Tercera proposta per a llegir (avaluació de Llengua Catalana)

1. T E R C E R A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
L ’ E N G I N Y D E L M E T G E
La ciutat s’havia convertit en un camp ple de sots i de devastació. No quedava cap edifici dempeus i
les zones verdes havien estat substituïdes per muntanyes de cendra i fragments de runa roent (hi havia
centenars de teies enceses i els incendis semblaven no voler apagar-se mai). Soses ja no era un lloc
segur per a viure. Qui més qui menys havia fugit ja frontera enllà cap a Alcarràs (país que ara s’havia
convertit en un refugi per als milers de sosines i de sosins que havien fugit perseguits per les
conseqüències de la guerra) arrel del conflicte que mantenien amb Torres de Segre. El trencament de
relacions de Soses amb els seus veïns havia provocat que les tropes militars torrenques envaïssin el
poble i s’iniciés una batalla sagnant en què moltes persones havien perdut la vida.
En Marwan, valent cap de família, havia enviat feia dues setmanes la seva muller i la seva preciosa
filla, la Paula, una nineta de pell blanca com la llet i preciosa cabellera rossa, a casa de la seva germana,
al poble d’Alcarràs. La seva dona i la seva filla havien fugit de nit, esquivant l’amenaça de les morterades
i els obusos disparats pels tancs que bloquejaven la sortida de Soses. Amb el brunzit de les
metralladores incrustat a les seves oïdes i la por recorrent conjuntament amb sang glaçada les seves
venes, mare i filla havien utilitzat el túnel excavat al camí de la Via per a burlar la presència dels militars,
havien caminat infatigablement cinc quilòmetres per un passadís subterrani totalment fosc al costat de
molta altra gent i havien finalment sortit a la superfície a la plaça del mercat d’Alcarràs, a tocar del camp
de futbol. La Paula recordava vivament la crida del muetzí a l’oració en arribar a Alcarràs; començava a
fer-se de dia. La seva mare no havia pogut pas comunicar-se amb el seu marit, en Marwan. Tot plegat
aquella situació era un infern, un infern de flames enormes sobretot perquè la Mar, la preciosa germana
bessona de la Paula, no havia pogut fugir amb elles: la Mar havia quedat atrapada a casa de la seva àvia,
la Ramona, bloquejades les dues per un tanc que estava situat just a la porta de casa seva. L’àvia havia

2. fet una deliciosa mussaca i uns crespells de postres a la Mar, però la nena tenia l’estómac tancat i no
havia provat res de res. Plorava amargament perquè la seva mare i la seva germana havien desaparegut.
La tercera nit de guerra, en Marwan, molt preocupat perquè no sabia res de la seva dona ni de la seva
filla Paula, va anar a casa de l’àvia i va demanar a l’anciana i a la seva altra filla Mar que recollissin la
roba imprescindible i algun record essencial, i es disposessin a fugir. La dona li digué al seu fill que ella
era ja molt anciana i que no podria pas caminar. Com que no volia ser una càrrega per a ells, demanà a
en Marwan que fugís amb la nena pel mateix camí de la Via. En Marwan, però, no estava pas disposat a
perdre la seva mare. Agafà una goma elàstica, un pot de tomàquet del rebost i unes quantes benes (les
que quedaven a la farmaciola del lavabo) i explicà el pla a la seva filla i a la seva mare. Dues hores més
tard, vestit amb una bata blanca i una creu vermella inscrita al braç, en Marwan sortia del que quedava de
casa de l’àvia amb una llitera amb rodes, sobre la qual hi reposava una senyora d’edat molt avançada,
amb el rostre ensangonat i el cap embenat a causa del que semblava un impacte de metralla. Al seu
costat, coixejant, hi havia també una fràgil nena amb només un braç (l’altre estava subjectat a l’esquena
amb una goma elàstica i tapat pel jersei, però no es podia endevinar de cap manera perquè quedava
perfectament dissimulat).
Els soldats que custodiaven la porta amb el tanc, en veure aquell voluntari de la Creu Roja, van apartar
immediatament la màquina de guerra i van deixar passar la comitiva de ferits. Una hora més tard, en
Marwan es retrobava a Alcarràs amb la seva dona. Les dues germanes bessones podien, finalment,
fondre’s en una càlida abraçada de braços parells (dos i dos).
 --------------------------------------------------------------------- 