Llibre amb cinquanta imatges gràfiques utilitzades per sant Josepmaria en la seva predicació que han estat recollides i il·lustrades per Lluís Raventós en un llibre publicat per l'editorial Albada.
2. 9
La llum sobrenatural que el 2 d’octubre va il·lu-
minar la vida del fundador de l’Opus Dei va
amarar tota la seva predicació i el seu caminar
terreny. Moltes vegades es va referir a les mo-
nedes d’or que, segons les antigues cròniques,
els reis repartien a la multitud en moments es-
pecialment significatius. Afirmava sant Josep-
maria que així —en la presència de Déu— pro-
curava actuar sempre.
Conscient del tresor diví que Nostre Se-
nyor li havia confiat, s’esforçava a oferir cons-
tantment als seus fills les monedes d’or de l’es-
peritdel’OpusDei.Enlapredicacióliagradava
utilitzar paràboles i comparacions que esclari-
en la doctrina i es gravaven en el nostre record
perquè sabéssim després aplicar-les en el mo-
ment oportú; a més, eren divertides.
Encara que coneixedor dels límits del meu
art, he arreplegat i il·lustrat en aquestes pà-
gines cinquanta imatges gràfiques utilitzades
per sant Josepmaria. Algunes són records de la
seva infantesa, d’altres provenen de les seves
lectures i de la seva intensa activitat pastoral,
Presentació
d’altres són comunes a la predicació de l’Esglé-
sia des de fa molt temps. Les he anomenades
ratxes, que, en una de les seves accepcions, sig-
nifica «porció il·luminada sobtadament enmig
d’un espai fosc».[1]
Escrites al capvespre perquè
les puguis gaudir al rompent de l’alba.
Vivim enmig d’una civilització en què s’ha
anat esborrant la senyalització divina, i molts
ja no saben si van per la bona sendera o si es
dirigeixen a un precipici. I sant Josepmaria
ens indicava que Déu vol que els cristians si-
guem guies de muntanya, que marquem —
sense ambigüitats— a cop de petjada, amb la
nostra conversa i amb la nostra conducta,
quins són «els camins divins de la terra» (St.
Josepmaria, Carta 16-VII-33).[2]
«Vosaltres sou la llum del món —ens diu
Jesús—. Així ha de resplendir la vostra llum
davant de la gent, de tal manera que vegin les
vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare
del cel.»[3]
Urgeix que siguem punts de llum
que orientin, que recordin, que indiquin els
camins de Déu.
L’autor
3. 94
43. El salt de perxa
El Senyor ens dona la seva gràcia: només de-
mana de part nostra confiança i esforç perso-
nal, repetit una vegada i una altra, com fan els
esportistes. Ens ho feia considerar el nostre
Pare, parlant de les olimpíades.
El gimnàs de l’Escola Esportiva Brafa havia
estat convertit en auditori. Prop de 4.000 per-
sones hi eren aquella tarda. Totes joves. Es
succeïen les preguntes. Des del fons, un es va
referir al perill de «tornar-se tous, com el
mató», en comptes de ser durs, per poder res-
pondre al Senyor quan ens demana coses que
exigeixen sacrifici. I el fundador de l’Opus Dei
es va recolzar en l’exercici de l’esport, que exi-
geix sacrifici i en les Olimpíades recents… Es
trobava en terra italiana, a uns quatre quilò-
metres de Suïssa, i les veia de vegades per te-
levisió. Va començar a descriure —a reviu-
re— les ventures i desventures d’un saltador
de perxa: primer es mesurava, mirava; des-
prés es concentrava, es relaxava; finalment,
saltava i tornava amb el cap cot. I un altre
intent, i un altre fracàs. Fins que a la fi podia.
Els gestos de Mons. Escrivà de Balaguer
imitaven, amb molta gràcia, els moviments i
les expressions que tantes vegades havíem
vist en els atletes. La gent seguia, entre diver-
tida i embeguda, la «representació». Perdo-
neu-me si faig una mica... el joglar de Nostre
Senyor.Perquè,alafi…,podien!Doncsnosal-
tres amb la gràcia de Déu, que és la millor
perxa, i l’única perxa que té el cristià, saltem
el que sigui. I ens endurim. I fem les merave-
lles que fan aquestes criatures aquí (es referia
als xavals de Brafa).[58]
4. 95
Insistien i, a la tercera o a la quarta vegada, podien, aconseguien la meta!
![9
La llum sobrenatural que el 2 d’octubre va il·lu-
minar la vida del fundador de l’Opus Dei va
amarar tota la seva predicació i el seu caminar
terreny. Moltes vegades es va referir a les mo-
nedes d’or que, segons les antigues cròniques,
els reis repartien a la multitud en moments es-
pecialment significatius. Afirmava sant Josep-
maria que així —en la presència de Déu— pro-
curava actuar sempre.
Conscient del tresor diví que Nostre Se-
nyor li havia confiat, s’esforçava a oferir cons-
tantment als seus fills les monedes d’or de l’es-
peritdel’OpusDei.Enlapredicacióliagradava
utilitzar paràboles i comparacions que esclari-
en la doctrina i es gravaven en el nostre record
perquè sabéssim després aplicar-les en el mo-
ment oportú; a més, eren divertides.
Encara que coneixedor dels límits del meu
art, he arreplegat i il·lustrat en aquestes pà-
gines cinquanta imatges gràfiques utilitzades
per sant Josepmaria. Algunes són records de la
seva infantesa, d’altres provenen de les seves
lectures i de la seva intensa activitat pastoral,
Presentació
d’altres són comunes a la predicació de l’Esglé-
sia des de fa molt temps. Les he anomenades
ratxes, que, en una de les seves accepcions, sig-
nifica «porció il·luminada sobtadament enmig
d’un espai fosc».[1]
Escrites al capvespre perquè
les puguis gaudir al rompent de l’alba.
Vivim enmig d’una civilització en què s’ha
anat esborrant la senyalització divina, i molts
ja no saben si van per la bona sendera o si es
dirigeixen a un precipici. I sant Josepmaria
ens indicava que Déu vol que els cristians si-
guem guies de muntanya, que marquem —
sense ambigüitats— a cop de petjada, amb la
nostra conversa i amb la nostra conducta,
quins són «els camins divins de la terra» (St.
Josepmaria, Carta 16-VII-33).[2]
«Vosaltres sou la llum del món —ens diu
Jesús—. Així ha de resplendir la vostra llum
davant de la gent, de tal manera que vegin les
vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare
del cel.»[3]
Urgeix que siguem punts de llum
que orientin, que recordin, que indiquin els
camins de Déu.
L’autor]()