dossier

2. Després d’un llarg aïllament de la
ciutat durant 40 anys, Berlín va
recuperar la passada dècada la seva
unitat política i territorial, per tornar a
ésser la capital d’un gran país i una de
les ciutats europees més poblades i de
major animació.
Aquesta reunificació indubtablement
atorga a Berlín de nou la importància
que li pertoca dins el marc europeu.
El land de Berlín es troba a la regió de Brandenburg té una extensió de 883
km2
i alberga una població de 3.400.000 habitants. La ciutat és plena de
museus, edificis històrics i monuments de gran importància per a la ciutat i per
al visitant.
UNTER DEN LINDEN
Abans de la guerra, aquest passeig amb 1,2 km
de longitud i 60 m d’ample, va ésser el carrer
més esplendorós de Berlín en quant a bellesa. Va
ésser traçat per voluntat de Federic Guillem el
1647 al 1647. Reduït a runes durant la guerra, en
aquests darrers anys s’ha realitzat la
reconstrucció de part d’aquest, mentre que altra
part s’ha construït amb figures modernes.
PORTA DE BRANDENBURG
Durant els anys 1732 i 1734, el rei Federic
Guillem I va manar construir al oest de la
ciutat i al llarg del Spree, una sòlida
muralla, per tal d’evitar les desercions.
Sota el regnat de Federic Guillem II es va

3. obrir aquesta porta, sobre l’eix d’ Unten der Linden, porta que va quedar
aïllada al enderrocar les muralles entre 1867 i 1868. La quadriga de la Victoria a
la part superior de la porta, de coure, obra de J.G. Shadow, va ésser
transportada a Paris per Napoleó el 1807 i retornada set anys més tard. La
Porta va ésser fins el 9 de Novembre de 1989, símbol de la dramàtica situació
de la ciutat. Aquesta quedava parcialment oculta per l'anomenat “mur de
Berlín”.
REICHSTAGSGEBAUDE
Tancant la Plaça de la República, trobem l’edifici del parlament, que va
ésser construït durant 1884 i 1894 per Paul Wallot, en estil renaixentista italià.
El nazis el van incendiar el 27 de Febre de 1933 i posteriorment va patir grans
danys durant la guerra. La seva reconstrucció es va fer entre 1957 i 1971.
FERNSEHENTURM
La torre de la Televisió, va ésser construïda durant 1965 i 1969, sobre el
projecte de Fritz Dieter i Günter Franke. Aquesta medeix 310m d’altura i a
205m del terra una cabina d’acer de 32m de diàmetre alberga un estudi de
televisió i radio i un cafè panoràmic que gira sobre si mateix.
ALEXANDERPLATZ
La plaça va ésser en l’antiguitat el mercat del bestiar, al 1805 va rebre el seu
nom actual en honor al Zar Alexandre I. Del període original a quedat molt
poc, degut a les guerres. Avui en dia és centre característic del tràfic i comerç
del Berlinesos.

4. MUSEU DE PERGAM
Aquest grandiós edifici de estil dòric clàssic, va ésser inaugurat el 1930. Es
tracta d’un dels museus més famosos del món, degut a la seva extensa
col·lecció d’escultura clàssica. Conté la sala on s’exposa l’ Altar de Pèrgam,
així com representacions artístiques del mercat de Milet, art hel·lenístic i
islàmic, entre d’altres.
HAUS AM
CHECKPOINTCHARLIE
A la Friedrichstrasse, es troba aquest
edifici que alberga nombrosos documents
dels successos originats per la construcció
del mur el 13 d’agost de 1961, així com
obres d’art inspirades en els aconteixements.

5. BREITSCHEIDPLATZ
Aquesta plaça ha estat i és el centre
neuràlgic de Charlottenburg i nus
principal del tràfic de la ciutat. La Kaiser
– Wilhelm – Gedächtniskirche és
l’edifici més característic de la plaça, el
qual desprès de la guerra, es va convertir
en símbol de la ciutat. L'església, erigida
durant 1891 i 1895 per Frank Schwechten,
va quedar gairebé del tot destruïda durant la guerra.
Un dels carrers principals de Berlín que enllacen amb la Breitscheidplatz és la
Kurfürstendamm. Aquesta, és el cor de la vida econòmica de la ciutat. La
guerra va deixar només alguns edificis clàssics, els nous edificis alberguen
hotels famosos, teatres, cinemes, agencies de turisme, etc.
OLIMPIASTADION
En el centre de les instal·lacions olímpiques, s’alçà el 1936 l’estadi olímpic amb
motiu de la celebració de les XI Olimpíades. En destaquen la porta Olímpica i
la Porta sud així com la torre que sostenia la campana olímpica.

6. Construït pels nazis el 1936, el camp de concentració de Sachsenhausen fou
alliberat pels russos el 1945. Més de 200.000 persones van ser tancades en
aquest camp. Malgrat tot, quan l’exèrcit soviètic va entrar a Sachsenhausen
nom´s hi havia 3000 presoners, la majoria dones i malalts.

7. La porta de sert de l’entrada tenia aquesta frasse: “El treball et farà lliure”. I de
fet, molts dels primers presoners van ser alliberats després de demostrar que
havien après a ser “bons ciutadans alemanys”. Es creu que més de 30.000
persones van morir en el camp.
Sachsenhausen és avuidia un museu. Cada zona del camp acull una exposició
rellevant. Per exemple, la que està situada en l’antiga infermeria tracta de la
medecina i el racisme sota el règim nazi. D’altres tracten sobre la vida
quotidiana en el camp.