1. Guión

2. INT. MENJADOR DIA
Entren per la porta la Sílvia, la Carmina, la Carla i la
Mariona.
SÍLVIA
Bé, com has vist, aquesta és la
sala d’estar, d’estar tranquil·la i
calladeta i veient el canal de la
tele que jo vulgui, perquè el mando
el vaig comprar jo i en aquesta
casa tenim molt clar el que
significa la propietat privada. I
què me’n dius?
CARMINA
(somriu)
Que m’agrada molt. Té molta llum.
SÍLVIA
Sí.
La Carmina va cap al pòster de la paret de darrere.
CARMINA
Ai, aquest pòster m’encanta. Una
pregunta: el pis està orientat cap
al Besòs o cap a Tarragona?
SÍLVIA
(dubtant)
Ah... Cap a... Cap a...
CARLA
(interrompent)
Cap a... allà! I allà està...
SÍLVIA
(interromp)
a.... Tarragona! Tarragona, si t’ho
mires des del Tibidabo, però si
t’ho mires desde Montjuïc, Besòs.
MARIONA
Sí bueno, és que és molt variable.
Vull dir que pensa que fins i tot
els dies així molt clars i sense
núvols, s’orienta cap a Mallorca.
CARMINA
(riu)
Què bé. I puc veure on dormiré?
Carla es mou cap al sofà. Apurada.
(CONTINÚA)

3. CONTINÚA:
2.
MARIONA
Sí, mira. Aquest, com si diguéssim,
és el sofà, on tu...
CARLA
(interromp)
On tu... pots mirar la tele,
apalancar-te, llegir...
MARIONA
...dormir!
CARLA
Bueno, si et quedes dormida fent
una vaicaineta, o si vols dormir
mirant la tele o així. Vine que
t’ensenyaré la teva habitació.
CARMINA
(mentre marxen)
Sí. Sí, sí, sí.
Surten la Carla i la Carmina. La Mariona es mou cap a la
Sílvia.
MARIONA
Jo no penso tornar a dormir al
sofà, eh?
SÍLVIA
Ai Mariona, si és comodíssim, ja té
la teva forma, és molt cèntric, ho
tens tot a mà... Pensa que si la
Carmina ho sent et voldrà canviar
el lloc, eh?
MARIONA
Molt bé, i per què no hi dorms tu?
Entren la Carmina i la Diana.
CARMINA
Ah, el llit és comodíssim.
CARLA
Ah sí...
CARMINA
Em quedo.
Totes se’n alegren.
(CONTINÚA)

4. CONTINÚA:
3.
SÍLVIA I CARLA
Molt bé!
CARMINA
Molt bé.
Silenci. Riuen.
CARMINA
I què?
SÍLVIA
Què... de què?
CARMINA
Doncs... Si em direu com ho faig
per pagar i...
TOTES
Ahhh.. Sí, sí.
La Carla agafa de la mà a la Carmina.
CARLA
Vinga, seu, seu. Doncs mira per a
pagar... (s’asseu) Per pagar el que
farem és que tu pagaràs.
CARMINA
Sí.
CARLA
Pagaràs un lloguer, eh? Un lloguer
de... tres-cents...
La Sílvia i la Mariona li senyalen amb els braços que pugi
el preu.
CARLA
...quatre-cents... cinquanta...
MARIONA
(interromp)
Home, home, pensa que és un pis
molt ben comunicat eh? Vull dir
que... si corres una mica en cinc
minuts estàs al metro.
SÍLVIA
Sí, sí, sí. I aquí abaix tens una
bacallaneria. On també hi vénen
cigrons, mongetes, llenties... i
bacallà.
(CONTINÚA)

5. CONTINÚA:
4.
MARIONA
És un luxe Carmina, i els luxes es
paguen.
CARMINA
I tant, i tant... Però quant he de
pagar de lloguer?
TOTES
Ah sí.
CARLA
Doncs mira, per ser tu, perquè ets
amiga del Mario i... doncs pagaràs
cinc-cents euros.
SÍLVIA
Sí i cent més de fiança.
MARIONA
I... Cent-cinquanta més... Pel pot,
bueno és tipo despeses, tipo
gastos... Tipo tot això.
CARMINA
Fantàstic!
Riuen.
CARMINA
Al pis que estava abans pagava
nou-cents i cuidava una iaia.
Es miren entre totes tres amb cara de disgust.
CARMINA
Bueno, vaig a buscar les coses.
TOTES
Sí, sí, va.
La Carmina s’aixeca per a marxar.
CARMINA
Fins ara, eh?
SÍLVIA
Eh, però agafa les claus, no?
CARMINA
Ai sí, gràcies!
La Carmina es gira i torna. La Sílvia agafa les claus sobre
la taula. La Sílvia dóna les claus a la Carmina.
(CONTINÚA)

6. CONTINÚA:
5.
CARMINA
Fins ara!
TOTES
Fins ara!
Es miren entre elles.