CANÇÓ D’ABRIL
Josep Mª de Segarra
Perquè
tens la
mirada
blava i
dolça,
Perquè tens la mirada blava i dolça,
les dents menudes i els llavis inflats
—violeta, pollanc, carlina i molsa—,
perquè tens la mirada blava i dolça
i acluques els ulls cansats.
Perquè és tan bell tenir-te dins dels braços
quan t’esgarrifes del ponent
perquè és tan bell tenir-te
dins dels braços
i veure com tremoles suaument.
Perquè m’has fet al cor que se’m moria
la gràcia de la seda i el perfum
—campaneta blava, fresca satalia—,
perquè m’has fet al cor que se’m moria
un gran país tot ple de llum.
Perquè quan el teu cos se m’afigura
el pols se’m torna esgarriat i fort
—ocell que cantes dins la nit obscura—,
perquè quan el teu cos se m’afigura
tot el demés és apagat i mort.
Per això la meva ànima
t’estima,
i en perles i musica el
pit es fon
—oh prat molt verd, que es bressa i regalima—,
per tot això el meu cor t’estima
sobre totes les coses
d’aquest món!
Judith Hornos Serrano 4rt B
FÍ

Cançó d'abril