SlideShare a Scribd company logo
Al vostre gust amb el  Amb so 
L’0RIGEN D’UNA LLENGUA:
Les Homilies d’Organyà
-Et convidem
a fer un petit viatge!
Hauríem d’anar una mica enrere!
I pot ser que et costi una mica.
Ànims! Som-hi!
-Per què ens hauria de costar?
Vivim en el segle XXI.
Hem arribat a la Lluna.
Som capaços de viatjar per l’espai.
-Ens pot costar entendre un món tan
diferent del nostre.
-Som-hi, ara ja hi estem posats!
Segurament no ens podem imaginar
anar vestit d’aquesta manera.
O d’aquesta!
¿Et pots
imaginar que
l’única forma
d’escriure era
la manual?
Pergamí, tinta,
càlem?
Càlem?
La impremta i
l’ordinador
eren
impensables.
Hauria estat
cosa de
bruixes o
dimonis!
Recorda que la llengua culta,
a mitja Europa, era el llatí.
La cultura, l’art, i la ciència eren,
majoritàriament, en mans de l’Església.
-Ens vas dir que la gent parlava en llatí
o en una cosa semblant al llatí,
perquè la llengua s’anava
transformant a poc a poc, oi?
-Doncs, sí! Així va ser.
-El llatí s’anava transformant en les
diverses llengües que, avui,
anomenem romàniques: el català,
el provençal, el castellà, el francès,
l’italià, el romanès, el portuguès...
-Un dels primers documents que ens han
arribat d’aquesta època, segles XII-XIII,
són les Homilies d’Organyà.
-Homi... què?
-Homilies, sermons.
Recorda:
pergamí,
tinta,
càlem.
Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà
Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà
Un dels vuit fulls de les
Homilies d’Organyà
Dominica in LX-a. In illo tempore, cum turba plurima convenirent et de
civitatibus properarent ad Iesum, dixit per similitudincm: Exit qui
seminat seminare semen suum. Seinor, nostre Seinor dix aquesta
paraula per semblant, et el esposa per si el ex. Aquel qui ix seminar la
sua sement, e dementre que semenava, la sua sement cadeg prob de
la via e fo calzigad, e'ls ocels del ciel mengaren aquela sement:
Aqtiesi seminador dix nostre Seinor que son los maestres de
sent'eglesia, (la sement e) la predicacio de Iesu Crist. Los auzels del
cel qui mengaren aquela son los diables qui tolen la paraula de Deu de
coratge d'om per mal e peccatz e per males obres. Et aliut cecidit
super petram el natum aruit, quia non habebat hurnorem. Aquela
sement qui cadeg sobre la pedra fo seca per zo car no i avia humor,
demostra la paraula de Deu qui cad el cor del om e ven diable e la tol
del cor per zo qur no a humor de caritad en si. .."
El catala del segle XII-XIII (1204?)
molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per
forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la
una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica]
las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon,
significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menava
Diable a mort.Mas la ueng una femna qui era enaqela
terres d'oltra mar. Per qé él s'aproximava a la passió qe devie rede[bre]
en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra
terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són
Fragment d'una traducció catalana del
Liber iudiciorum o Forum iudicum de
mitjan segle XII.
Full únic conservat a l'Arxiu Capitular
d'Urgell.
Fragment d'una traducció catalana del
Liber iudiciorum o Forum iudicum de finals
del segle XII.
Biblioteca de l'Abadia de Montserrat.
-Acabem de veure una de
les primeres «fotografies»
del naixement del català escrit.
-Són com uns apunts de classe fets en
aquella època.
-Ben bé, no! Són els llibres de l’època.
Apunts, apunts? Els que ara veuràs.
Ara veuràs el naixement
del romanç espanyol i del basc!
Glosas Emilianenses. Les
notes afegides al marge
d'aquest llibre (escrit en
llatí entre els segles X i XI)
són considerades un dels
primers textos escrits en
castellà: cent paraules en
dialecte romanç espanyol i
dues en basc. (Madrid. Real
Academia de la Historia).
Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo siecu
los. Facanos Deus
Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen
Cono aiutorio de nuestro
dueno dueno Christo, dueno
salbatore, qual dueno
get ena honore et qual
duenno tienet ela
mandatione cono
patre cono spiritu sancto
enos sieculos delo sieculos.
Facanos Deus Omnipotes
tal serbitio fere ke
denante ela sua face
gaudioso segamus. Amen
Con la ayuda de nuestro
Señor Don Cristo Don
Salvador, Señor
que está en el honor y
Señor que tiene el
mandato con el
Padre con el Espíritu Santo
en los siglos de los siglos.
Háganos Dios omnipotente
hacer tal servicio que
delante de su faz
gozosos seamos. Amén.
Aquestes són les primeres
imatges del nadó. Les primeres
representacions gràfiques d’unes
llengües que començaven a néixer.
Ara fa mil anys...
A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha
una necessitat d’arribar a la gent amb la
llengua del poble. A partir del moment
que el llatí va resultar inintel·ligible va
ser necessari parlar i escriure en la
llengua del poble: el català.
-A partir del moment que el llatí va
resultar inintel·ligible, també va ser
necessari en la llengua habitual del
poble en els testaments i documents de
compra-venda...
-És clar, la gent volia que no
l’enredessin, he, he!
Tot això, a casa nostra, passava als dos
costats dels Pirineus.
Continental
Llatí
Occidental
Català
Gallec
Astur (bable)
Portuguès
Castellà
Provençal
Occità
Gascó
Francès
Való
Oriental RomanèsSard
Italià
Dàlmata
Rètic
Friulà
Dolomita
Romanx
Engadinès
Les llengües romàniques
ORGANYÀ, ara:
Per si vols ampliar:
 
LES HOMILIES D’ORGANYÀ
 CAL QUE SÀPIGUES:
Les Homilies d'Organyà són 8 fulls de pergamí (de 175 x
120/125 mm. aprox.) que conté, sense cap títol i de forma
fragmentària, el text de sis sermons corresponents al
període quaresmal. Descobert l'any 1905 per Jaume Miret i
Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà.
Des de l’any 1913, és a la Biblioteca de Catalunya.
La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement
d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets
d'escriptura molt personals. (1200 i 1218). Tècnicament, el
tipus de lletra amb què estan escrites les Homilies
s'anomena «escriptura postcarolíngia».
 
Amb les Homilies d'Organyà la llengua catalana s'estrenava
en la seva modalitat literària.
Les Homilies d'Organyà formen part d'un món, que tenia
una importància considerable en la vida medieval: el fet
religiós. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una
necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A
partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va ser
necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.
 Fa uns mil anys, a la nostra terra,
vàrem començar a tenir una forma
pròpia de parlar, d’expressar
sentiments, de relacionar-nos...
 Ara, com tantes coses, depèn de tu!
Depèn de nosaltres!
Us preguem no modificar aquesta presentació.
Música: Picard flute solo Sunrise.wav Sense finalitat comercial. Ús privat.
Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus
Catalonia PPT’S
 Per tornar a començar
 Per seguir escoltant: quiets!
ESC Per acabar

More Related Content

Similar to El naixement d_una_llengua homilies d'organyà_min

HistòRia Llengua I Literatura
HistòRia Llengua I LiteraturaHistòRia Llengua I Literatura
HistòRia Llengua I Literatura
joanpol
 
presentaciots2
presentaciots2presentaciots2
presentaciots2mjvercher
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
Dolors Matilló
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XXMOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
joanpol
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
guest209a07
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacatguest209a07
 
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdfAPUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
JudithDalmsVilanova
 
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
Vicente Viñals Blasco
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
Literatura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIALiteratura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIA
joanpol
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
Lluis Rius
 
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1guest0631778
 
SANT JORDI
SANT JORDISANT JORDI
SANT JORDI
Trock
 
Literatura 4t eso
Literatura 4t esoLiteratura 4t eso
Literatura 4t eso
Josep Peiró Martí
 
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)IES PLA DE LES MORERES
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
joanpol
 

Similar to El naixement d_una_llengua homilies d'organyà_min (20)

HistòRia Llengua I Literatura
HistòRia Llengua I LiteraturaHistòRia Llengua I Literatura
HistòRia Llengua I Literatura
 
presentaciots2
presentaciots2presentaciots2
presentaciots2
 
Lo Somni- Milangely Colmenares
Lo Somni- Milangely ColmenaresLo Somni- Milangely Colmenares
Lo Somni- Milangely Colmenares
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XXMOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
MOVIMENTS LITERARIS - LITERATURA CATALANA S. XII-XX
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdfAPUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
Literatura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIALiteratura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIA
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
 
SANT JORDI
SANT JORDISANT JORDI
SANT JORDI
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Literatura 4t eso
Literatura 4t esoLiteratura 4t eso
Literatura 4t eso
 
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)
Expresió oral (àngel guimerà)(Sergi/Edgar)
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 

El naixement d_una_llengua homilies d'organyà_min

  • 1. Al vostre gust amb el  Amb so 
  • 2. L’0RIGEN D’UNA LLENGUA: Les Homilies d’Organyà
  • 3. -Et convidem a fer un petit viatge! Hauríem d’anar una mica enrere! I pot ser que et costi una mica. Ànims! Som-hi! -Per què ens hauria de costar?
  • 4. Vivim en el segle XXI.
  • 5. Hem arribat a la Lluna.
  • 6. Som capaços de viatjar per l’espai.
  • 7. -Ens pot costar entendre un món tan diferent del nostre. -Som-hi, ara ja hi estem posats!
  • 8. Segurament no ens podem imaginar anar vestit d’aquesta manera.
  • 10. ¿Et pots imaginar que l’única forma d’escriure era la manual? Pergamí, tinta, càlem? Càlem?
  • 11. La impremta i l’ordinador eren impensables. Hauria estat cosa de bruixes o dimonis!
  • 12. Recorda que la llengua culta, a mitja Europa, era el llatí.
  • 13. La cultura, l’art, i la ciència eren, majoritàriament, en mans de l’Església.
  • 14. -Ens vas dir que la gent parlava en llatí o en una cosa semblant al llatí, perquè la llengua s’anava transformant a poc a poc, oi? -Doncs, sí! Així va ser.
  • 15. -El llatí s’anava transformant en les diverses llengües que, avui, anomenem romàniques: el català, el provençal, el castellà, el francès, l’italià, el romanès, el portuguès...
  • 16. -Un dels primers documents que ens han arribat d’aquesta època, segles XII-XIII, són les Homilies d’Organyà. -Homi... què? -Homilies, sermons.
  • 17. Recorda: pergamí, tinta, càlem. Un dels vuit fulls de les Homilies d’Organyà
  • 18. Un dels vuit fulls de les Homilies d’Organyà
  • 19. Un dels vuit fulls de les Homilies d’Organyà
  • 20.
  • 21. Dominica in LX-a. In illo tempore, cum turba plurima convenirent et de civitatibus properarent ad Iesum, dixit per similitudincm: Exit qui seminat seminare semen suum. Seinor, nostre Seinor dix aquesta paraula per semblant, et el esposa per si el ex. Aquel qui ix seminar la sua sement, e dementre que semenava, la sua sement cadeg prob de la via e fo calzigad, e'ls ocels del ciel mengaren aquela sement: Aqtiesi seminador dix nostre Seinor que son los maestres de sent'eglesia, (la sement e) la predicacio de Iesu Crist. Los auzels del cel qui mengaren aquela son los diables qui tolen la paraula de Deu de coratge d'om per mal e peccatz e per males obres. Et aliut cecidit super petram el natum aruit, quia non habebat hurnorem. Aquela sement qui cadeg sobre la pedra fo seca per zo car no i avia humor, demostra la paraula de Deu qui cad el cor del om e ven diable e la tol del cor per zo qur no a humor de caritad en si. .." El catala del segle XII-XIII (1204?)
  • 22. molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica] las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon, significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menava Diable a mort.Mas la ueng una femna qui era enaqela terres d'oltra mar. Per qé él s'aproximava a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són
  • 23. Fragment d'una traducció catalana del Liber iudiciorum o Forum iudicum de mitjan segle XII. Full únic conservat a l'Arxiu Capitular d'Urgell. Fragment d'una traducció catalana del Liber iudiciorum o Forum iudicum de finals del segle XII. Biblioteca de l'Abadia de Montserrat.
  • 24. -Acabem de veure una de les primeres «fotografies» del naixement del català escrit. -Són com uns apunts de classe fets en aquella època. -Ben bé, no! Són els llibres de l’època. Apunts, apunts? Els que ara veuràs.
  • 25. Ara veuràs el naixement del romanç espanyol i del basc!
  • 26. Glosas Emilianenses. Les notes afegides al marge d'aquest llibre (escrit en llatí entre els segles X i XI) són considerades un dels primers textos escrits en castellà: cent paraules en dialecte romanç espanyol i dues en basc. (Madrid. Real Academia de la Historia).
  • 27.
  • 28. Cono aiutorio de nuestro dueno dueno Christo, dueno salbatore, qual dueno get ena honore et qual duenno tienet ela mandatione cono patre cono spiritu sancto enos sieculos delo siecu los. Facanos Deus Omnipotes tal serbitio fere ke denante ela sua face gaudioso segamus. Amen
  • 29. Cono aiutorio de nuestro dueno dueno Christo, dueno salbatore, qual dueno get ena honore et qual duenno tienet ela mandatione cono patre cono spiritu sancto enos sieculos delo sieculos. Facanos Deus Omnipotes tal serbitio fere ke denante ela sua face gaudioso segamus. Amen Con la ayuda de nuestro Señor Don Cristo Don Salvador, Señor que está en el honor y Señor que tiene el mandato con el Padre con el Espíritu Santo en los siglos de los siglos. Háganos Dios omnipotente hacer tal servicio que delante de su faz gozosos seamos. Amén.
  • 30. Aquestes són les primeres imatges del nadó. Les primeres representacions gràfiques d’unes llengües que començaven a néixer. Ara fa mil anys...
  • 31. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va ser necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.
  • 32. -A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible, també va ser necessari en la llengua habitual del poble en els testaments i documents de compra-venda... -És clar, la gent volia que no l’enredessin, he, he!
  • 33. Tot això, a casa nostra, passava als dos costats dels Pirineus.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39. Per si vols ampliar:
  • 40.   LES HOMILIES D’ORGANYÀ  CAL QUE SÀPIGUES: Les Homilies d'Organyà són 8 fulls de pergamí (de 175 x 120/125 mm. aprox.) que conté, sense cap títol i de forma fragmentària, el text de sis sermons corresponents al període quaresmal. Descobert l'any 1905 per Jaume Miret i Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà. Des de l’any 1913, és a la Biblioteca de Catalunya. La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets d'escriptura molt personals. (1200 i 1218). Tècnicament, el tipus de lletra amb què estan escrites les Homilies s'anomena «escriptura postcarolíngia».
  • 41.   Amb les Homilies d'Organyà la llengua catalana s'estrenava en la seva modalitat literària. Les Homilies d'Organyà formen part d'un món, que tenia una importància considerable en la vida medieval: el fet religiós. A l'Església tot es feia en llatí, però hi ha una necessitat d’arribar a la gent amb la llengua del poble. A partir del moment que el llatí va resultar inintel·ligible va ser necessari parlar i escriure en la llengua del poble: el català.
  • 42.  Fa uns mil anys, a la nostra terra, vàrem començar a tenir una forma pròpia de parlar, d’expressar sentiments, de relacionar-nos...
  • 43.  Ara, com tantes coses, depèn de tu! Depèn de nosaltres!
  • 44.
  • 45. Us preguem no modificar aquesta presentació. Música: Picard flute solo Sunrise.wav Sense finalitat comercial. Ús privat. Suggeriments: aballus@xtec.cat Podeu visitar: www.xtec.cat/~aballus Catalonia PPT’S
  • 46.  Per tornar a començar  Per seguir escoltant: quiets! ESC Per acabar