1. El Rococó
Joaquin Pazos
Ferran Montasell

2. Característiques del Rococó
• - El Rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars.
- Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus,
en l'art oriental i especialment en els temes galants i amorosos.
- És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i
de les relacions humanes.
- Busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.
- Rococó, que és una composició de «rocaille» (pedra) i «coquille» (petxina marina),
- Els primers dissenys del nou estil apareixien formes irregulars inspirades en roques marines,
algues i petxines.
- El Rococó és un exemple de com l'art és la immediata expressió de la vida social i de com un
estil es fa a mida de l'individu, de com els habitatges i els objectes es dissenyen per als homes i
no només per a déus i monarques.
- L'estil s'expressa sobretot en la pintura, la decoració, el mobiliari, la moda i en el disseny i
producció d'objectes. La seva presència en l'arquitectura i l'escultura és menor, ja que el seu
àmbit natural seran, fonamentalment, els senyors interiors i en menor grau les composicions
monumentals.
- El Rococó es presenta com un art al servei de la comoditat, el luxe i la festa. Les escenes de la
seva pintura recullen aquest nou estil de vida.
- Els motius del Rococó busquen reproduir el sentiment típic de la vida aristocràtica, lliure de
preocupacions, o de novel · la lleugera, més que batalles heroiques o figures religioses.

3. Pintura Rococó
• És una pintura molt
decorativa per sobre de
tot i també molt
cromàtica, que vol dir
que utilitza colors molt
vius i també colors suaus
i llampants. Al igual que
el Barroc, es segueix
utilitzant la pintura al oli,
però es va començar a
popularitzar la pintura al
pastel. En la pintura hi
apareixen moltes formes
corbes i alegres. Es
pinten molts paisatges
amb gent alegre i també
es pinten moltes escenes
mitològiques. Aquestes
pintures s’utilitzaven molt
per decorar el habitatges
del nobles i de la
burgesía.

4. Arquitectura Rococó
• L’arquitectura Rococó als edificis es
caracteritza per les grans diferències
entre els espais exteriors del edificis i
les parts interiors d’aquests. La part
exterior del edifici acostuma a ser molt
senzilla, amb formes simples i que
com a molt decoren amb motius florals
o vegetals els contorns de les
finestres, les portes... ect. En canvi en
l’interior dels edificis, trobem un gran
recarregament de tapissos i formes
vegetals, amb mariscs, petxines,
motius vegetals... i tot fa que sembli un
món alegre, colorit i de fantasia i
excessos per part de la noblesa i
l’aristocràcia.

5. Escultura Rococó
• En l’àmbit de l’escultura Rococó, les
escultures adopten moltes vegades
formes asimètriques i naturals. Són
escultures alegres, que molt sovint són
de temàtica amorosa. Les figures
estan representades en tres
dimensions i per tant l’escultor juga
molt amb els jocs de llums i ombres.
També pot aplicar coses diferents als
diferents punts vista en que es troba
l’escultura. Les escultures serveixen
molt per l’àmbit decoratiu i luxós.

6. Diferències entre el Barroc i el Rococó
• Entre el Barroc i el Rococó hi ha moltes diferències, però també hi ha
similituds i semblances. Hi molta diferència entre l’alegria que mostra el
Rococó i el pessimisme que mostra el Barroc en les seves arquitectures i
escultures, però hi trobem en els dos corrents artístics un gran
recarregament de l’espai. En la pintura barroca, es fa amb oli pràcticament i
és una pintura molt realista (com el Rococó) però és més fosca i juga més
amb les ombres que no pas el Rococó, que és una pintura de molt més
fantasiosa i que mostra un ambient molt acolorit i alegre al contrari que el
barroc ja que també comença a utilitzar més la pintura al pastel en comptes
de pintura a l’oli. Resumint podríem dir que el Barroc mostra més
pessimisme i obscuritat, i en canvi el Rococó és un moviment derivat del
Barroc però amb alegria i acolorit.