Presentació d'Ignasi Labastida sobre les llicències Creative Commons. Presentación de Ignasi Labastida sobre licencias Creative Commons. Ignasi Labastida on presentation of Creative Commons licenses.

1. Conèixer, utilitzar i difondre
continguts amb llicències
Creative Commons
Ignasi Labastida i Juan
Oficina de difusió del coneixement
Universitat de Barcelona

2. El marc legal
• Llei de propietat intel∙lectual
• Drets d’autor
• Copyright

3. Cinc cèntims sobre la llei
Art 1.
La propietat intel∙lectual d’una obra literària,
artística o científica correspon a l’autor pel sol
fet de crear­la.

4. Cinc cèntims sobre la llei
Art 2.
La propietat intel∙lectual està integrada pels
drets de caràcter personal i patrimonial, que
atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret
exclusiu a l’explotació de l’obra, sense cap
limitació més enllà de les establertes en la llei.

5. Cinc cèntims sobre la llei
Art 5.
Es considera autor a la persona natural que crea
alguna obra literària, artística o científica

6. Cinc cèntims sobre la llei
Art 10.
Són objecte de propietat intel∙lectual totes les
creacions originals literàries, artístiques o
científiques expressades per qualsevol mitjà o
suport, tangible o intangible, actualment conegut
o que s’inventi en el futur.

7. Cinc cèntims sobre la llei
Llibres, futlletons, impressos, epistolaris, escrits, discursos i
al∙locucions, conferències, informes forenses, explicacions de
càtedra i qualsevol obra de la mateixa naturalesa.
Composicions musicals
Obres dramàtiques
Obres cinematogràfiques i audiovisuals.
Escultures i obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les
historietes gràfiques, tebeos o còmics, així com els assaigs i
esborranys.
Projectes, plànols, maquetes i dissenys d’obres arquitectòniques i
d’enginyera.
Gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en
general, a la ciència.
Les obres fotogràfiques
Els programes d’ordinador.

8. Cinc cèntims sobre la llei
Art 14.
Corresponen a l’autor els drets següents, irrenunciables i
inalienables:
•
Decidir si l’obra ha de ser divulgada i de quina
manera
•
Determinar si la divulgació s’ha de fer amb el seu
nom, amb pseudònim o de manera anònima
•
Exigir el reconeixement de la condició d’autor de
l’obra.
•
Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir­ne
qualsevol deformació, modificació, alteració o
atemptat que suposi un perjudici als legítims
interessos o a la seva reputació.

9. Cinc cèntims sobre la llei
Art 17.
Correspon a l’autor l’exercici exclusiu dels drets
d’explotació de l’obra en qualsevol forma i, en
especial, els drets de reproducció, distribució,
comunicació pública i transformació, que no
podran ser realitzades sense la seva
autorització, excepte en els casos previstos en
aquesta llei.

10. Cinc cèntims sobre la llei
Art 26.
Els drets d’explotació de l’obra duraran tota la
vida de l’autor i setanta anys després de la seva
mort o la seva declaració.

11. Cinc cèntims sobre la llei
Art 41.
L’extinció dels drets d’explotació de les obres
determinarà el pas al domini públic.
Les obres de domini públic podran ser
utilitzades per qualsevol, sempre que se’n
respecti l’autoria i la integritat, en els termes
previstos en els apartats 3. i 4. de l’article 14.

12. Cinc cèntims sobre la llei
Art 43.
Els drets d’explotació de l’obra es poden
transmetre, quedant limitada la cessió al dret o
drets cedits, a les modalitats d’explotació
expressament previstes i al temps i àmbit
territorial que es determinin

13. Cinc cèntims sobre la llei
Art 51.
La transmissió a l’empresari dels drets d’explotació de
l’obra creada en virtut d’una relació laboral es regirà per
allò pactat en el contracte
Si no hi ha pacte escrit, s’entendrà que els drets
d’explotació han estat cedits en exclusiva i amb l’abast
necessari per a l’exercici de l’activitat habitual de
l’empresari en el moment del lliurament de l’obra
realitzada en virtut de l’esmentada relació laboral.
En cap cas l’empresari podrà utilitzar l’obra o disposar
d’ella per a un sentit o fins diferents dels que se’n
deriven d’allò establert en els dos apartats anteriors.

14. Comencem les excepcions
Art 13.
No són objecte de propietat intel∙lectual les
disposicions legals o reglamentàries i els
corresponents projectes, les resolucions dels
òrgans jurisdiccionals i els actes, acords,
deliberacions i dictàmens dels organismes
públics, així com les traduccions oficials de tots
els textos anteriors.

15. Comencem les excepcions
Art 31.
No requereixen autorització de l’autor els actes de
reproducció provisional que, a més de mancar per si mateixos
d’una significació econòmica independent, siguin transitoris o
accessoris i formin part integrant i essencial d’un procés
tecnològic i l’única finalitat dels quals consisteixi a facilitar o
bé una transmissió en xarxa entre terceres parts per un
intermediari, o bé una utilització lícita, entenent com a tal
l’autoritzada per l’autor o per la llei.
No necessita autorització de l’autor la reproducció, en
qualsevol suport, d’obres ja divulgades quan la porti a terme
una persona física per al seu ús privat a partir d’obres a les
quals hagi accedit legalment i la còpia obtinguda no sigui
objecte d’una utilització col∙lectiva ni lucrativa, sense perjudici
de la compensació equitativa prevista.

16. Comencem les excepcions
Art 32.
És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres alienes de
naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de
caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja
divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de cita o per a la seva anàlisi,
comentari o judici crític. Aquesta utilització només es pot fer amb fins
docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d’aquesta incorporació i
indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.
No necessita autorització de l’autor el professorat de l’educació reglada per
realitzar actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits
fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic
figuratiu, exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, quan
aquests actes es facin únicament per a la il∙lustració de les seves activitats
educatives a les aules, en la mesura justificada per la finalitat no comercial
perseguida, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i, llevat dels casos
en què sigui impossible, s’incloguin el nom de l’autor i la font. No s’entenen
compreses en el paràgraf anterior la reproducció, distribució i comunicació
pública de compilacions o agrupacions de fragments d’obres o d’obres
aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu.

17. Comencem les excepcions
Art 37.
Els titulars dels drets d’autor no es poden oposar a les
reproduccions de les obres, quan les duguin a terme sense finalitat
lucrativa museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques,
hemeroteques o arxius de titularitat pública o integrades en
institucions de caràcter cultural o científic i la reproducció es realitzi
exclusivament per a fins de recerca o conservació.
No necessita autorització de l’autor la comunicació d’obres o la
seva posada a disposició de persones concretes del públic als
efectes de recerca quan es realitzi mitjançant xarxa tancada i
interna a través de terminals especialitzats instal∙lats a aquest
efecte en els locals dels establiments esmentats en l’anterior apartat
i sempre que aquestes obres figurin en les col∙leccions del mateix
establiment i no siguin objecte de condicions d’adquisició o de
llicència. Tot això sense perjudici del dret de l’autor a percebre una
remuneració equitativa.

18. El fair use
Segons la llei de copyright dels EUA, s’inclou com a ús
just o legítim aquells actes destinats a la crítica,
comentari, informació, educació o recerca que tinguin en
compte els factors següents:
• que no hi hagi una finalitat comercial
• la naturalesa de l’obra
• la quantitat i importància del fragment utilitzat
respecte l’obra completa
• l’efecte sobre el mercat potencial de l’obra
Aquests quatre punts han de determinar si l’acte realitzat
s’inclou dins del fair use

19. Conclusió
Un és autor pel sol fet de crear
No cal registre per tenir protecció
No cal indicar res
Hi ha drets morals i d’explotació
Només són cessibles els drets d’explotació
Hi ha excepcions però detallades
Hi ha casos on l’explotació no depèn de l’autor

20. Les alternatives a la tradició
Llicències lliures:
Programari lliure
Copyleft
Cultura lliure
Creative Commons
Art lliure
Viquipèdia
...

21. L’origen de les llicències
Programari lliure
Richard Stallman
Projecte GNU
Sistemes GNU/Linux
Llicència GPL
Concepte de llibertat
Copyleft

22. Què és el copyleft?
Copyleft és la forma general de fer que un programa
sigui de programari lliure i requereix que totes les
modificacions i versions derivades del programa siguin
també programari lliure.
http://gnu.org
S'entén per copyleft:
Qualsevol llicència que cedeix alguns drets en
determinades condicions en contraposició al copyright
tradicional.

23. Aplicació del copyleft
El text de la Viquipèdia es distribueix d'acord a la
llicència GNU de documentació lliure (GFDL, GNU Free
Documentation License):
– Es dóna permís per copiar, distribuir i/o modificar aquest
document sota les condicions de la llicencia GNU de
documentació lliure, versió 1.2 o qualsevol de posterior
publicada per la Free Software Foundation; sense seccions
invariants, sense coberta, i sense contracoberta.
– S'inclou una còpia de la llicència a la secció anomenada
quot;llicència de documentació lliure GNUquot;
– El contingut de la Viquipèdia esta cobert per un avís de
refús de responsabilitat.
El text original de la GFDL es l'únic document legalment
vàlid

24. Aplicació del copyleft
Copyleft Ajuntament de Granollers. Avís legal.
S'autoritza la reproducció dels continguts,
excepte amb finalitats comercials, sempre
que se citi la font.

25. Una altra alternativa: CC
La Universitat de Barcelona és la institució
afiliada a Creative Commons a l’estat
espanyol des de l’any 2003.
El projecte es porta des de l’Oficina de
Difusió del Coneixement des de l’any
2007.

26. Creative Commons
Creative Commons és una organització americana sense ànim
de lucre establerta el 2001
El projecte més conegut el de les llicències neix el 16 de
desembre de 2002
Comença amb l’empenta d’uns quants acadèmics de Harvard i
Stanford liderats per Lawrence Lessig.
Actualment té seus a San Francisco, Boston, Berlín i Londres i
represntació una cinquantena de països.

27. Creative Commons no és
Una entitat de gestió col∙lectiva de drets
Un lloc on registrar o dipositar obres
Una alternativa al “copyright” o als drets d'autor
Un despatx d'advocats

28. Les llicències
Creative Commons ofereix una diversitat de llicències
Hi ha 6 llicències estàndard, adaptades a diferents
jurisdiccions que es poden escollir seguint un procés de
selecció.
La resta de llicències es basen en la legislació dels EUA
Les llicències són gratuïtes i no cal registrar l’obra en cap
dipòsit ni registre de CC.
Creative Commons tampoc dóna suport legal en cas de
violació de la llicència.
Creative Commons no ofereix cap llicència per a
programari i recomana les de la FSF o la OSI.

29. Aspectes comuns
Permeten:
Còpia o reproducció
Distribució
Comunicació pública
...sense finalitat comercial
Obliguen:
Reconeixement
Avís de llicència
No exclusives
D’àmbit mundial
No afecten als drets morals

30. Selecció de la llicència
http://creativecommons.org/license

31. Elements de les llicències
Reconeixement
No comercial
Sense obres
derivades
Compartir per igual

32. Les llicències estàndard
Reconeixement
Reconeixement -NoComercial
Reconeixement -CompartirIgual
Reconeixement -SenseObraDerivada
Reconeixement –NoComercial-
CompartirIgual
Reconeixement -NoComercial-
SenseObraDerivada

33. Espectre de llicències

34. Aspectes comuns a altres llicències
Llicència Reconeixement­CompartirIgual
Permet còpia, distribució i comunicació pública fins i tot
amb finalitats comercials
Permet la generació d’obres derivades
Requereix el reconeixement d’autoria i una llicència igual
en les obres derivades
llicència GDL
llicència Art Lliure
problema d’interoperabilitat: MATEIXA LLICÈNCIA

35. El resum: Commons Deed
http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/deed.eu

36. La llicència
http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/legalcode.ca

37. El codi: les metadades
<!­­ Llicència de Creative Commons ­­>
<a rel=quot;licensequot; href=quot;http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/quot;><img
alt=quot;Llicència de Creative Commonsquot; border=quot;0quot;
src=quot;http://creativecommons.org/images/public/somerights20.gifquot; /></a><br />
Aquesta obra està subjecte una <a rel=quot;licensequot;
href=quot;http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/quot;>Llicència de Creative
Commons</a>.
<!­­ /Llicència de Creative Commons ­­>
<!­­ <rdf:RDF xmlns=quot;http://web.resource.org/cc/quot;
xmlns:dc=http://purl.org/dc/elements/1.1/
xmlns:rdf=quot;http://www.w3.org/1999/02/22­rdf­syntax­ns#quot;>
<Work rdf:about=quot;quot;>
<license rdf:resource=quot;http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/quot; />
</Work>
<License rdf:about=quot;http://creativecommons.org/licenses/by­nc­sa/2.5/es/quot;>
<permits rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/Reproductionquot; />
<permits rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/Distributionquot; />
<requires rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/Noticequot; />
<requires rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/Reconeixementquot; />
<prohibits rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/CommercialUsequot; />
<permits rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/DerivativeWorksquot; />
<requires rdf:resource=quot;http://web.resource.org/cc/CompartirIgualquot; />
</License>
</rdf:RDF> ­­>

38. Utilització de metadades
Plugin MozCC
http://yergler.net/projects/mozcc

39. Utilització de metadades
Cercador de Yahoo
http://search.yahoo.com/cc

40. Utilització de metadades

41. Creative Commons Intl
Comença juny de 2003:
Finlàndia i Japó
Primeres llicències adaptades març de 2004:
Japó
~50 Jurisdiccions actuals
Presència als cinc continents
http://creativecommons.org/worldwide

42. Creative Commons al món

43. Creative Commons a Espanya
Comença febrer de 2003:
La UB vol imitar el MIT
Primer esborrany al febrer de 2004:
Llicència by­nc­sa 1.0 a discussió pública
Llicències oficials:
1 d’octubre de 2004, en castellà i català
Versió 2.0: 6 llicències
Modificades el novembre de 2004: 2.1
Juliol de 2005 versió 2.5, s'afegeix gallec i basc

44. Llibres

45. Música

46. Imatges

47. Sons

48. Arxius audiovisuals

49. Com posar una llicència CC
Condició zero
Ser els autors o tenir la titularitat dels drets
d'explotació de l'obra.

50. Com posar una llicència CC
Inclusió d'altre material
La llicència només s'aplica a la vostra creació,
no al material aliè.
Heu de deixar clara aquesta situació.

51. Com posar una llicència CC
Autorització mínima
Reproducció, distribució, comunicació pública,
sense finalitat comercial.

52. Com posar una llicència CC
Requeriment mínim
Reconeixement i manteniment de la llicència

53. Com posar una llicència CC
Més condicions
Obra derivada / Transformació
amb manteniment de llicència?
Usos comercials

54. Com indicar­ho
Alguns drets reservats
© 2008, Autor, Institució,
Subjecte a la llicència XXX de CC
Obra digital (enllaç a la llicència)
Obra física ...llicència disponible a http://...
També es pot incloure el Deed, icona...

55. Com utilitzar materials amb CC
Material amb CC:
Es pot reproduir, distribuir i fer­ne comunicació
pública si:
es reconeix l'autor, es manté l'avís legal i no es fa
un ús comercial.
(com a mínim...)
BY­NC­ND

56. Com utilitzar materials amb CC
Reconeixement
Foto XXX de YYY, subjecte a la llicència ZZZ de
Creative Commons, i disponible a http://...
© 2008, YYY, Alguns drets reservats, ZZZ.
XXX, © 2008, YYY, Alguns drets reservats, ZZZ.
XXX, © 2008, YYY, Institució, Alguns drets
reservats, ZZZ.

57. Com utilitzar materials amb CC
No Comercial
Determination of commercial vs. non­commercial purpose is based
on the use, not the user. Materials may be used by individuals,
institutions, governments, corporations, or other business
whether for­profit or non­profit so long as the use itself is not a
commercialization of the materials or a use that is directly
intended to generate sales or profit.
Incidental charges to recover reasonable reproduction costs may
be permitted.
(Avís legal OCW MIT)

58. Més possibilitats
Ús comercial
Obra derivada
Obra derivada copyleft

59. Com utilitzar materials amb CC
Obra derivada
Alguns drets reservats
© 2008, Autor, Institució (?)
Subjecte a la llicència ...
Aquest vídeo és una adaptació de la novel∙la
XXX de YYY, subjecte a la llicència ZZZ de
Creative Commons, i disponible a: http://...

60. Com utilitzar materials amb CC
Obra derivada – Share Alike
Alguns drets reservats
© 2008, Autor, Institució (?)
Subjecte a la llicència ZZZ
Aquest vídeo és una adaptació de la novel∙la
XXX de YYY, subjecte a la llicència ZZZ de
Creative Commons, i disponible a: http://...

61. Com trobar materials amb CC
– Cercadors
– Portals
– Projectes
Cerca per tipus de llicència o ús permès

62. Bones pràctiques
En l’ús de material aliè i en la divulgació
de material propi.
Respectar els drets dels altres per tal que
respectin els propis
Optar pel millor model de divulgació

63. Material aliè
Tot el que es troba a la xarxa és públic, però no
lliure o obert.
Contingut sense indicacions no vol dir contingut
lliure d’ús.
Els cercadors cerquen però no són els
propietaris de l’obra.
Tota obra té un autor i un titular dels drets que
cal respectar.
Llegir amb cura l’avís legal o condicions d’ús

64. Material aliè
Ens podem acollir a les excepcions o
limitacions, però no oblidant citar.
Podem cercar materials amb llicències lliures
Podem cercar obres de domini públic
Sempre podem demanar permís per allò que
prèviament no s’hagi concedit.

65. Crèdits
Aquesta presentació està subjecte a la llicència de
Reconeixement de Creative Commons per la qual
es permet la còpia, la distribució, la comunicació
pública i la generació d'obres derivades sense cap
limitació sempre que se'n citi l'autor i es mantingui
l’avís de la llicència.
© 2008, Ignasi Labastida i Juan
Alguns drets reservats