1. COPS A L’ÀNIMA
Irene Egea i Cristina Mañas

2. CLAUS DE VIDA
L a p r i m e r a ve g a d a q u e va i g
ve u r e a l a J ú l i a f o u f a d e u
a ny s . E l l a e r a u n a e s t u d i a n t d e
n e u r o l og i a a m b m o l t f u t u r p e l
d ava n t y j o u n s i m p l e c o n s e r g e .
Només uns mesos més tard ella
va d e s a p a r è i xe r, f i n s av u i . Fa
una setmana.

3. “TOTS SOM IGUALS”
L a va i g t r o b a r a u n a f e s t a
benèfica organitzada pel doctor
Price, conegut psiquiatra i
m a r i t d e l a J ú l i a . I n t e n t ava
recollir fons per una
organització, de la que jo era
c o l · l ab o r a d o r, que l l u i t ava
contra la violència de gènere i
l a d e s i g u a l t a t e n t r e s e xe s .

4. LA JOIA VERMELLA
L a J ú l i a p o r t ava u n ve s t i t
ve r m e l l d e m à n i g a l l a r g a i c o l l
alt, malgrat a la calor de la
s a l a . S e m b l a va n o f o r m a p a r t
d’aquella societat: no somreia i
t r a c t ava d ’ e v i t a r c o nve r s e s a m b
l a r e s t a d e c o nv i d a t s . Va i g
decidir apropar-me, va i g
decidir par lar-li després de
t a n t s a ny s .

5. AMAGAR-SE D’UN TIRÀ
E l s s e u s u l l s b l a u s va n f i x a r - s e
e n m i a m b i n t e r è s . E m va
s o m r i u r e i e m va d i r q u e e m
r e c o r d a va t o t i n o h ave r p a r l a t
m a i ab a n s . E n t r e n o s a l t r e s va
n é i xe r u n s e n t i m e n t d ’ a m i s t a t
i n s t a n t a n i i n o va d u b t a r e n
por tar-me a un lloc sota les
escales on ningú podia
ve u r e ’ n s .

6. NO TOT ÉS ALEGRIA
- S e m b l e s u n b o n h o m e , S p i ke – Va x i u x i u e j a r a m b p a r s i m ò n i a –
H a s d ’ a j u d a r - m e . S e q u e n o e n s c o n e i xe m , p e r ò t i n c u n g r a n
p r o b l e m a . . . – Va m i r a r i n t r a n q u i l · l a e l s d o s c o s t a t s i va r eb a i x a r -
s e e l c o l l d e l ve s t i t : u n a m a r c a s ' e s t e n i a p e l s e u c o l l , s e m b l ava q
l ’ h a g u e s s i n i n t e n t a t e s c a nya r.

7. DARRERE LA PORTA
L a va i g m i r a r h o r r o r i t z a t , n o
vo l i a i m a g i n a r q u i h av i a s i g u t
capaç de cometre aquell
acte, però el doctor Price no
era ni tan bo ni tan sincer com
vo l i a f e r - s e ve u r e .
- H a s d e ve n i r a l a s e u d e
l ’ o r g a n i t z a c i ó a r a m a t e i x . - Va i g
d i r. E n a q u e l l m a t e i x m o m e n t
e m va i g a d o n a r q u e a l g ú e n s
v i g i l a va .

8. NO EM POSEEIXES
E l d o c t o r P r i c e va e n t r a r a m b
f ú r i a a l ’ i n t e r i o r d e l ’ h ab i t a c l e .
Ambdós el va m mirar
ab s o r t s , però va m ser
i n c a p a ç o s d e f u g i r.
- La Júlia mai marxarà
d'aquí, no li per meto. Soc el
seu marit i disposo que es
q u e d i a c a s a a m b m i . Pe r
sempre.

9. NEIX UN COBARD
E m p e n s o q u e h a u r i a d ’ h ave r
s i g u t m é s va l e n t i h ave r p o r t a t
a l a J ú l i a a m b m i , p e r ò e s t ava
m a s s a e s p a n t a t . N o m é s va i g
p o d e r - l i r e c o r d a r q u e h av i a d e
fugir i picar la por ta de
l’organització, que allà estaria
segura.

10. AMAGATS DE LA REALITAT
Malgrat la esgar rifosa escena
q u e j o h av i a p r e s e n c i a t , l a f e s t a
c o n t i n u ava a m b u n a t e n d r a
i g n o r à n c i a . E l s m ú s i c s t o c a ve n ,
l e s p a r e l l e s b a l l a ve n i els
membres de l’organització
c o nve r s ave n a m b av i d e s a . Va i g
d e s a p a r è i xe r. A b a n s d e p e r d r e m
e n l a n i t , va i g g i r a r- m e p e r
c o m p r ova r q u e m a r i t i dona
h av i e n t o r n a t a l a f e s t a .

11. DESESPERACIÓ
Aquesta setmana no he sor tit
del meu pis i he tractat de no
d o r m i r. C a d a c o p q u e t a n c ava
el ulls la hor ripilant escena de
la festa es repetia: la marca en
el coll, els crits, les
amenaces...
Sempre he ajudat a dones amb
problemes i els remordiments
de no poder ajudar-la m’estan
m a t a n t . Pe r q u è n o va i g f e r
res?

12. JÚLIA...
No he contestat a les tr ucades
telefòniques. I si una d’elles
era de la Júlia? I si la Júlia
h av i a r eb u t u n a p a l l i s s a ? I s i l a
J ú l i a n o p o d i a s a l va r - s e ? I s i l a
Júlia era mor ta? I si la Júlia...?
No em queden
preguntes, perquè cada una té
una resposta pitjor que
l ’ a n t e r i o r.

13. COPS A LA PORTA
Sento cops a la por ta. Serà
algun c o m p a ny de feina
preocupat per mi? Em miro al
mirall i tracto d’ar reglar
mínimament el meu aspecte.
Missió impossible.

14. UN FINAL FELIÇ
Obro la por ta amb desgana i
em trobo amb una sor presa que
em tor na de nou a la vida. És
l a J ú l i a , e s t à v iva , p e r ò a m b
e s g a r r a p a d e s i b l a u s . E m va
e x p l i c a r q u e va e s c a p a r - s e
aquella mateixa nit, però no se
s e n t i a a m b f o r ç a p e r ve n i r - m e
a ve u r e f i n s a v u i a l m a t í .

15. No entenc com hi ha homes que són tan cruels com per
maltractar les seves parelles. Tots som iguals i hi ha gent que
encara no es capaç de comprendre-ho. Lluitaré cada dia per
evitar més cops i morts inútils sense sentit, també per que els
criminals que cometen aquesta actes es presentin davant la
justícia.
S’acomiada finalment, Spike Morgan.