3. L'atac contra les pensions públiques
Antecedents de l'atac contra les pensions públiques
Que no ens enganyin: les trampes dels arguments
Quines pensions?
Quin futur?
4. A l'Estat Espanyol, les pensions tenen 3 pilars:
Assistencial: prestacions no contributives, per a qui no té accés a les
contributives
Repartiment: pensions contributives, cada any les cotitzacions dels
treballadors en actiu paguen les pensions. La contribució genera el dret a
pensió.
Capitalització: plans de pensions privats, les contribucions es dipositen
en un fons amb el qual es fan inversions financeres, i el partícep rebrà
aquest capital juntament amb el seu rendiment
5. Antecedents de l'atac contra les pensions públiques
Reformar les pensions ve de molt lluny...
Antecedents: Recomenacions del Banc Mundial, Chile privatitza el sistema
de pensions (81)
El 1995 el BM va publicar el primer estudi alarmant de la insostenibilitat
financera de les pensions del sistema de repartiment Averting the old age
crisis
A l'Estat Espanyol, múltiples estudis anuncien l'arribada d'un dèficit de la
Seguretat Social, una major part dels finançats per entitats financeres (La
Caixa, BBVA, Funcas), i d'altres per part d'organismes clarament decantats
als interessos del capital (Banc d'Espanya, UE, BM,...).
El 1995 es firmen els Pactes de Toledo.
6. Que no ens enganyin: les trampes dels arguments
S'allarga l'esperança de vida i cau la natalitat
Hi haurà més gent major de 65 anys i menys població en edat laboral
No hi haurà prou diners per a pagar les pensions públiques i ens quedarem
sense pensions, per això cal reduir-les.
Aquests pronòstics han fallat, i per molt. Però es reformulen mantenint
intactes els supòsits.
Estudi Previsió Realitat
La Caixa (Herce 1995) Dèficit: -2,6% PIB (any Superàvit: 0,33% PIB
2005) (només pàrt
BBVA (Barea) Dèficit: -1,61% PIB (any contributiva: 3,39%)
2005)
FUNCAS (2007) 2011 comença dèficit 2010: superàvit 0,9 %
PIB (9,48 milions €)
7. És cert que hi haurà un envelliment demogràfic, però..
Les projeccions demogràfiques fallen en quantificar les pautes
Divergeixen sobre la intensitat de l'envelliment
Trampa! Traslladar la pauta demogràfica al mercat laboral
El que importa és el nombre d'ocupats
Taxa d'ocupació: fan hipòtesis sense un escenari econòmic i laboral
Està determinada per factors econòmics, i polítics
Hi ha una llarga població aturada, inactiva (estudiants, dones,...), retirada
anticipadament o que podria venir (immigració) que poden cobrir els llocs de
treball que abandonin els jubilats
La demografia importa poc, l'important és l'ocupació
Millorar l'ocupació amplia el finançament de les pensions
8. Més trampes! El número d'actius per jubilats no és l'únic que compta
El sistema es nodreix de les cotitzacions, el que importa són les rendes
salarials (salari indirecte)
Si milloren els salaris, s'amplia el finançament de les pensions.
Si els salaris perden pes en la distribució de la renda, una menor part dels
recursos de l'economia participaran en el finançament de les pensions.
9. El debat està esbiaixat! Si no hi ha diners per a pensions públiques, per què sí
que n'hi ha per a les privades?
Trampes!
. No es poden pujar les cotitzacions
Pujant una mica les cotitzacions, s'amplia el finançament de les pensions
Es baixen les cotitzacions empresarials!
. Les pensions s'han de finançar únicament amb cotitzacions
Cap altra política ha està vinculada a un ingrés concret
Si creix la renda per càpita, hi haurà més diners per a pensions.
El repartiment és horitzontal (entre treballadors), i no participen els sectors de
la societat que acaparen la riquesa. El conflicte no és generacional!
Fer participar altres instruments de finançament públic (impostos generals)
seria just i ampliaria els recursos per a pensions
Seria just que les pensions no estiguessin vinculades al treball, més quan hi
ha tanta precarietat
10. Estan deixant de banda els raonaments que ens porten a:
Deduir que no serà tan costós pagar més pensions contributives
Hi ha maneres d'ampliar els recursos per a pensions que són justes
... per què s'han de retallar les pensions?
S'aprofita la crisi del deute per a reformar les pensions amb tanta urgència i tanta
duresa, sense que les pensions hi tinguin cap relació
L'acord polític i dels “agents socials” (Pactes de Toledo) es queden curts, i el
govern obeeix als mandats de les institucions internacionals i els mercats
Cal estar ben informat!
11. Principals punts de la reforma proposada de la Seguretat Social
Prestació fins ara proposta de reforma proposta CEOE
Jubilació
Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anys
Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25 / 30 anys
Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys
Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vida
Jubilació parcial augment requisits, restriccions
Viduïtat
Dret a la prestació casats no cal dependència han de dependre econòmicament (important
reducció)
Invalidesa
Dret a la prestació es farà dependre la pensió de les cotitzacions
Subsidi d’atur majors 52 anys
Dret a la prestació augment requisits, restriccions
Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball
12. Però, son realment generoses les nostres pensions?
La pensió mitjana és de 778,3€ (x14 pagues)
13. Però, son realment generoses les nostres pensions?
El 27,5% dels pensionistes, cobren la pensió mínima amb
complements. Les quanties mínimes més freqüents estan en els
557,5€ i 725,2€, per a jubilació, i 587,8€, per viduïtat.
Les pensions cobreixen, de mitjana, el 81,2% dels ingressos
salarials previs
14. Però, son realment generoses les nostres pensions?
La despesa en pensions a
l'Estat Espanyol és del 9%
del PIB, a la UE 12%.
15. La Seguretat Social té superàvit
La Seguretat Social ha perdut un 7% d'afiliats respecte el 2008.
La Seguretat Social no ha tingut mai dèficit, i el setembre havia obtingut un superàvit
del 0,9% del PIB (+9.476 M€). Es preveu que el 2011 tanqui amb superàvit.
Les desgravacions fiscals fan perdre a l'erari públic el 4% de la recaptació de l'IRPF
Les pensions privades s’esfumen
A l'Estat Espanyol, el patrimoni dels fons de pensions és del voltant dels 82.000 M€.
El seu valor va caure un 9% el 2008, es va recuperar parcialment el 2009, i el 2010
torna a caure (-2,6%).
Tan sols els plans de més de 15 anys d'antiguitat han donat rendibilitats superiors a
la inflació (la minoria).
D'altra banda, es paguen comissions elevades (2% de les aportacions).
16. Les pensions privades
Les pensions públiques es retallen per a que es facin més pensions privades.
Les implicacions polítiques són grans.
Es diu que les pensions privades són més eficients, no generen dèficit i que
ajuden al creixement econòmic.
Les pensions privades són sostenibles, perquè cadascú posa de la seva
butxaca i no hi ha garanties
Les pensions privades poden ser plans individuals o plans d'empresa
És impossible privatitzar tot el sistema de pensions
Els fons de pensions són els capitals financers més grans del món
Es capitalitza l'estalvi salarial
Centralitza el capital
Dictadura financera: es rescata la banca, es retallen les pensions. Argentina ha
renacionalitzat les pensions privades.
18. Quin futur?
No hi haurà pensions si auto-compleixen la profecia: retallar-les.
Cadascú rep el que posa de la seva butxaca no és cap solució, i
és injust.
Retallar les pensions no és cap solució, és acabar amb un dret
social i convertir els nostres diners en un negoci per al capital
El sistema de repartiment vinculat al treball és menys solidari
És necessari que es recuperi l'ocupació, reduir la precarietat i que
els salaris reals creixin
Però les mesures d'austeritat perjudiquen les pensions doblement
