SlideShare a Scribd company logo
DEL BLAT AL PA
INTRODUCCIÓ
La família pagesa ha estat durant segles un dels pilars sobre els quals es va
construir aquest país. Sense una mà agrícola desenvolupada no hagués
nascut la industrialització que va caracteritzar Catalunya.
La branca primària amb el seu treball i el seu esforç evolutiu són els
nostres referents que cal no oblidar.
Els treballs al camp eren diversos i ocupaven tot l’any segons la
climatologia, que marcava el fer i desfer de cada dia.
LLAURAR LA TERRA
El terreny s’havia de llaurar amb l’arada, es a dir remenar la terra, airejar-
la, deixar-la a punt per sembrar. Hi havia varies menes d’arades: la
romana, també l’arada normal, un altra de mitja lluna,...
Passàvem el rascla amb el cavall i després els corrons, perquè la terra
quedés aixafada i no perdés la humitat, anàvem treballant de manera que
els rasclets o l’engreda destriava la terra, eren cinc o sis punxes. A baix a
Marina fèiem cada any dues mujades de blat.
Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un
parell de bous en un dia. Equival a 4.896,5 m2.
Abans de fer el blat, el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant
de jonquills , que l’àvia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a
Barcelona.
LA SEMBRA
Cap al novembre i desembre es feia la sembra, no fèiem solcs, es
sembrava a la plana, més tard fèiem el cavallons. Escampàvem les llavors a
mà i l’ agafàvem d’un sac que teníem penjat al costat.
La llavor la guardàvem de l’any anterior, recordo que després vam canviar
per un blat rus que no tenia arestes, deien que era més productiu.
REGAR
Regàvem amb l’aigua del vall. Trèiem l’aigua amb un motor antic, un
Salvatella, que també fèiem servir per regar l’arròs.
Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora d’anguiles, perquè
el motor xuclava l’aigua del vall i sortien les anguiles a dojo.
SEGAR
Diu la dita: “Per Sant Joan , garbes al camp”. O sigui que arribat el juny era
el temps de la sega, es treballava de sol a sol, els pagesos i les pageses
s’aixecaven de matinada, quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui
per anar al camp o per vendre a ciutat.
Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a
vendre a Barcelona, es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja
l’havia portat al mercat.
Antigament la sega la feien amb la falç, però més cap aquí i inclús abans
de la guerra ja segaven amb el volant, és igual que la falç però més gran, la
falç va amb serra i el volant va amb un tall, era més ràpid perquè segaven,
li donaven la volta al blat i feien la garba, el nus i deixaven les garbes al
darrere.
Quan estava tot sec s’apilaven les garbes en garberes.
Fent garbes
Garberes
Es deixava assecar una mica, no gaire, després carregaven el carro.
Les garbes es traginaven amb la forca, anaven molt amunt i el que hi havia
a dalt les anava posant bé. Col•locar les garbes era tot un art.
BATRE
El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla.
Portàvem el carro a Cal Simón, quan arribàvem les garbes anaven directe
cap a la màquina, que feia la feina de destriar el gra de la palla, per un
cantó sortia el gra i per l’altre la palla i el boll.
El juliol era el temps més adequat per fer aquestes feines, perquè fa més
calor i fa aire, a diferència de l’agost.
“Al mes de juliol, a l’era hi fa bon sol”.
A L’ERA
Contemporàniament hi havia gent que feia la batuda manualment,
estenien les garbes a l’era, es deixaven assecar les espigues, es girava la
batuda, a continuació passaven els animals per sobre i al mateix temps es
passava el corró per anar aixafant, fins a quedar tot pla.
Després amb la forca havien de treure la palla més llarga, deixant el gra i el
boll, que era la palla més fina, per treure-la al final.
La polseguera que es formava era impressionant.
EL PALLER
Amb la palla separada del gra, enfilàvem cap al Llanàs. Allà fèiem el paller ,
davant la barraca i el porxo. Posàvem la palla més fina (boll) a sobre de la
palla més llarga perquè quan plogués no quedés mullada.
D’allà cada dia si necessitàvem palla per donar menjar als animals,
agafàvem un sac que després barrejàvem amb alfals o bé amb la civada
tendra , també els donàvem garrofes.
Hi havia molts que no feien el paller, portaven la palla a la pallissa (lloc
destinat a guardar-hi la palla i que pot ésser un cobert o un departament
de l’estable). Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla.
A l’ombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaç després de dinar
per fer la migdiada.
EL MOLÍ
De la màquina de Cal Simón el blat sortia directe cap el sac i així anaves
omplint tots els sacs.
Els sacs es portaven cap el molí i després en sacs de farina cap a casa, a
l’habitació de la farina on també hi havia l’arròs, serves i productes de la
terra (del Querol) que maduraven aquí.
EL PA
El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans, per cada quilo de farina,
ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos, s’anava a
recollir un cop o dos a la setmana.
Recordo que després de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre
de blat de moro), jo era petit i no volia pa blanc, volia pa negre.
L’ADOB
Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedaven,es
giraven i quan feia una pluja es llaurava perquè estava més tou, es tiraven
els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar.
La palla barrejada amb el verd, amb alfals i a l’hivern amb la civada tendra
no solament servia per donar aliment als animals, la que sobrava es tirava
als peus del cavall i li servia de jaç per dormir.
Al cap d’un temps com que allà l’animal orinava i defecava, amb la forca es
netejava , es treia i es col•locava a un cantó de l’estable, es feia un
badiguer (pila), perquè s’anés descomponent i es formessin els fems,
plegats amb les fulles d’enciam, bròquil (tot el que era vegetal) i quan hi
havia una bona pila es carregava al carro i servia d’adob pel camp i els
arbres.
En aquella època hi havia qui anava amb el carro per la carretera, que
estava molt transitada pels animals, agafant els fems del cavall.
El pagès ecològic feia servir restes vegetals , palla i fems per retornar a la
terra els nutrients en forma de compost.

More Related Content

What's hot

Es pinaret power point
Es pinaret power pointEs pinaret power point
Es pinaret power point
MIGJORN
 
Animals de la granja
Animals de la granjaAnimals de la granja
Animals de la granja
monik3mng
 
Els cavalls
Els cavallsEls cavalls
Els cavalls
MiguelAngelMari
 
SOLUCIONARI SET.30
SOLUCIONARI SET.30SOLUCIONARI SET.30
SOLUCIONARI SET.30
Mireia Castro
 
Poema joana raspall
Poema joana raspallPoema joana raspall
Poema joana raspall
mercejulia1970
 
De què treballava l’avi del meu avi
De què treballava l’avi del meu aviDe què treballava l’avi del meu avi
De què treballava l’avi del meu avi
Teresa Figueras Aumatell
 
Colònies 3r de Primària
Colònies 3r de PrimàriaColònies 3r de Primària
Colònies 3r de Primària
neustrumpet
 
Oficis d’abans
Oficis d’abansOficis d’abans
Oficis d’abans
PDMZ
 
La llegenda de Sant Jordi 1rB
La llegenda de Sant Jordi 1rBLa llegenda de Sant Jordi 1rB
La llegenda de Sant Jordi 1rB
Abel Ferrater
 
El cavall
El cavallEl cavall
El cavall
5ap2
 
Espècies autòctones ramaderes catalanes
Espècies autòctones ramaderes catalanesEspècies autòctones ramaderes catalanes
Espècies autòctones ramaderes catalanes
Josep Martí
 
Colònies de 3r de Primària
Colònies de 3r de PrimàriaColònies de 3r de Primària
Colònies de 3r de Primària
neustrumpet
 
El molí d'Aransa
El molí d'AransaEl molí d'Aransa
El molí d'Aransa
Gemma Bach González
 
Carnesoltes presentació
Carnesoltes presentacióCarnesoltes presentació
Carnesoltes presentació
SerradePrades
 

What's hot (17)

Es pinaret power point
Es pinaret power pointEs pinaret power point
Es pinaret power point
 
Animals de la granja
Animals de la granjaAnimals de la granja
Animals de la granja
 
Els cavalls
Els cavallsEls cavalls
Els cavalls
 
Poble medieval
Poble medievalPoble medieval
Poble medieval
 
SOLUCIONARI SET.30
SOLUCIONARI SET.30SOLUCIONARI SET.30
SOLUCIONARI SET.30
 
Poema joana raspall
Poema joana raspallPoema joana raspall
Poema joana raspall
 
De què treballava l’avi del meu avi
De què treballava l’avi del meu aviDe què treballava l’avi del meu avi
De què treballava l’avi del meu avi
 
Colònies 3r de Primària
Colònies 3r de PrimàriaColònies 3r de Primària
Colònies 3r de Primària
 
Oficis d’abans
Oficis d’abansOficis d’abans
Oficis d’abans
 
La llegenda de Sant Jordi 1rB
La llegenda de Sant Jordi 1rBLa llegenda de Sant Jordi 1rB
La llegenda de Sant Jordi 1rB
 
El cavall
El cavallEl cavall
El cavall
 
Espècies autòctones ramaderes catalanes
Espècies autòctones ramaderes catalanesEspècies autòctones ramaderes catalanes
Espècies autòctones ramaderes catalanes
 
Viatge
ViatgeViatge
Viatge
 
Colònies de 3r de Primària
Colònies de 3r de PrimàriaColònies de 3r de Primària
Colònies de 3r de Primària
 
El molí d'Aransa
El molí d'AransaEl molí d'Aransa
El molí d'Aransa
 
La pagesia
La pagesiaLa pagesia
La pagesia
 
Carnesoltes presentació
Carnesoltes presentacióCarnesoltes presentació
Carnesoltes presentació
 

Viewers also liked

Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtualPpt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
PabloMusa
 
UBAS
UBASUBAS
UBAS
Marcela
 
Romulo
RomuloRomulo
Primera guai senaaa[1]
Primera guai senaaa[1]Primera guai senaaa[1]
Primera guai senaaa[1]
valeria
 
Primero lo primero
Primero lo primeroPrimero lo primero
Primero lo primero
sabbyval
 
Componentes del E-studio
Componentes del E-studioComponentes del E-studio
Componentes del E-studio
Universidad de Concepcion
 
Quebrangulo
QuebranguloQuebrangulo
Quebrangulo
Quebrangulo
 
No estas solo
No estas soloNo estas solo
No estas solo
soyborderline.com
 
Guia 5
Guia 5Guia 5
El rottweiler
El rottweilerEl rottweiler
El rottweiler
MaySt
 
Putumayo todos
Putumayo todosPutumayo todos
Putumayo todos
Ciudadano Activo
 
La Celula Ok
La Celula OkLa Celula Ok
La Celula Ok
Moreliano780
 
Procedimiento De La Pizza
Procedimiento De La PizzaProcedimiento De La Pizza
Procedimiento De La Pizza
johanna
 
Paperoo
PaperooPaperoo
Pagina web... (fil eminimizer)
Pagina web... (fil eminimizer)Pagina web... (fil eminimizer)
Pagina web... (fil eminimizer)
guest7816b7
 
Trabajo lengua. novela desde 1936
Trabajo lengua. novela desde 1936Trabajo lengua. novela desde 1936
Trabajo lengua. novela desde 1936
mjolengua
 
Gibran yloshijos
Gibran yloshijosGibran yloshijos
Gibran yloshijos
bernal27
 
Proyecto final
Proyecto finalProyecto final
Proyecto final
iue
 

Viewers also liked (20)

Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtualPpt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
Ppt emilio morales pablo musaCurso uc virtual
 
UBAS
UBASUBAS
UBAS
 
Sial mtl avril09 fCo
Sial mtl avril09 fCoSial mtl avril09 fCo
Sial mtl avril09 fCo
 
Romulo
RomuloRomulo
Romulo
 
Primera guai senaaa[1]
Primera guai senaaa[1]Primera guai senaaa[1]
Primera guai senaaa[1]
 
Primero lo primero
Primero lo primeroPrimero lo primero
Primero lo primero
 
Componentes del E-studio
Componentes del E-studioComponentes del E-studio
Componentes del E-studio
 
Quebrangulo
QuebranguloQuebrangulo
Quebrangulo
 
No estas solo
No estas soloNo estas solo
No estas solo
 
Guia 5
Guia 5Guia 5
Guia 5
 
El rottweiler
El rottweilerEl rottweiler
El rottweiler
 
Putumayo todos
Putumayo todosPutumayo todos
Putumayo todos
 
La Celula Ok
La Celula OkLa Celula Ok
La Celula Ok
 
Procedimiento De La Pizza
Procedimiento De La PizzaProcedimiento De La Pizza
Procedimiento De La Pizza
 
Paperoo
PaperooPaperoo
Paperoo
 
Pagina web... (fil eminimizer)
Pagina web... (fil eminimizer)Pagina web... (fil eminimizer)
Pagina web... (fil eminimizer)
 
Web2.0images
Web2.0imagesWeb2.0images
Web2.0images
 
Trabajo lengua. novela desde 1936
Trabajo lengua. novela desde 1936Trabajo lengua. novela desde 1936
Trabajo lengua. novela desde 1936
 
Gibran yloshijos
Gibran yloshijosGibran yloshijos
Gibran yloshijos
 
Proyecto final
Proyecto finalProyecto final
Proyecto final
 

Similar to Del blat al pa

L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
mambla
 
Lucia, rut, marta, laia i mar
Lucia, rut, marta, laia i marLucia, rut, marta, laia i mar
Lucia, rut, marta, laia i mar
Lesescoles
 
Prehistòrics
PrehistòricsPrehistòrics
Prehistoria 1
Prehistoria 1Prehistoria 1
Prehistoria 1
rogembak
 
Del Blat Al Pa
Del Blat Al PaDel Blat Al Pa
Del Blat Al Pa
riuiserra
 
La Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rtLa Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rt
martin_ros
 
Una mica de tot marina i laura àfrica copia
Una mica de tot marina i laura àfrica   copiaUna mica de tot marina i laura àfrica   copia
Una mica de tot marina i laura àfrica copia
escolapompeufabra
 
Lectures complementàries 5è
Lectures complementàries 5èLectures complementàries 5è
Lectures complementàries 5è
lorena_4
 
Primaria1r a 3r gener
Primaria1r a 3r generPrimaria1r a 3r gener
Primaria1r a 3r gener
FedacStAndreuCSuperior
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
lgalbany
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
lgalbany
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
lgalbany
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
Escola Santa Anna
 
1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat
Iñaki Villanueva Gago
 

Similar to Del blat al pa (20)

Segar i batre
Segar i batreSegar i batre
Segar i batre
 
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
 
Lucia, rut, marta, laia i mar
Lucia, rut, marta, laia i marLucia, rut, marta, laia i mar
Lucia, rut, marta, laia i mar
 
Pan
PanPan
Pan
 
Pan
PanPan
Pan
 
Pan
PanPan
Pan
 
Prehistòrics
PrehistòricsPrehistòrics
Prehistòrics
 
Prehistoria 1
Prehistoria 1Prehistoria 1
Prehistoria 1
 
Del Blat Al Pa
Del Blat Al PaDel Blat Al Pa
Del Blat Al Pa
 
La Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rtLa Prehistòria. 3r i 4rt
La Prehistòria. 3r i 4rt
 
Cançoner p5
Cançoner p5Cançoner p5
Cançoner p5
 
Una mica de tot marina i laura àfrica copia
Una mica de tot marina i laura àfrica   copiaUna mica de tot marina i laura àfrica   copia
Una mica de tot marina i laura àfrica copia
 
Lectures complementàries 5è
Lectures complementàries 5èLectures complementàries 5è
Lectures complementàries 5è
 
Primaria1r a 3r gener
Primaria1r a 3r generPrimaria1r a 3r gener
Primaria1r a 3r gener
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
 
ENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVISENQUESTES ALS AVIS
ENQUESTES ALS AVIS
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
Oficis medievals
Oficis medievalsOficis medievals
Oficis medievals
 
1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat1r congrés bassa can cardús acabat
1r congrés bassa can cardús acabat
 

More from Dora Luque Río

Slide Inauguració obres 11-12-2022.docx
Slide Inauguració obres 11-12-2022.docxSlide Inauguració obres 11-12-2022.docx
Slide Inauguració obres 11-12-2022.docx
Dora Luque Río
 
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docxOBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
Dora Luque Río
 
Assemblea parròquia octubre 2021
Assemblea parròquia octubre 2021Assemblea parròquia octubre 2021
Assemblea parròquia octubre 2021
Dora Luque Río
 
Cassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climentCassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climent
Dora Luque Río
 
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregatEnquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
Dora Luque Río
 
32 barraques restaurades
32 barraques restaurades32 barraques restaurades
32 barraques restaurades
Dora Luque Río
 
Corpus Christi
Corpus ChristiCorpus Christi
Corpus Christi
Dora Luque Río
 
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. castMissatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
Dora Luque Río
 
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
Dora Luque Río
 
Pous de muntanya
Pous de muntanyaPous de muntanya
Pous de muntanya
Dora Luque Río
 
Construccions slide
Construccions slideConstruccions slide
Construccions slide
Dora Luque Río
 
Ocells de sant climent 2 b
Ocells de sant climent 2 bOcells de sant climent 2 b
Ocells de sant climent 2 b
Dora Luque Río
 
Ocellsdesantcliment 200420075704
Ocellsdesantcliment 200420075704Ocellsdesantcliment 200420075704
Ocellsdesantcliment 200420075704
Dora Luque Río
 
San climent de llobregat
San climent de llobregatSan climent de llobregat
San climent de llobregat
Dora Luque Río
 
Barraques de pedra seca
Barraques de pedra secaBarraques de pedra seca
Barraques de pedra seca
Dora Luque Río
 
Slideshare les comes(4)
Slideshare les comes(4)Slideshare les comes(4)
Slideshare les comes(4)
Dora Luque Río
 
Mina de les comes (3)
Mina de les comes (3)Mina de les comes (3)
Mina de les comes (3)
Dora Luque Río
 
Mina de Les Comes (2)
Mina de Les Comes (2)Mina de Les Comes (2)
Mina de Les Comes (2)
Dora Luque Río
 
Mina de les comes
Mina de les comesMina de les comes
Mina de les comes
Dora Luque Río
 
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGATBARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
Dora Luque Río
 

More from Dora Luque Río (20)

Slide Inauguració obres 11-12-2022.docx
Slide Inauguració obres 11-12-2022.docxSlide Inauguració obres 11-12-2022.docx
Slide Inauguració obres 11-12-2022.docx
 
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docxOBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
OBRES REALITZADES AL CONJUNT PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT.docx
 
Assemblea parròquia octubre 2021
Assemblea parròquia octubre 2021Assemblea parròquia octubre 2021
Assemblea parròquia octubre 2021
 
Cassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climentCassoletes al terme de sant climent
Cassoletes al terme de sant climent
 
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregatEnquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
Enquesta sobre la gent gran de sant climent de llobregat
 
32 barraques restaurades
32 barraques restaurades32 barraques restaurades
32 barraques restaurades
 
Corpus Christi
Corpus ChristiCorpus Christi
Corpus Christi
 
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. castMissatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
Missatge bisbes cee pasqua del malalt 2020. cast
 
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
Basses, Dipòsits, Mines i Safareigs.
 
Pous de muntanya
Pous de muntanyaPous de muntanya
Pous de muntanya
 
Construccions slide
Construccions slideConstruccions slide
Construccions slide
 
Ocells de sant climent 2 b
Ocells de sant climent 2 bOcells de sant climent 2 b
Ocells de sant climent 2 b
 
Ocellsdesantcliment 200420075704
Ocellsdesantcliment 200420075704Ocellsdesantcliment 200420075704
Ocellsdesantcliment 200420075704
 
San climent de llobregat
San climent de llobregatSan climent de llobregat
San climent de llobregat
 
Barraques de pedra seca
Barraques de pedra secaBarraques de pedra seca
Barraques de pedra seca
 
Slideshare les comes(4)
Slideshare les comes(4)Slideshare les comes(4)
Slideshare les comes(4)
 
Mina de les comes (3)
Mina de les comes (3)Mina de les comes (3)
Mina de les comes (3)
 
Mina de Les Comes (2)
Mina de Les Comes (2)Mina de Les Comes (2)
Mina de Les Comes (2)
 
Mina de les comes
Mina de les comesMina de les comes
Mina de les comes
 
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGATBARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
BARRAQUES DE PEDRA SECA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
 

Del blat al pa

  • 1. DEL BLAT AL PA INTRODUCCIÓ La família pagesa ha estat durant segles un dels pilars sobre els quals es va construir aquest país. Sense una mà agrícola desenvolupada no hagués nascut la industrialització que va caracteritzar Catalunya. La branca primària amb el seu treball i el seu esforç evolutiu són els nostres referents que cal no oblidar. Els treballs al camp eren diversos i ocupaven tot l’any segons la climatologia, que marcava el fer i desfer de cada dia. LLAURAR LA TERRA El terreny s’havia de llaurar amb l’arada, es a dir remenar la terra, airejar- la, deixar-la a punt per sembrar. Hi havia varies menes d’arades: la romana, també l’arada normal, un altra de mitja lluna,...
  • 2. Passàvem el rascla amb el cavall i després els corrons, perquè la terra quedés aixafada i no perdés la humitat, anàvem treballant de manera que els rasclets o l’engreda destriava la terra, eren cinc o sis punxes. A baix a Marina fèiem cada any dues mujades de blat. Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia. Equival a 4.896,5 m2. Abans de fer el blat, el camp de les Filipines era tot de pereres i al voltant de jonquills , que l’àvia ja els venia a les parades de la Rambla de les flors a Barcelona. LA SEMBRA Cap al novembre i desembre es feia la sembra, no fèiem solcs, es sembrava a la plana, més tard fèiem el cavallons. Escampàvem les llavors a mà i l’ agafàvem d’un sac que teníem penjat al costat. La llavor la guardàvem de l’any anterior, recordo que després vam canviar per un blat rus que no tenia arestes, deien que era més productiu. REGAR Regàvem amb l’aigua del vall. Trèiem l’aigua amb un motor antic, un Salvatella, que també fèiem servir per regar l’arròs. Una vegada amb aquest motor vam fer una portadora d’anguiles, perquè el motor xuclava l’aigua del vall i sortien les anguiles a dojo.
  • 3. SEGAR Diu la dita: “Per Sant Joan , garbes al camp”. O sigui que arribat el juny era el temps de la sega, es treballava de sol a sol, els pagesos i les pageses s’aixecaven de matinada, quan encara era fosc i agafaven el carro ja sigui per anar al camp o per vendre a ciutat. Recordo que el pare em va explicar que una vegada anant amb el carro a vendre a Barcelona, es va quedar adormit i quan va despertar el cavall ja l’havia portat al mercat. Antigament la sega la feien amb la falç, però més cap aquí i inclús abans de la guerra ja segaven amb el volant, és igual que la falç però més gran, la falç va amb serra i el volant va amb un tall, era més ràpid perquè segaven, li donaven la volta al blat i feien la garba, el nus i deixaven les garbes al darrere. Quan estava tot sec s’apilaven les garbes en garberes. Fent garbes
  • 4. Garberes Es deixava assecar una mica, no gaire, després carregaven el carro. Les garbes es traginaven amb la forca, anaven molt amunt i el que hi havia a dalt les anava posant bé. Col•locar les garbes era tot un art. BATRE El batre consisteix en aixafar les espigues per separar el gra de la palla. Portàvem el carro a Cal Simón, quan arribàvem les garbes anaven directe cap a la màquina, que feia la feina de destriar el gra de la palla, per un cantó sortia el gra i per l’altre la palla i el boll. El juliol era el temps més adequat per fer aquestes feines, perquè fa més calor i fa aire, a diferència de l’agost. “Al mes de juliol, a l’era hi fa bon sol”.
  • 5. A L’ERA Contemporàniament hi havia gent que feia la batuda manualment, estenien les garbes a l’era, es deixaven assecar les espigues, es girava la batuda, a continuació passaven els animals per sobre i al mateix temps es passava el corró per anar aixafant, fins a quedar tot pla. Després amb la forca havien de treure la palla més llarga, deixant el gra i el boll, que era la palla més fina, per treure-la al final. La polseguera que es formava era impressionant.
  • 6. EL PALLER Amb la palla separada del gra, enfilàvem cap al Llanàs. Allà fèiem el paller , davant la barraca i el porxo. Posàvem la palla més fina (boll) a sobre de la palla més llarga perquè quan plogués no quedés mullada. D’allà cada dia si necessitàvem palla per donar menjar als animals, agafàvem un sac que després barrejàvem amb alfals o bé amb la civada tendra , també els donàvem garrofes. Hi havia molts que no feien el paller, portaven la palla a la pallissa (lloc destinat a guardar-hi la palla i que pot ésser un cobert o un departament de l’estable). Era un dels llocs preferits dels nens per jugar entre la palla. A l’ombra del paller tiraves la palla i et feies un bon jaç després de dinar per fer la migdiada. EL MOLÍ De la màquina de Cal Simón el blat sortia directe cap el sac i així anaves omplint tots els sacs.
  • 7. Els sacs es portaven cap el molí i després en sacs de farina cap a casa, a l’habitació de la farina on també hi havia l’arròs, serves i productes de la terra (del Querol) que maduraven aquí. EL PA El pa el feien en el Forn del Mig de Viladecans, per cada quilo de farina, ells es quedaven un quart i a canvi ens feien pans de dos quilos, s’anava a recollir un cop o dos a la setmana. Recordo que després de la guerra hi havia el pa de racionament (pa negre de blat de moro), jo era petit i no volia pa blanc, volia pa negre.
  • 8. L’ADOB Quan el camp estava segat es tapava amb els rostolls que quedaven,es giraven i quan feia una pluja es llaurava perquè estava més tou, es tiraven els fems i es tornava a llaurar per deixar-lo a punt per sembrar. La palla barrejada amb el verd, amb alfals i a l’hivern amb la civada tendra no solament servia per donar aliment als animals, la que sobrava es tirava als peus del cavall i li servia de jaç per dormir. Al cap d’un temps com que allà l’animal orinava i defecava, amb la forca es netejava , es treia i es col•locava a un cantó de l’estable, es feia un badiguer (pila), perquè s’anés descomponent i es formessin els fems, plegats amb les fulles d’enciam, bròquil (tot el que era vegetal) i quan hi havia una bona pila es carregava al carro i servia d’adob pel camp i els arbres. En aquella època hi havia qui anava amb el carro per la carretera, que estava molt transitada pels animals, agafant els fems del cavall. El pagès ecològic feia servir restes vegetals , palla i fems per retornar a la terra els nutrients en forma de compost.