1. EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA
Històries breus de llarga durada
Eulàlia Bosch
Miriam Vidaller
Seminari Jordi S.

2. Treball Educació i Vida Quotidiana
2
ÍNDEX
Qui és l’Eulàlia Bosch..............................................................................................pàg 2
Dues idees de cada capítol sintetitzades.............................................................pàg 3-5
Resum i opinió personal d’un capítol...................................................................pàg 6-7
Valoració i reflexió global del llibre.......................................................................pàg 8-9

3. Treball Educació i Vida Quotidiana
3
QUI ÉS L’EULÀLIA BOSCH?
Escriptora catalana que va néixer a Barcelona l’any 1949. Ha destacat per les seves
aportacions en l’àmbit educatiu tot i ser llicenciada en Filosofia per la Universitat de
Barcelona i en Història. La seva trajectòria professional ha estat centrada en exercir
com a mestra de Filosofia i directora i fundadora de serveis educatius.
Mai ha abandonat la seva gran participació a conferències i xerrades tant nacionals
com internacionals, la majoria d’elles centrades en analitzar la relació entre el món de
l’educació i la vida cultural de les ciutats.
És autora dels llibres El plaer de mirar (1998) i Educació i vida quotidiana (2003).
També és assessora en temes d’art i responsable de la creació de programes
educatius i artístics.

4. Treball Educació i Vida Quotidiana
4
DUES IDEES DE CADA CAPÍTOL SINTETITZADES
NÉIXER
- Tenir un fill implica començar a pensar per dos
- Un fill condiciona i modifica la vida dels adults per sempre
PROTECCIÓ I AUTONOMIA
- Els grans sempre intenten sobreprotegir als infants
- Els nens necessiten deixar de ser-ho I fer-se autònoms per ells mateixos
POT TENIR FILLS, LA LLUNA?
- Una bona mestra ha de deixar que els nens descobreixin per ells mateixos
- Viure genera interrogants que no sempre han de tenir una resposta concreta
CIUTADANS I EXPERTS
- Contra més sabem i coneixem, més por tenim d’equivocar-nos
- No es bo deixar-se intimidar per aquell qui sap més que nosaltres
PARLAR I ENTENDRE
- Un problema per a un nen pot deixar de ser-ho segons com l’adult li faci veure
- Un nen que arriba al món és un estranger
QUAN SERÉ GRAN, VOLDRÉ SER PAGÈS
- La família és l’agent de socialització primari
- Viure implica sentir coses i no només existir
LES MATEMÀTIQUES I ELS PIRATES
- La comoditat afavoreix l’aprenentatge
- La naturalitat és la millor forma de que els nens siguin receptius
EL PETÓ
- L’escola no és la única responsable de l’educació del nen
- Els nens aprenen i xuclen informació de tot el que els envolta ( televisió,
cinema...)
VIUS O MORTS?
- Un nen sempre pregunta de manera directa
- No hi ha cap tema que espanti o intimidi a un nen com per no preguntar per ell

5. Treball Educació i Vida Quotidiana
5
I SI...
- L’educació s’ha de fonamentar en l’experimentació
- Els nens es senten atrets per les coses que pertanyen al món dels adults
VERMELL O BLAU?
- Un nen és especialment receptiu amb l’art
- L’aprenentatge ha de tenir una forta càrrega emocional i sensitiva
URGÈNCIA
- El nen mai té por a qüestionar-se res
- El mètode d’expressió del nen és el de dir les coses tal i com les sent
LA CLASSE I LA CUINA
- Qualsevol lloc / moment són ideals per aprendre
- La primera base per educar és escoltar els nens
IDENTITAT I DIFERÈNCIA
- Els nens necessiten anar descobrint/ construint la seva identitat
- Els altres incideixen en com som nosaltres
LLIÇÓ DE SILENCI
- És imprescindible que els nens s’escoltin a ells mateixos
- L’autoritat com a mètode no és una bona opció per educar
APRENDRE A CRÉIXER
- Aprenem sentint que descobrim les respostes per nosaltres mateixos
- Llegir per primer cop és un moment transcendental a la vida d’un infant
LA FRANÇA ROSA
- Els nens creuen que els llibres tenen la raó
- Les metàfores són complicades d’entendre per un nen
POT SER?...POTSER
- Un nen busca respostes a tot i vol que l’adult li digui veritats
- La millor opció és que el nen cerqui la veritat per ell mateix

6. Treball Educació i Vida Quotidiana
6
PARES I FILLS
- Els fills sempre miren als ulls dels pares
- L’educació té una dimensió global on tot el que s’aprèn va sumant al que ja es
sap
JACKSON POLLOCK AL MOMA
- La innocència d’un nen i la falta de coneixements el converteixen en savi
- Els infants viuen i senten amb una intensitat desmesurada
ELS ORÍGENS
- Un nen té necessitat de ser escoltat
- De ben petits ja ens qüestionem misteris sobre la vida
FRAGILITAT
- Recrear i recordar moments ajuda a entendre les coses
- El ritme de vida actual ens deixa poc temps per pensar en veu alta
METGE O ACTOR?
- L’adult ha de guiar al nen però no decidir per ell
- Decidir què estudiar implica la manera de viure en un futur
HOMES O DONES?
- Un bon mestre sempre ha d’adaptar-se a les necessitats dels nens
- Els nens marquen la dinàmica d’una classe i la creen
PROBLEMES I CATÀSTROFES
- Els nens saben afrontar els conflictes millor del que ens pensem
- L’escola forma persones i futurs ciutadans
NIF
- Un nen busca relacionar-se en dues direccions: amb l’adult i amb altres nens
- Entre nens parlen coses que només ells poden entendre

7. Treball Educació i Vida Quotidiana
7
RESUM I OPINIÓ PERSONAL DEL CAPÍTOL “ I SI...”
He triat aquest capítol perquè és de lluny el que més m’ha agradat del llibre. Crec que
és especialment interessant no només per la originalitat de la situació que tracta sinó
perquè ens parla d’un mètode d’aprenentatge.
Aquest capítol gira entorn la fascinació d’un grup de nens al voltant d’una
fotocopiadora. Tots ells persegueixen un objectiu clar: fotocopiar un pobre llangardaix.
Però aquest acte senzill porta implícites dues idees interessants que doten al moment
d’una forta càrrega de nerviosisme i il·lusió. La primera, és la curiositat i la segona és
l’atreviment a fer fotocopies, un acte que els nens d’aquesta escola tenen prohibit.
Crec que d’aquesta situació els nens deriven dues preguntes que són les que
contagien de càrrega emotiva l’escena: Què passaria si fotocopiessin un llangardaix?
i...Què passaria si els descobreixen utilitzant la fotocopiadora?.
Amb aquest acte els nens estan fent volar la seva imaginació i apilats al voltant de la
màquina es plantegen opcions diverses, des de si duplicaran al llangardaix, fins a que
li passarà a l’animalet. L’actitud de la mestra en aquesta situació és excepcional
perquè és capaç de posar-se en el lloc dels nens i entendre la seva fascinació. L’altra
opció que podia haver triat és la de parar el joc i recordar la normativa de l’escola però
tal i com l’Eulàlia Bosch destaca molts cops al llibre, un bon mestre ha de despertar la
curiositat dels nens.
És cert que els mestres han de posar límits però en aquesta situació el límit de no
tocar la màquina perd importància davant el gran procés d’experimentació en que es
troben immersos el grup de nens .Hauria estat una llàstima tallar el moment d’eufòria
per culpa d’una normativa perquè llavors no podrien aprendre el què passava al
fotocopiar per ells mateixos.
Les coses que aprenem més ràpid són aquelles que experimentem per nosaltres
mateixos. Si la mestra hagués dit que de la màquina sortiria un paper en blanc amb
una taca negre hauria perdut tot l’encant i la màgia. D’aquesta manera, la màgia no
acaba sinó que dona peu a continuar el joc plantejant-se nous interrogants i estimulant
constantment la imaginació.
La reflexió plantejada al capítol sobre el tema del joc és també molt i molt interessant.
Trobo que és una llàstima que el joc quedi relegat a segon pla conforme l’infant va
creixent, perquè a través del joc és com s’aprenen de manera natural les coses. Per

8. Treball Educació i Vida Quotidiana
8
això la idea de “jugar en serio” crec que és la clau que emmarca aquest capítol i que
hauria d’acompanyar qualsevol procés educatiu. Jugar en serio no és jugar per jugar
sinó jugar per resoldre dubtes que els nens tenen. Crec que fotocopiar al llangardaix
és molt més que un simple joc perquè implica resoldre mitjançant l’experimentació una
pregunta que el grup de nens es fa. I jugar en serio no té res de dolent perquè parteix
d’una incògnita que suscita curiositat.
La filosofia és també una manera de jugar en serio. Jo mateixa m’he qüestionat mil
cops perquè s’ha escrit tant sobre les preguntes essencials de la vida i mai se n’ha
donat una resposta clara. Són tot divagacions, unes sumen a les altres i algunes fins i
tot generen dubtes, però en aquest procés és on les persones aprenem i formulem les
nostres idees. Per tant els nens, a petita escala, han de poder gaudir d’aquest tipus de
processos sense que ningú els hi digui les veritats o resultats de forma directa perquè
la màgia està en el procés de descoberta. Hi ha coses que es podran descobrir, com el
llangardaix i coses que no es podran saber mai. Per tant qüestionar-se, experimentar i
reflexionar és el que un bon mestre ha de deixar fer , és a dir, no tancar mai
interrogants i deixar que cadascú imagini.
Aquest capítol és la proba clara que ens fa veure com els nens necessiten explorar
sense que els molestin . Quan els hi crida alguna cosa l’atenció opten per la via
d’experimentar-la per ells mateixos fins a descobrir quina és la sorpresa final. Per tant,
trobo immillorable la frase que apareix al capítol on diu “ L’experimentació té la fòrmula
bàsica d’un joc, i si...?, que és alhora la formulació bàsica de gairebé totes les formes
d’aprenentatge”. A la vegada, experimentant, aquests nens estan gaudint de la
companyia dels altres nens i es relacionen i descobreixen veritats a través d’una
experiència quotidiana. Crec que el dia a dia està ple d’interrogants i situacions noves
per un nen i és interessant deixar-lo explorar perquè es qüestioni sol les coses.

9. Treball Educació i Vida Quotidiana
9
REFLEXIÓ, VALORACIÓ FINAL GLOBAL DEL LLIBRE
Aquest llibre pot servir com a manual per entendre les particularitats i la realitat dels
nens. Útil i recomanable per a pares, estudiants i mestres que a través de les històries
i anècdotes poden construir una idea sobre els infants i saber interpretar les seves
realitats. L’autora poc a poc ens fa veure que els nens són més intel·ligents del que
pensem i que de vegades són capaços de descol·locar a qualsevol adult amb les
seves inquietuds i preguntes com ara: “ Pot tenir fills, la lluna?”, “ Els nens vénen dels
pares i els pares dels avis, però...i les muntanyes, d’on vénen les muntanyes?”, “Mare,
les monges són homes o dones?”...
Amb comoditat i naturalitat, dues premisses que l’autora defèn per a ensenyar , és
com està redactat aquest llibre. Un llibre que arriba i aporta coneixements al lector
sobre el dia a dia d’un nen i destria els elements importants de la vida quotidiana
facilitant-nos la seva comprensió. Un llibre que trenca antigues maneres de fer a nivell
educatiu i ens demostra que per exemple les matemàtiques disfressats de pirates
s’aprenen millor i que els llibres només són un suport més per a educar. La màgia de
l’educació resideix en les coses i situacions imprevisibles, aquelles que fins i tot poden
sorprendre la mestra i en aquells petits detalls importants però carregats de significat.
Aquest llibre és una eina perfecte per nosaltres, estudiants d’educació, perquè sovint
apunta i enumera les maneres de fer que un bon mestre ha de reunir. Tenir sensibilitat
cap als nens, entendre que són diferents i sobretot deixar-los fer i no pautar totes les
coses que es duen a terme a l’aula. L’Eulàlia Bosch ens ve a dir que la feina de fer de
mestre és tot un misteri i que el dia a dia a l’aula depèn de grup de nens que tinguem
al davant i dels seus progressos i descobriments. Hem de saber donar importància al
que per a ells és important i no trencar la seva il·lusió. Crec que un bon mestre no ha
d’oblidar que la planificació és tant o més important que la improvisació i que la suma
de les dues és la combinació perfecte per aprendre de manera natural.
Sempre he pensat que dels nens en tenim molt a aprendre. Un nen sempre es
qüestiona les coses i les exposa en públic sense importar-li el què dirà la get. Un nen,
a diferència d’un adult, no té por a gairebé res..”les preguntes dels nens són per als
grans que de veritat les escolten estímuls magnífics per a la reflexió. Són preguntes
directes i contundents sobre elements essencials del viure...”

10. Treball Educació i Vida Quotidiana
10
Tels nens tenen una curiositat i ganes de saber insaciables que són envejables . Són
uns autèntics exploradors i saben explorar per ells mateixos.
En conclusió, un llibre interessant, pràctic, útil i senzill de llegir. Un llibre que fa pensar,
que ensenya i que dona idees i pautes d’actuació intel·ligents . A qualsevol persona
que tingui debilitat per entendre el món dels nens l’atraparà des del primer moment.