Primer dossier per a 3r.ESO dedicat a l'época moderna: canvis i continuïtats amb l'edat mitjana, els descobriments geogràfics,l'humanisme,el Renaixement.

1. 3r.
ESO
Professor:
Ferran
Gonzàlez
ELS
TEMPS
MODERNS
(SEGLES
XV-XVI)

2. Els temps moderns (XV-XVI) 2
ELS TEMPS MODERNS (SEGLES XV I XVI)
1.1.Els temps moderns: canvis i
continuïtats
L’Edat Moderna és el període de la
història d’Europa que va des del
descobriment d’Amèrica (1492) a la
Revolució Francesa (1789).
a) Canvis respecte a l’Edat
Mitjana:
 L´ampliació de l’espai
geogràfic conegut pels
europeus.
 Un considerable avenç de les idees científiques i
sobre l’univers, juntament amb la invenció de la
impremta.
 Una manera diferent d’entendre el món.
 La divisió religiosa d’Europa, desencadenada per les
idees i les protestes d’un frare anomenat Martí Luter i
els seus seguidors.
b) Continuïtats respecte l’Edat
Mitjana:
 La major part de la gent treballava i
vivia al camp.
 Les maneres de treballar la terra i la
tecnologia agrària.
 Les fams i les caresties periòdiques
per manca d’aliments.
 La pervivència del feudalisme.
Conscients de la importància d’aquests
canvis, alguns intel.lectuals del segle XV
van qualificar la seva època com a
moderna per comparació als segles
medievals.
1.2. L’ampliació del món conegut: els
descobriments geogràfics
Al començament del segle XV, el món que coneixien els
europeus i les europees es reduïa a Europa, la costa del nord
d’Àfrica i el centre i el sud d’Àsia.
Va ser durant l’Edat Moderna quan s’amplia l’espai geogràfic:
 s’entra en contacte amb Amèrica.
 es coneix bona part d’Àfrica i Àsia.
 es fa la primera volta al món.
L’Edat Moderna comença amb el
descobriment d’Amèrica el 1492.
A la foto, planisferi de Cantino
1502, la primera carta (que es
conserva) mostrant les
exploracions de Colom per
l'Amèrica Central, Corte-Real a
Terranova, Gama a l'Índia i Cabral
al Brasil.
La Revolució Francesa marca la fi
de l’Edat Moderna i l’inici de
l’Edat contemporània. A la foto un
gravat de la presa de la Bastilla el
14 de juliol de 1789.

3. Els temps moderns (XV-XVI) 3
Aquests descobriments van ser portats a terme
per Portugal, Castella, França, Anglaterra i
Països Baixos.
2.1 Portugal: capdavanter dels descobriments
Els portuguesos foren els primers protagonistes
dels descobriments geogràfics. El príncep Enric
de Portugal, conegut com el navegant va crear
una escola naval i va impulsar les expedicions
marítimes. Fets importants:
 L’any 1432 els portuguesos ja havien
descobert i ocupat les illes Açores i
Madeira.
 L’any 1487 Bartolomeu Dias va arribar al
cap d’Àfrica del Sud, que va ser anomenat
de Bona Esperança.
 L’any 1498 sota el comandament de
Vasco de Gama, els portuguesos van arribar a
Calicut(costa d’Índia).
Com a resultat de tot això quedava oberta una nova ruta
comercial que seguia el següent recorregut:Lisboa, Açores,
illes del Cap Verd, cap de Bona Esperança, Mombasa i
Calicut.
2.2 El descobriment d’Europa del
Nou Món
L’any 1487, el regne de Castella
havia ocupat les illes Canàries.
Cristòfor Colom (navegant d’origen
desconegut). Creia que la terra era
esfèrica i que el seu diàmetre era un
terç més petit del que és en realitat.
Per això va presentar el projecte al
rei Joan de Portugal de navegar cap
a l’oest per arribar a l’Índia i no li va
fer cas. Aquesta iniciativa va ser
acceptada pels Reis Catòlics l’any
1492.
El dia 3 d’agost de 1492, Colom sortí
del Port de Palos de Moguer
(Huelva) amb els germans Pinzón en dues caravel.les (la
Pinta i la Niña) i una nau(la Santa Maria). Va fer escala a les
illes Canàries i es va endinsar a l’oceà Atlàntic. El 12
d’octubre de 1492 arribaren a l’illa de Guanahaní (arxipèlag
de les Bahames). Va recórrer Cuba i Haití i va tornar a
Barcelona.
Mapa que mostra els viatges de
l’explorador portuguès Vasco de
Gama al voltant del continent
africà fins arribar a l’Índia.

4. Els temps moderns (XV-XVI) 4
Aleshores els Reis Catòlics demanaren al papa el
reconeixement de la
incorporació de les terres
descobertes per Colom. S’obrí un
conflicte amb Portugal que es va
resoldre mitjançant el tractat de
Tordesillas, en el qual s’establí
una línia situada al meridià 46º
oest. Les terres situades a l’est
d’aquest meridià quedarien sota
el domini portuguès i les que es
trobessin a l’oest, en mans de
Castella.
Cristòfor Colom en el segon
viatge va arribar a les illes de
Montserrat, Dominica i Puerto
Rico. En el tercer viatge va
arribar a la illa Trinitat i a la costa
de Veneçuela.
En tots aquests viatges Colom i
els seus homes es pensaven
haver arribat a Àsia i van posar a
aquelles terres el nom d’Índies.
El descobriment decisiu per demostrar que les índies no eren
Àsia el va realitzar Vasco Nuñez de Balboa, que va travessar
a peu l’istme de Panamà i va descobrir l’oceà Pacífic.
S´havia demostrat que per arribar a Àsia, calia continuar
navegant cap a l’oest per aquest nou oceà..
2.3 La primera volta al món
A partir del descobriment europeu del Nou Món, tant la
Corona de Castella com Portugal es van llançar a la
conquesta i a la colonització de l’Amèrica del Sud i Central.
Els anglesos i francesos se centraren en Amèrica del Nord.
L’any 1515, una nova expedició comandada per Magalhaes,
que a través del sud del Nou Continent(estret que després es
dirà de Magallanes) va arribar a l’oceà Pacífic. Va ser una
navegació molt difícil per aquest oceà que era més gran del
que es pensaven. Van arribar a les illes Filipines i Mariannes.
Allí Magallanes va morir amb un enfrontament amb els
indígenes. Juan Sebastián el Cano es va haver de fer càrrec
de l’expedició i va poder retornar a la Península Ibèrica.
Aquest viatge fou important per diferents raons:s’havia fet la
primera volta al món, s’havia provat l’existència d’un nou
continent i s’havia demostrat l’esfericitat de la Terra.
Esquema d’una
caravel·la.(audiovisual)
El 1519 el navegant portuguès
Fernando Magallanes (foto a
dalt),va iniciar la que seria la
primera volta al món.(audiovisual) El
viatge va estar ple de dificultats.
Magallanes moriria en el seu
transcurs i el
completaria
un dels seus
capitans,
Juan
Sebastián
Elcano.(foto
dreta)

5. Els temps moderns (XV-XVI) 5
3. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DELS
DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
3.1 Les causes
El comerç més rendible a l’època medieval era el que es feia
amb l’Orient:la Xina, el Japó i l’Índia. Els productes que
donaven més beneficis eren les espècies, els quals arribaven
a Venècia des d’on es distribuïen per Europa.
Aquest comerç va entrar en crisi a causa de la conquesta de
Constantinoble pels turcs.
La primera causa va ser la busca de noves rutes marítimes
que arribessin a les Índies sense passar per la zona turc
Una altra causa va ser l’impacte provocat en la imaginació i
mentalitat d’aquells europeus per les aventures de coneguts
viatgers a l’Orient, com ara el comerciant Marco Polo.(enllaç web)
La tercera causa van ser els avenços científics i tècnics(els
vaixells es van perfeccionar), els nous instruments
d’orientació com la brúixola i els progressos de la cartografia.
3.2 Les conseqüències
Quan els descobridors castellans arribaren a Amèrica, van
entrar en contacte sobretot amb dues civilitzacions: l’imperi
asteca (actual Mèxic) i l’imperi inca (altiplans de la serralada
dels Andes). Aquests pobles van ser sotmesos pels
Itinerari de la
primera volta al món
realitzada per
Magallanes i
finalitzada per
Elcano.
L’astrolabi (enllaç web) serveix per a
mesurar la latitud aproximada a la
que s’està navegant. A la foto, un
astrolabi del s.XVI.
La brúixola (audiovisual) serveix per
mantenir el rumb quan
s’abandona la línia de la costa. A
la foto, brúixola del s. XV.

6. Els temps moderns (XV-XVI) 6
conqueridors: Hernan Cortés (al nord del
continent) i Francisco Pizarro (al sud).
El primer resultat dels descobriments va
ser, per tant, la formació dels imperis
colonials :l´hispànic, el portuguès, el
britànic i el francès. Això va comportar tres
grans conseqüències:
a) Augment del comerç i el
desplaçament d’aquesta activitat
econòmica del Mediterrani a
l’Atlàntic. Això va provocar la crisi
dels ports mediterranis i l’expansió
d’altres com Sevilla, Lisboa, Londres
i Anvers. També va contribuir a
l’enriquiment de la burgesia
comercial de les ciutats atlàntiques.
Els colonitzadors explotaren l’or i la
plata i introduïren a Europa
productes agrícoles americans com
el blat de moro, la patata i el tabac. Van organitzar
l’agricultura al nou continent en grans
plantacions.
c) L’excedent de població europea s’adreçava al
nou continent.
d) Gran mortaldat dins de la població indígena
per la transmissió de noves malalties contra
les quals no hi estaven immunitzats i per la
duresa dels treballs.
Els indígenes van ser substituïts pels esclaus
de l’Àfrica occidental. Els europeus van
imposar la seva cultural i van anihilar les
aportacions de les civilitzacions anteriors,
anomenades precolombines.
4. L’AMPLIACIÓ I LA DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT
Al mateix temps que s’ampliaven els horitzons geogràfics
s’anaven eixamplant els coneixements científics i tècnics. Cal
destacar-ne dos: la impremta i la nova concepció de l’univers.
4.1 La impremta (enllaç web)
Fins al segle XV, els llibres s’havien de copiar a mà. A mitjan
segle XV, l’alemany Johan Gutenberg va inventar un sistema
que permetia reproduir molt més ràpidament els llibres:la
impremta (foto a la dreta).
L’arribada dels europeus a terres
desconegudes acabaria
provocant una gran mortaldat
entre els indígenes: guerres,
fams, epidèmies... A la foto,
gravat on es representa l’arribada
d’Hernan Cortés a les costes de
Mèxic.

7. Els temps moderns (XV-XVI) 7
4.2 Una nova concepció de l’univers
Durant l’Edat Mitjana, la visió de l’univers es va caracteritzar
pel geocentrisme (video),és a dir, per la teoria segons la qual la
Terra estava situada al centre de l’univers i tots el sastres
giraven al seu voltant.
Nicolau Copèrnic (enllaç web) va arribar a la conclusió que el
Sol és el centre de l’univers i que la Terra té un moviment de
rotació diari i un altre de translació anual al voltant del Sol.
Aquesta teoria s’anomenava heliocèntrica i va significar un
canvi revolucionari. Establia que el treball de la ciència se
centrava en l’estudi dels fets a partir de l’observació i en la
formulació de lleis capaces d’explicar aquests fets. Neixen
les bases de la revolució científica.
El sistema de Copèrnic fou perfeccionat per Johannes
Kepler que va defensar que les òrbites del sastres eren
el.líptiques i per Galileu Galilei que va confirmar la
teoria heliocèntrica a través de l’observació.
Amb Galileu va néixer la ciència moderna, una nova
manera de veure el món basada en l’observació
intel.ligent de la natura, el mètode experimental i la
formulació de les teories físiques d’acord amb els fets
reals.
5.LA REFORMA PROTESTANT
La Reforma protestant és el moviment de trencament de la
unitat del cristianisme iniciat al segle XVI a l’Europa
occidental i que va dividir els cristians en dos grans blocs: els
catòlics (també anomenats papistes) i els protestants.
5.1 La crisi de l’Església
Des de finals de l’ Edat Mitjana, els europeus experimentaren
una aguda inquietud davant la mort i la salvació de la seva
ànima. Per salvar l’ànima o intercedir per les ànimes dels
difunts, es confiava en les pregàries del clergat i les
indulgències (actes mitjançant els quals les persones podien
obtenir la remissió de la pena deguda als seus pecats).
Els papes com és el cas d’Alexandre VI o de Juli II
s’envoltaven de luxe i vivien amb una moral relaxada i es
preocupaven més de projectes polítics i militars que no pas
de la religió. Molts bisbes i abats no residien a les seves
diòcesis o convents , però en cobraven les rendes.
Aquest ambient era criticat pels humanistes, que demanaven
reformes profundes de l’Església.
Retrat de Galileu Galilei
(audiovisual)
Gravat medieval on es veuen uns
càrrecs religiosos (esquerra)
venent indulgències als
“pecadors”.
Retrat de Martí Luter realitzat pel
pintor Lucas Cranach, el Vell el
1529 (Museu dels Uffizi,
Florència)

8. Els temps moderns (XV-XVI) 8
5.2 L’esclat de la Reforma: Luter
Luter (monjo agustí) va començar les
crítiques a l’Església el 1517, negant el
valor de les indulgències i el poder de
l’Església per concedir-les i elaborà una
nova doctrina religiosa.
Les doctrines de Luter es basaven en el
retorn al missatge autèntic del
cristianisme que, segons ell, es trobava
en la lectura lliure de la Bíblia, la va
traduir a l’alemany. Afirmava que només
la fe podia salvar al creient de les penes
de l’infern. Ell negava la necessitat de
tota la jerarquia eclesiàstica. Molts
prínceps alemanys trobaren justificació
en aquestes noves idees per confiscar
les propietats de l’Església.
5.3 L’extensió de la Reforma
Les noves doctrines de Luter obriren el camí a diverses
interpretacions de la Bíblia i, com a conseqüència,
van anar apareixent diverses esglésies diferenciades
entre si.
Les dues separacions més importants van ser la
protagonitzada per Joan Calví a Suïssa i el
trencament amb Roma de l’Església d’Anglaterra en
temps del rei Enric VIII.
El calvinisme es distingia per la creença en la
predestinació.
5.4 La Contrareforma catòlica
Davant del reformisme religiós, l’Església catòlica va
promoure un moviment contrari a la Reforma dirigit
pel papa. Aquest moviment trobà el seu motor en la
persona d’Ignasi de Loyola, el qual va fundar l’ordre
dels jesuïtes, que va fer de l’obediència al papa un
dels seus preceptes fonamentals. Els jesuïtes van
dirigir una acció antiprotestant coneguda com a
Contrarreforma.
A partir de 1545 es reuní el concili de Trento, que va revisar i
aclarir les afirmacions de la doctrina de l’Església. Els
dogmes van quedar formulats de manera que no admetessin
discussió, i els vicis dels bisbes i els clergues van ser
eradicats i es reforçava l’autoritat papal.
Els diferents reis d’Europa van prendre partit per la Reforma
o bé per la Contrareforma.
Una de les sessions del Concili
de Trento (1545-1563)
Un dels monarques que més va
combatre als protestants va ser
Carles V. A la foto retrat de Carles
V a la batalla de Mülhberg pintat
per Tizià ( Museo del Prado,
Madrid)

9. Els temps moderns (XV-XVI) 9
5. UNA NOVA ACTITUD HUMANA: L’HUMANISME
I EL RENAIXEMENT
Durant el segle XV a Itàlia i al llarg del segle XVI a la
resta d’Europa els intel.lectuals van considerar que
l’antiguitat grega i romana era el model a seguir i que
l’Edat Mitjana era una etapa bàrbara i obscura.
Aquesta renovació reflectia un canvi d’actitud
humana,és a dir, es va passar d’una actitud
teocèntrica (Déu ho fonamentava tot) a una actitud
antropocèntrica(tot girava al voltant de l’ésser humà).
Els protagonistes d’aquest canvi van ser els
humanistes i els artistes del període anomenat
Renaixement.
5.1 L’humanisme
L´humanisme va ser un moviment de renovació
cultural que nasqué a Itàlia durant el segle XV i es va
estendre per Europa durant la primera meitat del
segle XVI. Es va caracteritzar pel renaixement de la
cultura clàssica grega i llatina i per la preocupació
per l’ ésser humà i la seva relació amb la natura.
Els humanistes van traduir i comentar manuscrits dels autors
de l’Antiguitat. Exaltaven la dignitat humana i pensaven que a
través de l’educació i el coneixement desapareixeria la
maldat al món.
Humanistes destacats:Giovanni Pico Della Mirandola i
Erasme de Rotterdam.
5.2 El Renaixement a Itàlia
El Renaixement (video) és un moviment italià que arribà
acompanyat per l’humanisme racional del segle XV. Gràcies
als humanistes, a les universitats s’estudiaren els textos
clàssics, es van debatre els postulats teològics, es divulga la
cultura escrita gràcies a la impremta, i es van eixamplar els
horitzons gràcies als descobriments geogràfics.
Si a l’Edat Mitjana l’art tenia una funció religiosa, en el
Renaixement, la influència de l’humanisme va promoure la
recuperació de les regles de l’art clàssic. Així, l’individu i la
natura van ser tractats com un tot harmònic del qual es
pretenia destacar la seva bellesa. L’ésser humà passa a
convertir-se en el centre de l’univers i els artistes volen
reflectir en les seves obres un ideal de bellesa.
5.3 Itàlia, bressol del Renaixement. El quattrocento
El Renaixement va sorgir a Florència al segle XV(1400-1500)
en una època de prosperitat econòmica i de grans mecenes
com la família Mèdici.
Home vitruvià, estudi de les
mesures humanes de Leonardo
da Vinci, un dels grans
humanistes del renaixement.
Un dels elements que recuperarà
el renaixement del passat
grecoromà seran els ordres
arquitectònics clàssics.

10. Els temps moderns (XV-XVI) 10
Els artistes del Renaixement es van preocupar per trobar les
proporcions humanes, per mitjà d’una geometria simple que
permetés establir proporcions senzilles.
Els arquitectes van buscar el domini de
l’espai introduint-hi elements simples
ordenats i proporcionats, que
contribuïren a crear un espai racional.
Aquests elements són semblants als
components clàssics:arcs de mig punt,
frontons, cornises i cúpules.
Brunelleschi.Va projector l’enorme
cúpula de la catedral de Florència. Altres
construccions a Florència :l’església de
Sant LLorenç, l’hospital dels innocents,
la capella Pazzi i la cúpula de la
catedral.
Els escultors van buscar la proporció harmònica del cos
humà, que sovint es representava nu.
Donatello ,escultor florentí. Expressava en els seus treballls
vitalitat i elegància. Destaquen les seves escultures de
marbre per a la catedral de Florència, el David de bronze i
l’estàtua eqüestre de Gattamelana.
Els pintors també van buscar el domini de l’espai i estudiaren
com es podia representar en una superfície plana la tercera
dimensió o profunditat.
Masaccio, Piero Della Francesca i Botticelli són els pintors
més representatius. De Botticelli destaquen La primavera i El
naixement de Venus.
5.4 El cinquecento, Roma, centre artístic
Al final del segle XV, el Renaixement es va escampar per
diverses ciutats d’Itàlia i d’Europa i la capital de l’art passà de
Florència a Roma. El cinquecento (1500-1600) es va
convertir en el període de maduració del Renaixement i en el
de més gran expressió artística.
Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran
mecenatge sobre les arts. El papa Juli II encarrega a
Bramante la construcció de la Basílica de Sant Pere del
Vaticà. Més endavant Miquel Àngel continuà les obres de
Sant Pere i va culminar el treball erigint-hi una cúpula
impressionant.
Miquel Àngel es convertí en un gran artista(arquitecte, pintor i
escultor) que va anar més enllà del quattrocento i volia
expressar sentiments en les seves obres. Dos genis més de
la pintura del cinquecento van ser Leonardo da Vinci i
Rafaello Sanzio.
La cúpula de la catedral de
Florència de l’arquitecte
Brunelleschi és una de les obres
mestres de l’art i de la tècnica del
renaixement.
El David (1501-1504) de Miquel
Àngel és una de les escultures
més importants del renaixement.

11. Els temps moderns (XV-XVI) 11
CARACTERÍSTIQUES DE L’ART DEL RENAIXEMENT
ARQUITECTURA
Utilització dels elements
formals clàssics(sistema
arquitravat,columnes(dòriq
ues, jòniques i corínties)i
compostes, sistema de
volta de canó i cúpula.
Racionalització de l’espai
,és a dir, aplicació a
l’arquitectura de les
matemàtiques i les formes
geomètriques bàsiques.
LA PINTURA
Representació de la realitat
tal com es veu, però
idealitzant la natura i els
personatges.
Utilització perfecta de la
perspectiva.
Utilització de l’oli sobre el
llenç.
La naturalitat en la
composició(els personatges
apareixen ben integrats dins
el marc paisatgístic o
arquitectònic.
Aparició de nous temes com
el mitològic.
L’elegància de l’actitud,
l’expressió serena i l’equilibri
entre el moviment i el repòs
ESCULTURA
Preferència del marbre i el bronze
a d’altres materials.
El predomini de les figures
exemptes.
La figura humana com a tema
fonamental.
La recuperació del cos nu com a
model estètic de bellesa.
L’elegància de l’actitud, l’expressió
serena i l’equilibri entre el
moviment i el repòs