2. +
Índex
L’Empelt
Justificació del títol
Argument
Personatges
Punt de Vista
Agonia
Justificació del títol
Argument
Personatges
Punt de Vista
4. +
Justificació del títol
Empelt: “Acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca,
etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti
com una sola planta.”
El títol del conte fa referència a “l’empelt” que va fer el vell
Ordis amb la pitjor dona del poble, fruit del qual en va sortir el
petit Ordis, un fill desgraciat i perdulari.
5. +
Argument
En Pau, el sereno del poble, avisa al Noi Ordis que hi ha algú que li està
intentant robar els gallines, però no li fa cas. Al matí següent al
mercat, el Noi Ordis i el seu germanastre el Petit Ordis es troben i el
Petit Ordis li demana al seu germanastre si li pot donar llenya i el Noi
Ordis li diu que passi per casa seva a buscar la que li faci falta.
Aquella mateixa nit i seguint els consells del sereno, el Noi Ordis surt
a revisar els voltants de casa seva i troba que al graner hi ha una
finestra que no tanca bé i que ha estat arreglada per tal de que s’hi
pugui accedir des de fora. Al trobar-se amb aquesta situació el Noi
Ordis decideix fer guàrdia al graner per saber qui es la persona que li
vol entrar a robar el blat i descobreix que es el seu germanastre
petit. El Noi Ordis tenia intenció de matar-lo però al saber que era en
Petit Ordis, la seva consciència li ho va impedir i li va perdonar la
vida. Quan el Petit Ordis va haver marxat, el Noi Ordis, desesperat, es
va posar a plorar com una criatura amb el cap entre les mans.
6. +
Personatges
Noi Ordis: És el fill del Vell Ordis. És un home centrat i
treballador, sempre ajuda al seu germà tot i que aquest no
s’ho mereixi.
Petit
Ordis: És el germà del Noi Ordis i el fill de l’avi Ordis,
no es gaire apreciat al poble i la gent el tracta com un
desgraciat.
Pau (el sereno): Avisa a en Noi Ordis que hi ha algú que li
està intentant entrar a robar al graner.
Avi
Ordis: Va quedar vidu als 40 anys amb un fill de 12 (Noi
Ordis) i es va embolicar amb la pitjor dona del poble amb la
qual va tenir un fill el Petit Ordis.
7. +
Punt de vista
Narrador en 3ª persona, omniscient.
9. +
Justificació del títol
La
muller d’en Minguet (la Bel) està patint una malaltia
què li acaba desencadenant la mort.
L’agonia és el període de transició entre la vida i la mort
que apareix en la fase final de moltes malalties.
La frustració i els sentiments d’en Minguet quan
s’assabenta de que la seva dona el va enganyar amb el
metge (el senyor Ramón) i l’hereu (el gran dels seus dos
fills) no és seu, sinó, fruit del senyor Ramón i la Bel.
10. +
Argument
La Bel, la dona d’en Minguet, està estirada al llit, malalta i
agonitzant perquè la seva hora arriba. En un moment de
lucidesa , aquesta, seguint consell del rector, decideix
confessar-li al seu marit que l’havia enganyat casant-se, per
obligació, amb un altre home, el senyor Ramón, el metge que
cuida d’ella. A més, van tenir un fill, l’hereu (el fill gran) I en
Minguet s’havia pensat tota la vida que el nen era seu.
Abans, però, la Bel demanà al seu marit que la perdonés, pel
pecat, i després d’haver-li explicat el que succeí,li demanà el
perdó del senyor Ramón també, que tot just arribava a la casa.
Seguidament, la Bel, morí.
11. +
Personatges (I)
Principals:
En Minguetes el marit de la Bel, la dona que està malalta, és el
que ha estat la víctima de la mentida. És quinze anys més gran que
la seva dona, lleig i fou molt poc desitjat entre les dones.
La Bel, és la dona d’en Minguet, fou dona i amant del senyor
Ramón. És una dona molt bonica, quinze anys més jove que el seu
marit i havia estat molt desitjada entre els homes. Els dos fills que
té, el més gran es d’en Ramón I el petit d’en Minguet.
* La Bel i en Minguet són cosins.
12. +
Personatges (II)
Secundaris:
El senyor Ramón és el metge que tracta a la Bel amb una atenció
especial ja que, al llarg del conte descombrim , gràcies a la
confessió de la Bel, que ell és el pare de l’hereu perquè, just abans
de que aquesta és cases amb en Minguet, el senyor Ramón l’havia
deixat embarassada ja que la Bel, abans de casar-se, treballava a
casa del senyor Ramón.
L’hereu o fill gran és d’en senyor Ramón I la Bel. Té més
comoditats que el seu germanastre petit i es fan més sacrificis per
ell.
El fill petit és d’en Minguet I de la Bel. El menyspreen I no li fan
gaire cas.
13. +
Punt de vista
El narrador és
en 3ª persona del singular, extern,
omniscient I partidista.