CColas-TFM

Carles Colás i Benedicto
Màster Universitari: Fiscalitat
Itinerari d'Assessoria fiscal personal i empresarial
Inici d’activitat, decisions prèvies
segons la Llei 14/2013, de 27 de
setembre.
L’àngel inversor i el criteri de caixa en l’IVA
JUNY 2016

TFM 2016. Inici d’activitat, decisions prèvies segons la Llei 14/2013, de 27 de setembre.
2
ÍNDEX
1 Introducció...................................................................................................................................... 3
2 Descripció del supòsit de fet ........................................................................................................ 5
2.1 Definició del negoci................................................................................................................... 5
3 Resolució del supòsit de fet ......................................................................................................... 7
3.1 Forma jurídico-fiscal.................................................................................................................. 7
3.2 Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació. L’Àngel Inversor..................... 9
3.2.1 Business angel o àngel inversor, una mica d’història legislativa....................................... 9
3.2.2 Incentius fiscals per a inversions en empreses de nova o recent creació i per inversió en
beneficis. Deduccions autonòmiques i estatals ............................................................................. 13
3.2.3 Incentius fiscals per a inversions en empreses de nova o recent creació i per inversió en
beneficis. Marc fiscal europeu........................................................................................................ 22
3.2.4 Possible incompatibilitat de les deduccions autonòmiques amb el Dret comunitari ....... 27
4 Fiscalitat indirecta IVA (Impost del Valor Afegit). El Criteri de caixa. .................................... 29
4.1 El règim especial del criteri de caixa....................................................................................... 30
4.2 SUBJECTES PASSIUS QUE PODEN ACOLLIR-SE Al RÈGIM ESPECIAL ......................... 32
5 Fiscalitats dels serveis prestats per socis professionals en una societat ............................ 34
6 conclusions .................................................................................................................................. 42
7 Bibliografia.................................................................................................................................... 44

3
ABSTRACT
The new Law on Support for Entrepreneurship and Internationalization (Law 14/2013, of 27
September) appears in Spain to boost the economy. It aims to encourage and promote
entrepreneurship to create jobs and promote exports because the domestic market is shrinking.
That impulse to entrepreneurship wants to be used by a couple with advising companies experience to
create their own business, a tax consulting company. When starting their business they should take
several decisions with tax implications. To decide the legal form, the system of indirect taxation, etc.
As to create business should get external financing, they have opted for private funding through the
Business Angel, which its history and tax regulation is studied. This Business Angel wants to apply the
maximum tax deduction (permitted by law), so deductions for business investment in new or recently
created companies Statewide under the law 14/2013 are studied, as well as other deductions present
in the different regions (different autonomous communities), compared with what happens in other
European countries. It is interesting seeing how regional tax deductions may incur incompatibility
according to STJUE of 22/12/2010, Tan matter Kreederi I SA.
Law 14/2013 of 27 September, incorporates a new special regime of indirect taxation (VAT), the so-
called cash basis, as European guidelines appointed. Our entrepreneurs are interesting to avail
themselves of that regime and therefore a study was done to see the possibility of benefit.
Finally, the Business Angel manifests he wants to bill the company set up, the provided services in
respect of new customers. We meet an old debate Administration, where a partner invoice to the
society to which it belongs and should see how it applies to the taxation of value added tax (VAT), the
income tax of individuals (spanish IRPF) and tax activities economic (spanish IAE).

4
1 INTRODUCCIÓ
Gestiono una petita empresa tecnològica de serveis, d’aquestes que avui en dia en diuen “start-up”,
on paral·lelament a la prestació de serveis, s’ha desenvolupat un projecte d’R+D+i. Com tot projecte
de desenvolupament, ha requerit de cerca de capital extern i això m’ha dut a relacionar-me amb tots
els actors de l’ecosistema emprenedor (administracions, àngels inversors, fons d’inversió i
consultors).
De tot l’ecosistema emprenedor la figura que més m’ha cridat l’atenció és la del consultor i la de
l’àngel inversor. Un consultor és un professional que ofereix el consell d'expert i assessora les
empreses en una àrea determinada pel que la seva especialització acostuma a ser alta. Però
l’experiència m’ha demostrat que tot i presentar un alt nivell d’especialització en un camp
(internacionalització, industrialització, comunicació, finances, fiscal, etc) t’assessoren en tots ells,
perdent així l’especialització. És per aquest motiu que com a supòsit pràctic he decidit partir de la
creació d’un negoci en consultoria.
En el cas particular de la fiscalitat cal anar a buscar un gestor administratiu o un assessor fiscal, però
molts d’aquests professionals de vegades perden de vista la creació de micro-pimes, spin-off
d’universitats, etc. És per aquest motiu que per a la realització d’aquest treball he volgut fusionar els
dos conceptes, el de consultor empresarial especialista en assessoria fiscal i la creació d’una
empresa.
L’àngel inversor és la persona que pot donar una empenta a l’empresa a través d’una aportació
econòmica i de la seva experiència. I aprofitaré aquesta figura per ajudar a constituir l’empresa.
Al llarg de les properes pàgines desenvoluparé els aspectes fiscals en el moment de creació d’un
negoci, en concret, una assessoria empresarial especialitzada en fiscalitat, on s´ofereixin tots els
serveis necessaris perquè els clients estiguin sempre al corrent de les obligacions fiscals, comptables,
laborals, administratives i financeres de la seva activitat, amb les diferents administracions públiques.
Tenint en compte que la creació d’un nou negoci requerirà decidir la forma jurídica, la seguretat social
(RETA, TRADE) i les seves obligacions fiscals, juntament amb la cerca de finançament extern que en
aquets moment del negoci serà del tipus “family-fools-friends” (FFF) o àngel inversor.
Resumint, l´objectiu del treball és crear un marc idoni que permeti estudiar alguns punts de la Llei
14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, com són
la figura dels Àngels Inversors i el criteri de caixa de l’IVA, i que al mateix temps permeti decidir a
l’emprenedor prendre algunes decisions fonamentades en criteris fiscals. Es valoraran les novetats
aportades per la llei i s’estudiarà el seu encaix en les directives europees.

5
2 DESCRIPCIÓ DEL SUPÒSIT DE FET
L’emprenedoria està de moda. La crisi econòmica ha afavorit la proliferació de nous emprenedors,
alguns per vocació, bé perquè realment havien detectat oportunitats de negoci i nínxols de mercat
sense atendre, i els altres, desafortunadament la gran majoria, per necessitat, intentant més aviat
aconseguir auto-ocupar-se i, de tenir sort, desenvolupar una microempresa. Així doncs, amb una taxa
d’atur a l’Estat Espanyol propera al 21% a finals del 2015 (segons l’Instituto Nacional de Estadística),
una de les alternatives més emprades per la població ha estat l’auto-ocupació, i les administracions
ho han aprofitat per presentar-nos l’emprenedoria com a única sortida possible de la recessió.
Però abans d’iniciar un negoci s’ha de reflexionar sobre la viabilitat del projecte, tenir present el tipus
de finançament i ajuts als que es pot optar i conèixer les passes a seguir per crear la teva pròpia
empresa, així com assumir obligacions fiscals, tant per la posada en marxa de l'empresa com per la
seva activitat diària.
Aquest nínxol de mercat vol ser aprofitat per 2 familiars amb experiència en la gestió empresarial per
muntar una assessoria.
2.1 DEFINICIÓ DEL NEGOCI
Es crearà un despatx professional on assessorar i realitzar tots els tràmits necessaris que necessita
un autònom o una petita empresa, des de la seva constitució i durant tota la seva activitat.
S’oferiran tots els serveis necessaris perquè els clients estiguin sempre al corrent de les obligacions
fiscals, comptables, laborals, administratives i financeres de la seva activitat, amb les diferents
administracions públiques. L’objectiu és que el client disposi de tota la informació i assessorament
que necessiti però que alhora es pugui despreocupar d’aquestes gestions i s’estalviï el temps i les
molèsties que generen tots aquests tràmits moltes vegades complexos.
L’equip promotor el formen un matrimoni, la Maria Comptable, amb NIF 04679452X, i en Josep Fiscal,
amb NIF 75331589B. La Maria Comptable té 32 anys, mentre que en Josep Fiscal en té 36.
El despatx estarà ubicat al barri del Poble Nou de Barcelona, molt proper al districte 22@. El tipus de
despatx, que creuen que s’ajustaria molt bé a les seves necessitats, és un local en els baixos d’un
edifici del barri.
Pel que fa a la inversió inicial, a banda del lloguer del local i de la reforma, serà suficient amb un
parell d’ordinadors portàtils d’última generació amb una gran capacitat d’emmagatzematge i un bon
processador, llicències d’ús de programes comptables, material d'oficina, etc.
Preveuen una inversió inicial de 153.800€ per cobrir les despeses del negoci al llarg del primer any
(lloguer, reformes, màrqueting, assegurances, sous i salaris, etc.).

6
Com ells no disposen dels diners suficients i s’han proposat anar a buscar finançament privat. D’una
banda el pare de’n Josep s’ha ofert a aportar el capital necessari, però d’altra banda la Maria coneix
un àngel inversor que en el seu moment s’havia dedicat a l’assessoria d’empreses a nivell fiscal,
època de la que encara guarda bastants contactes. Aquest àngel inversor està disposat no només a
aportar capital, sinó que també ajudarà els dos emprenedors en la gestió de la companyia, tot i que
vol que se li valori apart l’aportació de contractes per la seva banda. Quines accions s’hauran de dur a
terme basant-se en criteris fiscals? Basant-se només en criteris fiscals, a qui li suposa menys càrrega
fiscal el fet d’entrar en la participació de la companyia, al pare de’n Josep o a l’àngel inversor?
D’altra banda en Josep i la Maria volen estudiar amb més deteniment la fiscalitat indirecta, val la pena
el criteri de caixa?

7
3 RESOLUCIÓ DEL SUPÒSIT DE FET
Abans de donar d’alta la societat mitjançant el model 036, declaració censal d'alta, modificació i baixa
en el cens d'empresaris, professionals i retenidors, cal prendre certes decisions.
3.1 FORMA JURÍDICO-FISCAL
L'elecció de la forma jurídica és, sens dubte, un dels primers passos a donar dins el procés de creació
d'una empresa. Alguns emprenedors decideixen una forma jurídica durant els primers anys d'activitat,
amb l'objecte de reduir costos laborals i de tramitació, i que en ocasions evoluciona a altres amb
posterioritat.
Abans d'analitzar les diferents formes existents, cal determinar els factors que determinen l'elecció de
la forma jurídica de l'empresa. Resumint, podem assenyalar els següents:
 Tipus d'activitat a exercir. Tant l'activitat a exercir com el sector poden obligar a adoptar
determinades formes jurídiques: banca, assegurances, agències de viatge i altres exigeixen
per llei constituir una societat mercantil.
 Nombre de persones que participen en el projecte empresarial. Dependrà si es tracta
d'empreses individuals o societats, i fins i tot hi ha determinades formes jurídiques que
exigeixen un nombre mínim de socis (societats laborals i cooperatives).
 Responsabilitat dels / de les promotors / es. Per a l'elecció de la forma jurídica s'haurà de
triar entre restringir la responsabilitat al capital aportat a la societat o afrontar el risc de
responsabilitzar tant el patrimoni personal com el social.
 Relacions que mantenen els les socis entre si. Hi ha la possibilitat de restringir l'entrada de
nous socis o de valorar simplement l'aportació econòmica.
 Necessitats econòmiques del projecte. Influeixen en la mesura que cal un capital social
mínim per a determinats tipus de societat.
 Aspectes fiscals de l'empresa. S'ha d'analitzar el tipus d'imposició fiscal a què estan
sotmeses les activitats que realitza aquesta empresa i com repercuteixen fiscalment en
l'impost de la renda de les persones físiques dels beneficis obtinguts.
Les diverses formes jurídiques existents es resumeixen en el quadre resum de la taula 1.

8
Taula 1. Quadre resum de les diferents tipologies de formes jurídiques. IS: Impost de Societats. IRPF: Impost de la
Renda de les Persones Físiques. *: L’emprenedor podrà limitar la seva responsabilitat evitant que la responsabilitat
derivada dels seus deutes empresarials afecti al seu habitatge habitual sota determinades condicions (exceptuant
deutes de dret públic).
Per tal de prendre una decisió, el que principalment es valora és el capital social mínim de constitució,
la simplicitat administrativa, les obligacions comptables i fiscals, la responsabilitat civil i els beneficis
fiscals. Fent balanç dels aspectes administratius, queda clar que la forma jurídica que seria més
adient és la d’empresari individual, doncs és la forma jurídica més senzilla i més econòmica.
Probablement, tenint en compte el tipus de negoci, la mida, el número de treballadors (cal recordar
que es tracta d’un matrimoni), la inversió inicial i les possibles expectatives en els beneficis (els dos
primers anys acostumen a ser d’entrada i consolidació de mercat), consideraríem convenient donar-
se d’alta, inicialment, com a empresari individual (autònom i autònom familiar), i més endavant, en
funció de la xifra de negoci i del personal que es necessiti incorporar es podria valorar la conveniència
de crear una societat limitada professional.
Cal tenir en compte, que en el cas que es planteja, per tal de no contreure deute amb entitats
bancàries la Maria i el Josep s’han proposat buscar finançament privat anant a buscar amics i
familiars o algun àngel inversor, als quals, com a argument de venda han fet veure els incentius
fiscals que descriu la nova Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i a la seva
internacionalització. Els quals estudiarem a continuació.
Forma jurídica
Factor
fonamental
Nº mínim
socis
Responsabilitat
Capital
mínim
Fiscalitat directe
Societat Cooperativa Treball 3 Limitada o Il·limitada (segons estatuts) 3.000 € IS amb reducció
Societat amb Responsabilitat Limitada
Laboral (SLL)
Treball/Capital 3 Limitada 3.000 € IS
Societat Anònima Laboral (SAL) Capital 3 Limitada 60.000 € IS
Empresari individual -Treball Autònom Treball 1 Il·limitada
No mín.
legal
IRPF
Societat Civil Privada (SCP) Treball 2 Il·limitada
No mín.
legal
IRPF
Societat Limitada (SL) Capital 1 Limitada 3.000 € IS
Societat Limitada Nova Empresa (SLNE)- Capital 1 Limitada 3.012 € IS
Societat Anònima (SA) Capital 1 Limitada 60.000 € IS
Comunitat de Béns Capital 2 Il·limitada Bé comú IRPF
Emprenedor de responsabilitat limitada Treball 1 *
No mín.
legal
IRPF
Societat limitada de de formació
successiva
Capital 1 Limitada al capital aportat a la societat
No mín.
legal
IS
Societat col·lectiva Capital Mínim 2 Limitada al capital aportat a la societat
No mín.
legal
IS
Societat Comanditaria Simple Capital Mínim 2
Socis col·lectius: Il·limitada - Socis
comandataris: Limitada
No mín.
legal
IS
Societat Comanditaria per accions Capital Mínim 2
Socis col·lectius: Il·limitada - Socis
comandataris: Limitada
60.000 € IS

9
3.2 DEDUCCIÓ PER INVERSIÓ EN EMPRESES DE NOVA O RECENT
CREACIÓ. L’ÀNGEL INVERSOR.
És comú que en els inicis d’una nova empresa es necessiti finançament aliè a part del capital aportat
pels propis emprenedors. En els primers passos els primers a confiar en el negoci és l’entorn de
l’emprenedor, o el que en el món de l’emprenedoria se’n diu els FFF acrònim anglès de “Family,
Friends and Fools”, tot i que darrerament ha prosperat molt la figura de l’àngel inversor.
3.2.1 Business angel o àngel inversor, una mica d’història legislativa
Segons l’AEBAN (Associació Espanyola de Business Angels) un Àngel Inversor és un individu que
pren les seves pròpies decisions d'inversió i que aporta els seus propis diners, i en ocasions el seu
temps, a empreses no cotitzades promogudes per persones que li són alienes. Encara que inverteix
en qualsevol etapa del desenvolupament.
L’Àngel Inversor exerceix un paper fonamental en la creació d'empreses innovadores, o no, en donar
suport econòmic i empresarial als emprenedors en les fases inicials del cicle de vida de les seves
empreses (llavor i arrencada).
Fent memòria legislativa, l'octubre de 2005, la Comissió d’Economia i Hisenda del Senat va emetre el
seu dictamen per l'aprovació al Congrés dels Diputats del Projecte de Llei reguladora de les entitats
de capital risc i les seves societats gestores. En aquest Dictamen s'introduïa una disposició
addicional, que diu literalment:
"El Govern, en el termini de sis mesos des de l'aprovació d'aquesta llei, remetrà un projecte de llei pel qual es regularà el marc
legal i el tractament fiscal específic en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en l’Impost sobre Societats i en
l'Impost sobre el Patrimoni de les aportacions i inversions de capital, percepció de dividends i de rendes obtingudes en la
transmissió de participacions realitzades mitjançant "Business angels ", amb l'objectiu d'incrementar la creació i consolidació de
projectes empresarials ".
Però el ple del Congrés dels Diputats, el mes de novembre de 2006, va acordar rebutjar les esmenes
del Senat al projecte de llei reguladora de les entitats de capital risc i les seves societats gestores.
Les següents iniciatives en matèria legislativa es poden trobar a diferents proposicions no de llei que
no van fructificar:
 Proposició no de Llei de suport i promoció de la figura del "Business Angels ". (161/001389), presentada pel Grup
Parlamentari d’Esquerra Republicana.
 Proposició no de Llei relativa al reconeixement de la figura dels "Business Angels" i a l'adopció de polítiques de
suport als emprenedors mitjançant "Business Angels". (162/000467), presentada pel Grup Parlamentari Català
(Convergència i Unió).
El Ple del Congrés dels Diputats, en la sessió del dia 27 de juliol del 2006, amb motiu del debat
acumulat de les iniciatives dels grups parlamentaris, va aprovar per unanimitat una proposició no de
llei relativa al reconeixement de la figura dels àngels inversors i a l'adopció de polítiques de suport als
emprenedors amb el següent text:

10
"El Congrés dels Diputats insta el Govern a desenvolupar, en col·laboració amb les comunitats autònomes, les estratègies
necessàries per a potenciar l'esperit emprenedor, la millora de la formació empresarial, i l'assessorament i suport financer als
nous projectes de emprenedors, per a això proposa que el Govern elabori polítiques públiques i accions dirigides a:
1. Adoptar una posició activa de reconeixement i foment de l'activitat que desenvolupen els "business angels", com a
instrument de finançament privat i alternativa que possibiliten una injecció de capital a projectes empresarials:
a. Recolzant les xarxes de "business angels" existents i impulsant la creació de noves xarxes.
b. Elaborar un estudi sobre l'adaptació de la legislació mercantil i fiscal a fi de facilitar la creació de figures
societàries mercantils unipersonals d'inversions privades, per tal d'aconseguir un marc fiscal favorable
d'impuls a les seves iniciatives similar al de les societats de capital risc.
c. Realitzant a curt termini campanyes de difusió entre les PIME, les Microempreses, les Universitats, Escoles
Professionals i de Negocis, Centres d'Investigació, etc., de la figura del "business angels" ".
El 27 de maig de 2008 el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) al Congrés dels Diputats
demana al Govern les mesures que pensa adoptar en relació al marc fiscal de l’activitat que
desenvolupen els Àngels Inversors (pregunta per a resposta escrita 184/004374. Medidas en relación
a la mejora del marco fiscal de la actividad que desarrollan los “business angels”, BOE sèrie D, 12 de
juny de 2008, núm. 32). I la resposta donada pel Secretari de l’Estat d’Assumptes Constitucionals i
Parlamentaris, el 7 d’octubre de 2008, fou la següent, citada textualment:
"La figura dels “Business Angels” fa referència a aquells inversors particulars, persones físiques o jurídiques, que inverteixen part del
seu patrimoni en el capital d'empreses noves o en fase de creixement i que, al seu torn, aporten, com a valor afegit a aquestes
empreses, experiència i contactes professionals.
El nostre sistema tributari conté diverses mesures previstes per incentivar l'activitat dels inversors de proximitat o “business angels” en
l'àmbit de l'Impost sobre Societats (en avant, IS).
Impost sobre Societats.
En l'àmbit d'aquest impost, ja hi ha un tractament fiscal beneficiós per a aquest tipus d'inversions dutes a terme per les entitats de
capital de risc. En particular, mitjançant la Llei 25/2005, de 24 de novembre, reguladora de les entitats de capital risc i les seves
societats gestores, es va dur a terme una reforma del règim jurídic de les entitats de capital de risc.
Aquesta reforma ha permès flexibilitzar i modernitzar el règim jurídic contingut en la Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora de les
entitats de capital de risc i de les seves societats gestores, respectant, però, la seva esquema bàsic, de manera que es manté el
concepte de capital risc com activitat financera que consisteix a proporcionar recursos a mitjà i llarg termini sense vocació de
permanència il·limitada a empreses no financeres ni immobiliàries i no cotitzades durant la seva etapa d’arrencada (“venture capital“),
o en la seva etapa de maduresa, com a conseqüència d'un procés d’expansió o de reestructuració (“private equity”).
Així mateix, l'exposició de motius de l'esmentada Llei 25/2005 assenyala que els mercats de capital de risc suposen una via de
finançament alternativa a la borsària i la creditícia, de difícil accés per a bona part dels projectes innovadors. A més, l'inversor del
capital-risc sol incorporar un valor afegit a l'empresa finançada, aportant credibilitat davant de tercers i oferint la seva experiència
davant dificultats, el seu assessorament i els seus contactes.
Aquestes entitats gaudeixen d'un règim fiscal especial contingut en els articles 55 i 56 del Text refós de la Llei de l'Impost sobre
Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, endavant, TRLIS, en la nova redacció donada per la citada Llei
25/2005, en virtut del qual les societats i fons de capital-risc apliquen una exempció del 99 per 100 de les rendes que obtinguin en la
transmissió de valors representatius de la participació en el capital o en fons propis de les entitats de l'article 2 de la Llei 25/2005,
quan la transmissió es realitzi entre el segon i el quinzè any des de la seva adquisició o de l'exclusió de cotització.
Excepcionalment, aquest termini es pot ampliar fins al vintè any inclusivament. En el cas que l'entitat participada comenci a cotitzar en
borsa, es concedeix un termini de tres anys perquè la societat de capital de risc pugui transmetre la seva participació sense perdre el
dret a l'exempció. A més, el règim fiscal s'estén a la regulació dels dividends obtinguts per la entitat de capital de risc i pels seus
socis, així com les rendes derivades de la transmissió de les accions en aquestes entitats.
Així mateix, cal esmentar l'existència en l'IS d'altres règims tributaris especials que incentiven les inversions en altres entitats, per la
qual cosa comparteixen alguna semblança amb la figura per la qual es pregunta, com el règim de les societats de desenvolupament

11
industrial regional o la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris que permet aplicar un percentatge de deducció en la quota
íntegra per les rendes obtingudes, entre d'altres, en la alienació de participacions en altres entitats a condició de reinversió, d'acord
amb el que disposa l'article 42 del TRLIS.
En definitiva, davant la semblança de les dues figures, el capital risc i els “Business angels” i davant la recent modernització i
flexibilització de la regulació del capital de risc, que compta amb un règim tributari molt beneficiós, tant per a la pròpia entitat de capital
de risc com per als seus accionistes, es considera innecessari dur a terme la regulació d'un règim tributari especial per la figura dels
“business angels”.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
No existeix en el nostre ordenament jurídic-mercantil una definició d'aquests inversors que delimiti la seva naturalesa i caràcters
principals. Per aquest motiu, fins que aquest buit legal no sigui cobert, no procediria establir beneficis fiscals concrets en l'àmbit de
l'IRPF per a una figura, els contorns encara difusos, només tenen seient en la discussió doctrinal.
En tot cas, a l'atorgar beneficis fiscals als inversors de proximitat s’ha de ser respectuós amb els principis de generalitat, igualtat i
neutralitat, tots ells rectors de l'IRPF, evitant la instauració de règims fiscals privilegiats.
En aquest sentit i pel que fa al principi de neutralitat, cal tenir en compte que la recent reforma de l'IRPF, portada a terme per la Llei
35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos
sobre societats sobre la Renda de no residents i sobre el patrimoni, ha suposat l'establiment d'un tipus de gravamen únic de l'estalvi
d'un 18%, aplicable amb caràcter general als guanys i pèrdues derivades de la transmissió d'elements patrimonials, als rendiments
derivats de la participació en els fons propis de tot tipus d'entitats, als interessos de dipòsits bancaris i de actius financers, així com de
rendiments derivats de contractes de segurs.
D'aquesta manera, s'ha suprimit qualsevol discriminació d'origen fiscal entre els diferents productes financers en què es pugui
materialitzar l'estalvi de els contribuents, entre els quals figuren les participacions en les entitats objecte d'aquest informe.
En qualsevol cas, no es considera convenient adoptar modificacions en el sistema fiscal per a l'establiment de mesures especials per
als inversors de proximitat de forma aïllada, sinó sota l'estudi i la consideració general del tractament fiscal de les petites i mitjanes
empreses i microempreses, així com del règim fiscal general aplicable al foment de la iniciativa i desenvolupament empresarial ".
Davant l'incompliment del Govern, del mandat previst en l'esmentada disposició addicional tercera de
la Llei 4/2008, de 23 de desembre, per la qual es suprimeix el gravamen de l'Impost sobre el
Patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual en l'Impost sobre el Valor Afegit, i
s'introdueixen altres modificacions en la normativa tributària, en els anys 2011 i 2013, es van
presentar tres propostes, que no van veure la llum, dues proposicions de llei i una proposició no de
llei.
La primera de les propostes esmentades va ser la Proposició de Llei de suport als emprenedors
presentada pel Grup Popular, el 29 de juny de 2011. S'hi definia als inversors privats informals, capital
risc informal o Business Angels com a persones físiques que prenen part en el capital social durant
l'etapa inicial de l'activitat empresarial o en l'en fase de desenvolupament, de les petites i mitjanes
empreses amb alt potencial de creixement, utilitzant part del seu patrimoni i participant també amb la
seva experiència professional en la gestió de la empresa, per tal d'obtenir una rendibilitat a mig
termini.
En el cas què la inversió es realitzés de forma conjunta entre diversos Àngels Inversors, podien
constituir una persona jurídica. La inversió màxima, incloent tant el capital i la prima desembossada
com el préstec participatiu, d'un àngel inversor en una única empresa no podia superar els 200.000
euros. D'altra banda, es proposava la pertinença obligatòria a una xarxa, la regulació i supervisió
d'aquestes, així com la creació d'un Registre Oficial d’Àngels Inversors a Espanya. També es
recollien incentius fiscals, els quals no van veure la llum.

12
El 27 de Desembre de 2011, el Grup parlamentari català Convergència i Unió va presentar una
Proposició no de Llei per la qual s'instava el Govern a adoptar un conjunt de mesures de suport a
l'emprenedor. Definia la inversió de proximitat com la realitzada per un familiar, un amic o una xarxa
d'inversors de proximitat per a la creació d'empreses o bé per articular processos de capitalització que
permetessin la seva expansió, amb una durada d'entre 3 i 8 anys. Els estímuls fiscals proposats per
l'IRPF foren:
a) Deducció del 25% al capital aportat o préstec participatiu subscrit
b) Deducció aplicable als dividends i plusvàlues percebudes
c) Deducció per les pèrdues en cas de fracassar el projecte
Respecte a l'IS, s'equiparaven les societats d’inversors informals o Àngels Inversors, a les societats i
fons de capital risc, aplicant-los el règim fiscal especial previst en l'article 55 del Decret Legislatiu
4/2005, de 5 de març, que regula l’IS. Es proposaven els següents beneficis fiscals:
a) Reducció d'un 99% de les rendes generades per la inversió en empreses amb domicili a
Espanya, sempre que la inversió estigués certificada per la xarxa d’Àngels Inversors
registrada oficialment, ja fossin plusvàlues o interessos de préstecs participatius generats
entre tres i sis anys.
b) Deducció del 100% relativa als dividends obtinguts independentment del període de
participació i el percentatge de la mateixa.
c) Dret a deduir les dotacions per a insolvències que es produissin per préstecs participatius a
emprenedors sense cap de les limitacions que estableix l'article 12 de LIS.
d) Exempció dels guanys reinvertits en un termini de 12 mesos.
e) El soci d'una societat Àngel Inversor, persona jurídica, podria deduir-se el 100% dels
dividends amb independència del seu percentatge de participació.
L'1 de març de 2013, es va presentar la Proposició de Llei de mesures de suport a la creació
d'empreses per part d'emprenedors i al seu finançament, per part d'inversors de proximitat, pel Grup
Parlamentari Català, on es parla exclusivament d'inversor de proximitat, definint-se, com aquell
inversor individual que aporta a títol personal o a través d'una societat unipersonal, el capital, els seus
coneixements tècnics i el seu assessorament durant l'etapa inicial a l'activitat empresarial realitzada
per un emprenedor, en els termes definits per la mateixa proposició. El seu objectiu era donar suport
a una nova iniciativa emprenedora o l'expansió i desenvolupament d'una Pime amb potencial de
creixement, per obtenir una rendibilitat a mig termini.
Es proposen incentius fiscals per als inversors, persones físiques, en l'Impost sobre la Renda i per als
inversors, persones jurídiques, en Impost sobre Societats i juntament amb els esmentats incentius, es
recullen incentius fiscals als emprenedors.
Els incentius proposats en l'Impost sobre la Renda són els següents:
1. Deducció d'un 25% en la quota del capital aportat a l'emprenedor, tant si aquest és persona física com jurídica, amb un límit
màxim a la base de 200.000 euros. Límit que opera tant per cada inversió, com per la suma de totes elles. S'exigeix que el
capital invertit es mantingui quatre anys.

13
Les deduccions no podran superar el 25% de la base liquidable del contribuent (es refereix a la base liquidable a la qual remet
l'article 68.apartado 8 LIRPF). La deducció no aplicada es podrà realitzar durant els cinc exercicis següents.
2. Transcorregut el període entre quatre i vuit anys des que s'efectua la inversió, els guanys patrimonials que es posin de manifest
estaran exemptes en un 50% i tributaran com renda de l'estalvi al tipus de gravamen general.
3. Quan l'inversor de proximitat registri una pèrdua a conseqüència de les aportacions efectuades, aquesta pèrdua, excloses les
deduccions gaudides en fer la inversió, es compensaran reduint la base imposable de l'estalvi fins a deixar a zero; el romanent
es compensarà amb la base imposable general fins a un límit del 25% de la mateixa. Si el saldo resultés negatiu es compensarà
durant els cinc exercicis següents.
4. Reducció del 50% dels dividends percebuts, en el període entre 4 i 8 anys després de realitzar la inversió i en el supòsit de
percepció d'interessos dels préstecs participatius, en el mateix període, s'ha de deduir en concepte de despesa el 50% dels
mateixos.
Es proposaren els mateixos incentius per a l'Impost sobre Societats.
Cap de les propostes anteriors va prosperar, tot i que el Govern d'Espanya va incloure, en el
denominat "Programa Nacional de Reformes per al 2013", dins de les denominades reformes de futur,
l'aprovació d'una Llei de suport a l'emprenedor i la seva internacionalització, el que va acabar sent la
Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i a la seva internacionalització.
3.2.2 Incentius fiscals per a inversions en empreses de nova o recent creació i per
inversió en beneficis. Deduccions autonòmiques i estatals
Una bona manera de dur a terme polítiques econòmiques és mitjançant la legislació, i precisament
això és el que han intentat tant l’executiu espanyol com les comunitats autònomes. A Catalunya, i a
l’Estat Espanyol tenim tres incentius fiscals per a inversions en empreses de recent creació. Dos els
trobem en la normativa autonòmica (llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i
administratives), és a dir, només apliquen a persones físiques que siguin residents fiscals a Catalunya
i una tercera que està en la llei estatal, l’anomenada llei d’emprenedors, Llei 14/2013, de 27 de
setembre.
Aquestes deduccions són deduccions en quota. Les deduccions en quota són aquelles en què són
d’aplicació un cop hem aplicat la tarifa de l’impost. En l’esquema de liquidació de l’IRPF trobem la
base liquidable on apliquem la tarifa per tal d’obtenir la quota íntegra i sobre aquesta quota íntegra
apliquem les deduccions en quota (com la clàssica deducció per habitatge habitual). Així doncs, en
aquest tram de la liquidació de l’impost és on es situen aquestes tres deduccions.
Deduccions a nivell estatal
Pel que fa a la legislació estatal trobem la Llei 14/2013, de 27 de setembre, l’objectiu de la qual és el
de donar suport als emprenedors i a l’activitat empresarial, afavorir el desenvolupament, el creixement
i la internacionalització de l’activitat del emprenedors, i fomentar la cultura emprenedora i el seu
posterior desenvolupament, creixement i internacionalització, per així fer front a la crisi i afavorir la
competitivitat.
Dita llei, en el seu article 27 regula els incentius fiscals per a inversions en empreses de nova o recent
creació i per inversió de beneficis. Ho fa mitjançant la modificació de la Llei 35/2006, de 28 de

14
novembre, de l’IRPF i de la llei de l’impost de societats, de la qual hi ha una actualització posterior
(Llei 27/2014, de 27 de novembre) i sobre l’impost de patrimoni.
Pel que fa a la deducció en l’IRPF (Llei 35/2006), la llei afegeix una nova deducció a l’article 68 de la
(afegint un apartat 1) que permet als contribuents deduir-se el 20% de la inversió en empreses de
nova o recent creació amb una base màxima de deducció de 50.000€, i sempre i quan es tracti d’una
societat anònima, societat de responsabilitat limitada, societat anònima laboral o societat de
responsabilitat limitada laboral. La deducció aplica a la subscripció en la participació en PIMES de
nova creació, tenint en compte que per PIMES s’entenen empreses, i la llei ho condiciona, no tant a la
facturació, sinó al patrimoni de la companyia, és a dir que els fons propis de la mateixa no superin els
400.000€. Com s’ha dit anteriorment, aquestes PIMES han de ser noves o de recent constitució, és a
dir, de no més de 3 anys des del moment de la seva constitució. La participació màxima serà del
40%. A més a més, la llei diu, que no podran beneficiar-se d’aquesta deducció aquelles quantitats que
s’hagin beneficiat d’una deducció equivalent a aquesta atorgada per la normativa autonòmica.
Aquest incentiu per a invertir en empreses de nova creació es complementa amb un altre definit en
una nova disposició transitòria (vint-i-setena),que diu que en cas de que l’àngel inversor obtingui una
plusvàlua en el moment de la desinversió, aquesta plusvàlua es troba exempta sempre i quan es
reinverteixi l’import de la venta en empreses que reuneixin els mateixos requisits (exempció per
reinversió).
Llei 14/2013, de 27 de setembre, article 27:
(...)
Quatre. S’afegeix un nou apartat 1 a l’article 68, que queda redactat de la manera següent:
«1. Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació.
1r Els contribuents es poden deduir el 20 per cent de les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per la
subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació quan es compleixi el que disposen els
números 2n i 3r d’aquest apartat, i hi poden aportar, a més de l’aportació temporal al capital, els seus coneixements
empresarials o professionals adequats per al desenvolupament de l’entitat en la qual inverteixen en els termes que
estableixi l’acord d’inversió entre el contribuent i l’entitat.
La base màxima de deducció és de 50.000 euros anuals i està formada pel valor d’adquisició de les accions o
participacions subscrites. No forma part de la base de deducció l’import de les accions o participacions adquirides amb el
saldo del compte estalvi-empresa, en la mesura que aquest saldo hagi estat objecte de deducció, ni les quantitats
satisfetes per la subscripció d’accions o participacions quan respecte a aquestes quantitats el contribuent practiqui una
deducció establerta per la comunitat autònoma en l’exercici de les competències que preveu la Llei 22/2009, pel qual es
regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia.
2n L’entitat les accions o participacions de la qual s’adquireixin ha de complir els requisits següents:
a) Revestir la forma de societat anònima, societat de responsabilitat limitada, societat anònima laboral o societat de
responsabilitat limitada laboral, en els termes que preveu el Text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 4/1997, de 24 de març, de societats laborals, i no estar admesa a negociació
en cap mercat organitzat.
Aquest requisit s’ha de complir durant tots els anys de tinença de l’acció o participació.
b) Exercir una activitat econòmica que disposi dels mitjans personals i materials per al seu desenvolupament. En
particular, no pot tenir com a activitat la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari a què es refereix l’article 4.8.Dos.a) de

15
la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni, en cap dels períodes impositius de l’entitat conclosos amb
anterioritat a la transmissió de la participació.
c) L’import de la xifra dels fons propis de l’entitat no pot ser superior a 400.000 euros al començament del període
impositiu d’aquesta en què el contribuent adquireixi les accions o participacions.
Quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de comerç, amb independència de la
residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats, l’import dels fons propis s’ha de referir al conjunt
d’entitats que pertanyen a aquest grup.
3r A l’efecte d’aplicar el que disposa l’apartat 1r anterior, s’han de complir les condicions següents:
a) Les accions o participacions a l’entitat les ha d’adquirir el contribuent o bé en el moment de la constitució d’aquella o
mitjançant l’ampliació de capital efectuada en els tres anys següents a aquesta constitució i romandre en el seu patrimoni
per un termini superior a tres anys i inferior a dotze anys.
b) La participació directa o indirecta del contribuent, juntament amb la que tinguin a la mateixa entitat el cònjuge o
qualsevol persona unida al contribuent per parentiu, en línia recta o col·lateral, per consanguinitat o afinitat, fins al segon
grau inclòs, no pot ser, durant cap dia dels anys naturals de tinença de la participació, superior al 40 per cent del capital
social de l’entitat o dels seus drets de vot.
c) Que no es tracti d’accions o participacions en una entitat a través de la qual s’exerceixi la mateixa activitat que s’exercia
anteriorment mitjançant una altra titularitat.
4t Quan el contribuent transmeti accions o participacions i opti per l’aplicació de l’exempció que preveu l’apartat 2 de
l’article 38 d’aquesta Llei, únicament forma part de la base de la deducció corresponent a les noves accions o
participacions subscrites la part de la reinversió que excedeixi l’import total obtingut en la transmissió d’aquelles. En cap
cas es pot practicar deducció per les noves accions o participacions mentre les quantitats invertides no superin aquesta
quantia.
5è Per a la pràctica de la deducció cal obtenir una certificació expedida per l’entitat les accions o participacions de la qual
s’hagin adquirit indicant el compliment dels requisits assenyalats al número 2n anterior en el període impositiu en el qual
es va produir l’adquisició d’aquestes.»
Així doncs, la forma jurídica que cal adoptar per tal que el futur inversor tingui opció a aplicar-se la
deducció és la de societat de responsabilitat limitada, societat anònima laboral o societat de
responsabilitat limitada laboral. D’altra banda tal i com es planteja l’empresa, els familiars propers
(pares, germans, etc) no podran aplicar-se cap mena de deducció tal i com hem pogut veure en el
redactat anterior. Doncs la llei busca que terceres persones alienes als empresaris es plantegin la
possibilitat d’invertir, per així ajudar amb capital en un moment de difícil accés al crèdit bancari.
La base de la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació en l'IRPF estarà formada
pel valor d'adquisició de les accions o participacions subscrites, el qual inclourà l'import de la prima
d'emissió satisfet. Per tant, sempre que es compleixin la resta de requisits a la base de deducció
s'inclouran no només les quantitats satisfetes corresponents a la participació en el capital social, sinó
també les satisfetes en concepte de prima d'emissió d'accions o participacions tal i com s’extreu de la
consulta V1015/2016de la DGT, de 2016.03.14.
Continuant amb l’article 27 de la llei 14/2013,
Cinc. Es modifica l’apartat 2 de l’article 68, que queda redactat de la manera següent:
«2. Deduccions en activitats econòmiques.
Als contribuents per aquest impost que exerceixin activitats econòmiques els són aplicables els incentius i els estímuls a la
inversió empresarial establerts o que s’estableixin en la normativa de l’impost sobre societats amb igualtat de percentatges
i límits de deducció, llevat del que disposen els articles 42 i 44.2 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats.

16
La deducció que preveu l’article 37 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats s’aplica amb les especialitats
següents:
1r Donen dret a la deducció els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu en què s’inverteixin en
elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques exercides pel
contribuent.
A aquest efecte, s’entén que els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu són objecte d’inversió
quan, en els termes que preveu l’article 37 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats, s’inverteixi una quantia
equivalent a la part de la base liquidable general positiva del període impositiu que correspongui a aquests rendiments,
sense que en cap cas la mateixa quantia es pugui entendre invertida en més d’un actiu.
La base de la deducció és la quantia a què es refereix el paràgraf anterior.
2n El percentatge de deducció és del 5 per cent si el contribuent ha practicat la reducció que preveuen l’apartat 3 de
l’article 32 d’aquesta Llei o la disposició addicional vint-i-setena d’aquesta Llei, o es tracta de rendes obtingudes a Ceuta i
Melilla respecte a les quals s’ha aplicat la deducció que preveu l’article 68.4 d’aquesta Llei.
3r L’import de la deducció no pot excedir la suma de la quota íntegra estatal i autonòmica del període impositiu en el qual
es van obtenir els rendiments nets d’activitats econòmiques assenyalats al número 1r anterior.
4t No és aplicable el que disposen els apartats 5 i 8 de l’article 37 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats.
No obstant això, quan es tracti de contribuents per aquest impost que exerceixin activitats econòmiques i determinin el seu
rendiment net pel mètode d’estimació objectiva, els incentius a què es refereix aquest apartat 2 només els són aplicables
quan s’estableixi per reglament tenint en compte les característiques i les obligacions formals del mètode.»
Sis. Es modifica l’apartat 2 de l’article 69, que queda redactat de la manera següent:
«2. Els límits de la deducció a què es refereix l’apartat 2 de l’article 68 d’aquesta Llei són els que estableixi la normativa de
l’impost sobre societats per als incentius i estímuls a la inversió empresarial. Els límits s’apliquen sobre la quota que resulti
de minorar la suma de les quotes íntegres, estatal i autonòmica, en l’import total de les deduccions per inversió en
empreses de nova o recent creació, que preveu l’article 68.1 d’aquesta, i per actuacions per a la protecció i difusió del
patrimoni històric espanyol i de les ciutats, conjunts i béns declarats patrimoni mundial, que preveu l’article 68.5 d’aquesta
Llei.»
Set. Es modifica l’apartat 1 de l’article 70, que queda redactat de la manera següent:
«1. L’aplicació de la deducció (...) per inversió en empreses de nova o recent creació requereix que l’import comprovat del
patrimoni del contribuent en finalitzar el període de la imposició excedeixi el valor que va llançar la seva comprovació al
començament d’aquest almenys en la quantia de les inversions efectuades.»
Vuit. Es modifica l’apartat 1 de l’article 77, que queda redactat de la manera següent:
«1. La quota líquida autonòmica és el resultat de disminuir la quota íntegra autonòmica en la suma de:
a) El 50 per cent de l’import total de les deduccions que preveuen els apartats 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’article 68 d’aquesta Llei,
amb els límits i els requisits de situació patrimonial que preveuen els seus articles 69 i 70.
b) L’import de les deduccions establertes per la comunitat autònoma en l’exercici de les competències que preveu la Llei
22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú
i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.»
Nou. Es modifica la lletra e) de l’apartat 2 de l’article 105, que queda redactada de la manera següent:
«e) Per a les entitats a les quals es refereix l’article 68.1 d’aquesta Llei els socis o accionistes de les quals hagin sol·licitat
la certificació que preveu aquest.»
Deu. Se suprimeix la disposició addicional trenta-quatrena.
Onze. Es modifica la disposició addicional trenta-vuitena, que queda redactada de la manera següent:
«Disposició addicional trenta-vuitena. Aplicació de determinats incentius fiscals.
1. El que preveu l’apartat 3 de l’article 32 d’aquesta Llei només és aplicable als contribuents que hagin iniciat l’exercici
d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013.

17
2. El que preveuen els articles 38.2 i 68.1 d’aquesta Llei només és aplicable respecte a les accions o participacions
subscrites a partir de l’entrada en vigor de la Llei 14/2013, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.
3. La deducció que preveu l’article 37 del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats a què es refereix l’article 68.2
d’aquesta Llei, només és aplicable respecte als rendiments nets d’activitats econòmiques obtinguts a partir de l’1 de gener
de 2013.»
Dotze. S’afegeix una nova disposició transitòria vint-i-setena, amb el contingut següent:
«Disposició transitòria vint-i-setena. Accions o participacions d’entitats de nova o recent creació adquirides amb anterioritat
a l’entrada en vigor de la Llei 14/2013, de suport als emprenedors i la seva internacionalització.
Els contribuents que obtinguin guanys patrimonials que es posin de manifest amb motiu de la transmissió d’accions o
participacions adquirides amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 14/2013 poden aplicar l’exempció que preveu la
disposició addicional trenta-quatrena d’aquesta Llei en la redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, sempre que es
compleixin els requisits i les condicions que estableix aquesta disposició addicional.»
Deduccions a la CCAA de Catalunya
En primer lloc trobem l’article 20 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals,
financeres i administratives. Adquisició de societats catalanes. Aquesta llei està feta per a invertir en
societats catalanes, és a dir, societats i entitats amb domicili fiscal a Catalunya. L’incentiu aplica a
supòsits en els quals l’àngel inversor (persona física), entra en el capital, ja sigui en el moment de la
constitució, o en una posterior ampliació de capital. Aquesta ampliació de capital ha d’estar com a
mínim dins els 3 anys a partir de la constitució de la societat. Hi ha un límit màxim de participació en
el capital d’un 35%, aplica a empreses petites (l’empresa no ha de cotitzar en un mercat organitzat, ja
sigui el mercat regulat o el mercat alternatiu bursàtil, i que la seva participació no superi el milió
d’euros). Hi ha un requisit de manteniment de la participació de com a mínim 3 anys, i el percentatge
de la deducció és del 30% amb un import màxim de 6.000€. Aquesta deducció a partir d’una reforma
que es va introduir en la llei catalana fa un parell d’anys s’incrementa al 50% amb un límit de 12.000€
si es tracta d’entitats creades o participades per universitats o centres d’investigació.
Article 20 de la llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives
Deducció en concepte d'inversió per un àngel inversor per l'adquisició d'accions o participacions socials d'entitats noves o de creació
recent
1. El contribuent o la contribuent es pot aplicar, en la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la part
corresponent a la comunitat autònoma, i amb efecte des de l'1 de gener de 2010, una deducció del 30% de les quantitats invertides
durant l'exercici en l'adquisició d'accions o participacions socials com a conseqüència d'acords de constitució de societats o
d'ampliació de capital en les societats mercantils a què es refereix l'apartat 2. L'import màxim d'aquesta deducció és de 6.000 euros.
En cas de declaració conjunta aquests límits s'apliquen a cadascun dels contribuents.
2. Perquè es pugui aplicar la deducció establerta per l'apartat 1 cal que es compleixin els requisits i les condicions següents:
a) La participació assolida pel contribuent o la contribuent computada juntament amb les del cònjuge o la cònjuge o
persones unides per raó de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau inclòs, no
pot ésser superior al 35% del capital social de la societat objecte de la inversió o dels seus drets de vot.
b) L'entitat en què s'ha de materialitzar la inversió ha de complir els requisits següents:
Primer. Ha de tenir naturalesa de societat anònima, societat limitada, societat anònima laboral o societat
limitada laboral.
Segon. Ha de tenir el domicili social i fiscal a Catalunya.

18
Tercer. Ha de desenvolupar una activitat econòmica. A aquest efecte, no ha de tenir per activitat principal la
gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari, d'acord amb el que disposa l'article 4.8.dos.a de la Llei de l'Estat
19/1991, del 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni.
Quart. Ha de comptar, com a mínim, amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, i
donada d'alta en el règim general de la seguretat social.
Cinquè. Si la inversió s'ha fet mitjançant una ampliació de capital, la societat mercantil ha d'haver estat
constituïda en els tres anys anteriors a la data d'aquesta ampliació, i no pot cotitzar al mercat nacional de valors
ni al mercat alternatiu borsari.
Sisè. El volum de facturació anual no ha de superar un milió d'euros.
c) El contribuent o la contribuent pot formar part del consell d'administració de la societat en què ha materialitzat la
inversió, però en cap cas no pot dur a terme funcions executives ni de direcció. Tampoc no pot mantenir una relació laboral
amb l'entitat objecte de la inversió.
d) Les operacions en què sigui aplicable la deducció s'han de formalitzar en escriptura pública, en la qual s'ha d'especificar
la identitat dels inversors i l'import de la inversió respectiva.
e) Les participacions adquirides s'han de mantenir en el patrimoni del contribuent durant un període mínim de tres anys.
f) Els requisits establerts pels apartats segon, tercer i quart de l'apartat 2.b, i el límit màxim de participació regulat per
l'apartat 2.a, s'han de complir durant un període mínim de tres anys a comptar de la data d'efectivitat de l'acord d'ampliació
de capital o constitució que origini el dret a la deducció.
3. L'incompliment dels requisits i les condicions establerts pels apartats 2.a, 2.e i 2.f comporta la pèrdua del benefici fiscal i el
contribuent o la contribuent ha d'incloure en la declaració de l'impost corresponent a l'exercici en què s'ha produït l'incompliment la
part de l'impost que s'ha deixat de pagar com a conseqüència de la deducció practicada, juntament amb els interessos de demora
meritats.
4. La deducció referida en els apartats anteriors és del 50%, amb un límit de 12.000 euros, en el cas de societats creades o
participades per universitats o centres de recerca.
En segon lloc l’article 21 de la mateixa llei, Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals,
financeres i administratives regula l’adquisició de societats catalanes (domicili fiscal i social a
Catalunya) cotitzades en el mercat alternatiu bursàtil (MAB). Aquesta adquisició ha de ser
conseqüència d’acords d’ampliació de capital. No serveix la compra de societats cotitzades en el
MAB. Cal tenir en compte, que es pot entrar en una societat cotitzada de dues maneres, 1) comprant
accions a un soci de dita societat, o 2) entrant en el capital, és a dir, aportant diners al capital de la
societat (la societat emet accions i me les dona). El que aquesta deducció contempla és la segona
opció, és a dir, el que busca la llei és incentivar que jo financi la companyia, no que financi al soci
(persona física). Com a límit, no es pot participar en més del 10% del capital de la companyia
cotitzada i existeix un requisit de permanència de 2 anys. El percentatge és del 20% amb una
deducció màxima de 10.000€.
Article 21 de la llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives
Deducció per inversió en accions d'entitats que cotitzen en el segment d'empreses en expansió del Mercat Alternatiu Borsari
1. Amb efecte des de l'1 de gener de 2010, en la part de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques
corresponent a la comunitat autònoma, el contribuent o la contribuent es pot aplicar una deducció del 20% de les quantitats invertides
durant l'exercici en l'adquisició d'accions com a conseqüència d'acords d'ampliació de capital subscrits per mitjà del segment
d'empreses en expansió del Mercat Alternatiu Borsari aprovat per acord del Govern de l'Estat en el Consell de Ministres del 30 de
desembre de 2005 i regulat per les circulars 1, 2, 3 i 4 del Mercat Alternatiu Borsari. L'import màxim d'aquesta deducció és de 10.000
euros.

19
En el cas de declaració conjunta, l'import màxim de deducció és de 10.000 euros per cada contribuent de la unitat familiar que ha
efectuat la inversió.
2. Per a poder aplicar la deducció a què fa referència l'apartat 1 cal complir els requisits següents:
a) La participació assolida pel contribuent o la contribuent en la societat objecte de la inversió no pot ésser superior al 10% del
seu capital social.
b) Les accions adquirides s'han de mantenir en el patrimoni del contribuent o la contribuent durant un període de dos anys, com
a mínim.
c) La societat objecte de la inversió ha de tenir el domicili social i fiscal a Catalunya, i no ha de tenir com a activitat principal la
gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari, d'acord amb el que disposa l'article 4.8.dos.a de la Llei de l'Estat 19/1991, del 6 de
juny, del impost sobre el patrimoni.
3. L'incompliment dels requisits anteriors durant el termini de dos anys a comptar de la data d'adquisició de la participació comporta la
pèrdua del benefici fiscal i el contribuent o la contribuent ha d'incloure en la declaració de l'impost corresponent a l'exercici en què s'ha
produït l'incompliment la part de l'impost que s'ha deixat de pagar com a conseqüència de l'aplicació de la deducció que ha esdevingut
improcedent, juntament amb els interessos de demora meritats.
Altres deduccions presents en CCAA
Les CCAA que han legislat deduccions per adquisició d'accions o participacions, consideren que es
tracta d'una mesura que contribueix a l'objectiu de fomentar la inversió privada en empreses de nova
creació i que generen ocupació (veure exposició de motius del Decret Llei 1/2010 de 9 de març, de
mesures tributàries de reactivació de l'Economia Andalusa, en el qual s'introdueix una deducció per
adquisició de participacions). Com podem comprovar, reconeixen l'existència del benefici o retorn
directe que obté tot inversor i al mateix temps, consideren que aquest tipus d'inversió contribueix a
una finalitat d'interès general.
D’ençà de la crisi diferents CCAA en l'exercici de les seves competències normatives en matèria de
deduccions en l’IRPF, han creat una deducció per adquisició d'accions o participacions en empreses
de nova creació.
Cronològicament les CCAA de Catalunya (art. 20 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures
fiscals, financeres i administratives de la Comunitat Autònoma de Catalunya), Andalusia (art. 15 bis
de la Llei 8/2010, de 14 de juliol, de mesures tributàries de reactivació econòmica de la Comunitat
Autònoma d'Andalusia), Madrid (Art. 15 TR de la Llei 10/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals
i administratives de la Comunitat Autònoma de Madrid), Galícia (Art. 5.Deu TR de la Llei 15/2010, de
28 de desembre, de mesures fiscals i administratives de la Comunitat Autònoma de Galícia), Balears
(Art. 4 Llei 3/2012, de 30 d'abril, de mesures tributàries urgents de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears) i Aragó (Art. 10. 2 TR de la llei 1/2005, de 8 de març, de Mesures Fiscals i Administratives de
la Comunitat Autònoma d'Aragó) es van avançar a la regulació en l’IRPF estatal cosa que suposava
un pas endavant en la regulació d'incentius fiscals per als inversors de proximitat. Però amb l’entrada
en vigor de la llei 14/2013 aquestes deduccions no són compatibles amb la deducció estatal. El que
ha fet l’executiu és permetre a les CCAA que no havien regulat en el mateix sentit que també puguin
incentivar la inversió de proximitat i així fer créixer el teixit empresarial com a mesura per millorar la
competitivitat i generar ocupació.

20
Amb caràcter general les deduccions de les diferents CCAA que havien regulat, preveien una
deducció del 20% (a Catalunya del 30%) de les quantitats invertides durant l'exercici en l'adquisició
d'accions o participacions, com a conseqüència de la constitució o de l'ampliació de capital en
determinades societats. Pel que fa a les característiques d'aquestes societats, la majoria de les
comunitats autònomes estableixen que poden ser societats anònimes, societats limitades, societats
anònimes laborals o Limitades Laborals (amb excepció d'Andalusia que inclou les cooperatives i
exclou les dues primeres) amb domicili fiscal a la CCAA corresponent. D'altra banda, totes
estableixen un límit màxim respecte a l'import de la deducció i un període mínim de manteniment de
la inversió, que oscil·la entre 3 i 5 anys. Quan es tracta d'aportacions en ampliacions de capital,
normalment s'exigeix que l'empresa ser s'hagi constituït dins dels tres anys anteriors.
Els altres requisits exigits són:
1. l'empresa objecte d'inversió, ha de realitzar activitats econòmiques, fins i tot en el cas d'Aragó
s'exigeix que la seva activitat econòmica principal sigui la recerca o desenvolupament científic o
tècnic;
2. han de comptar com a mínim amb una persona ocupada, donada d'alta a la Seguretat Social i
amb contracte laboral a jornada completa (en alguns casos s'exigeix un mínim de tres
treballadors);
3. que es mantingui l'ocupació durant un període de temps,
4. també es prohibeix en la major part de les lleis, que l'inversor faci funcions de direcció o
executives en l'empresa i fins i tot en alguns casos, que tingui relació laboral.
En alguna llei, s'exigeix que l'empresa objecte d'inversió no superi determinada xifra de negocis.
Finalment, també s'exigeix que constin en escriptura pública els noms dels inversors i l'import invertit.
Deducció per quantitats invertides en adquisició
en acciones y participacions o por augment de
capital
%
deducció
Límit màxim import
anual deducció
% màxim de
participació
Període màxim
manteniment
inversió
ANDALUSIA 20% 4.000 € 40% 3 anys
ARAGÓ 20% 4.000 € 40% 5 anys
BALEARS 20% 600 € 40% 4 anys
CATALUNYA 50% 12.000 € 35% 3 anys
GALÍCIA 20% 4.000 €
40%
mínim 1%
3 anys
MADRID 20% 4.000 € 40% 3 anys
Taula 2. Deducció per adquisicions d'accions i participacions en les comunitats autònomes: Percentatge deducció i
requisits

21
Requisits Empresa Objecte Inversió
Vinculació
àngel inversor
i empresa
Obligació
formal
Forma
jurídica
Domicil
i a la
CCAA
Treballadors
Xifra
negoci
Altres
Prohibició
Funcions
directives
Escriptura
amb nom
inversor i
import
inversió
ANDALUSIA
SAL, SLL,
Cooperativa
SI
Mínim 1
Període
2 anys
NO
Desenvolupar
activitat econòmica
NO NO
ARAGÓ
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
Període
5 anys
NO
Activitat econòmica
principal
investigació o
desenvolupament
científic
SI SI
BALEARS
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
que no sigui
soci
Igual o
inferior
a 2
milions
de
euros
Desenvolupar
SI
No pot
mantenir
relació laboral
NO
CATALUNYA
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
Període
3 anys
Igual o
inferior
a 1
milió €
Desenvolupar
SI SI
GALÍCIA
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 3
Període
3 anys
NO
Desenvolupar
SI
No pot
mantenir
relació laboral
durant 10 anys
SI
MADRID
No
especificat
SI Mínim 1 NO
Desenvolupar
NO
Ha d’ aportar
coneixements
empresarials/
professionals
NO
Taula 3. Requisits empresa objecte d'inversió

22
3.2.3 Incentius fiscals per a inversions en empreses de nova o recent creació i per
inversió en beneficis. Marc fiscal europeu
L'impost que grava a les entitats de capital risc i les inversions en capital social afecta directament el
seu poder d'atracció. Aquest fet preocupa tant a la part de demanda de capital (PIMEs que busquen
finançament) com a la part d'oferta de capital (àngels inversors). Al seu torn, també és important
l'estabilitat i la previsió de l'entorn impositiu global. Cada país de la Unió Europea té la seva pròpia
legislació en matèria tributària, de manera que la tributació de les operacions realitzades per àngels
inversors en funció del país d'origen tributarà de manera diferent.
L'impost sobre les plusvàlues afecta els àngels inversors de dues maneres diferents. En primer lloc,
l'impost sobre les plusvàlues s'aplica sobre la disposició d'actius, per la qual cosa incidirà notablement
sobre la rendibilitat de la inversió. D'altra banda, l'impost sobre les plusvàlues pot afectar el
complement de la retribució del personal, que serà en forma d'actius, normalment en opcions sobre
accions.
D'aquesta manera, doncs, la Comissió Europea considera aquest impost com un element important
que afecta el funcionament del mercat intern. Des de l'any 1990, la Comissió ha redactat diversos
informes i diverses directives en relació amb els impostos que graven a les empreses i les seves
operacions. No obstant això, els impostos que graven les persones físiques no han format part de cap
d'aquests estudis. La major part dels àngels inversors inverteixen com a persona física, i per a
aquests la major preocupació, a efectes fiscals, és la tributació de les possibles i futures plusvàlues
generades en el moment de la transmissió de la seva participació de l'empresa invertida.
És difícil comparar els impostos sobre les plusvàlues en el conjunt dels estats membres de la Unió
Europea, així com els seus tipus impositius, les lleis i les diferents exempcions i requisits particulars.
No obstant això, a la taula 4 es detallen, a mode de resum, les característiques més importants
d'aquest impost en els estats membres segons un estudi realitzat a la Unió Europea l'any 2002. A
continuació de la taula 4 es presenta un quadre comparatiu (taula 5) on es representen les diferents
tipus impositius d’un grapat de països de la Unió a partir de l'estudio desenvolupat per la xarxa
Europea de àngels inversors EBAN.
Estat membre
Impost sobre les Plusvàlues de les
Persones Físiques
Observacions
ALEMANYA
No s'aplica l'impost sobre participacions
mantingudes durant més d’1 any,
sempre que aquesta participació sigui
inferior a l’1%.
Si les participacions s'han mantingut
durant menys d'1 any o si la participació
és important (1% o superior), només la
meitat dels beneficis estarà subjecte a
l’IRPF (2002: entre el 19,9% i el 48,5%;
2003-2004: entre el 17% i el 47%; 2005
i anys posteriors: entre el 15% i el 42%;
amb una càrrega suplementària del
5,5%). No s'aplicarà l'impost per a les
participacions venudes per una societat

23
anònima
ÀUSTRIA
No s'aplica l'impost sobre participacions
mantingudes durant més d’1 any,
sempre que aquesta participació sigui
inferior a l’1%.
Si la participació representa l'1% o una
xifra superior (durant els darrers 5
anys), els ingressos derivats
d'inversions estan subjectes a la meitat
del % mitjà dels ingressos totals (fins al
50%) per a inversions mantingudes
més d'1 any .
BÈLGICA
No s'aplica l'impost a excepció
d'inversors professionals.
S'aplica un tipus del 17% (més
impostos locals) si es ven a una
empresa estrangera una participació >
al 25% d'una empresa belga. Si el
venedor és un inversor professional, les
plusvàlues del capital sempre es graven
com un ingrés ordinari.
DINAMARCA
Per menys de 3 anys, entre el 38,5% i
el 59%. si es mantenen un mínim de 3
anys, s'aplica un impost el 28% per a
quantitats fins 5337 € i el 43% si la
quantitat és superior. No s'aplica
l'impost si el valor total de les accions
cotitzades durant els 3 anys anteriors a
la venda és inferior a 16.817 €
Si les accions es mantenen durant
menys de 3 anys, les pèrdues només
són deduïbles amb plusvàlues de
capital de altres participacions venudes
en un període de 3 anys. Les pèrdues
de les accions no cotitzades que s'han
mantingut un mínim de 3 anys són
deduïbles en ingressos de participació.
FINLÀNDIA 29%
FRANÇA 26%
Pagable només si les actuacions totals
sobrepassen els 7.623€/any. Les
pèrdues de fins a 15.200€/any són
deduïbles d'altres ingressos
susceptibles d'imposició. Després d'un
període de 5 anys, només s'han de
pagar els impostos relatius a la
seguretat social. El 25% de les
inversions en PIME que no cotitzin en
borsa es poden deduir dels ingressos
susceptibles d'imposició. la facturació
de l'empresa ha de ser inferior als 21
milions d'euros i el balanç ha de ser
inferior als 10 milions d'euros.
GRÈCIA
No s'aplica l'impost sobre aquelles
accions que cotitzen a la Borsa de
Atenes
S'aplica un impost del 5% sobre cada
transacció accionarial per a empreses
que no figurin en el mercat de valors
IRLANDA 20%
Lliure d'impostos fins 1.270€/any. Per a
inversions a empreses que no cotitzin
en borsa superiors a 5 anys, s'ofereixen
desgravacions en l'IRPF que arriben
fins als 31.750 €/any. S'ofereixen
desgravacions per reinversió per a
treballadors i directius d'empreses (I

24
societats mercantils). les pèrdues
poden deduir l'impost sobre les
plusvàlues durant els anys posteriors.
ITÀLIA 12.5%
Si la participació supera entre el 2% i el
5% per a empreses que cotitzen en
borsa o entre el 20% i el 25% per
empreses que no cotitzin, sent l'impost
sobre les plusvàlues del 27%.
PAÏSOS BAIXOS
Impost del 1,2% per les plusvàlues que
superin un límit determinat (de 18.146 €
fins 240.166 €, depenent del tram
impositiu).
Si la participació és superior al 5%,
s’aplica un impost del 25%. s'ofereixen
deduccions fiscals per a empreses que
es troben en l’inici d’activitat.
PORTUGAL
No s'aplica l'impost si es manté la
participació més d'1 any i si la
participació és menor de l’1%.
REGNE UNIT Entre el 10% i el 40%.
1.977 € a l'any estaran lliures
d'impostos depenent dels marges
impositius El tipus impositiu es redueix
fins al 10% per a fons de comerç
després de 2 anys. En el cas de
reinversió de beneficis, s'ajornarà el
pagament de impostos.
SUÈCIA 30%
El tipus impositiu oscil·la entre el 30% i
el 55% per a particulars. Aquests han
de pagar als la Seguretat Social el
24,26% dels beneficis. En el cas que
les participacions siguin d'una empresa
gestionada de forma conjunta, el 50%
dels beneficis estarà gravat com a
ingrés salarial i l'altre 50% com a
ingressos de capital. El benefici màxim
gravat té el seu límit en els 418.000 €.
Taula 4. Impost sobre les Plusvàlues de les Persones Físiques en els estats membres. Font: Comissió Europea
(Direcció general d'empresa). Informe final (2002).

25
Tipus IRPF Tipus plusvàlua Incentius
Nº xarxes àngels
inversors
ALEMANYA 48.09% No 41
ÀUSTRIA 50% No 2
BÈLGICA 54% Si 6
DINAMARCA 59% 43% No 7
FINLÀNDIA 58% 28% No 1
GRÈCIA 40% 5% Si 1
HONGRIA 38% 20% No 1
IRLANDA 42% 20% Si 1
NORUEGA 55.30% 28% No 6
PAÏSOS BAIXOS 52% 25% Si 4
POLÒNIA 40% 19% No 3
PORTUGAL 40% Si 2
REP. CHECA 32% No 2
RÚSSIA 12% No 2
SUÈCIA 58% 30% No 23
SUIZA 45% No 7
ITÀLIA 12.30% Si 11
FRANÇA 25% Si 35
REGNE UNIT 40% 10% Si 34
Taula 5. Font: EBAN tax Survey
Tal i com s’ha pogut observar, existeix una gran varietat de tipus impositius nacionals, entre els quals
hi ha alguns països que s'han associat incentius que poden beneficiar les inversions dels àngels
inversors i d’altres que no.
De la mateixa manera que no existeix un sistema fiscal harmonitzat a la Unió Europea, els àngels
inversors no disposen d'un règim impositiu específic, però caldria atendre la crida de les xarxes
d’àngels inversors d’arreu de la Unió Europea i unificar criteris fiscals en favor de legislar la no

26
penalització de certes inversions amb risc, com és el cas de les inversions en PIMES de nova creació,
doncs la proliferació d’aquestes empreses s’ha considerat una bona manera de crear riquesa,
ocupació i creixement econòmic.
Si el que realment es vol és legislar per dur a terme polítiques de generació de riquesa i creixement
caldria no penalitzar les plusvàlues aconseguides, ja que són la recompensa per a les inversions en
empreses arriscades, però marcant uns límits, és a dir, de la mateixa manera que ha fet la llei
14/2013 espanyola, vincularia dita exempció en la reinversió en empreses del mateix estil i de no
reinvertir dites plusvàlues les afectaria a un tipus baix (tal i com apunta EBAN) proper al 20%, a mode
de contribució del sector públic a l'impuls d'inversions en empreses emergents.
La legislació espanyola preveu deduccions en quota, així com l’exempció per reinversió de
plusvàlues, tal i com ja s’ha comentat anteriorment, però a més a més es podria aplicar una reducció
del tipus a aplicar en l'impost sobre plusvàlues o compensar les pèrdues amb les plusvàlues
obtingudes en d’altres inversions similars, sempre i quan es no hagi percebut dividends i es confirmi
el cessament de l’activitat i dissolució de la PIME per resultats econòmics desfavorables.

27
3.2.4 Possible incompatibilitat de les deduccions autonòmiques amb el Dret
comunitari
Si recuperem els requisits que ha de complir l’empresa objecte d’inversió mostrats a la taula 3, que
reproduïm parcialment a continuació, podrem veure que a totes les comunitats és indispensable que
l’empresa on s’inverteixi tingui domicili fiscal a la mateixa CCAA.
Requisits Empresa Objecte Inversió
Forma
jurídica
Domicili
a la
CCAA
Treballadors
Xifra
negoci
Altres
ANDALUSIA
SAL, SLL,
Cooperativa
SI
Mínim 1
Període
2 anys
NO
Desenvolupar
ARAGÓ
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
Període
5 anys
NO
Activitat econòmica
principal
investigació o
desenvolupament
científic
BALEARS
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
que no sigui
soci
Igual o
inferior
a 2
milions
de
euros
Desenvolupar
CATALUNYA
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 1
Període
3 anys
Igual o
inferior
a 1
milió €
Desenvolupar
GALÍCIA
SA, SL,
SAL, SLL
SI
Mínim 3
Període
3 anys
NO
Desenvolupar
MADRID
No
especificat
SI Mínim 1 NO
Desenvolupar
Taula 6. Reproducció parcial de la taula 3
Aquest requeriment podria presentar certa incompatibilitat amb el Dret Comunitari, doncs fomenta la
competència i la desigualtat entre territoris, tal i com posa de manifest la STJUE de 22/12/2010,
Assumpte Tan Kreederi I SA. Tankreederei, amb domicili social a Luxemburg, gestiona des de l'Estat
membre dos bucs destinats a la navegació fluvial en el marc de la seva activitat que consisteix a
abastir d'hidrocarburs de combustible als vaixells marins (proveïment de combustible o «bunkering»)
en els ports d'Anvers (Bèlgica) i d'Amsterdam (Països Baixos). L'esmentada societat va sol·licitar
acollir-se, per als exercicis fiscals dels anys 2000 a 2003, a les bonificacions fiscals per inversió sobre
la base de l'article 152 bis de la LIR, sol·licitud que li va denegar l’administration des contributions

28
Directes del Gran Ducat de Luxemburg el 11 març 2005, a causa que els vaixells afectats s'utilitzaven
a l'estranger.
Però la resolució posa de manifest l'article 56 TFUE (TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ
EUROPEA):
Article 56.
En el marc de les disposicions següents, quedaran prohibides les restriccions a la lliure prestació de serveis dins de la Unió per als
nacionals dels Estats membres establerts en un Estat membre que no sigui el del destinatari de la prestació.
El Parlament Europeu i el Consell, d'acord amb el procediment legislatiu ordinari, poden estendre el benefici de les disposicions del
present capítol als prestadors de serveis que siguin nacionals d'un tercer Estat i es trobin establerts dins de la Unió.
Segons versa la sentència, dit article s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una disposició d'un
Estat membre en virtut de la qual es denega una bonificació fiscal per inversió a una empresa
establerta únicament en l'esmentat Estat membre, pel sol fet que el bé d'inversió, respecte del qual es
sol·licita la bonificació, s'utilitza físicament al territori d'un altre Estat membre.
Per tant, la legislació comunitària molt possiblement podria ser recorreguda davant d’un tribunal en el
cas que un àngel inversor decidís invertir en una comunitat diferent i volgués aplicar-se la deducció
autonòmica en comptes de l’estatal.

29
4 FISCALITAT INDIRECTA IVA (IMPOST DEL VALOR AFEGIT). EL CRITERI
DE CAIXA.
L’IVA és l’impost indirecte per excel·lència, el seu origen a Espanya és de l’any 1985 i fins a data
d’avui ha sofert nombroses modificacions en interpretacions, règims, tipus i normativa annexa.
Amb la Llei de suport als emprenedors s'estableix un nou règim especial en l’IVA el del criteri de
caixa, àmpliament demandat per sectors empresarials i professionals, règim que té la seva previsió
en la normativa comunitària.
Amb la Directiva 2010/45/UE del Consell, de 13 de juliol de 2010, es modifica la Directiva
2006/112/CE, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’IVA, donant una nova
redacció a l'article 66 (meritació i exigibilitat de l'impost) i inserint l'article 167 bis (naixement i abast
del dret a deduir), aplicables a partir de l'1 gener 2013.
Directiva 2006/112/CE, de 28 de noviembre de 2006
article 66
No obstant el que disposen els articles 63, 64 i 65, els Estats membres podran disposar que l'impost sigui exigible, pel que es refereix
a certes operacions o a certes categories de subjectes passius en un dels moments següents:
a) com a termini màxim, en el moment de l'expedició de la factura;
b) com a termini màxim, en el moment del cobrament del preu;
c) en els casos de manca d'expedició o expedició tardana de la factura, en un termini determinat a partir de la data de la
meritació.
article 167
El dret a deduir neix en el moment en què és exigible l'impost deduïble.
Aquesta reforma té la finalitat d'ajudar les PIMES a les que els resulta difícil abonar l'IVA abans
d'haver rebut el pagament de l'adquirent o el destinatari. Així doncs la Unió Europea considera oportú
proveir els països membres de l’opció d'autoritzar que l'IVA es declari d'acord amb un règim de
comptabilitat de caixa que permeti al proveïdor abonar l'IVA quan rebi el pagament i que estableixi el
seu dret a deducció quan realitzi dit pagament.
Els Estats membres podran implantar, un règim optatiu de comptabilitat de caixa que no incideixi
negativament en els fluxos de caixa relatius als seus ingressos per IVA.
Cal fer esment que la Directiva 2006/112/CE distingeix entre la meritació de l'impost i exigibilitat de
l'impost.
article 62
Es consideraran:
1) «meritació de l'impost», el fet mitjançant el qual queden complertes les condicions legals necessàries per a l'exigibilitat
de l'impost;
2) «exigibilitat de l'impost» el dret que el Tresor Públic pot fer valer, en els termes fixats en la Llei ia partir d'un determinat
moment, davant el deutor per al pagament de l'impost, fins i tot en el cas que el pagament pugui ajornar .

30
Per al TJUE, en la sentència de 16 de maig de 2013, assumpte C-169/12 (NFJ050712), TNT Express
Worldwide (Poland), tots dos conceptes, com es desprèn de l'article 24 de la Directiva, havien de ser
harmonitzats perquè l'aplicació i les modificacions ulteriors del règim comú de l'IVA entraran en vigor
en la mateixa data; atès que el legislador comunitari ha pretès harmonitzar al màxim la data en què
neix el deute tributari en tots els Estats membres, a fi de garantir la recaptació uniforme de l'impost.
La distinció que es fonamenta ja que en l'IVA, els subjectes passius actuen com recaptadors
d'impostos per compte de l'Estat (TJUE, Sentència de 20 d'octubre de 1993, assumpte C-10/92
(NFJ003145), Balocchi, entre d'altres).
4.1 EL RÈGIM ESPECIAL DEL CRITERI DE CAIXA
Mitjançant la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva
internacionalització, l’Estat espanyol modifica l'article 120 de la Llei de l'IVA (LIVA) (per incloure en la
relació de règims especials de l'IVA el que ara es crea, sent per tant nou els règims especials
vinculats a l'IVA):
1. Règim simplificat
2. Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca
3. Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.
4. Règim especial aplicable a les operacions amb or d’inversió.
5. Règim especial de les agències de viatges.
6. Règim especial del recàrrec d’equivalència,
7. Règim especial aplicable als serveis prestats per via electrònica.
8. Règim especial del grup d’entitats
9. Règim especial del criteri de caixa
Per Real Decret 828/2013, de 25 d'octubre, es modifica el RIVA, incloent-se el capítol VIII dins del
Títol VIII, «Règim especial del criteri de caixa», que comprèn els articles 61 septies a 61 undecies (5
arts.).
Article 61 septies. Opció per l'aplicació del règim especial del criteri de caixa.
1. L'opció a què es refereix l'article 163 undecies de la Llei de l'Impost s'ha d'exercir en el moment de presentar la
declaració de començament de l'activitat, o bé, durant el mes de desembre anterior a l'inici de l'any natural en què hagi de
tenir efecte, i s'entén prorrogada per als anys següents fins que no es produeixi la renúncia al mateix o l'exclusió d'aquest
règim.
2. L'opció s'ha de referir a totes les operacions realitzades pel subjecte passiu que no estiguin excloses del règim especial
d'acord amb el que estableix l'apartat dos de l'article 163 duodecies de la Llei de l'impost.
Article 61 octies. Renúncia a l'aplicació del règim especial del criteri de caixa.
La renúncia al règim especial s'ha d'exercir mitjançant comunicació a l'òrgan competent de l'Agència Estatal d'Administració Tributària,
mitjançant presentació de la corresponent declaració censal i s'haurà de formular en el mes de desembre anterior a l'inici de l'any
natural en què hagi de tenir efecte.
La renúncia tindrà efectes per a un període mínim de tres anys.
Article 61 nonies. Exclusió del règim especial del criteri de caixa.

31
Els subjectes passius que hagin optat per l'aplicació d'aquest règim especial quedaran exclosos del mateix quan el seu volum
d'operacions durant l'any natural hagi superat els 2.000.000 euros.
Quan el subjecte passiu hagués iniciat la realització d'activitats empresarials o professionals en l'any natural, l'import esmentat
s'elevarà a l'any.
Queden exclosos del règim especial del criteri de caixa dels subjectes passius els cobraments en efectiu respecte d'un mateix
destinatari durant l'any natural superi la quantia de 100.000 euros.
L'exclusió produirà efecte en l'any immediatament posterior a aquell en què es produeixin les circumstàncies que determinen la
mateixa. Els subjectes passius exclosos per aquestes causes que no superin els límits esmentats en exercicis successius podran
optar novament a l'aplicació del règim especial en els termes que assenyala l'article 61 septies d'aquest Reglament.
Article 61 decies. Obligacions registrals específiques.
1. Els subjectes passius acollits al règim especial del criteri de caixa d'incloure en el llibre registre de factures expedides a
què es refereix l'article 63 d'aquest Reglament, la següent informació:
1r Les dates del cobrament, parcial o total, de l'operació, amb indicació per separat de l'import corresponent, si
escau.
2n Indicació del compte bancari o del mitjà de cobrament utilitzat, que pugui acreditar el cobrament parcial o
total de l'operació.
2. Els subjectes passius acollits al règim especial del criteri de caixa així com els subjectes passius no acollits al règim
especial del criteri de caixa però que siguin destinataris de les operacions afectades pel mateix d'incloure en el llibre
registre de factures rebudes a què es refereix l'article 64 d'aquest Reglament, la següent informació:
1r Les dates del pagament, parcial o total, de l'operació, amb indicació per separat de l'import corresponent, si
escau.
2n Indicació del mitjà de pagament pel qual se satisfà l'import parcial o total de l'operació.
Article 61 undecies. Obligacions específiques de facturació.
1. Als efectes del que estableix l'article 6 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial
Decret 1619/2012, de 30 de novembre, tota factura i les seves còpies expedida per subjectes passius acollits al règim
especial del criteri de caixa referents a operacions a què sigui aplicable el mateix, contindrà la menció de "règim especial
del criteri de caixa.
2. Als efectes del que estableix l'article 11 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació aprovat pel Reial
Decret 1619/2012, de 30 de novembre, l'expedició de la factura de les operacions acollides al règim especial del criteri de
caixa s'ha de produir en el moment de la seva realització, excepte quan el destinatari de l'operació sigui un empresari o
professional que actuï com a tal, en aquest cas l'expedició de la factura s'ha de fer abans del dia 16 del mes següent a
aquell en què es hagin realitzat. »
Com s’ha vist es fa referència a la data límit del 31 de desembre del any immediatament posterior a
aquell en què les operacions es realitzen o es suporten les quotes, per tal de fer el pagament del
corresponent IVA. Però cal tenir en compte que la norma comunitària no estableix aquest límit. Per
justificar-se l’estat espanyol diu que això evitarà situacions que puguin incentivar el retard en el
compliment de les seves pròpies obligacions comercials pel subjecte passiu que s'aculli al règim.

32
4.2 SUBJECTES PASSIUS QUE PODEN ACOLLIR-SE AL RÈGIM ESPECIAL
El volum d’operacions és el criteri exclusiu per tal d’acollir-se a aquest règim especial, doncs la idea
del legislador tant comunitari com nacional és la possibilitat d'aplicar el mateix als empresaris que no
superin un determinat llindar pels ingressos procedents de la seva activitat.
El règim no té en compte la naturalesa de les operacions. D'aquesta manera, poden aplicar el règim
especial els subjectes passius que durant l'any natural anterior el volum d’operacions no hagi superat
els 2 milions d'euros.
Dues regles especials s'inclouen en relació amb la seva concreció:
a) Si el subjecte passiu inicia la realització d'activitats durant l'any natural anterior, l'import del
volum d'operacions s'elevarà a l'any.
b) Quan el subjecte passiu no hagués iniciat la realització d'activitats empresarials o
professionals en l'any natural anterior, podrà aplicar el règim en l'any natural en curs, és a dir,
pot aplicar-se en l'any natural en què s'iniciï l'activitat, optant pel règim en la declaració censal
d'inici de l'activitat.
Com s'ha indicat, la norma no preveu cap exclusió en relació amb la naturalesa del subjecte passiu,
activitat que realitzi, o previsió de volum d'operacions, el que permetrà a qualsevol empresari o
professional que iniciï l'activitat al llarg d'un any natural, per aplicar el règim en aquest exercici, des de
la primera de les operacions que realitzi.
El pla de negoci de la Maria i en Josep és molt més auster, per tant no tindran problema per acollir-se
a aquest règim, a priori.
Per determinar el volum d'operacions del subjecte passiu, haurem de tenir en compte les següents
regles:
a) El legislador concreta aquesta noció en l'article 121 de la LIVA (transposició de les regles
previstes en l'art. 288 de la Directiva 2006/112 / CE), pel que haurem de tenir en compte les
regles fixades en aquest precepte per a la seva delimitació, així com els criteris interpretatius
que han fixat tant la Direcció General de Tributs com el Tribunal Econòmic-Administratiu
Central. Recordem que per volum d'operacions s'entén l'import total, exclòs el mateix IVA i, el
recàrrec d'equivalència i la compensació a tant alçat, de les entregues de béns i prestacions
de serveis efectuades pel subjecte passiu durant el any natural anterior, incloses les
exemptes de l'impost.
b) Les operacions es consideraran realitzades quan es produeixi la meritació de l'IVA, si a les
operacions no els ha estat aplicable el règim especial del criteri de caixa (regla coincident
amb la prevista en l'apartat segon de l'art. 121 de la LIVA). Per tal de verificar el volum
d’operacions d'un subjecte passiu tindrem en compte les regles generals sobre meritació que
s'estableixen a l'article 75 de la LIVA, i no la regla específica prevista per aquest règim
especial. Això exigirà del subjecte passiu que, en tot moment, hagi de diferenciar entre la

33
meritació de les operacions d'acord amb les regles generals de l'impost i la meritació d’acord
amb el règim especial, havent de procurar que aquesta informació sigui de fàcil accés,
donades les operacions que, a efectes de gestió del règim, cal realitzar.
Cal destacar que ens trobem davant d'un règim opcional o voluntari, nota caracteritzadora dels règims
especials com s'indica en l'article 120.Dos, llevat de les excepcions allà previstes. Es requereix, per
tant, que els subjectes passius optin per la seva aplicació.
Per a això, s'han de complir els requisits que a continuació s'indiquen.
L'opció s'ha d'exercir:
a) A l'hora de presentar la declaració de començament de l'activitat.
b) O bé, durant el mes de desembre anterior a l'inici de l'any natural en què hagi de fer efecte. Si bé,
hauria estat desitjable que el període per exercitar-se hagués estat el del mes de gener de l'exercici
següent en què resultarà efectiva l'opció, donat que com s'exercita abans de concloure l'exercici
natural es pot desconèixer si es superarà l'import de 2 milions d'euros, requisit exigible per aplicar el
règim.
Aquesta opció s'entén prorrogada per als anys següents fins que no es produeixi la renúncia o
l'exclusió del règim.
No hi ha restricció pel que fa a operacions concretes ni en funció de l’activitat econòmica (CNAE), així
doncs, s'ha de referir a totes les operacions realitzades pel subjecte passiu que no es trobin excloses
expressament per llei del règim especial.

CColas-TFM

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

Similar to CColas-TFM

Similar to CColas-TFM (20)

CColas-TFM