A la societat s'estén la idea que "allò que no es paga no es valora". Fins i tot en el sí de les famílies. L'amor es pot pagar? La felicitat que esperem de Déu es pot pagar?
A la societat s'estén la idea que "allò que no es paga no es valora". Fins i tot en el sí de les famílies. L'amor es pot pagar? La felicitat que esperem de Déu es pot pagar?
La Mariam ens escriu una carta des del campament de refugiats de Dadaab.
Presentació de la dinàmica realitzada a Mollet dins l'activitt SER REFUGIAT.
És propietat de Catalunya amb ACNUR.
La Mariam ens escriu una carta des del campament de refugiats de Dadaab.
Presentació de la dinàmica realitzada a Mollet dins l'activitt SER REFUGIAT.
És propietat de Catalunya amb ACNUR.
2. Hi havia una vegada un nen de sis anys que es deia Jordi.
Vivia amb els seus avis des d’ els 3 anys , ja que els seus pares
havien marxat a treballar a l’estranger , i sols els visitaven 2 o 3 cops
a l’any.
En Jordi estava molt mimat per la seva avia Teresa i el seu avi Joan
.El seu avi treballava a l’estació de tren i la seva àvia era mestressa
de casa. Cada dia en Jordi observava que quan el seu avi arribava a
casa, la seva àvia ja havia fet un munt de feina i tenia el menjar a taula.
Un dia estaven tots tres dinant i mentre la Teresa fregia el peix, l ‘avi va
dir:
-Teresa , portam l’aigua !
-Ja vaig ! –va dir l’àvia
Al cap d’una estona quan l’àvia estava sentada a taula,l’avi va dir:
-Que hi ha de postres?
-Un moment que ara el porto –va dir la Teresa
En acabar de dinar ,l’àvia es va quedar a la cuina netejant els plats i els
fogons i l’avi va seure al sofà per prendre el cafè,que li va portar la Teresa
a la saleta ,i després de fer la migdiada quan anava a marxar a fer la
xerrada amb els seus amics al bar, en Jordi ,li va preguntar al seu avi:
-Avi,per què no fas mai tú el sopar?
-Ui! Jordi, això es cosa de dones.
-I fer el llit i netejar la casa ,també es cosa de dones?-va tornar a
preguntar en Jordi
3. -També, Jordi ,tot això es cosa de dones.
-I així avi tu a casa què saps fer?
-Doncs jo ja treballo tots els dies a l’estació i si la teva avia ha de portar
bosses que pesen l’ajudo, o quan s’ha de moure algun moble per netejar
pel darrere ,jo tinc més força i també baixo tots els dies la brossa al
contenidor.
-Ah! Ara ja ho entenc això es el que fan els homes.
Al cap d’un any ,els pares d’en Jordi van tornar de l’estranger i en Jordi va
anar a viure amb ells.
En Jordi va començar a observar que la seva vida amb els pares era molt
diferent,es llevaven tots tres a la mateixa hora i mentres la seva mare feia
l’esmorzar,el seu pare feia els llits,quan eren a taula igual s’aixecava l’un
que l’altre,cada nit un netejava la cuina mentre l’altre ajudava a en Jordi
amb els deures…..
Un dia la mare va cridar a en Jordi i li va dir:
-Jordi, vine que ara t’ensenyaré a fer el teu llit
-Què dius mare,això es cosa de dones!
-Qui t’ho ha dit això?
-L’avi Joan.-va contestar en Jordi
- Ah!,però això ara es diferent, aquí tots tres hem de col·laborar amb
les feines de la casa.
Uns mesos després, la mare es va trencar la cama i va haver de fer
repòs durant un temps.
En Jordi tot espantat li va dir al seu pare:
-Pare,ara jo haure d’anar a viure a casa l’àvia Teresa.
-Per què fill?-va preguntar el pare.
-Perquè hi ha coses que només saben fer les dones i jo no vull patir.
4. El pare d’en Jordi li va explicar que ell era capaç de portar la casa i
treballar i que avui dia no hi havia tasques de dones i d’homes sinó que
havien de formar un equip per tirar endavant .
Durant aquest temps en Jordi va aprendre moltes coses noves i va ajudar
al seu pare amb les feines de casa i a cuidar de la seva mare.
Al cap d’ uns mesos, un dia van sortir tots tres a donar un vol i en Jordi va
anar fixar-se amb moltes coses: va veure una dona portar un autobús, una
altra que conduia un taxi, una dona descarregant paquets d’un
camió,també li va cridar l’atenció veure a un home treballant a una
fruiteria i fins i tot a un altre home venent cremes per a la cara en una
perfumeria.
Un diumenge van anar tots tres a dinar a casa els avis i quan eren tots
sentats a taula ,l’avi Joan va dir:
-Teresa, porta més pa.
En Jordi es va aixecar ràpidament i mentre anava a buscar el pa va dir:
-Avia ,no et moguis ,ja vaig jo ,que a casa meva m’han ensenyat que això
no es només cosa de dones.
En Jordi va torna a taula i li va donar el pa al seu avi i mirant-lo fixament li
va dir:
-Avi, què et sembla si avui que es diumenge netegem els plats i així l’àvia
pot prendre el cafè a la saleta amb els pares i fer festa per un dia ?.Ah! i no
hem digues que no perquè això es cosa de dones.
Tots van riure de l’acudit d’en Jordi ,però els seus pares van sentir-se
orgullosos de veure que el seu fill havia après una lliçó molt important.