiertos con el objetivo de diseñar estrategias encaminadas a mejorar la calidad e impacto de la comunicación científica en nuestro país y lograr, en último término, el desarrollo de una comunicación científica más eficaz, ética y profesional.
El estudio incluye:
Un análisis de la investigación en comunicación científica en España, prestando atención a cuáles son y cómo son las entidades y grupos de investigación que trabajan en este campo; quiénes son y qué relaciones existen entre las personas que investigan en este campo y qué elementos podrían fomentar el avance de la investigación española en este campo.
Un análisis de la formación: Identificar y analizar qué programas se ofrecen en España orientados a la formación especializada en comunicación científica (máster, postgrados y cursos de experto), los modelos docentes en los que se basan, así como las relaciones entre las competencias de aprendizaje y las necesidades profesionales reales.
Un estudio de casos sobre los de sectores que requieren de profesionales de la comunicación científica en España, explorar cuáles de ellos los emplean y cuáles no, identificando motivos y barreras.
Aunque ya existen publicaciones sobre el diseño de áreas hospitalarias, su aproximación al diseño es de
forma aislada, por lo que hemos querido recopilar en un único libro todas ellas integradas, dándole una
visión global y con un enfoque práctico. A partir del conocimiento adquirido de la práctica diaria y tras
muchos años de experiencia en el sector, se ha conseguido plasmar no solo el diseño de las mismas, sino
cómo ha sido su evolución y cómo será su futuro, así como todo el proceso desde que se plantea una
nueva infraestructura hospitalaria hasta su contratación y su construcción.
El ecosistema de la Atencion Primaria_SESPAS.pdfRichard Canabate
La Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria ha publicado una monografía sobre el momento actual que vive la Atención Primaria en España así como diversos retos y desafíos presentes y futuros y algunas ideas para hacerles frente.
El texto está estructurado en 2 bloques; el primero de ellos de evaluación, en el que se analiza la situación de la Atención Primaria; y un segundo bloque en el que se recogen las propuestas de los distintos autores para hacer evolucionar las funciones de los distintos profesionales que componen los equipos de Atención Primaria, para optimizar los recursos disponibles y para atender no solo los problemas salud propiamente dichos sino también aquellos aspectos sociosanitarios y comunitarios que los condicionan.
Estrategia Andaluza Inteligencia Artificial 2030_Junta de AndalucíaRichard Canabate
La Estrategia Andaluza de Inteligencia Artificial 2030 se conforma como un instrumento general de planificación para las políticas de Inteligencia Artificial. Alineada con los marcos de referencia nacional y europeo, persigue avanzar hacia un desarrollo de las capacidades de nuestra región en esta materia, articulando a los agentes de nuestro entorno, potenciando capacidades y fijando criterios que hagan su desarrollo, uso y explotación seguro y confiable, posicionando Andalucía entre las economías digitales más avanzadas.
La Agencia Española de Protección de Datos publica su Memoria 2022, que recoge las actividades realizadas, un análisis de las tendencias normativas y los retos de futuro.
El año pasado la Agencia recibió 15.128 reclamaciones, lo que supone un incremento del 9% respecto a 2021 y un 47% respecto a 2020.
Las reclamaciones planteadas con mayor frecuencia por los ciudadanos corresponden a servicios de internet, videovigilancia, recepción de publicidad no deseada e inserción indebida en ficheros de morosidad.
Las áreas de actividad con mayor importe de multas impuestas han sido servicios de Internet, publicidad, asuntos laborales, brechas de datos personales, contratación fraudulenta y telecomunicaciones, que aglutinan el 87% de la cifra global de sanciones.
La Agencia ha realizado en 2022 la campaña de concienciación de mayor éxito de su historia, Más que un móvil, con casi 300 millones de impactos
Informe de los servicios sanitarios de las CCAA_FADSPRichard Canabate
El presente Informe sobre los Servicios Sanitarios de las CCAA es el Informe
número 19 realizado por la Federación de Asociaciones para la Defensa de la
Sanidad Pública (FADSP) que venimos realizando de manera anual, excepto
en 2020, desde el año 2004.
Plan de accion de atencion primaria y comunitaria 2022 2023_ Ministerio de Sa...Richard Canabate
¿Conoces el Plan de Acción de Atención Primaria y Comunitaria 2022/23 del SNS?
Acciones, objetivos y relación con el Marco Estratégico de Atención Primaria y Comunitaria...
La RedETS tiene como objetivo evaluar nuevas técnicas, tecnologías y procedimientos sanitarios antes de su utilización en el SNS. Está formada por 7 agencias autonómicas y 1 estatal que trabajan bajo coordinación ministerial con metodología común. Sus productos, como informes de ETS y guías clínicas, se programan anualmente y responden a las necesidades del SNS. El plan estratégico 2022-2025 guiará sus pasos para ser referente en la respuesta a necesidades de evaluación relacionadas con
Guia para la implementación de proyectos de atencion sanitaria basada en el v...Richard Canabate
Este documento presenta recomendaciones para proyectos de atención sanitaria basada en el valor que involucren a pacientes, cuidadores y profesionales a través de la desimplementación de prácticas de poco valor, la toma de decisiones compartidas y la mejora de servicios asistenciales. Explica que la participación ciudadana es fundamental para definir el valor desde las diferentes perspectivas y lograr una atención centrada en el paciente. Además, detalla el proceso participativo seguido para elaborar la guía a través de sesiones con prof
El documento presenta el índice de comunicaciones orales de un congreso organizado en torno a cuatro áreas temáticas: Personas, Innovación, Compromiso con la sostenibilidad e Innovar en salud y gestión basada en valor. En el índice se enumeran 198 comunicaciones orales agrupadas en estas cuatro áreas, indicando el título y los autores de cada comunicación.
El informe Uso de inteligencia artificial y big data en las empresas españolas 2022 presenta una revisión de la manera en que el tejido empresarial español está adoptando estas tecnologías y sitúa los datos en el contexto europeo.
El uso de inteligencia artificial y de big data sube en las empresas de todos los tamaños
Crece en 3,6 puntos hasta alcanzar el 11,8% de las empresas de más de 10 empleados. Destacan las grandes empresas (más de 249 personas), con un aumento de ocho puntos porcentuales en el año 2022. Entre las microempresas (menos de diez personas), el 4,6% usa esta tecnología, más de un punto porcentual sobre el valor de 2021.
España ocupa la decimocuarta posición en la adopción de IA, equiparándose al uso de la media europea. Los sectores que más emplean la IA son los de información y comunicaciones (41,9%) y el TIC (41,3%). Estos se corresponden con los que más empresas la analítica de datos (35,2% en el TIC y 34,7% en el de información y comunicaciones).
El análisis de big data está presente en un 13,9% de las compañías, lo que supone casi tres puntos más que el año pasado. El 3,7% de las microempresas también usa esta tecnología, medio punto más que en 2021.
Aumento en las empresas con especialistas en IA y datos
Crecen un punto el porcentaje de empresas con especialistas en IA: del 1,4 al 2,3%. Por tamaños, tan solo el 1,6% de las pequeñas (10 a 49 personas empleadas) y el 4,4% de las medianas (50 a 249) cuentan con este tipo de personal, frente al 10,5% de las grandes empresas.
Las empresas que tienen más porcentaje de especialistas en IA son las del sector TIC (15,5%) y el de información y las comunicaciones (14,5%). Las personas especialistas en datos se encuentran en el 9,8% de las empresas, un aumento de siete décimas con respecto a 2021. Destacan las grandes empresas (41,7%), las medianas (20,1%) y pequeñas (7%); mientras que solo el 0,5% de microempresas dispone de este perfil en su plantilla.
Son también el sector TIC (41,9%) y el de información y comunicaciones (40,2%) donde hay un mayor porcentaje de empresas con especialistas en datos.
1. EL SISTEMA DE SALUT
POSTCRISI DE LA
COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
29 abril de 2020
2. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
1
3. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
2
L’encàrrec al Consell Assessor de Salut
El Consell Assessor de Salut, com a òrgan consultiu, té l’encàrrec de repensar i reorientar quin és el
model que volem, a mitjà i llarg termini, que plantegi com hauria de ser el sistema de salut postcrisi
de la COVID-19.
Alba Vergés, consellera de Salut
La visió del Consell Assessor de Salut
El Consell s’ha de centrar en l’elaboració de recomanacions que orientin el model assistencial
postcrisi, previst sempre com a part essencial d’un sistema de salut centrat en les persones i en les
comunitats, que ha de donar una resposta integral i integrada a les seves necessitats, en un context
de possibilitats il·limitades, però de recursos limitats.
Manel Balcells, president del Consell Assessor de Salut
4. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
3
5. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
4
Índex
1. Introducció ....................................................................................................................... 6
2. Breu anàlisi i aprenentatges derivats de la crisi ........................................................ 9
2.1. Els aspectes ètics de la gestió i actuació en la pandèmia......................................... 11
2.2. Transformacions identificades abans de la crisi i que es mantenen vàlides .......... 13
3. Visió del Consell Assessor de Salut.......................................................................... 15
4. Les recomanacions per a l’orientació del sistema de salut en la postcrisi de la
COVID-19 .............................................................................................................................. 17
5. Membres del Consell Assessor de Salut.................................................................. 22
6. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
5
7. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
6
1. Introducció
L’impacte de la pandèmia mundial de la COVID-19, causada pel coronavirus SARS-CoV-2,
encara està per determinar. Tot i la persistència d’incerteses, és imprescindible començar a
fer balanç i construir un futur més enllà d’aquesta crisi.
La globalització ha estat clau en la propagació del virus, que ha afectat la salut de les
persones en particular i de la comunitat en general arreu del món. Alhora, ha provocat un
impacte sobre els aspectes socials i econòmics que també ha anat adquirint una dimensió
global.
En aquest context d’emergència sanitària, la crisi de la COVID-19 ha evidenciat la fragilitat
del nostre sistema sanitari, i ha posat de manifest que hi ha reformes del sistema de salut i
benestar que fa anys que esperen i que ja no poden esperar més. També s’ha posat de
manifest la bondat d’un sistema sanitari d’accés universal i la importància de la intervenció
pública de la gestió de recursos del conjunt del sistema.
El futur immediat del moment previ a l’esclat de la COVID-19 ja preveia un escenari amb
una ciutadania cada vegada més formada, exigent i autònoma; professionals de l’àmbit de
la salut més flexibles, que haurien de treballar en entorns multiprofessionals i trobar
l’equilibri entre la superespecialització, l’especialització i la mirada generalista; i unes
organitzacions també més flexibles, que haurien de treballar com a part d’una xarxa de
xarxes interconnectades. En aquest sentit, aquesta crisi ha accelerat la implicació i
corresponsabilització de les persones i les comunitats, així com la flexibilització necessària
d’organitzacions i professionals, aquests cada vegada més exigents i legitimats per la
ciutadania.
En un article recent, experts en economia i salut han descrit l’impacte de la COVID-19 en
quatre onades (figura 1). Les conseqüències a curt i mitjà termini requereixen respostes
immediates. La primeres conseqüències, la mortalitat i la morbiditat immediates provocades
per la COVID-19, les està afrontant ara el sistema sanitari i tindran implicacions per a les
comunitats −especialment per als col·lectius que es troben en un context de vulnerabilitat− i
sobre els professionals i les organitzacions de l’àmbit sanitari i social. Posteriorment, les
onades segona i tercera aniran incrementant a mesura que es recuperi la capacitat de
l’activitat del sistema no relacionada amb la COVID-19. Per fer-hi front s’està iniciant el
procés de reactivació de l’atenció més urgent a persones que presenten altres problemes
8. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
7
de salut −que s’hauria endarrerit per la restricció dels recursos−, i l’atenció interrompuda a
les persones amb malalties cròniques. Això esdevindrà en un empitjorament de l’estat de
salut i, possiblement, de les condicions de vida de les persones que han vist demorada la
seva atenció. Finalment, es descriu una quarta onada, sense pics, però sostinguda en el
temps i amb impacte transversal. Aquesta darrera onada preveu un augment de casos de
síndrome d’estrès posttraumàtic, burnout i malaltia mental, així com l’impacte de la crisi
econòmica i de l’augment de les desigualtats en salut, que afectarà una part molt important
de la població.
Figura 1. Impacte de la COVID-19 sobre la salut (quatre ondades), AES abril 2020
Meneu R, Ortun V, Peiró S, González B, Hernández I, Ibern P. La salida: Mejorar la capacidad de
respuesta sanitaria (y social). Blog Economía y Salud, AES. 19 abril 2020. Disponible a:
http://www.aes.es/blog/2020/04/19/la-salida-mejorar-la-capacidad-de-respuesta-sanitaria-y-social/
Caldrà estar molt atents per veure com evoluciona la situació, preveure escenaris i avançar
en les mesures proactives de resposta postcrisi −centrades en les persones i les
comunitats, els professionals i les organitzacions− que en permetin pal·liar els efectes.
Alhora, s’haurà de reemprendre l’activitat del sistema de salut i benestar sobre la base dels
principis d’equitat, qualitat i eficiència per garantir la gestió pública de l’atenció a les
necessitats socials i sanitàries de les persones. També cal fer un debat i una reflexió ètica
sobre determinades mesures que afecten la llibertat individual respecte del bé comú. Aquest
debat va més enllà de les competències en salut, però ha estat en el marc d’una crisi
sanitària on s’ha posat clarament de manifest.
9. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
8
El Consell Assessor de Salut (CAS), òrgan d’assessorament del Departament de Salut, ha
realitzat una valoració inicial sobre com cal orientar el sistema sanitari en l’etapa postcrisi de
la COVID-19. Aquesta valoració s’ha construït a partir d’una breu anàlisi crítica i de
l’aprenentatge de l’experiència a fi d’aplicar-ho al futur.
En les properes setmanes, el CAS elaborarà el document definitiu, on s’aprofundirà en el
canvi de model estructural que intuïm que estarem obligats a desenvolupar.
10. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
9
2. Breu anàlisi i aprenentatges derivats de la crisi
La breu i àgil anàlisi de la crisi sanitària que estem vivint ens aboca a fer un exercici
d’humilitat i crítica, i a posar l’èmfasi en l’aprenentatge de l’experiència a fi d’anticipar-nos i
aplicar-lo a futures crisis.
Globalment, l’aprenentatge dels errors recau en el fet d’haver infravalorat inicialment els
brots, posteriorment l’epidèmia i, finalment, la pandèmia. Els organismes internacionals com
l’OMS, els estats i les organitzacions científiques i acadèmiques s’enfrontaven a una
malaltia no coneguda i, per tant, imprevisible.
Tot i així, també s’ha avançat i s’han pres decisions efectives per fer front a una emergència
de gran impacte en la salut. Les decisions han estat preses tant col·lectivament des de la
governança com individualment en el dia a dia de cadascun dels professionals i de la
ciutadania.
El Consell posa el focus en les qüestions rellevants en relació amb l’atenció, la gestió, la
planificació i els aspectes ètics de la gestió i actuació en la pandèmia.
No podem obviar que la declaració de l’estat d’alarma per part de l’Estat espanyol i la
consegüent centralització de la gestió de la crisi, de l’estratègia epidemiològica i de la gestió
de la compra de material han condicionat, i molt, la capacitat del Govern de la Generalitat i,
per tant, de la Conselleria de Salut a l’hora de prendre decisions.
En aquest context, el CAS ha identificat diverses fortaleses i febleses del nostre sistema
amb impacte en la gestió de la crisi.
Entre les fortaleses, es destaquen:
o La solidaritat de la ciutadania, especialment pel que fa al gran esforç que ha
fet en el confinament, amb totes les dificultats que comporta.
o La solidaritat i flexibilitat dels professionals per adaptar el seu dia a dia per fer
front a la COVID-19.
o La capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema davant les crisis. L’esforç
dut a terme per reorganitzar els centres sanitaris de tot el territori i
transformar-los en centres COVID-19. També l’increment de la capacitat en
11. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
10
nombre de llits per a les cures intensives i la transformació d’equipaments
diversos en hospitals de campanya. Paral·lelament s’han generat protocols
nous i diversos, però amb variabilitat territorial.
o El potencial de les eines digitals.
o El rol de l’atenció primària i comunitària en la resolució, la contenció i el
monitoratge de la malaltia, amb un paper fonamental de l’atenció al domicili i
de la teleassistència.
Tot i les fortaleses del sistema de salut davant la crisi, també s’han identificat
debilitats:
o Absència de protocols i pautes rigoroses, com també de consens,
sobretot supraterritorialment, per fer front a diversos aspectes de la
situació de crisi, especialment en:
La priorització de recursos, quan aquests són limitats i haurien
d’arribar de manera equitativa a tothom que ho necessités.
L’atenció al procés de final de la vida.
o Manca d’integració assistencial en els àmbits de la salut i social que
s’evidencia per una coordinació millorable en el territori.
o Deficiències en l’anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia
amb poca coordinació entre els serveis de protecció de la salut, la
capacitat de resposta de la xarxa territorial i municipal de salut pública i el
sistema assistencial de salut.
o Mancances importants per a la salut pública, com la manca de
disponibilitat de les proves per diagnosticar la malaltia i dels equips de
protecció individual (EPI).
o Manca d’una veu cientificotècnica consensuada, autoritzada i reconeguda
de l’àmbit de la salut, visible com a referent del sistema de salut.
12. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
11
o Manca de previsió de l’afectació de la COVID-19 en el sistema de
residències de gent gran i de persones amb discapacitat, a fi de prevenir
contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-hi front.
2.1. Els aspectes ètics de la gestió i actuació en la pandèmia
Els aspectes ètics, que impregnen el conjunt del sistema, es recullen essencialment en
quatre eixos que s’han considerat importants:
Els criteris ètics en la priorització de recursos quan aquests són limitats i han
d’arribar a tothom que ho necessiti
La priorització es du a terme en el sistema de manera habitual, atès que els recursos
sempre són limitats i cal establir criteris per determinar l’ordre d’accés, per exemple,
en les llistes d’espera.
Amb la crisi de la COVID-19 aquesta mancança de recursos s’ha manifestat de
manera sobtada i massivament. L’afecció massiva del virus en la ciutadania, amb
caràcter molt greu en un cert nombre de persones, ha fet necessari plantejar-se
criteris que ajudessin els professionals a determinar les prioritats en l’accés a
mesures de suport vital.
Tot i que les aliances i la solidaritat entre sectors han fet possible pal·liar les
mancances de dispositius i d’instal·lacions en temps rècord, també ha estat
necessari i útil escriure i dissenyar criteris de priorització. S’ha donat, doncs,
l’expressió més clara del principi ètic de justícia i equitat, en el seu màxim exponent,
pel fet d’haver de decidir qui podria tenir més opcions de sobreviure i qui no, per dur
que sembli. Cal dir, però, que a la pràctica aquestes decisions han estat minoritàries,
segurament pel fet d’haver-se procurat recursos suficients per suportar els pics de la
crisi.
Amb tot, han sorgit iniciatives de diferents grups, com ara les del Comitè de Bioètica
de Catalunya, les de les societats científiques, i altres. Cadascú amb el seu estil i
possibles encerts i errors han aportat idees, reflexions i algoritmes per ajudar els
professionals en aquesta difícil tasca. Tot i la vàlua d’aquestes iniciatives, la
sensació ha estat de manca de coordinació i lideratge.
13. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
12
A banda, s’ha generat també una inquietud innecessària a la ciutadania davant del
possible plantejament d’establir determinats criteris gairebé com a prioritaris, com
podria ser l’edat de la persona. Aquests plantejaments han generat una alarma
social, totalment evitable, entre la població gran i més vulnerable.
El debat ètic sobre l’acompanyament de les persones malaltes de COVID-19
L’acompanyament de les persones malaltes de COVID-19 durant la
institucionalització, especialment en la fase de final de la vida, ha produït desconcert
i manca de criteri clar, que, a més, ha variat al llarg de les setmanes. Es va iniciar
amb l’aïllament total de les persones malaltes, tot i trobar-se en procés de final de la
vida, i, posteriorment, es va anar estenent la indicació de permetre l’accés d’un
familiar per acompanyar-les els darrers dies de vida, degudament equipat i amb
compromís de confinament posterior a la defunció.
Moltes famílies han perdut els seus parents sense poder-los veure en les darreres
setmanes o dies de vida, sense poder-los acomiadar i patint un dol gens fàcil.
L’element de gairebé “inhumanitat” s’ha anat modulant amb els dies, a partir de
documents de reflexió que recomanaven un canvi de criteri. Probablement, amb
l’experiència adquirida, podríem convenir que aquest criteri hagués estat adient
aplicar-lo des del primer moment, i evitar així molt patiment.
La gestió de les dades de salut monitorades per al control de la malaltia
La ciutadania s’ha mostrat totalment receptiva i col·laboradora en aquelles iniciatives
públiques de seguiment i monitoratge dels ciutadans, amb o sense simptomatologia,
per tal d’ajudar a recollir les dades epidemiològiques i d’evolució de la pandèmia.
En aquest procés, s’ha trobat a faltar informació sobre la gestió d’aquestes dades,
sobre les garanties de confidencialitat, sobre el recorregut que tindran i quins usos
se’n podrà fer. Cal tenir en compte que afecten drets fonamentals de les persones i
cal, si més no, ser transparents i informar-ne obertament.
La gestió de dades de salut sempre va lligada bé sigui a la recerca bé sigui a
l’assistència. Tant en un àmbit com en un altre es disposa d’estaments per sotmetre
a debat quan es produeix un conflicte de valors. En aquest sentit disposem dels
comitès ètics d’investigació i dels comitès d’ètica assistencial. I, en relació amb la
14. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
13
gestió de dades macro (bigdata), també disposem d’un comitè de valoració que
vetlla pels aspectes ètics dins del Programa d’analítica de dades per a la recerca i la
innovació en salut (PADRIS). De la mateixa manera, doncs, en la gestió
imprescindible de dades relacionades amb la COVID-19, cal donar també un marc
de seguretat a la ciutadania i garantir que se’n farà un ús èticament correcte.
Els efectes secundaris per als professionals sanitaris que han estat fent front a
la COVID-19
L’esforç dels professionals de la salut implicats en l’atenció a les persones malaltes
de COVID-19 ha estat titànic; s’han entregat molt per sobre del 100 % en la seva
tasca, sense escatimar hores ni esforços.
En aquesta dedicació, el nivell de patiment emocional i físic suportat és també molt
elevat i tota aquesta fortalesa que s’ha posat al servei de les persones passarà
factura quan tot torni al seu ritme normal.
És un deure ètic i de responsabilitat la gratitud vers els professionals, fent un retorn
del seu esforç de la forma més eficient també pel Sistema.
2.2. Transformacions identificades abans de la crisi i que es mantenen
vàlides
Abans de la pandèmia ja s’identificaven transformacions que encara avui es mantenen
vàlides. S’han tornat a posar de manifest les necessitats del sistema de salut, algunes de
manera amplificada, compartides i publicades per aquest Consell.
S’ha parlat de manera recurrent de la capacitat resolutiva de l’atenció primària i comunitària
(APiC), especialment en l’atenció a les persones amb malalties cròniques i amb risc de
patir-ne. També, sobre aspectes d’ordenació i planificació de professionals, inclosa la
necessitat d’adaptar els rols professionals. La recerca i la innovació, la telemedicina i la
col·laboració publicoprivada també han estat previstes. Així mateix, han estat diverses les
referències al model residencial, a la corresponsabilització de la ciutadania, a la cartera de
serveis i a l’infrafinançament.
Els nous models d’atenció de referència del model sanitari català, definits abans de la crisi
de la COVID-19, ja estaven orientats a la comunitat, i s’estenien molt més enllà de les
15. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
14
parets dels centres hospitalaris, ja que integraven l’APiC, l’atenció especialitzada i l’atenció
social. La necessitat d’integrar serveis i posar les persones i les comunitats en el centre de
l’atenció és vigent més que mai, i amb especial èmfasi en la millora de l’experiència dels
individus. En aquest sentit, el sistema de salut i benestar ha de poder funcionar amb una
doble orientació a les persones i a les comunitats, des d’una perspectiva multidisciplinària.
Altres aspectes prioritaris que continuen vigents i sobre els quals cal continuar treballant i
avançant en la postcrisi de la COVID-19 són:
La necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats en salut, posant
èmfasi en les diferències socioeconòmiques i de gènere.
Continuar potenciant l’envelliment saludable i l’accessibilitat equitativa als serveis
d’atenció a la salut social i sanitària.
L’atenció a les persones grans, a les persones amb dependència i a les persones
amb problemes de salut no transmissibles (crònics) −principals problemes de salut
prevenibles− continuaran sent un eix estratègic de totes les polítiques de salut i
socials.
El desenvolupament continu del coneixement i els avenços científics i tecnològics
mantindran la tendència a una major especialització dels professionals i a la millora
dels tractaments i procediments, amb la consegüent ampliació d’opcions tot i la
limitació dels recursos.
La necessitat de millorar la recollida, l’anàlisi i l’ús de les dades com a base per
obtenir informació fiable i compartir-la per fer realitat una atenció integral i integrada
a les necessitats socials i sanitàries de les persones.
16. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
15
3. Visió del Consell Assessor de Salut
Els membres del Consell Assessor de Salut van ser nomenats a finals del 2018 amb
l’encàrrec de repensar i reorientar el model de futur d’acord amb les necessitats i els canvis
socials, demogràfics i tecnològics dels propers anys. Ho havien de fer des de la reflexió
serena i conscient d’un present i un futur de possibilitats il·limitades, però de recursos
escassos.
Tot ha canviat. El present ha canviat. El futur,
com sempre, però ara més que mai, és incert.
El futur del sistema sanitari avui és difícil de
preveure. Encara es desconeix l’abast de les
conseqüències d’aquesta crisi, ni tan sols
sabrem del cert si s’haurà aturat el coronavirus
quan remetin els casos, o quan viurem el
proper fenomen que sacsegi el món sencer.
La incertesa també impregna el
desconeixement de l’impacte real dels canvis sobre les persones (en l’àmbit social, en el
patró de la demanda i de la utilització de serveis...), els professionals (els rols, les
especialitats, el valor de la humanització, l’ètica, el reclutament i les projeccions, la
formació…), les organitzacions del sistema (fins on pot arribar la seva capacitat de reacció i
reinvenció, la seva flexibilitat…) i els avenços tecnològics i la innovació (l’agilitat amb la qual
les innovacions s’han implementat, l’impacte de la tecnologia en l’atenció no presencial en
temps de crisi respecte del ritme normal d’implementació…).
Aquesta crisi ens obliga a reflexionar sobre el que ha passat, a fer diferent i a projectar
diferent. Ens aboca a treballar més que mai en equip, en xarxa i traspassant fronteres per
fer front a un objectiu comú: la salut de les persones i els seus determinants. I, també, hem
d’incorporar l’aprenentatge i preparar el sistema de salut i benestar per a totes les possibles
emergències.
La crisi ha estat una lliçó d’humilitat. S’ha demostrat que hi ha un seguit d’aspectes bàsics
que no teníem prou assegurats o previstos, i s’ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat
com a planeta, com a continent, com a país, com a sistema, com a professionals i també
Aquesta tempesta passarà. Però les
decisions que prenem ara podrien canviar
les nostres vides en els propers anys.
Yuval Noah Harari: the world after coronavirus,
Finantial Times, 20 de març de 2020
17. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
16
com a persones. La magnitud de la crisi ha estat i serà tan intensa que tenim una
responsabilitat indefugible de dur a terme un exercici de reflexió crítica. Aquesta reflexió ha
de permetre analitzar les nostres fortaleses i debilitats, i aprendre les lliçons oportunes de
cara al futur.
Potser encara és aviat i cal una mica més de
temps i distància per fer una anàlisi acurada de
l’impacte de la pandèmia. Tot i així, des del
Consell es fa palès com aquesta situació ha fet
aflorar les virtuts del sistema de salut,
encapçalades pel compromís i la qualitat dels
seus professionals. Però, també, les seves
mancances, com ara l’infrafinançament, la
necessitat de transformar el sistema d’atenció a
les necessitats socials i sanitàries i la necessitat
de reforçar l’àmbit de la salut pública i el de l’atenció primària i comunitària.
El Consell, reunit l’abril de 2020 en sessions telemàtiques extraordinàries, s’ha centrat en el
replantejament d’alguns aspectes del sistema de salut. Concretament, a identificar els
aprenentatges derivats de la crisi i a formular recomanacions per a l’orientació del sistema
de salut en la postcrisi de la COVID-19. Parteix de les premisses que el sistema ha de ser
just, equitatiu, de qualitat i eficient. També, que ha d’estar orientat a la comunitat i donar
resposta integral i integrada a les seves necessitats, en un context de possibilitats
il·limitades, però de recursos limitats.
Un “rinoceront gris” és una amenaça
molt probable, imminent; podem veure
el núvol de pols a l’horitzó molt abans
que es vegi l’animal acostant-se. Els
rinoceronts grisos no són aleatoris, es
produeixen després d’una sèrie
d’advertiments i esdeveniments
visibles.
Michele Wucker
The gray rhino: How to Recognize and Act on
the Obvious Dangers We Ignore, 2016
18. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
17
4. Les recomanacions per a l’orientació del sistema de salut en la
postcrisi de la COVID-19
La urgència recau ara a proposar estratègies i accions que puguin ser útils i preparar-nos
per a properes crisis. Paral·lelament, s’ha de continuar transformant el sistema per garantir
la millora de la salut i el benestar de les persones, mitjançant una atenció equitativa, de
qualitat i eficient, i prenent decisions per mantenir-lo viable a mitjà i a llarg termini.
Resposta a l’impacte immediat
R1. Elaborar un pla d’atenció a la ciutadania, integrat i coherent amb la resta
d’estratègies establertes en salut mental, per a l’abordatge de les conseqüències
de la crisi en la salut mental de la ciutadania i en concret dels col·lectius en
situació de vulnerabilitat.
R2. Elaborar un pla d’atenció als professionals per pal·liar les conseqüències de
l’impacte emocional i físic de l’atenció que han prestat a les persones i comunitats
durant la COVID-19.
R3. Elaborar i incorporar criteris comuns explícits i transparents a les directrius que
s’han de donar als centres i professionals sanitaris, i prioritzar l’atenció
(endarrerida i nova). Aquests criteris haurien de ser elaborats per un equip
multidisciplinari de professionals de la salut (personal gestor i assistencial),
professionals de l’àmbit de la bioètica i la ciutadania. Caldrà vetllar per evitar la
utilització exclusiva de criteris d’eficiència econòmica, i incorporar criteris
d’equitat, de resultats en la salut i benestar, i de satisfacció i qualitat de vida.
R4. Mantenir la disponibilitat d’estructures i circuits sanitaris i socials necessaris,
preparats per si es produeixen nous brots.
R5. Identificar i documentar les innovacions desenvolupades en el transcurs de la crisi
que han aportat valor, seleccionar aquelles que siguin escalables, i elaborar un
pla d’implementació viable.
19. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
18
Ciutadania
R6. Definir i prioritzar el desplegament d’estratègies de protecció social i de la salut
dirigides a l’atenció a les persones en context de vulnerabilitat.
R7. Reconèixer i aprofitar la capacitat de corresponsabilitat demostrada per la
ciutadania incorporant-la en els processos d’identificació d’aspectes a millorar del
sistema.
Professionals
R8. Reconèixer, mitjançant mesures concretes d’àmbit estructural, la vàlua
demostrada, el compromís i el treball realitzat per tots els professionals del
sistema de salut i social implicats en l’atenció, la gestió i la planificació de la
resposta a la crisi de la COVID-19.
R9. Reformular la formació tenint en compte els aspectes relacionats amb les actituds
sobre la base dels valors humanistes i el pensament crític, de la col·laboració
amb altres disciplines, la capacitat d’adaptació i la resiliència, per tal d’adquirir
aptituds per donar resposta a les necessitats de la població.
Organitzacions
R10. Garantir que les estructures i els professionals del sistema de salut i social
estiguin dimensionats per evitar la pressió assistencial sistemàtica i continuada i,
disposar de capacitat de resposta en una situació d’emergència.
R11. Consolidar la flexibilitat mostrada pel sistema en el transcurs de la crisi amb la
implementació de mesures per superar barreres (administratives, culturals i
actitudinals) i l’adequació dels rols dels professionals i de les organitzacions.
R12. Dissenyar i desplegar un quadre de comandament integral del sistema de salut,
prèvia revisió i adaptació a la nova realitat del Pla d’acció, amb informació útil i
entenedora per conèixer i monitorar els equipaments i els recursos sanitaris i
20. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
19
socials, i facilitar l’alineament dels agents del sistema, la presa de decisions,
l’avaluació i la transparència.
R13. Impulsar el desplegament de la tecnologia orientada a l’atenció no presencial
aprofitant la capacitat d’adaptació demostrada pels professionals i la ciutadania,
especialment en l’atenció primària.
R14. Accelerar el desplegament de l’atenció domiciliària com a model d’atenció
alternatiu a l’hospitalització o a la institucionalització de les persones, a partir de
l’experiència adquirida durant la crisi. Caldrà fer un seguiment de la qualitat del
desplegament i avaluació de l’impacte d’aquest model d’atenció en els nuclis
familiars.
R15. Disposar d’un pla de gestió de crisis que reculli, àmpliament i amb detall, el
procés viscut durant la crisi, que documenti les experiències, les analitzi i, a partir
dels resultats, les protocol·litzi. Hauria de contenir: gestió d’estocs crítics
(productes sanitaris, tecnologia, productes diagnòstics i medicaments), canals
segurs d’adquisició i distribució de materials i recursos, activació de professionals,
actuacions civils (hospitalització de campanya, adaptació d’espais sanitaris i
espais públics...), actualització de guies (especialment diagnòstiques,
assistencials i bioètiques), processos de coordinació en els territoris i actuació
comunitària amb els diferents organismes públics, circuits i models de
comunicació pública i interna, model clar de governança de la crisi (comitès i
circuits de decisió).
R16. Constituir un comitè assessor de crisi format per persones expertes en la matèria,
plurals i reconegudes, per tal formular recomanacions consensuades i
fonamentades. D’entre els membres d’aquest comitè, s’ha de seleccionar una
única persona que exerceixi de portaveu expert i transmeti el coneixement
cientificotècnic en el qual l’autoritat sanitària recolzi la seva presa de decisions, i
evitar així transmetre al sistema i a la ciutadania opinions contradictòries.
Sistema
21. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
20
R17. Reforçar la governança i el lideratge per part de l’autoritat sanitària per facilitar
l’alineament, la coordinació i/o la col·laboració de les institucions sanitàries i els
recursos del sistema de salut.
R18. Incrementar, en la mesura necessària, el finançament en salut per assolir
objectius explícits i avaluables de millora de l’equitat, la qualitat i la seguretat, la
coordinació i l’eficiència, i prioritzar les accions i les prestacions d’acord amb el
valor afegit.
R19. Reforçar la salut pública amb la identificació i l’abordatge de les debilitats,
especialment pel que fa a l’adequació de recursos, per tal d’ajustar l’encaix al
sistema de salut, i donar més protagonisme a la comunitat.
R20. Incorporar a l’agenda de les polítiques de salut les qüestions de salut global que
puguin tenir impacte en la salut de la ciutadania.
R21. Implementar el nou model d’atenció a les necessitats socials i sanitàries proposat
pel Consell, equilibrant el model d’atenció centrada en la persona amb la
necessària mirada d’atenció centrada en la comunitat, que s’ha evidenciat
especialment apropiada durant la pandèmia.
R22. Abordar les debilitats del model d’atenció residencial, mantenint les competències
al Departament de Salut, amb la dotació pressupostària i de recursos humans i
materials suficients, i evitar la sanitarització de les respostes a les necessitats
socials.
R23. Elaborar protocols i pautes amb indicacions explícites i unívoques que incorporin
criteris ètics per a l’atenció, en el marc del Comitè de Bioètica de Catalunya, i que
tinguin en compte que en un context de recursos limitats la priorització ha de
garantir l’equitat i evitar la variabilitat.
R24. Establir un espai de reflexió i debat ètic per formular recomanacions que serveixin
de model i guia sobre l’acompanyament de les persones institucionalitzades,
especialment en la fase final de la vida, en un context d’emergència. Les
recomanacions hauran de permetre garantir l’equitat i s’hauran de basar en
criteris humanistes i de mort digna.
22. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
21
R25. Constituir, en el marc del Comitè de Bioètica de Catalunya, un grup encarregat de
vetllar per les qüestions ètiques en el tractament de les dades i la informació
confidencials.
R26. Crear espais de debat entre gestors, experts en ètica, professionals i ciutadania al
voltant dels límits de la medicina i les tensions que es generen entre drets
individuals i col·lectius que elaborin recomanacions.
R27. Accelerar la implementació de les estratègies de transformació del sistema
definides pendents d’aplicació, prèvia revisió i incorporació de l’experiència
adquirida durant la crisi, i evitar-ne duplicitats.
R28. Desenvolupar, assajar i implementar les eines i alternatives tecnològiques que
facilitin la presa de decisions en la governança, la planificació, la gestió i l’atenció.
R29. Elaborar un marc d’orientació i ordenació de la recerca per a un context
d’emergència, per tal d’establir a quines necessitats s’ha de donar resposta, com
s’ha de dur a terme i com s’ha de finançar.
R30. Impulsar i promoure la capacitat productiva que permeti garantir la disponibilitat
permanent de materials i medicaments, així com la creació d’organismes
habilitats per fer-ne l’acreditació.
23. El sistema de salut postcrisi de la COVID-19
Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut
22
5. Membres del Consell Assessor de Salut
Consell Assessor de Salut:
- Manel Balcells Diaz, president
- Xavier Bonfill Cosp
- Joan Lluís Borràs Balada
- Carme Borrell Thió
- Pere-Joan Cardona Iglesias
- David Elvira Martínez
- Pilar Espelt Aluja
- Alícia Granados Navarrete
- M. Cristina Martínez Bueno
- Ramon Pujol Farriols
- Núria Terribas Sala
Secretaria Tècnica i redacció del document:
- Iria Caamiña Cabo
- Elena Calvo Valencia
- Carme Planas Campmany