1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: CarmenG
Era un dia d’estiu, aquella calor que t’endolça, el murmuri de la gent al carrer, gelats, aigua, mil
riures. Aquell dia, que començaria semblant perfecte, acabaria convertint–se en un, que mai,
mai oblidaria. Estava a la piscina amb la colla d’amics quan ens varem assabentar d’una cursa
de motos que es disputaria a la nit, i varem decidir anar–hi. Era de nit les 3:30 exactament.
Estàvem en un gran descampat, i ja es començaven a sentir sorolls de motors i un gran
rebombori. La gent apostava. Apostava per persones que sens dubte, arriscaven la seva vida.
Per això odiava estar allí, de certa manera contribuíem en que ells tinguessin accidents, potser
tràgics accidents. De sobte va arribar el meu noi, però en comptes de baixar de la moto i
desar–la, em va dir que pugés. Em va dir que em necessitava per la cursa. Cursa? Quina
cursa? Estava boig, en que devia estar pensant... Li vaig dir que em negava a fer–ho, però
suposo que pel mateix motiu que estava en aquell descampat en comptes de dormint, vaig
acabar acceptant. Motos alineades, cadascú amb la seva respectiva parella, silenci absolut. Els
nervis es podien palpar en l’ambient. Una noia s’apropà. Preparats, llestos... la carrera
començà. Encara recordo les seves paraules abans de sortir: ''Mai has volgut sentir la velocitat
acaronar cada múscul del teu cos, despentinant-te el cabell fins semblar boja i que el cor et
bategui a cent per hora?'' No sé si la velocitat va acaronar cada múscul del meu cos, sol sé que
va ser el causant que cada múscul fregues amb el terra, esgarrant cada part de mi, tampoc sé
si el vent va despentinar o no els cabells de l’Àlex, el que si que sé, es que on ell es ara, això ja
no compta, i tampoc sé si el cor ens va bategar o no a cent per hora, el que sé, es que va
passar de bategar, a deixar de fer–ho... I per això ara no puc viure tots els moments que podria
haver viscut amb el meu estimat, i per això no puc caminar... Tot per una ximpleria de sensació
per una ximpleria de cursa. Pensa abans de que sigui massa tard, jo t’asseguro que faria
qualsevol cosa per tornar a córrer o per tindre’l al meu cantó. Mes val prevenir... que curar.