1. La creu a l’obra d’AntoniLa creu a l’obra d’Antoni
TàpiesTàpies
Creu i RCreu i R
Antoni TàpiesAntoni Tàpies
Nens i nenes de la
Classe del Bruixot.
10 anys
2. A la Classe del Bruixot, de cinquè de Primària, des de bon començamentA la Classe del Bruixot, de cinquè de Primària, des de bon començament
vam estar treballant amb la simbologia que Antoni Tàpies utilitzava a lesvam estar treballant amb la simbologia que Antoni Tàpies utilitzava a les
seves obres. Vam voler fer-ho tal com ens proposava l’artista en forma deseves obres. Vam voler fer-ho tal com ens proposava l’artista en forma de
repte. Entre tots i totes vam pensar en el significat de la creu a les obresrepte. Entre tots i totes vam pensar en el significat de la creu a les obres
d’aquest artista.d’aquest artista.
Després d’una primera sessió de tota la classe conjunta vam fer petits grupsDesprés d’una primera sessió de tota la classe conjunta vam fer petits grups
per a parlar de diverses possibilitats que ens oferia el símbol de la creu. Perper a parlar de diverses possibilitats que ens oferia el símbol de la creu. Per
a poder entendre la universalitat d’aquest símbol vam buscar els llocs ona poder entendre la universalitat d’aquest símbol vam buscar els llocs on
trobem una creu en el món quotidià .trobem una creu en el món quotidià .
Vam veure creus en cruïlles, en portes, en camins, en indicadors...AixíVam veure creus en cruïlles, en portes, en camins, en indicadors...Així
doncs vam disposar-nos a pensar en unes creus tot dibuixant-les de formadoncs vam disposar-nos a pensar en unes creus tot dibuixant-les de forma
senzilla per extreure’n les idees després. Un cop feta aquesta fase inicialsenzilla per extreure’n les idees després. Un cop feta aquesta fase inicial
vam reinterpretar amb textures i colors la nostra versió de les creus com avam reinterpretar amb textures i colors la nostra versió de les creus com a
símbol.símbol.
3. Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
P- Necessitem la col·laboració de tothom, volem reprendre la conversa de l’altre dia alP- Necessitem la col·laboració de tothom, volem reprendre la conversa de l’altre dia al
voltant del grafisme en forma de creu que sovint apareix a les obres d’Antoni Tàpies.voltant del grafisme en forma de creu que sovint apareix a les obres d’Antoni Tàpies.
La Clàudia llegeix unes paraules de l’Antoni Tàpies, diu;La Clàudia llegeix unes paraules de l’Antoni Tàpies, diu;
““Jo us convido a jugar, a mirar atentament...jo us convido a pensar.Jo us convido a jugar, a mirar atentament...jo us convido a pensar.
L’Oriol S. ens diu que ha anat a veure una exposició de Tàpies, ens ensenya un petit catàlegL’Oriol S. ens diu que ha anat a veure una exposició de Tàpies, ens ensenya un petit catàleg
on ha vist alguna obra que te creus, ha anat a la Fundació Tàpies.on ha vist alguna obra que te creus, ha anat a la Fundació Tàpies.
Recordem la frase de l’Antoni T....Recordem la frase de l’Antoni T....
P- Què us diuen les creus? Què us suggereixen?P- Què us diuen les creus? Què us suggereixen?
- Organització i unió, ens ajuda a organitzar les coses.- Organització i unió, ens ajuda a organitzar les coses.
P- Quan veiem una obra amb creus, després de l’altre dia, veiem el mateix que abans, oP- Quan veiem una obra amb creus, després de l’altre dia, veiem el mateix que abans, o
pensem altres coses.pensem altres coses.
-A mi em fa pensar amb la llibertat, té moltes ratlles, línies.-A mi em fa pensar amb la llibertat, té moltes ratlles, línies.
-Abans pensava amb una església i ara penso en altres coses.-Abans pensava amb una església i ara penso en altres coses.
-Jo penso amb les operacions.-Jo penso amb les operacions.
4. P- Que t’arriba quan penses amb les operacions, en relacióP- Que t’arriba quan penses amb les operacions, en relació
amb el que deia per exemple el Daniel.amb el que deia per exemple el Daniel.
-Amb ordre.-Amb ordre.
-Penso com l’Oriol amb la suma, he vist un quadre on hi ha una cama ,-Penso com l’Oriol amb la suma, he vist un quadre on hi ha una cama ,
una creu i un peu.una creu i un peu.
P- Quan vam anar a Son, Pallars Sobirà , quan algú tenia una serra a la mà, simbolitzava....P- Quan vam anar a Son, Pallars Sobirà , quan algú tenia una serra a la mà, simbolitzava....
mirant un retaule les imatges simbolitzaven coses.mirant un retaule les imatges simbolitzaven coses.
-Si tu veus un quadre amb una creu, depèn del que hi ha al voltant pot dir moltes coses.-Si tu veus un quadre amb una creu, depèn del que hi ha al voltant pot dir moltes coses.
-A mi m’arriba la sensació de tapat.-A mi m’arriba la sensació de tapat.
-A mi pressionat.-A mi pressionat.
-Hi ha quadres foscos que et poden fer pensar amb la llibertat i d’altres no.-Hi ha quadres foscos que et poden fer pensar amb la llibertat i d’altres no.
P- Hi ha alguna altra cosa que hàgiu fet on hàgiu fet servir la creu?P- Hi ha alguna altra cosa que hàgiu fet on hàgiu fet servir la creu?
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
5. -Jo faig sanefes amb creus-Jo faig sanefes amb creus
-En els plànols el meu pare fa servir creus...-En els plànols el meu pare fa servir creus...
-El que diu l’Oriol, potser seria on hi ha un tresor.-El que diu l’Oriol, potser seria on hi ha un tresor.
-Jo les faig servir en les divisions...allò que ens vas ensenyar.-Jo les faig servir en les divisions...allò que ens vas ensenyar.
-Quan volem marcar una resposta ben feta la marquem amb una creu-Quan volem marcar una resposta ben feta la marquem amb una creu
-Hi ha creus que et poden guiar, m’hi ha fet pensar quan veiem un mapa,-Hi ha creus que et poden guiar, m’hi ha fet pensar quan veiem un mapa,
t’ajuden a seguir un camí.t’ajuden a seguir un camí.
-També les senyals de trànsit.-També les senyals de trànsit.
-A la vida normal també veiem moltes creus...-A la vida normal també veiem moltes creus...
-Si vas caminant i veus una creu també pot ser un camí on no s’hi pot passar, és-Si vas caminant i veus una creu també pot ser un camí on no s’hi pot passar, és
un camí incorrecte.un camí incorrecte.
-Pot ser una cosa bona o una cosa dolenta, com el del camí... o la creu roja,-Pot ser una cosa bona o una cosa dolenta, com el del camí... o la creu roja,
que et cura.que et cura.
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
6. -La creu t’avisa-La creu t’avisa
P- Recordeu quan hem començat, el Daniel ens ha dit que les creusP- Recordeu quan hem començat, el Daniel ens ha dit que les creus
organitzen, vosaltres que creieu, organitzen o desorganitzen?organitzen, vosaltres que creieu, organitzen o desorganitzen?
Crec que organitzen, si tinguessis un armari ple de creus, et servirien per ajudarCrec que organitzen, si tinguessis un armari ple de creus, et servirien per ajudar
a saber que tens, per exemple, si falten tomàquets, o si hi ha tomàquets.a saber que tens, per exemple, si falten tomàquets, o si hi ha tomàquets.
P- Creieu que la creu també l’han utilitzat en altres obres en la història deP- Creieu que la creu també l’han utilitzat en altres obres en la història de
l’art?l’art?
L’Oriol diu que sí, el Denyl també, i l’Alba ens explica que quan era petita unL’Oriol diu que sí, el Denyl també, i l’Alba ens explica que quan era petita un
quadern que ensenyava a dibuixar, les creus ajudaven a organitzar.quadern que ensenyava a dibuixar, les creus ajudaven a organitzar.
-Les creus marquen la separació, exemple quan tallem un pastís.-Les creus marquen la separació, exemple quan tallem un pastís.
P- Les creus uneixen o separen?P- Les creus uneixen o separen?
-Crec que uneixen, si hi ha quatre camins on es creuen, és com si hi hagués-Crec que uneixen, si hi ha quatre camins on es creuen, és com si hi hagués
un imant que atrau totes les coses .un imant que atrau totes les coses .
-Els arquitectes quan fan una creu fluixa els serveix per anar seguint aquestes-Els arquitectes quan fan una creu fluixa els serveix per anar seguint aquestes
creus i llavors fer per exemple una rodona..o alguna forma.creus i llavors fer per exemple una rodona..o alguna forma.
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
7. P- És interessant , el Manel ens ha relacionat la creu amb la rodona.P- És interessant , el Manel ens ha relacionat la creu amb la rodona.
-Crec que separen i uneixen, perquè quan veus una creu separa i ajunta a la vegada.-Crec que separen i uneixen, perquè quan veus una creu separa i ajunta a la vegada.
-Jo també ho penso, de vegades la creu la posen per senyalar si s’ha de tirar un edifici....-Jo també ho penso, de vegades la creu la posen per senyalar si s’ha de tirar un edifici....
-Una creu fa i desfà, si hi ha un pastís rodó, quan fem la creu, es desfà.-Una creu fa i desfà, si hi ha un pastís rodó, quan fem la creu, es desfà.
-Et poden despistar una mica, pensant amb això que han dit.-Et poden despistar una mica, pensant amb això que han dit.
-Si quatre persones van caminant, es poden trobar en un punt.-Si quatre persones van caminant, es poden trobar en un punt.
Partint d’aquesta idea del Miguel, la creu seria un punt de trobada o...Partint d’aquesta idea del Miguel, la creu seria un punt de trobada o...
P- Com marcaries un punt de trobada? Ho faries amb una creu?P- Com marcaries un punt de trobada? Ho faries amb una creu?
-Sí-Sí
-En un plànol una creu et diu el lloc.-En un plànol una creu et diu el lloc.
-També pot ser un lloc on se separen, exemple els cotxes passen i se separen.-També pot ser un lloc on se separen, exemple els cotxes passen i se separen.
-Si tu vas en un helicòpter, veuries com dues persones es troben i després se separen .Les creus també-Si tu vas en un helicòpter, veuries com dues persones es troben i després se separen .Les creus també
serveixen per separar, exemple dos amics quan s’acomiaden en un punt.serveixen per separar, exemple dos amics quan s’acomiaden en un punt.
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
8. -Crec que fan les dues coses. Marquem una creu per senyalar un lloc de trobada o un lloc per acomiadar--Crec que fan les dues coses. Marquem una creu per senyalar un lloc de trobada o un lloc per acomiadar-
nos.nos.
-També si es troben poden marxar junts.-També si es troben poden marxar junts.
-El Miguel diu que és un lloc que ajunta,(parla de les coordenades)-El Miguel diu que és un lloc que ajunta,(parla de les coordenades)
P- Penseu en el que diu el Miguel, ha introduït la idea de les coordenades, què són?P- Penseu en el que diu el Miguel, ha introduït la idea de les coordenades, què són?
-Sí, unes línies imaginàries que hi ha a la terra, exemple si et perds al mar en un vaixell, et van a buscar seguint-Sí, unes línies imaginàries que hi ha a la terra, exemple si et perds al mar en un vaixell, et van a buscar seguint
aquestes coordenades,.aquestes coordenades,.
P- Una creu separa en quatre parts o les ajunta?P- Una creu separa en quatre parts o les ajunta?
-Diria que és lògic que una creu ajunti i separi.-Diria que és lògic que una creu ajunti i separi.
-Si hi ha dos carreteres encreuades, s’ajunten però les cases del costat se separen.-Si hi ha dos carreteres encreuades, s’ajunten però les cases del costat se separen.
-Per exemple, La camisa de quadres del Patrici, els quadres els veiem separats però tots junts formen un sol-Per exemple, La camisa de quadres del Patrici, els quadres els veiem separats però tots junts formen un sol
dibuix.dibuix.
Les creus són dues línies que es posen una sobre de l’altre fent un relleu....dues línies que xoquen... dues líniesLes creus són dues línies que es posen una sobre de l’altre fent un relleu....dues línies que xoquen... dues línies
separades...en que pensàveu quan les fèieu al Taller?separades...en que pensàveu quan les fèieu al Taller?
-Pensava que era una sola-Pensava que era una sola
-Jo vaig fer dues carreteres, i es creuaven.-Jo vaig fer dues carreteres, i es creuaven.
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
9. -Crec que és llisa, quatre que s’ajunten en un punt.-Crec que és llisa, quatre que s’ajunten en un punt.
-Crec que una creu la veig llisa, faig la forma sense posar-ne una sobre l’altre(finestra)-Crec que una creu la veig llisa, faig la forma sense posar-ne una sobre l’altre(finestra)
-Una sobre l’altre.-Una sobre l’altre.
-Pot ser de diferents maneres, potser una mana com el “-Pot ser de diferents maneres, potser una mana com el “màstilmàstil”” dd’’un vaixell, la més llargaun vaixell, la més llarga
mana.mana.
-Xoquen i una passa per dintre de l’altre-Xoquen i una passa per dintre de l’altre
-Una sobre de l’altre però una més amunt que l’altra, com quan fem construccions.-Una sobre de l’altre però una més amunt que l’altra, com quan fem construccions.
-Primer vam fer una ratlla i després ‘altre-Primer vam fer una ratlla i després ‘altre
P- Algú pot fer un resum del que hem estat parlant?P- Algú pot fer un resum del que hem estat parlant?
-En una creu hi ha molta informació a dins i molta història, és un símbol.-En una creu hi ha molta informació a dins i molta història, és un símbol.
-En el fons tindrà molt valor, voldrà dir moltes coses.-En el fons tindrà molt valor, voldrà dir moltes coses.
-Pensava que una creu era una cosa molt senzilla, i ara crec en la frase de l’Antoni Tàpies que-Pensava que una creu era una cosa molt senzilla, i ara crec en la frase de l’Antoni Tàpies que
ens invita a pensar.ens invita a pensar.
Diàleg sobre les creusDiàleg sobre les creus
10. -Quan la Núria i el Jordi ens van proposar pensar en que-Quan la Núria i el Jordi ens van proposar pensar en que
volia dir pensava que era una idea senzilla i ara no.volia dir pensava que era una idea senzilla i ara no.
-Hem tret molta, molta informació,-Hem tret molta, molta informació,
La Clàudia per acabar ens llegeix el text de l’Antoni TàpiesLa Clàudia per acabar ens llegeix el text de l’Antoni Tàpies
que ha portat i ens ha mostrat a l’inici de la conversa.que ha portat i ens ha mostrat a l’inici de la conversa.
Però penseu en tot l’univers que ellaPerò penseu en tot l’univers que ella
comprèn, .....comprèn, .....
11. Per petits grups de dos oPer petits grups de dos o
tres nens i nenes vamtres nens i nenes vam
estar pensant en el diàlegestar pensant en el diàleg
que havíem mantingut.que havíem mantingut.
Per un cantó explicàvemPer un cantó explicàvem
la nostra idea inicial ila nostra idea inicial i
després proposàvem unadesprés proposàvem una
manera de representar-manera de representar-
ho.ho.
A part de fer-ne laA part de fer-ne la
representació gràficarepresentació gràfica
vam escriure també unvam escriure també un
text explicant allò quetext explicant allò que
havíem volguthavíem volgut
representar.representar.
Aquests treballs els vamAquests treballs els vam
exposar a la paret de laexposar a la paret de la
Classe i de l’Escala per aClasse i de l’Escala per a
compartir-los amb elscompartir-los amb els
companys i companyes.companys i companyes.
12. Grup Marta i Daniel (El seu dibuix representava una finestra)Grup Marta i Daniel (El seu dibuix representava una finestra)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•CuriositatCuriositat
•Ens deixa veure què hi ha darrera una pèrdua de llibertat.Ens deixa veure què hi ha darrera una pèrdua de llibertat.
•Es mira l’horitzó i et fa pensar què passa a fora.Es mira l’horitzó i et fa pensar què passa a fora.
•Com podrem viure a l’espaiCom podrem viure a l’espai
•Com podrem trepitjar la llunaCom podrem trepitjar la lluna
•Què hi ha darrere les estrellesQuè hi ha darrere les estrelles
•Saber què ha passat abans de nosaltres i què passarà en el futur.Saber què ha passat abans de nosaltres i què passarà en el futur.
Com ho representaríemCom ho representaríem
Es pot representar amb un mur amb un petit forat on es vegi un ullEs pot representar amb un mur amb un petit forat on es vegi un ull
13. La finestraLa finestra
Quan entra un raig de sol per el petitQuan entra un raig de sol per el petit
foradet li entra la curiositat de mirar laforadet li entra la curiositat de mirar la
llibertat que hi ha fora. Pensa amb elllibertat que hi ha fora. Pensa amb el
colors, la llum, l’horitzó...colors, la llum, l’horitzó...
Pensa que estira els braços i les camesPensa que estira els braços i les cames
tot estirat a l’herba, corre pels campstot estirat a l’herba, corre pels camps
darrera d’una papallona que es la sevadarrera d’una papallona que es la seva
conductora. El porta a una platja onconductora. El porta a una platja on
comença a nedar tranquil, al més enllàcomença a nedar tranquil, al més enllà
veu un petit poble de pescadors on liveu un petit poble de pescadors on li
donen menjar: sardines fresques a ladonen menjar: sardines fresques a la
brasa. Un cop agafades forces fa camíbrasa. Un cop agafades forces fa camí
cap a la casa de fusta que ha construïtcap a la casa de fusta que ha construït
damunt d’una Alzina, s’estira al llit, idamunt d’una Alzina, s’estira al llit, i
escolta els seus veïns ocells que liescolta els seus veïns ocells que li
dediquen una cançó relaxantdediquen una cançó relaxant
juntament amb la corrent del mar.juntament amb la corrent del mar.
Marta i DanielMarta i Daniel
14. Grup Marc D. i Miguel ( El dibuix representa un penell)Grup Marc D. i Miguel ( El dibuix representa un penell)
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•D’on venimD’on venim
•Cap a on anemCap a on anem
•Direccions de la vida de cadascúDireccions de la vida de cadascú
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•Es pot representar fent servir algun objecte que marqui la direcció del ventEs pot representar fent servir algun objecte que marqui la direcció del vent
com uns peixos que s’inflen quan bufa el vent.com uns peixos que s’inflen quan bufa el vent.
•També es pot representar fent servir fulles empeses pel vent.També es pot representar fent servir fulles empeses pel vent.
•Podríem fer un bassal on s’hi vegin les onades empeses pel vent. Hi hauriaPodríem fer un bassal on s’hi vegin les onades empeses pel vent. Hi hauria
onades amb direccions diferents depenent de la direcció que bufaria elonades amb direccions diferents depenent de la direcció que bufaria el
vent.vent.
15. Un penellUn penell
La nostra idea és la d’un penell, queLa nostra idea és la d’un penell, que
senyala la direcció del vent.senyala la direcció del vent.
Com que els humans som com elCom que els humans som com el
vent, si seguim una direccióvent, si seguim una direcció
aconseguirem anar cap el nostreaconseguirem anar cap el nostre
objectiu. Si treballem molt i ensobjectiu. Si treballem molt i ens
esforcem aconseguirem tenir unesforcem aconseguirem tenir un
futur bo i poder viure feliçosfutur bo i poder viure feliços
Si prenen una direcció incorrecte noSi prenen una direcció incorrecte no
serà gaire bo el futur, serà ple deserà gaire bo el futur, serà ple de
fracassos.fracassos.
Miguel i Marc D.Miguel i Marc D.
16. Grup Ferran i Oriol S. ( El seu dibuix representa unes multiplicacions)Grup Ferran i Oriol S. ( El seu dibuix representa unes multiplicacions)
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•FicarFicar
•Fer créixer molt. Creixença. Créixer com la vidaFer créixer molt. Creixença. Créixer com la vida
•FuturFutur
•AugmentAugment
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•Es pot representar amb dues imatges un nen petit i un de més gran per poderEs pot representar amb dues imatges un nen petit i un de més gran per poder
comparar el creixement.comparar el creixement.
•Es podria representar com les bombolles de sabé que creixen quan belluguemEs podria representar com les bombolles de sabé que creixen quan belluguem
l’aigua. Com més remenem més creixen les bombolles.l’aigua. Com més remenem més creixen les bombolles.
•Els núvols també es multipliquen quan hi ha les condicions necessàries. Els riusEls núvols també es multipliquen quan hi ha les condicions necessàries. Els rius
també multipliquen el seu cabal quan plou.també multipliquen el seu cabal quan plou.
•Els arbres a la primavera , cada branca multiplica les seves fulles per a poder viureEls arbres a la primavera , cada branca multiplica les seves fulles per a poder viure
tot fent la fotosíntesi.tot fent la fotosíntesi.
•L’evolució humana també és multiplicativa...L’evolució humana també és multiplicativa...
17. MultiplicacionsMultiplicacions
La multiplicació és una cosa queLa multiplicació és una cosa que
es reprodueix moltes vegades,es reprodueix moltes vegades,
com els insectes.com els insectes.
Si es reprodueix molt vol dir que ésSi es reprodueix molt vol dir que és
una multiplicació per unauna multiplicació per una
quantitat gran. Si es posa unquantitat gran. Si es posa un
número petit és per les que sónnúmero petit és per les que són
per una quantitat petita.per una quantitat petita.
Multiplicant es poden resoldreMultiplicant es poden resoldre
moltes coses, si no en sabem ensmoltes coses, si no en sabem ens
poden estafar o robar els diners.poden estafar o robar els diners.
Ferran i Oriol S.Ferran i Oriol S.
18. Grup Mireia Clara Mariona. ( El seu dibuix representa un cristall de gel)Grup Mireia Clara Mariona. ( El seu dibuix representa un cristall de gel)
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•Fred. Hivern. QuietudFred. Hivern. Quietud
•La bellesa continguda en les coses fredes i aparentment sense vida.La bellesa continguda en les coses fredes i aparentment sense vida.
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•De la mateixa manera que la neu reflecteix la llum també podríemDe la mateixa manera que la neu reflecteix la llum també podríem
representar-ho fent la imatge d’una superfície d’aigua amb moltsrepresentar-ho fent la imatge d’una superfície d’aigua amb molts
reflexos de la llum del Sol.reflexos de la llum del Sol.
•La pupil·la de les persones just al voltant de l’iris també ens podriaLa pupil·la de les persones just al voltant de l’iris també ens podria
recordar el dibuix d’un cristall de gel.recordar el dibuix d’un cristall de gel.
•Les formes d’alguns fruits oberts per la meitat també ens poden oferirLes formes d’alguns fruits oberts per la meitat també ens poden oferir
formes semblants als cristalls.formes semblants als cristalls.
19. Cristall de gelCristall de gel
Hem pensat que el cristall de gel surtHem pensat que el cristall de gel surt
quan neva o fa molt fred.quan neva o fa molt fred.
Ens recorda a un ull perquè alEns recorda a un ull perquè al
voltant de l’iris té unes ratlles moltvoltant de l’iris té unes ratlles molt
fines, com el cristall. També a unafines, com el cristall. També a una
fruita com el préssec, perquè té unsfruita com el préssec, perquè té uns
pels molt fins i un tacte que fascina.pels molt fins i un tacte que fascina.
El cristall té una textura freda, llisa iEl cristall té una textura freda, llisa i
molt agradable. És bonic de veure,molt agradable. És bonic de veure,
té moltes creus, la part de sobreté moltes creus, la part de sobre
semblen les branques d’un arbre. Elsemblen les branques d’un arbre. El
seu color és transparent com unseu color és transparent com un
núvol o un diamant polit. És silenciósnúvol o un diamant polit. És silenciós
i minúscul, amb un microscopi oi minúscul, amb un microscopi o
sense, seria i serà preciós.sense, seria i serà preciós.
Clara, Mireia i MarionaClara, Mireia i Mariona
20. Grup Zoè i Enric. (El seu dibuix representa dues carreteres o carrers encreuant-se de formaGrup Zoè i Enric. (El seu dibuix representa dues carreteres o carrers encreuant-se de forma
perpendicular)perpendicular)
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•Encreuaments de vidaEncreuaments de vida
•OrganitzacióOrganització
•Xoc, confrontacióXoc, confrontació
•Necessitat de trobar opcions de girar o canviar de direcció. Falta de rotondes que facilitin elNecessitat de trobar opcions de girar o canviar de direcció. Falta de rotondes que facilitin el
pas o el seguir endavant.pas o el seguir endavant.
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•Dos carrers encreuatsDos carrers encreuats
•Un pont damunt d’un riu amb aigua circulant.Un pont damunt d’un riu amb aigua circulant.
•Jugadors fent un joc d’enfrontament. Com al rugbi o al futbol americà.Jugadors fent un joc d’enfrontament. Com al rugbi o al futbol americà.
•Terratrèmols. Les plaques tectòniques de la Terra.Terratrèmols. Les plaques tectòniques de la Terra.
21. Dos carrers que es creuenDos carrers que es creuen
La nostra idea és la de dos carrersLa nostra idea és la de dos carrers
que es creuen. La nostra sensacióque es creuen. La nostra sensació
va ser que dos carrers poden serva ser que dos carrers poden ser
un punt de trobada, també elsun punt de trobada, també els
cotxes que passen poden xocar ocotxes que passen poden xocar o
es poden trobar en confrontació.es poden trobar en confrontació.
Perquè això no passi podemPerquè això no passi podem
posar-hi una rotonda o un pont.posar-hi una rotonda o un pont.
La creu també ens fa pensar en elLa creu també ens fa pensar en el
moviment que fan quan xoquenmoviment que fan quan xoquen
les plaques tectòniques de lales plaques tectòniques de la
terra.terra.
Enric i ZoèEnric i Zoè
22. Grup Xavier i Marc. (El seu dibuix representa una creu “religiosa”Grup Xavier i Marc. (El seu dibuix representa una creu “religiosa”
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•FinalFinal
•VenjançaVenjança
•MortMort
•ImmobilitatImmobilitat
•Justícia/injustíciaJustícia/injustícia
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•Amb armes on es vegin la gent víctimes de les guerresAmb armes on es vegin la gent víctimes de les guerres
•La imatge d’algú tirant pedres. Podria representar-se també veient comLa imatge d’algú tirant pedres. Podria representar-se també veient com
castiguen a algunes persones als països islàmics tirant-los pedres. Lapidació.castiguen a algunes persones als països islàmics tirant-los pedres. Lapidació.
•La imatge d’algú a qui li passa una cosa dolenta.La imatge d’algú a qui li passa una cosa dolenta.
23. INRIINRI
INRI vol dir el rei dels jueus. ElINRI vol dir el rei dels jueus. El
nostre dibuix vol representar lanostre dibuix vol representar la
tortura de Jesús. Més aviat éstortura de Jesús. Més aviat és
una venjança perquè elluna venjança perquè ell
pensava diferent que el rei quepensava diferent que el rei que
governava en aquell temps. Elgovernava en aquell temps. El
van clavar amb claus a la creuvan clavar amb claus a la creu
i al final va acabar mort. Estavai al final va acabar mort. Estava
immòbil a la creu i per torturar-immòbil a la creu i per torturar-
lo més i van posar menjar ilo més i van posar menjar i
aigua sota seu.aigua sota seu.
Alguna gent, després de moltsAlguna gent, després de molts
anys, van creure que era injustanys, van creure que era injust
que l’haguessin clavat.que l’haguessin clavat.
Xavier i Marc E.Xavier i Marc E.
24. Grup Joel i Aleix. ( El seu dibuix representa unes sumes)Grup Joel i Aleix. ( El seu dibuix representa unes sumes)
Idees centrals que se’ns desprenen:Idees centrals que se’ns desprenen:
•La suma ha de ser una idea molt antiga.La suma ha de ser una idea molt antiga.
•Afegir, agregar, ajuntarAfegir, agregar, ajuntar
•Ajuntar per poder sumar.Ajuntar per poder sumar.
•Sumar per obtenir un resultatSumar per obtenir un resultat
•Positivitat.Positivitat.
Com ho representarien sense fer servir la creu:Com ho representarien sense fer servir la creu:
•Podríem representar la suma fent una fotografia de nosaltres fentPodríem representar la suma fent una fotografia de nosaltres fent
rotllana per a dialogar.rotllana per a dialogar.
•Els castellers també ens donen imatges de suma i unió.Els castellers també ens donen imatges de suma i unió.
•Una cursa d’atletisme que és la unió de moltes persones també ensUna cursa d’atletisme que és la unió de moltes persones també ens
dona aquesta idea.dona aquesta idea.
•Uns piragüistes fent moure una barca de rems tots a la vegada tambéUns piragüistes fent moure una barca de rems tots a la vegada també
ens porta aquesta idea.ens porta aquesta idea.
25. La sumaLa suma
Ara tenim moltíssima sort deAra tenim moltíssima sort de
saber sumar perquè la sumasaber sumar perquè la suma
s’ha fet servir durant moltss’ha fet servir durant molts
anys des dels prehistòrics queanys des dels prehistòrics que
ho feien amb les pedres, elsho feien amb les pedres, els
egipcis amb els seus nombres,egipcis amb els seus nombres,
els romans també amb elsels romans també amb els
seus nombres, etcseus nombres, etc
El signe de la suma ha anatEl signe de la suma ha anat
molt bé per poder organitzarmolt bé per poder organitzar
els nombres i tenir un resultat.els nombres i tenir un resultat.
Aleix i JoelAleix i Joel
26. Grup Maria i Manel (El seu dibuix representa una creu roja)Grup Maria i Manel (El seu dibuix representa una creu roja)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•Aquesta creu ens fa pensar en un hospital en els malalts en l’hospital queAquesta creu ens fa pensar en un hospital en els malalts en l’hospital que
cura les malalties. La creu ens fa pensar en trobar-nos millor. En curar-nos.cura les malalties. La creu ens fa pensar en trobar-nos millor. En curar-nos.
Com ho representarien sense fer servir la creuCom ho representarien sense fer servir la creu
•Faríem dos triangles superposats i significaria que ja estàs millor. TambéFaríem dos triangles superposats i significaria que ja estàs millor. També
podria ser una U com una boca que riu.podria ser una U com una boca que riu.
•Els metges i infermeres ens ajuden perquè veuen que estem preocupats i noEls metges i infermeres ens ajuden perquè veuen que estem preocupats i no
sabem què ens passa.sabem què ens passa.
27. Creu RojaCreu Roja
Des de l’hospital sento que emDes de l’hospital sento que em
cuiden i que m’ajuden. Elcuiden i que m’ajuden. El
símbol em fa pensar que potsímbol em fa pensar que pot
significar: en unes tiretessignificar: en unes tiretes
creuades, una ferida,...creuades, una ferida,...
Confio que sortiré sa i estalvi perConfio que sortiré sa i estalvi per
aquesta porta, per a miaquesta porta, per a mi
l’esperança mai s’ha del’esperança mai s’ha de
perdre, sempre se n’ha deperdre, sempre se n’ha de
tenir.tenir.
No estic gaire content a la mevaNo estic gaire content a la meva
habitació de l’hospital, peròhabitació de l’hospital, però
per un altre part se que emper un altre part se que em
curaran.curaran.
Maria i ManelMaria i Manel
28. Grup Víctor o Oriol C. (El seu dibuix representa un arc i una fletxa)Grup Víctor o Oriol C. (El seu dibuix representa un arc i una fletxa)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•FixacióFixació
•DireccióDirecció
Com ho representarien sense fer servir la creuCom ho representarien sense fer servir la creu
•Podríem fer una imatge fixa que portés a alguna direcció o a un lloc concret. PerPodríem fer una imatge fixa que portés a alguna direcció o a un lloc concret. Per
exemple tu pots dir jo vull ser “astronauta” i si t’ho proposes ho pots ser.exemple tu pots dir jo vull ser “astronauta” i si t’ho proposes ho pots ser.
29. L’arcL’arc
La nostra creu és un arcLa nostra creu és un arc
que vol dir la direcció ique vol dir la direcció i
també és un punttambé és un punt
concret, un punt deconcret, un punt de
vista, un punt senzill quevista, un punt senzill que
és com quan et quedesés com quan et quedes
mirant una sola cosa. Ésmirant una sola cosa. És
un punt de vista concret iun punt de vista concret i
senzill i et quedes mirant-senzill i et quedes mirant-
lo atentament i noméslo atentament i només
penses en allò.penses en allò.
Víctor i Oriol C.Víctor i Oriol C.
30. Grup Laura i Denyl ( El seu treball representa un estel volador)Grup Laura i Denyl ( El seu treball representa un estel volador)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•És una creu que aguanta com a nosaltres els nostres ossos. Els pals de la creu sónÉs una creu que aguanta com a nosaltres els nostres ossos. Els pals de la creu són
molt importants.molt importants.
•Necessitem l’aire per volar. L’aire és delicat.Necessitem l’aire per volar. L’aire és delicat.
Com ho representarien sense fer servir la creuCom ho representarien sense fer servir la creu
•Faríem un paper arrugat que no s’aguanta amb el vent. Aquest paper no estàFaríem un paper arrugat que no s’aguanta amb el vent. Aquest paper no està
estable. Necessita una estructura que l’aguanti.estable. Necessita una estructura que l’aguanti.
31. L’estelL’estel
És com si una creu l’És com si una creu l’
aguantés amb tota laaguantés amb tota la
força.força.
La creu és unaLa creu és una
construcció, i sinó tinguésconstrucció, i sinó tingués
la creu només seria unla creu només seria un
paper arrugat i no volaria ipaper arrugat i no volaria i
es faria malbé.es faria malbé.
Laura i DenylLaura i Denyl
32. Grup Biel i Gerard (El seu dibuix representa una rosa dels vents)Grup Biel i Gerard (El seu dibuix representa una rosa dels vents)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•És una creu que marca direccions i ens ajuda a orientar-nos. Per exempleÉs una creu que marca direccions i ens ajuda a orientar-nos. Per exemple
quan estem al bosc perduts o al desert o per seguir una pista.quan estem al bosc perduts o al desert o per seguir una pista.
•També necessitem orientació quan no estem segurs d’una cosa quanTambé necessitem orientació quan no estem segurs d’una cosa quan
necessitem un consell.necessitem un consell.
Com ho representarien sense fer servir la creuCom ho representarien sense fer servir la creu
•Ho podríem representar posant un cap que està pensant i està confós (ambHo podríem representar posant un cap que està pensant i està confós (amb
un interrogant)un interrogant)
33. La brúixolaLa brúixola
Nosaltres volem representarNosaltres volem representar
una brúixola .Significauna brúixola .Significa
orientació però l’orientacióorientació però l’orientació
no és només a la brúixolano és només a la brúixola
sinó també té la pots trobarsinó també té la pots trobar
en alguna pregunta, seriaen alguna pregunta, seria
com si jo tingués un dubte i licom si jo tingués un dubte i li
preguntes al meu pare:preguntes al meu pare:
-No entenc aquest-No entenc aquest
problema- i ell m’orientésproblema- i ell m’orientés
del problema per trobar eldel problema per trobar el
camí de la solució.camí de la solució.
Gerard i BielGerard i Biel
34. Grup Clàudia i Alba (El seu dibuix representa una rodona amb puntets semblant a unGrup Clàudia i Alba (El seu dibuix representa una rodona amb puntets semblant a un
pastís)pastís)
Idees centrals que se’n desprenenIdees centrals que se’n desprenen
•DividirDividir
•SepararSeparar
•RepartirRepartir
Com ho representarien sense fer servir la creuCom ho representarien sense fer servir la creu
•Ho representaríem fent una cosa que n’hi hagi per a tothom.Ho representaríem fent una cosa que n’hi hagi per a tothom.
•Cal que expressi salut, felicitat, alegria de compartir els aliments.Cal que expressi salut, felicitat, alegria de compartir els aliments.
•La riquesa cal compartir-la per a tothomLa riquesa cal compartir-la per a tothom
•Podríem representar-ho fent servir altres aliments...verdura, tall de carn...Podríem representar-ho fent servir altres aliments...verdura, tall de carn...
•Podríem fer onades on una gota d’aigua fa que moltes gotes puguin fer llacs, mars oPodríem fer onades on una gota d’aigua fa que moltes gotes puguin fer llacs, mars o
oceans...oceans...
35. Una creu que reparteixUna creu que reparteix
En el món hi falten moltes coses, peròEn el món hi falten moltes coses, però
sobretot falta: menjar, aigua, diners isobretot falta: menjar, aigua, diners i
salut.salut.
Amb aquesta creu podem dividir-les iAmb aquesta creu podem dividir-les i
repartir-les per tot el món, perquèrepartir-les per tot el món, perquè
tothom en tingui i el món sigui feliç.tothom en tingui i el món sigui feliç.
Clàudia i AlbaClàudia i Alba