1. El conte.
La historia d’un soldat
(Diapositiva 1)
Aquest conte va amb una música d’un compositor rus que es deia Stravinsky.
És una musica molt maca que il·lustra diferents moments de la història.
(Diapositiva 2)
Vet aquí que una vegada, hi havia un soldat que tornava cap a casa, estava
molt content de poder tornar a veure els seus amics i familiars. Ara escoltarem
una marxa que és un tipus de musica que tocaven les bandes militars per a fer
caminar als soldats al pas.
(Audició 1 – Marcha del soldat 1:38)
Aquest soldat tocava el violí.
(Diapositiva 3)
Això és un violí, l’arquet amb les fibres que al rascar les cordes les fa vibrar i
produeix el so.
El soldat de tant en tant feia una parada per fer un mos i en acabar aprofitava
per tocar el seu violí.
(Diapositiva 4)
Li agradava molt tocar-lo, el tocava amb els seus amics i tothom s’alegrava al
sentir com sonava, la gent ballava i reien en sentir-lo. El voleu sentir?
(Audició 2 – Pequenyos aires 2:41)
Mentre tocava al costat del camí se li va acostar un personatge ben estrany.
Era petit, vermell, amb dues banyes i una cua llarga i punxegudes.. Era un
dimoni!
(Diapositiva 5)
Es va aturar i li va dir:
- M’agrada molt això que toques, que és?
- Això és el meu violí.- Va contestar el soldat.
- Dóna-me’l.- Li va dir el dimoni
- Perquè te’l tinc que donar... No pas. M’agrada molt tocar el meu violí i no el
vull donar a ningú.-
- No mel voldries pas canviar, potser.-
- Perquè?.- va contestar el soldat, i el dimoni li va dir:
- Te’l canvio per aquest llibre màgic que et donarà tants diners com vulguis,
seràs ric, tindràs tot el que voldràs: joguines, bicis, la playstation, motos,
cotxes, tot.-
El soldat s’ho va estar rumiant una estona i li va dir: - Fet! –
(Diapositiva 6)
El soldat tan aviat com va arribar a una ciutat va utilitzar el llibre per tenir diners
i començar a comprar coses: roba, sabates, joguines, una playstation, una
moto, un cotxe, un avio i com més coses tenia més coses volia.
A final tenia de tot, però sabeu que? El soldat no era feliç, trobava a faltar el
seu violí i les bones estones que passava amb els seus amics, rient i ballant
amb la música del violí.
Va decidir comprar un violí nou amb els seus diners i va anar a una botiga de
música, va agafar el millor violí que hi havia i el comença a tocar, però sabeu
què? Que per molt que rasques les cordes amb l’arquet, allò no sonava. En va
agafar un altre i tampoc. I el que passava es que el dimoni l’avia enganyat i li
havia fet un encanteri perquè no pogués tocar cap violí.

2. El soldat es va quedar molt trist i ensopit.
(Diapositiva 7)
Aquesta música ens mostra el trist que estava el soldat, és molt trista però molt
bonica.
(Audició 3 – Pastoral 2:18)
Un dia va sentir un pregoner, sabeu que és un pregoner ? Eren unes persones
que deien els missatges dels reis o alcaldes a la gent del poble amb una
trompeta. Era un missatge del rei del país del costat que deia:
-La filla del nostre rei s’ha posat molt malalta, està tan trista que ha perdut les
ganes de jugar i de menjar. El que aconsegueixi curar-la es casarà amb ella.-
El soldat va pensar: -Si tingues el meu violi jo li faria recuperar la alegria i així la
curaria. Tinc que recuperar-lo!-
El soldat era molt intel·ligent i sabia que si cridava al dimoni no li tornaria el
violi. Tenia que fer alguna cosa.
El soldat pensava i pensava i de sobte va dir: -Haaa! ja sé com ho faré!-
(Diapositiva 8)
- L’enganyaré, com que és molt avariciós ens ho jugarem a les cartes i deixaré
que em guany, i mentre em pren tota la meva riquesa li aniré donant vi.-
Ha...Sabeu que passa quant algú veu molt de vi, no? Doncs que s’emborratxa i
no sap ni com es diu, i el soldat volia emborratxar al dimoni mentre li guanyava
tota la seva fortuna a les cartes.
(Audició 4 – Pequeños aires Reprise2 0:50)
Es va posar a cridar: -Dimoni, dimoni, vols que ens juguem la meva fortuna a
les cartes?-
(Diapositiva 9)
I de sobte va aparèixer el dimoni amb una flamarada i va dir:
- Ets molt temerari soldat, no et pensis que em guanyaràs, et deixaré pelat com
una rata, ja, ja, ja, ja-
I van començar a jugar, el soldat es deixava guanyar i cada partida apostava
més i més, mentre li deia al dimoni:
-Veu vi, té un got dimoni, un altre...- i el dimoni estava tant concentrat en
guanyar-ho tot que bevia i bevia. Com més guanyava més content estava i mes
bevia. Estava boig d’alegria per guanyar-ho tot al soldat.
Al final quan el soldat ja ho havia perdut tot, el llibre màgic i tot, el dimoni ja
anava borratxo com una cuba i el soldat va aprofitar per prendre-li el violi d’un
salt.
Un cop amb el violí va agafar un cavall i “tuco, tuc, tuco tuc” va cavalcar fins al
país veí, fins anar al palau del rei.
(Diapositiva 10)
Un cop alla es presenta davant del rei i els seus generals i va dir: -Jo tinc la
cura per la princesa! –
El rei en sentir-lo va fer un bot d’alegria i va fer venir als musics del palau per
tocar i donar la benvinguda al soldat.
(Audició 5 – Marcha reial 2:34)
(Diapositiva 11)
Ràpidament el varen portar a la cambra de la princesa, ella estava asseguda
tota mustiga en un racó de la cambra, un cop allà va treure el seu violí i va
començar a tocar una melodia. Li va tocar un tango.
(Audició 6 – Tango 2:25)
La princesa se’l mirava de tant en quant i tornava a baixar el cap.

3. (Diapositiva 12)
El soldat es va arremangar i va començar a tocar una altre peça encara més
fort i més animada. Va tocar un vals.
(Audició 7 – Vals 2:04)
La princesa se’l anava mirant però no reaccionava.
(Diapositiva 13)
El soldat, ja es va pujar bé els pantalons, i amb tota l’energia va començar a
tocar una peça que li va caure el barret i tot. Va tocar un ragtime.
(Audició 8 – Ragtime 2:04)
(Diapositiva 14)
De sobte la princesa es va aixecar de la cadira i es va acostar al soldat i amb
un somriure a la cara li va dir: -Soldat , m’heu emocionat am la vostra música.-
(Diapositiva 15)
El soldat en veure-la somriure es va enamorar i allà mateix es va agenollar i li
va demanar per casar-se amb ella i la princesa li va dir que sí.
(Audició 9 – Pequeña coral 0:50)
Haaa... Però al dimoni li va passar la borratxera i es va adonar que el soldat
l’havia enganyat i es va posat... ui com es va posar! Va començar a treure fum
per les orelles i foc per els queixals i els ulls se li posaven vermells. I es va
presentar al palau del rei d’un flamarot.
(Diapositiva 16)
Es va acostar al soldat i li va dir una cosa cantant, a veure si em sabeu dir el
que li va dir?
(Audició 10 – Copla del diablo 0:39)
Li va dir que si creuava la frontera per tornar al seu país se’l emportaria a
d’infern.
El soldat i la princesa van acceptar les condicions del dimoni i es van casar.
Però al cap d’un temps el soldat s’enllorava del seu poble i volia veure a la seva
família i als seus amics. La princesa també li deia que gairebé no el coneixia,
que volia saber més d’ell, conèixer la seva mare, el seu poble. Van decidir que
si agafaven un cavall i creuaven la frontera a la nit, potser el dimoni no
s’adonaria i així podrien fer una visita rapida.
(Diapositiva 17)
Així que van muntar un cavall i van començar a galopar a tota velocitat cap a la
frontera.
Però al dimoni no se’l pot enganyar i en creuar la frontera va prendre al soldat i
la princesa va quedar enrere.
(Diapositiva 18)
I així acaba aquesta història, perquè el soldat ho va voler tenir tot i qui tot ho vol
tot ho perd.
(Audició 11 – Marcha triunfal del diablo 2:17)